Sant Feliu vol la Plata; Sant Feliu necessita la Plata

El passat 20 d’abril el Club Bàsquet Santfeliuenc va posar el punt final a la seva estrena a la tercera categoria del bàsquet espanyol. El debut ha estat definit per tothom com a èxit indiscutible que ha permès ensenyar al bàsquet professional un històric fundat el 1927 i eixamplar-ne així la imatge i la repercussió. Qui no s’ha interessat arreu per aquest equip amb el nom comercial de Pajarraco que representava la capital del Baix Llobregat? Ara arriba el temps de pensar el futur i consolidar alhora un projecte esportiu i econòmic que faci possible la continuïtat del club i la ciutat en una de les grans categories de l’esport professional a Espanya. Tothom hi està implicat. No ho podem perdre.

Sant Feliu són les seves gents, la seva història, les seves associacions, les seves entitats, la seva cultura. Un paisatge polifònic, plural, que l’esport contribueix a projectar més enllà dels límits municipals. Ho va fer el Club Handbol Santfeliuenc a mitjan anys 80 quan es va quedar a un pas de pujar a Divisió d’Honor i aplegava milers de seguidors al flamant Palau Muncipal d’Esports; ho fa cada cap de setmana el Club Natació Sant Feliu que en categories masculina i femenina competeix a la màxima divisió; i ho va fer el Santfeliuenc Futbol Club durant vuit temporades a Tercera Divisió; i ho fan tants esportistes que a títol individual representen la vitalitat esportiva de la ciutat en diverses disciplines. I evidentment el Club Bàsquet Santfeliuenc n’ocupa un lloc cabdal. Fundat el 1927 el gairebé centenari club blau ha representat la ciutat i ha creat un vincle especial per a moltes generacions. El mes de maig de 2023 a Huelva l’entitat que presideix Josan Daban va fer un pas endavant en la seva història en assolir de manera brillant l’ascens a LEB Plata. Després de quatre intents a finals i principis de la primera dècada del segle XXI havia arribat el moment de fer un pas decisiu cridat a canviar la història.

L’agència de publicitat va donar ales i creativitat perquè el Club Bàsquet Santfeliuenc fes un salt de qualitat a la seva història. Després de diverses etapes a la Lliga EBA calia fer un pas endavant. La consolidació d’un projecte dibuixat per Itai Levy i l’arribada de jugadors amb projecció o currículum d’envergadura —Castellón, Zanca, Expósito, Brià, Martínez, Codinachs, Llorens…— van empènyer primer a ser campió de grup i després a assolir un ascens indiscutible a Huelva superant l’amfitrió i emmudint els 3.000 aficionats que omplien l’Andrés Estrada. Els blaus van ser el primer equip de la EBA 22-23 que va ascendir. Una proesa.

La directiva presidida per Josan Daban, el patrocinador Pajarraco i les institucions van empènyer decididament perquè el bàsquet professional entrés a Sant Feliu. Després de cinc intents ara no és podia fer un pas enrere. I el CB Santfeliuenc ratificava als despatxos allò que de manera tan convincent havia assolit a la pista. Els inicis, carregats de dubtes, no van ser fàcils. El periple en l’estrena semblava tatuat per la incertesa. Tanmateix els blaus van tornar a demostrar que un projecte no només resta gronxat en diners. La il·lusió col·lectiva va tornar a ser decisiva perquè el projecte no només resistís sinó que arribés més enllà i es plantés al play-off d’ascens a LEB Or.

La LEB Plata ha arribat a Sant Feliu. Volem la continuïtat. Entenem que és un patrimoni que projecta la imatge de la ciutat de manera positiva, rellevant. Sant Feliu és present a molts mitjans. Sant Feliu és la vuitena ciutat catalana de bàsquet professional després de Barcelona, Badalona, Manresa, Girona, Lleida, Prat i Salou. Per això demanem a les institucions una aposta decicida i ferma perquè és consolidi un projecte que és més que bàsquet. Allò que s’ha guanyat de manera brillant a la pista ara ens obliga a un compromís històric.

Sant Feliu, ciutat de bàsquet, Sant Feliu, ciutat esportiva. El CB Santfeliuenc s’atansa als 100 anys de vida. No hi ha millor forma de celebrar-ho que garantir la continuïtat a LEB Plata. Els blaus treballen fermament en aquest viatge centenari. La ciutat ha de saber entendre la importància de tot això. El Juan Carlos Navarro ha acollit cada dues setmanes un mostrari de gran bàsquet i enorme repercussió. Ara cal eixamplar la base social i conscienciar críticament la ciutadania perquè valori aquest patrimoni immaterial que tants sacrificis ha costat. Volem la Plata perquè la Plata ens l’hem guanyat!!!

La derrota a Albacete tanca una temporada brillant

Amb moltes ganes i amb responsabilitat. Així va dibuixar el Santfeliuenc els primers minuts a l’històric, entranyable i eixordidor pavelló Manuel Collado. Cowart, Gerard Martínez i Nil Brià signaven les primeres cistelles. El manxecs acusaven certs dubtes (4-10). No Obstant, els verds van començar a veure cistella, en especial a través d’un dels protagonistes de l’eliminatòria, l’aler gallec Martín Fernández. El darrer tram del primer acte van ser d’un desacomplenxat joc d’atac i resposta. Dos triples, un de Gerard Martínez i un altre de Nil Brià, més una cistella de Jaume Zanca empentien l’electrònic a un esperançador 16-22 al minut 8. Però els locals amb la confiança de la renda del JCN i el suport del seu públic, va clavar un 6-0 també des de més enllà del perímetre de 6,75, amb protagonisme de l’haitia Saintiel i Guerrero. Segons finals per escriure les últimes accions. Una cistella de Zanca, un parcial de 3-0 dels locals i dos punts de Cowart van donar un punt amunt els santfeliuencs (25-26, minut 10).

L’Albacete a partit del minut 12 va trobar la tecla per començar a obrir distància i assentar els contraforts de la seva classificació a quarts. De nou com en l’anada, perfectament dirigits per un base excepcional com Jorge Martínez, els manxecs van saber interpretar el paper que calia. L’armada verda dels De Blas, Saintel, Martín Fernández i Stevanik trobaven cistella amb comoditat des de tres/quatre metres i els blaus miraven de resistir, si bé exhibien desgast de materials que es traduïen en errors ofensius. Els punts de Brià i Gerard Martínez i la combinació d’atreviment i bona conducció de Víctor Castellón va evitar que el partit és trenqués prematurament a la mitja part (49-41).

Qui més qui menys tothom admetia a l’expedició blava que l’eliminatòria estava cap per avall. Però tothom sabia alhora que aquest Santfeliuenc guerrer i orgullós no deixaria passar l’oportunitat de lluitar fins al final en un gran escenari sense renunciar a la victòria. Les inèrcies perfilades al segon quart van mantenir-se alguns minuts. Un vell conegut al play-off d’ascens a LEB Plata, Pablo Bono, sumava punts i apareixia també alguna bona acció des de la distància de Guerrero. Els blaus, però, van estabilitzar el seu joc i van començar a aprendre a lluitar cos a cos. Els punts del reaparegut Guim Expósito i Zanca van aprimar el desavantatge a només tres punts (65-62, 30′).

El Pajarraco volia la victòria. El darrer acte s’iniciava amb un intercanvi d’atacs com af forma de declaració d’intencions. A una cistella de l’Albacete responia el Santfeliuenc amb un altre. Pol Barbecho sumava a la pintura com també ho feia Brià des de la distància (71-70 i 74-73). Els blaus van desaprofitar diverses accions per capgirar el marcador i prendre el domini a l’electrònic, i això davant un rival qualificat és un risc. De nou Martín Fernández va barrar els vols del Pajarraco. Amb acciones brillants ben secundades per Bono o Jorge Martínez, els locals van tornar a cimentar un dic que ja no va ser possible superar. El Santfeliuenc es va anar perdent i escortat per la voluntat però no per l’encert va veure com la sort del partit i de l’eliminatòria es tenyien de manera irreversible de verd. Adeu, adeu a una temporada il·luminada sota el signe de la matrícula d’honor.

ARENAS BUENO ALBACETE BASKET 90: Martínez (11), Fernández (22), De Blas (8), Bono (10), Stevanik (7) -cinc inicial-; Sima (4), Quijada, Fall (5), Saintel (10), Guerrero (13) i Sanz.

PAJARRACO CB SANTFELIUENC 80: Castellón (11), Brià (17), Martínez (7), Cowart (9) i Barbecho (6) -cinc inicial-; Guim Expósito (9), Zanca (13), Llorens (2), Solé, Codinachs (3), Natsvlishvili i Olivier (3).

Punt final a una estrena extraordinària a la LEB Plata 23/24. El Pajarraco CB Santfeliuenc no només va salvar la categoria, sinó que va tenir la gosadia de fer un pas més enllà i presentar-se al play-off d’ascens a LEB Or. A LEB Or!!! Una gesta. Ara cal continuar treballant de manera decidida perquè Sant Feliu prengui consciència crítica de la rellevància d’aquest fet. Cal mantenir aquest projecte que tant bé fa a l’esport de la ciutat. L’Albacete, un equip aspiracional que malda per una representació notable al bàsquet professional espanyol, va dibuixar els contorns dels límits del CBS. La visita del Santfeliuenc a Albacete va estar presidida per l’esportivitat. La peña Diego Fox de l’Albacete i diversos seguidors santfeliuencs van fer un acte d’agermanament en les hores prèvies al matx.

Tornada de revàlida a Albacete

El Pajarraco CB Santfeliuenc matinarà dissabte per emprendre un viatge il·lusionant. El desavantatge no ha minvat ni moral ni confiança i els d’Itai Levy volen sorprendre un rival que va demostrar una solidesa indiscutible als primers 40 minuts del Juan Carlos Navarro. Els blaus no disposaran de Guim Expósito ni Josep Solé.

L’Space que es pot seguir a través del compte de twitter de Tiempo de Grada farà un programa especial que començarà dissabte a les 19.15. L’Space que es va crear en absència d’un programa esportiu a Ràdio Sant Feliu s’ha consolidat i cada dilluns al vespre a les 22.30 centenars d’oients segueixen l’actualitat esportiva de la capital del Baix Llobregat.

Els blaus no estaran sols a la capital manxega. Desenes de seguidors s’hi desplaçaran a través de diversos mitjans per viure un partit especial que tingui el desenllaç que tingui suposarà una gran pas endavant per al bàsquet de Sant Feliu.

Els manxecs van fer bo el paper de favorits al partit d’anada i van assolir una renda notable que els deixa a prop dels quarts de final i, de pas, una mica més a prop del retorn a Leb Or. No obstant, els verds no volen confiances i han demanat el suport de tota l’afició per omplir el Manuel Collado i crear un ambient típic de partit de play-off. Els socis locals tindran un 50% de descompte en el preu de les localitats.

El Bueno Arenas Albacete imposa la seva llei

Dies d’expectació. Un dels bons projectes de la LEB Plata i amb passat recent a la LEB Or visitava Sant Feliu en l’esperat primer round en la batalla per la segona categoria del basquet estatal. Alo Marín, un vell conegut de velles guerres, inaugurava el marcador de la sèrie. Als blaus li va costar entrar en joc. Brià als 210 segons estrenava l’electrònic local. Va ser la cistella desatascadora que maldava l’afició. A l’intercanvi d’errades inicials va prossegir un intercanvi de cortesia de cistelles preparatòries d’un quadre encara de contorns imprecisos. Zanca i Brià sumaven mentre que pels verds destacaven De Blas en l’anotació sota la pintura i Martínez amb una direcció metronòmica que anunciava les seves calculades intencions. Final del primer acte vestit de color blau (17-15).

L’estrena dels segons deu minuts desfermava la il·lusió. Cowart es ventilava un triple (21-15) des de la Lluna. Cada cistella era celebrada com un gol. Els timbals de les AMPES i FAS de Sant Feliu brogien. Minuts d’il·lusió en vena. Un triple de Brià mantenia una renda (24-19) de vida i esperança. L’Albacete, però, va saber estar damunt la pista i de mica en mica i fent servir un joc pràctic però no exempt de detalls de qualitat va acostar el tempo als seus dominis territorials. La mesurada conducció de Martínez i les bones accions en atac de De Blas i sobretot de l’atlètic Saintel van tenyir el marcador de verd (24-27 i parcial de 0-8). Els blaus van respondre amb energia i com si d’un joc de contraatacs es tractés un parcial de 7-0 amb cistelles de Codinachs i Cowart tornava l’hegemonia blava (31-27). L’equip que entrena David Varela es va reservar les acaballes del primer temps per mossegar amb decisió i de nou les bones accions del base Jorge Martínez i de l’haitià Saintel permetien els verds guanyar l’intermedi dos a dalt (33-35).

Sacra nèmesi. De nou la tortura, malson del tercer quart. El Santfeliuenc es va topar contra si mateix i contra un rival seriós que va trobar petroli. Les cistelles de De Blas van obrir una ferida preocupant (33-42). Els jugadors d’Itai Levy s’estavellen contra la defensa i cada atac es va convertir en una agonia. Gerard Martínez trencava la dinàmica amb una triple (36-43), però els de la Manxa semblava que volien marxar a la seva ciutat amb els deures ben fets i amb un bàsquet de control, poques pèrdues i cistelles sota la pintura que van anar consolidant un glacis en la desena de punts (37-48). El Santfeliuenc mirava de sobreviure i mantenir oberta l’eliminatòria. Només un triple de Brià (44-53) donava una mica de respiració. Minut 30, CBS 44-Albacete 55.

I l’inici del tram final tampoc no convidava a l’optimisme. L’Albacete s’havia fet amb el domini absolut i començava a tancar la sèrie avant la lettre (44-60, 32′). El Santfeliuenc, esperonat per una afició que no va defallir, va mirar de respondre. Un triple de Brià ensenyava el camí (49-61), però la solvència verda era més que provada i amb una certa tolerància arbitral tornava a destrenar l’electrònic (49-65). Els blaus volien morir amb les botes posades i van fer un pas endavant: dos triples marca de la casa Zanca/Brià i dos tirs lliures transformats per Barbecho escurçaven la distància a un rostre humà (57-65). Els ciments del JCN dibuixaven un decidit vibrato. Tanmateix la reacció va ser tallada en sec. Amb Cowart eliminat a còpia de decisions rigoroses de la discutida parella arbitral, l’Albacete va clavar una puntilla dolorosa en un tram final sever que enviava l’eliminatòria a un territori complicadíssim.

PAJARRACO CB SANTFELIUENC 57: Castellón, Brià (17), Martínez (5), Llorens (4) i Cowart (6) -cinc inicial-; Zanca (11), Barbecho (4), Codinachs (4), Natsvlishvili i Olivier (6).

BUENO ARENAS ALBACETE BASKET 74: Martínez (10), Alo Marín (4), Bono (3), De Blas (17) i Stevanic (14) -cinc inicial-; Sima, Fernández (16), Fall, Saintel (10) i Guerrero.

Amb independència de la resolució de l’eliminatòria al Manuel Collado d’Albacete, el Pajarraco CB Santfeliuenc ja tenia l’excel·lent a la butxaca abans de començar el partit. L’Albacete va demostrar que és un equip de la classe noble de la LEB Plata i amb les seves armes habituals al llarg de la lliga a la conferència oest en va tenir prou per superar un Santfe que no va trobar la clau per obrir la defensa. Potser vam trobar massa a faltar Guim Expósito. No obstant, cal mirar el futur amb optimisme i ara toca viatjar a Albacete per seguir demostrant que Sant Feliu és de Plata i ha començat una aventura que volem llarga en aquesta gran categoria.

Sense excuses per no viure un play-off que val or

El Juan Carlos Navarro consumeix les hores prèvies a un partit extraordinari. El CB Santfeliuenc es juga per primera vegada en la seva història continuar amb opcions d’ascens a la segona categoria del bàsquet espanyol. Itai Levy i els seus jugadors no volen renunciar a res i sí eixamplar unes setmanes més la continuïtat en un play-off que ha fet despertar molts comentaris arreu del bàsquet espanyol. I sobretot arribar amb vida al partit de tornada a la capital manxega. L’entrenador blau espera disposar de tots els jugadors amb el dubte de Guim Expósito que no va poder jugar al tram final de la lliga regular.

Santfeliuencs i manxecs encarnen dos estils diferents: joc ràpid i possessions curtes en els blaus; joc lent possessions dilatades en els verds. L’objectiu comú, però, es superar cadascú amb el seu estil el rival i garantir el bitllet per a quarts de final. Disposeu de tota la informació del visitant al Juan Carlos Navarro clicant aquí.

Pajarraco CB Santfeliuenc – Bueno Arenas Albacete Basket. Comença l’espectacle del Play-off

L’Albacete Basket, que competeix a LEB Plata amb el nom comercial de Bueno Arenas, es va fundar el 2012 fill de la fusió entre les dues tradicions de bàsquet a la ciutat, el CABA (Club Amigos de Baloncesto) i el EBA (Escuelas Baloncesto Albacete). Unificació que buscava crear un club solvent que pogués competir en lligues estatals amb garanties. Després de quatre anys a EBA, el 2016 arriba, per fi, el cobejat ascens a LEB Plata. L’adaptació a la tercera categoria del bàsquet espanyol va ser ràpida i ja la temporada 2017-2018 va fregar l’ascens a LEB Or. Només el Real Canoe de Madrid al cinquè partit de la final va arrabassar la ciutat manxega el somni de pujar per primera vegada a la segona categoria del bàsquet espanyol. Albacete es va consolidar com a plaça forta a la LEB plata i el 2022 va ser l’any màgic del salt a LEB Or després de superar el València Basket a la semifinal del play-off. Un ascens molt celebrat a tota la província i que va tenir com a epicentre el Pabellón Parque Manuel Collado. L’estrena a LEB or no va reeixir i els verds van ser cuers amb 7 victòries i 27 derrotes. Enguany, a la conferència oest, els jugadors que entrena David Varela, l’entrenador de l’ascens a LEB or, han signat una interessant tercera posició (18/8) que els situa amb notables opcions de tornar a la màxima categoria del bàsquet espanyol per sota de l’ACB.

L’Albacete Basket ha retornat a LEB Plata i ho ha fet amb números notables i una plantilla renovada de la que va perdre la categoria la temporada 22/23. David Varela, entrenador madrileny de 50 anys, dirigeix per cinquena temporada consecutiva un col·lectiu que s’ha mantingut còmodament a la part alta de la conferència oest al llarg de tot el curs. Un conjunt que destaca per jugar a un ritme lent (últim classificat en nombre de possessions de tota la competició) i per un tracte bo i conservador de pilota (l’equip que perd menys pilotes en possessió de tota la Plata). Per tant, un equip de possessions llargues que busca cistelles en accions elaborades i esprement el rellotge de possessió sense incórrer en errors no forçats.

Jorge Martínez i Martín Fernández (tots dos procedents del Ponferrada també de la conferència est), essent el segon el millor anotador (15,5 punts de mitjana) i el més destacat en valoració. Completa aquesta línia de punts el veterà escorta Alo Marín (10 temporades entre Plata i Or), vell conegut de l’afició santfeliuenca ja que l’andalús militava al CIMBIS de San Fernando quan aquest equip gadità va ser rival del CB Santfeliuenc a la final del play-off ascens a LEB Plata 11/12.

Diego de Blas, aler alt dotat de bona mà, i els pivots Vuk Stevanic i Bamba Fall (veterà senegalès de 2,15m). A finals de desembre es va lesionar greument Chandler Jacobs (fins al moment un dels màxims encistelladors) i la secretaria tècnica va haver de remoure el mercat d’hivern amb les incorporacions de l’haitià Junier Saintel (Ex del Prat) i Pablo Bono, un talentós ex jugador del Sagunt que va jugar contra el CBS a la fase d’ascens a LEB Plata, i que aquest curs l’havia començat a La Roda, un altre dels equips de la província d’Albacete a LEB Plata.

Les imatges d’un partit que val un play-off

El Pajarraco Club Bàsquet Santfeliuenc viu en un núvol del que no volem baixar. La victòria davant el Gran canaria ha donat el penúltim esperó a una temporada extraordinària. La temporada en l’estrena al cor del bàsquet professional espanyol. Ara cal segellar la feina en un play-off que per a Sant Feliu ha de ser certament especial. Ja esperem l’Albacete Basket però abans compartim una miscel·lània d’imatges que formaran el gran arxiu de la memòria del bàsquet santfeliuenc.