El Santfeliuenc FC guanya a Banyoles i il·lusiona

La convicció que allò millor de la història del Santfeliuenc encara està per escriure ens ho demostra setmana rere setmana aquest grup de professionals dirigit per Andrés González. A Banyoles el Santfe hi va guanyar per un ajustat però magnífic 1 a 2. Novena setmana sense tastar la derrota i és que dels darrers 27 punts n’hem sumat 21, i això en una categoria tan exigent com la Primera Catalana és dir molt i apuntar alt. No ens queda sinó seguir gaudint. Sant Feliu ha de respondre a un equip que s’apropa als tres primers classificats. El temps ens dirà fins on podem arribar. De moment… és temps per al somni.

El Banyoles no va ser un rival gens fàcil. Ja a Les Grases va sorprendre i Napo, el màxim responsable tècnic local, no volia deixar l’ocasió de sumar algun punt i allunyar el fantasma dels descensos no compensats. Els de l’Estany van fer un futbol bonic i per bandes, sobretot a través de la societat formada per Isma i Rudé, van donar més d’un maldecap. Però el Santfeliuenc no estava per condedir res i als 12 minuts Alberto va salvar una pilota que semblava que es perdria per banda per inventar-se una centrada que va agafar a contrapeu el central Castro i Rubén Quiles no va perdonar per inaugurar el marcador. Una gran alegria que per la rapidesa donava la mateixa tranquil·litat que fa set dies a Tortosa. El Santfeliuenc va saber controlar, per bé que els atacs banyolins van obligar els colossals Dani Sánchez, Iñaki, Alberto i Jordi Vidal a estar permanentment a l’aguait i si no el seguríssim Carlos, que va demostar la seva fortalesa en una fuetada del local Geri a llançament de falta. El Santfeliuenc se sabia superior pero havia d’acabar d’acomodar-se a la gespa gironina per plasmar l’evidència. I quina millor adaptació que fer el segon gol. Doncs Jordi Vidal, que comença a ser un jugador total, es va sumar a l’atac per rematar un servei de cantonada i d’excel·lent cop de cap va superar el porter local. El nostre equip potser va obtenir un fruit massa generós però el 0 a 2 va desfermar totes les expectatives.

El Santfeliuenc va sortir decidit a completar un segon acte pregonament pràctic. El mestre Parralejo va regalar i distribuir futbol d’altura i Quiles i Álex Burch van coquetejar amb el gol. El mateix Parralejo va provar el porter local Sergi en un llançament de falta. Tanmateix quan el partit semblava resolt i era més a prop el tercer del Santfe que el primer del Banyoles, els locals es van trobar amb el seu gol. Un llançament de cantonada molt tancat va provocar una jugada confusa dins l’àrea del Santfeliuenc que va acabar amb una rematada defectuosa de Bassols que David Hinojo va introduir a la xarxa en el seu intent de rebutjar la pilota. El gol local no va canviar substancialment res més enllà d’augmentar el nerviosisme de la nombrosa afició santfeliuenca. Al minut 75 es va produir el debut de Francisco. La pressió local va arribar per bandes i en centrades perilloses que van trobar resposta en Jordi i Iñaki. En un grapat de contracops el nostre equip podria haver sentenciat però ni Javi Pozo ni Francisco ni Álex Burch van trobar el gol. La darrera acció de l’encontre va portar a la memòria l’escena viscuda fa dues setmanes contra el Vilafranca. Passaven cinc minuts i el porter banyolí es va sumar a l’atac en un llançament de falta enverinat. La pressió de les dues aficions era màxima però sortosament aquesta història va acabar amb final feliç i una alegria enorme. El Santfeliuenc ja té 37 punts i és a un punt del tercer classificat.Veure per creure. Gaudim-ho.

L’acabament del partit va desfermar l’alegria. El Santfeliuenc encadena nou jornades sense perdre i això li serveix per enfilar-se a un sorprenent cinquè lloc després d’haver sumat 37 punts. Una gran il·lusió col·lectiva pot estar naixent. Cal remarcar l’esplèndida resposta de l’afició del Santfe que va omplir l’autocar a vessar i alguns més s’hi van sumar en cotxes particulars.

CD Banyoles: Sergi, Isma, Rudé (José, 78′), Tena, Castro (Matamala, 53′), Geri, Coro, Rovirola, Ignasi (Isaac, 60′), Bassols i Mercader.

Santfeliuenc FC: Carlos, Dani Sánchez, Alberto, Jordi Vidal, Iñaki, Jacobo, Maldonado (Hinojo, 61′), Arcos (Francisco, 75′), Quiles (Javi Pozo, 67′), Parralejo i Álex Burch.

 

Gols: 0 – 1, Quiles, 12′; 0 – 2, Jordi Vidal, 35′ i 1- 2, Hinojo, en pròpia porta, 73′.

Àrbitre: José Expósito Muñoz (delegació de Barcelona). La seva actuació va ser correcta. Va mostrar targeta groga els locals Castro i Geri; i als santfeliuencs Arcos, Jacobo, Jordi Vidal i Javi Pozo. Va expulsar Pozo per dues targetes grogues al minut 92.

Incidències: Municipal Nou de Banyoles, assistència de 250 espectadors. El Santfeliuenc va vestir tot de vermell carmesí per coincidència de colors blanc-i-blaus amb el CD Banyoles. Temperatura de 13 graus i cel assolellat.

Quadern de notes:

- El Santfeliuenc segueix fent història. Guanyar de manera seguida a Tortosa i Banyoles, dos feus clàssics del futbol català, ens ha de fer sentir orgullosos.

- Magnífica actitud de tots els futbolistes del Santfe que en cap moment van donar una pilota per perduda i van saber contrarestar amb ordre les onades ofensives banyolines per bandes.

- Debut amb la samarreta del Santfeliuenc de Francisco. Un motiu de satisfacció que un jugador amb el seu currículum hagi decidit comprometre’s a posar la seva qualitat al servei del nostre club.

- El proper diumenge Les Grases ha de ser una festa. Estem davant una ocasió única per fer coses molt grans i tota l’afició de la ciutat ha de respondre al reclam del degà de l’esport local.

La Penya Recreativa rep un càstig excessiu al camp del Fontsanta Fatjó

La visita de la Penya Recreativa al feu del Fontsanta no va ser gens bona ja que els jugadors que entrena Carlos Ruiz van perdre per un clar però enganyós 3 a 0. Els de Falguera van fer bon futbol però no van saber aprofitar les seves ocasions. En tot cas la línia dels verd-i-grocs és ascendent i ara el que no cal és tornar enrere.

El CB Santfeliuenc cau a Vic per 77 a 75 en un partit marcat pel protagonisme arbitral

De noces pueris. Xoc de trens a Osona. CB Ferrer Vic i CB Santfeliuenc Eninter es van trobar per tercera vegada aquesta temporada i de nou la sort, per un estretíssim marge, va somriure els locals. Polèmica a part, els  dos equips arribaven a la gran cita amb trajectòries antagòniques: els vigatans, obligats a tot en el seu retorn a EBA, arrossegaven quatre derrotes en cinc partits, mentre que els santfeliuencs amb una raxta de nou victòries seguides presentaven  credencials solvents com a equip més en forma de la competició. Els de Terés van dominar tres quartes part del partit però els llums es van apagar quan mancaven tres minuts. No obstant això els nostres representants van tornar a exhibir un nivell de joc altíssim. Bayó i Ausina segueixen creixent en el projecte CBS 2009-2010 i només les imprecisions dels darrers minuts, algunes jugades poc elaborades i un arbitratge ridícul van impedir els santfeliuencs encadenar la desena victòria consecutiva.

Els locals van començar manant. Els vigatans sabien que es jugaven molt i van fer vuit minuts inaugurals pletòrics: Garrote, Freixas i Nualart van castigar la cistella santfeliuenca des de 6.25 i una defensa agressiva va aturar l’atac santfeliuenc a costa, això sí, de carregar-se de personals. El Santfeliuenc, però, va anar despertant i del 20 a 8 es va passar a un més generós 22 a 16 en acabar el primer acte. Malgrat tot les sensacions eren prou bones i tothom ensumava partit gran i equilibrat.

El segon quart es va pintar de blau i blanc. Edu Riu i Porto es van carregar ben aviat amb tres faltes. Atenció al joc de faltes i la manera d’administrar-les per part dels àrbitres que va ser cabdal per entendre moltes coses. Bayó va empetitir la defensa rival i va començar a foradar el cèrcol rival amb cistelles de mestre. El canari Marco León va donar el primer avantatge santfeliuenc mitjançant un triple (27-29). El guió ja no tindria alteracions fins a les acaballes. El Santfeliuenc es va anar creixent i va fer-se dominador. La direcció del base local Juli Garrote no funcionava i els de Terés van marxar als vestidors amb un convincent 35 a 42.

L’inici del tercer quart va ser desolador per als locals. Cairó i Ausina, i la bona direcció mancomunada de la societat Querol/Balboa van convertir el Vic en una ombra del Vic. El Santfeliuenc va posar un màxim avantatge de 14 punts (40 a 54) i Molina va tenir a les seves mans els 17 en un triple en què la pilota li va lliscar de les mans. Paradoxalment aquesta acció va marcar un punt d’inflexió. Els locals van ressuscitar. Els de Jordi Balaguer, acabdillats per Martí Nualart, van clavar un inquietant 9 a o. El Santfeliuenc va endinsar-se en una dinàmica tèrbola que només un agosarat Ausina aconseguia trencar. Sortosament els nostres representants es van refer i van mantenir intacta la renda de set punts amb què va acabar la primera part (57 a 64).

El darrer quart es va convertir en una successió de petites històries dominades per l’ombra amenaçadora dels àrbitres. Al Santfeliuenc li pesaren les ganes i va faltar canalitzar les emocions. El Vic va saber sobreviure i arribar amb opcions als darrers cinc minuts. Aquest va ser el seu veritable triomf.  Edu Riu i Roma van comptar amb la indulgència plenipotenciària arbitral. Tanmateix una cistella de Bayó semblava trencar els locals (67 a 72). Però del no res va sorgir la figura de Xevi Solé. L’ex jugador del Granollers, que va tenir poca participació durant 37 minuts, es va reservar per a un tram final fàustic. Set puntets consecutius de l’aler vigatà van desfer un Santfeliuenc un xic cansat i amb les idees poc clares que no va veure cistella en tres minuts. A manca de 17 segons la fuetada osonenca va posar el marcador en un tan sorprenent com inesperat 77 a 72. Marc Mañes, a manca de vuit segons, va tornar a insuflar vida els nostres en fer un triple a la desesperada (77-75). Els santfeliuencs van cometre falta ràpida sobre Joan Balanzó, que va fallar els dos tirs lliures. Els de Terés  van disposar de sis segons per guanyar el partit però en la darrera acció Cairó va ser castigat amb una falta en atac que només va existir en la imaginació de l’àrbitre Juan de Dios Oyón. Cairó havia superat el seu marcador i s’endinsava cap a cistella. Un tristíssim final que va tacar un partit entre dos equips estrella de la Lliga EBA.

Els àrbitres posaven la seva rúbrica a una actuació que hauria de servir perquè el Comitè prengués mesures. Una competició com la EBA, capaç de donar bon bàsquet i espectacle,  resta dramàticament mutilada. Fins quan?

CB Ferrer Vic (77): Garrote (10), Nualart (20), Freixas  (11), Edu Riu (8) i Roma (3) -cinc inicia-; Vall·llobera, Vila (9), Fradera (5), Balanzó (2) i Solé (9).

Rebots: 31 (14 defensius; 15 ofensius).

CB Santfeliuenc Eninter (75): Balboa (4), Molina (8), Ausina (13), Mañes (6) i Bayó (11) -cinc inicial-; Querol (9), Porto (2), Cairó (16), León (3) i Navarro (3).

Rebots: 30 (defensius, 23; ofensius, 7)

Parcials: 22-16; 13-26; 22-22; 20-11.

Àrbitres: Juan de Dios Oyón i Miguel Ángel Soto.

Incidències: Nou Palau Municipal d’Esports de Vic. Assistència de 400 espectadors i com és habitual comportament exemplar de l’afició santfeliuenca que va ser el sisè jugador. El CB Santfeliuenc tornarà al Palau el proper diumenge per jugar contra el Sant Nicolau. I el dimecres 17 de febrer viatjarà a Granollers per enfrontar-se al líder en un partit que els vallesans han avançat.

CB Ferrer Vic – CB Santfeliuenc, festa gran del millor bàsquet EBA

El CB Santfeliuenc Eninter té aquest dissabte a Vic una altra cita amb la història. L’equip que entrena Àlex Terés s’enfronta al Nou Municipal d’Esports (20,00 hores) al Ferrer CB Vic. En joc hi haurà la segona posició del grup C de la Lliga EBA, després que ambdós equips arribin empatats a victòries i derrotes (10-5), però amb una diferència substancial. El Santfe acumula nou victòries consecutives i el CB Vic encadena tres derrotes. Els jugadors de Terés volen el deu de deu en una pista on fa dos mesos van sucumbir en les semifinals de la Final a Quatre de la Lliga Catalana EBA. El millor escenari, doncs, per redimir-se i reivindicar-se com un dels grans de la categoria

Per tal de realitzar una expedició unànime d’aficionats, el CB Santfeliuenc convoca a tots els automòbils demà a les 17,00 hores al Pavelló Pau Vila de Sant Feliu. Per tant, doncs, tots aquells aficionats que no disposin d’automòbil i vulguin desplaçar-se a Vic a donar suport al nostre Santfe, tindran la possibilitat de viatjar en algun o altre cotxe. No li donis més voltes: Vine a Vic!

La directiva vigatana aprofitarà els prolegòmens del partit per retre homentage a l’ex president Josep Erra, mort a l’edat de 80 anys

L'afició del Santfeliuenc es concentrarà al Pau Vila per fer una caravana de cotxes a Vic

El CB Santfeliuenc AXA Puig Pedrol davant un gran repte al Palau

El CB Santfeliuenc AXA Puig Pedrol afronta demà al Palau Municipal d’Esports (17,30 hores) un dels partits més importants de la temporada. L’equip dirigit per Carles Murall rep la visita del Messer Tarragona 2017, equip que comparteix la tercera plaça de la classificació empatat amb el Bàsquet Samà i el CB Santfeliuenc. “A part, aquesta jornada es juga el partit entre Sant Fruitós i Xamba, primer i segon classificats amb quatre derrotes cadascú, el que farà que el guanyador del nostre partit es situï empatat al segon lloc de la classificació”, recalca Murall. Una victòria, doncs, que val el seu pes en or i que es tractaria del vuitè triomf consecutiu del primer equip femení del Santfe.

Fa més d’un any que cap equip es capaç d’assaltar el Palau. Les noies del CB Santfeliuenc han convertit la seva pista en un autèntic fortí, però aquest cop no ho tindran gens fàcil: “Al partit d’anada les tarragonines van vèncer 61 a 56 i són en aquest moments l’equip més anotador de la categoria”, analitza Murall; “però el nostre equip està preparant el partit amb molta fe i il·lusió i per tant el que és segur és que es lluitarà fins al final. Esperem que la joventut i la inexperiència de l’equip en aquestes circumstàncies no es tradueixi en un excés de nerviosisme o responsabilitat i puguem fer un bon partit”.

L’equip comptarà amb les nous jugadores sèniors a més del reforç d’Aida Reyes, jugadora del júnior femení que podria debutar a la categoria. “Tot aquell que no es pugui desplaçar a Vic amb el sènior d’EBA o prefereixi en aquesta ocasió recolzar l’equip femení, l’esperem al Palau!”, anima Murall.

Textos: Jaume Canut (www.cbsantfeliuenc.com)

El FC Barcelona UNES Sant Feliu rep el CD ONCE Andalucía

No està sent una temporada gaire bona per a l’UNES en el seu periple per la Divisió d’Honor. Encara, però, manca tota la segona volta per endavant i tothom confia a fer un tomb a la situació actual per tal de mantenir la categoria d’or del bàsquet adaptat a Espanya. Aquest diumenge els santfeliuenc reben al Palau el CD ONCE Andalucía, un dels equips més poderosos de la lliga. El matx donarà inici a les 12:30 hores i la directiva que presideix Ramon Gisbert demana el suport de l’afició de Sant Feliu

El Santfeliuenc FC viatja a Banyoles ple d’il·lusió

Segona visita consecutiva i en aquest cas canviem l’Ebre i Tortosa per l’Estany i Banyoles. Catalunya Coast to coast. En tot cas, els blanc-i-blaus del Pla de l’Estany també són un altre clàssic del futbol català i especialment de les comarques gironines ja que han militat 23 temporades a Tercera Divisió.

El Santfeliuenc prepara amb il·lusió el partit que jugarà a l’Estadi Municipal banyolí conscient que una victòria suposaria fer un pas de gegant per garantir la permanència atès que dibuixaria una frontera de 12 punts respecte als gironins, que, a hores d’ara, són catorzens i ocupen una d’aquestes posicions de perillosa indefinició pels descensos catalans de Segona B a Tercera. Andrés González podrà comptar per a diumenge amb el concurs de Dani Texeira que té l’alta mèdica una vegada recuperat de la seva lesió al dit. José Antonio Ochoa ja va jugar els primers minuts a Tortosa i Javi Pozo va descansar a Tortosa com a mesura de prevenció i caldrà veure si és a punt per saltar a la gespa banyolina.

L’expedició santfeliuenca surt a les 12:45 hores del Parc Esportiu de Les Grases

El Santfeliuenc Futbol marxarà a les 12:45 hores del Parc Esportiu de Les Grases. L’horari d’arribada a l’Estadi Municipal de Banyoles està previst per a les 14:20 hores. Us recordem que l’estadi banyolí és just al costat de l’estany així que si us animeu a acompanyar l’equip podeu fer un tomb per aquesta meravella lacustre de 2.150 metres de llargada, el llac natural més gran de Catalunya. La seva conca lacustre i el seu sistema càrstic són els més extensos de la Península Ibèrica i un entorn mediambiental de notable valor.

El CB Banyoles mira d’assegurar la permanència a Primera Catalana

L’equip de la capital del Pla de l’Estany és a hores d’ara catorzè amb 25 punts, una posició incòmoda per allò dels descensos dels catalans de Segona B a Tercera. Els de Napo Cayuela van començar la temporada amb una plantilla molt renovada i jove que buscava la permanència a Primera Catalana després del descens. A la primera volta, els banyolins es van imposar a Les Grases per 1 a 2 i van donar mostres de ser un conjunt que sap aprofitar les seves ocasions. Els blanc-i-blaus de l’Estany van donar la baixa a Alabert i Mario Hita i han rebut al llarg de la temporada com a novetats Cristian (Gavà CF) i Tena. L’equip base que ha utilitzat Napo ha estat format per Edu; Isma, Faura, Castro, Rodé; Coro, Lema, Edgar, Matamala; Bassols i Mercader. El principal canvi dels banyolins s’ha produït a la seva directiva amb el nomenament com a president de Jordi Omedes, un destacat ex futbolista del club a Tercera Divisió que té la missió d’estabilitzar el club després d’una etapa un xic confusa. Recordeu, Banyoles-Santfe a l’Estany. La directiva banyolina, per tal d’estimular l’assistència a l’estadi, prepararà una xocolatada.

La Penya Recreativa, visita el Fontsanta amb el convenciment de seguir amb la bona línia

Els de Falguera han reaccionat i ara busquen la meitat de la classificació per oblidar una discretíssima primera volta. Els santfeliuencs juguen contre el Fontsanta aquest dissabte a les 17:45 hores al Municipal de Fontsanta Fatjó de Cornellà. Dirigirà l’encontre Jamal Kossiri, de la  delegació d’Anoia.

El CN Sant Feliu vende muy cara su derrota en Madrid

El CN Sant Feliu cayó derrotado por la mínima -10 a 9- ante el CN Moscardó, uno de los equipos aspirantes al ascenso a la división de plata en un fenomenal partido disputado el pasado sábado en Madrid.

Los waterpolistas del Sant Feliu volvieron a crecerse ante un equipo teóricamente superior, pero la entrega, el sacrificio y la lucha que descansa en no dar un balón por perdido hacen que cada rival que quiera ganar a los de Juan Carlos Sanchón deba luchar hasta el límite.

El  Sant Feliu fue por delante en el marcador hasta bien entrado el segundo cuarto. Fue entonces cuando  el conjunto madrileño se aprovechó de algunos errores para adquirir una renta de tres goles al descanso (6-3).

En la reanudación, tras unos minutos de buen juego  y trabajo sacrificado, el Sant Feliu restableció la igualdad. Sin embargo, diez segundos después del empate, el Moscardo consiguió adelantarse en el marcador tras un lanzamiento exterior. A partir de ese momento el intercambio de goles fue constante hasta el 9-8 a falta de poco más de 2 minutos. Un penalti a favor del Sant Feliu pudo significar una nueva igualada, pero el error en el lanzamiento propició que los madrileños ampliaran diferencias. El último gol del santfe, obtenido  a falta de 30 segundos, no fue suficiente para conseguir un punto que, probablemente, hubiese sido lo más justo después del fantástico partido realizado por madrileños y santfeliuencs.

Parciales: 1-2/5-1/ 2-4/ 2-2.
Goles: Marc Principal (3), Didac Garcia (3), Victor Sanz (1), Joaquin Zurita (1) y Javi Belmonte (1).

Victòria de prestigi del Santfeliuenc FC a Tortosa

Vint-i-quatre anys després el Santfeliuenc va tornar a un escenari destacat del futbol català i ho va fer per la porta gran. Aquest equip nostre va saber refer-se del mal tràngol de la setmana passada i no va trobar cap revitalitzant millor que estrenar el marcador als 30 segons quan Quiles va aprofitar una jugada sorprenent, per còmoda i ràpida, per banda esquerra d’Álex Burch. El gol tan ràpid va pesar en el malmès equip local. Al minut 45 Álex Burch va fer el segon gol en culminar amb una canonada espectacular des de la balconada de l’àrea una bonica jugada de conjunt. El segon acte va ser plàcid. El Santfeliuenc en va tenir prou de mantenir l’ordre per imposar-se un Tortosa molt inofensiu i amb el cap baix, i que haurà de treballar de valent per foragitar el fantasma del descens en una temporada particularment crua.
Victòria gran per a un equip convençut de les seves opcions i que no estalvia esforços. El somni de la permanència cada vegada és mes a prop i suposarà coronar un cicle magnífic d’un dels més importants Santfeliuencs de les darreres dècades. Què la il·lusió, continuï… i què no pari!
Si hi havia cap dubte de la fortalesa moral del Santfeliuenc, als 30 segons el duet Álex Burch/Quiles es van encarregar d’esvair-lo. En una jugada sorprenent per ràpida i per la facilitat que va donar la rereguarda tortosina, Álex Burch es va endinsar dins l’àrea per fer un servei que era rematat a plaer per Rubén Quiles. Una magnífca carta de presentació i una gerra d’aigua ben freda a un Tortosa que no va gens sobrat de convicció.
El gol, però, va fer reaccionar el Tortosa que va dominar més, tot i que Álex Burch, Alberto i fins i tot Iñaki es van prodigar per banda esquerra tortosina, que va ser literalment un “colador”. El Tortosa va fregar el gol al minut 17 en una rematada dins l’àrea petita de Borrull que va treure sota pals un molt ben situat Jacobo. El partit va entrar en una fase molt viva. El Santfeliuenc no renunciava a fer el segon gol -Álex Burch i Diego van tenir dues bones ocasions- però els locals també van tenir-ne alguna de bona a través del davanter andalús Javi Henares i sobretot d’Óscar, però l’incommensurable Carlos no va fallar.
Quan el primer temps es consumia va arribar l’acció que marcaria a foc la sort del partit.Una jugada molt elaborada a la parcel·la central executada per Jacobo va arribar a Quiles; Quilés va habilitar la pilota a Álex Burch que, venint des de fora de l’àrea, va engaltar una canonada espectacular que va batre de manera irremissible el porter tortosí. Un gran gol i un gol d’aquells que es diuen psicològics i que va acabar per ensorrar un fràgil Tortosa.
Després de la represa els locals van moure la banqueta per donar més vivacitat al seu joc ofensiu. El Santfeliuenc, però, va controlar amb una insultant comoditat. Els segons 45 minuts van ser escassos en oportunitats i de fet la primera aproximació perillosa dels locals no es va produir fins al minut 83, quan una bona jugada dins l’àrea de Javi Henares va ser rematada de manera estrepitosa per Alberto quan tenia el gol mastegat. Els aficionats locals es van empipar i van mostrar el seu enuig amb alguns xiulets. El Tortosa va fer evident la seva complicada situació i va ser superat per la incòmoda posició, que es veu agreujada pels descensos catalans de Segona B a Tercera. El Santfeliuenc va deixar passar els minuts i només el pal va evitar el tercer gol en una galopada d’ Álex Burch al minut 86.
El xiulet final de l’àrbitre va desfermar l’alegria en l’expedició santfeliuenca que ja assaboreix 34 punts i veu com, en un any complicadíssim per al futbol català, la permanència cada vegada és més a tocar. El proper diumenge, el Municipal de Banyoles, al costat del Llac, serà l’escenari d’un nou espisodi d’aquest periple que, si res no canvia molt, tindrà un final més que satisfactori per al degà de l’esport santfeliuenc.

CD Tortosa: Raúl Jiménez, Joseph, Óscar, Egurbide, Quique García, Borrull (David, 46′), Álex (Alberto, 57′), Darío, Javi Henares, Xavi i Subi (Marc, 69′).
Santfeliuenc FC: Carlos, Dani Sánchez, Alberto, Jordi Vidal, Iñaki, Arcos (Joserra, 86′) Diego, Jacobo, Quiles (Ochoa, 66′), Parralejo (Cristian, 81′) i Álex Burch.
Gols: 0 – 1, Quiles, 30 segons; 0 – 2, Álex Burch, 45′.
Àrbitre: José Expósito Muñoz, la seva actuació va ser excel·lent. Va ser molt dialogant amb tots els futbolistes. Va mostrar targeta groga al local Subi; i als santfeliuencs Arcos i Quiles.
Incidències: la directiva tortosina va fer una recepció oficial a la directiva del Santfeliuenc. Els nostres directius van ser guardonats amb una bonica figura de vidre que commemora el Centenari del CD Tortosa.

Quadern de notes:
- El Santfeliuenc torna a passar per un escenari important amb nota.
- Álex Burch va brillar per banda esquerra i tot l’equip va respondre sense fissures.
- Javi Pozo va descansar per precaució i José Antonio Ochoa va tenir els primers minuts després de la lesió.
- El Tortosa és un clàssic que mereix reaccionar. Vam veure molt desmoralitzada la seva afició que es va mostrar sorprenentment apàtica i distant.

El CB Santfeliuenc Eninter fa un colossal nou de nou i iguala en el segon lloc al CB Vic

El CB Santfeliuenc ha col·locat el 10 al seu caseller de victòries després de superar el Cosehisa Monzón per 75 a 57, i encadena una impressionant ratxa de nou victòries, circumstància gairebé impensable en una categoria tan exigent com la EBA. I el millor de tot aquest vendaval blau i blanc és que el nostre representant iguala al segon lloc d’un, sobre el paper, incontestable CB Vic. Com avui subratlla Radio Huesca en la seva edició digital, el CB Santfeliuenc “es uno de los grandes de la categoría”. I el proper dissabte al Palau Municipal d’Esports d’Osona espectacle majúscul: CB Vic – CB Santfeliuenc. Algú en dóna més?

El CB Santfeliuenc Eninter – Cosehisa Monzón no passarà als manuals del bon bàsquet pero amb tot plegat  el nostre representant, a còpia de ratxes, va superar el Monzón més pobre i precari de les darreres temporades. No pas per casualitat els del Cinca són, a hores d’ara, el darrer classificat amb un discretíssim bagatge de 4 victòries i 11 derrotes.

Als primers 10 minuts els jugadors que entrena Álex Terés en van tenir prou amb una bona defensa i un David Ausina molt actiu per deixar en evidència el seu rival. Els aragonesos es van precipitar en atac i van fer un pèssima selecció de llançament. El Santfeliuenc va marcar un 18 a 9 que començava a dibuixar el desenllaç.

El segon acte va ser per oblidar. Els grans equip com el Santfe fins i tot s’ho poden permetre. Els dies grisos també formen part de la vida. El 6 a 9 de parcial parla per si mateix. Els de Terés van perdre vuit pilotes i no van trobar opcions de cistella; els de Jorge Serna, sempre a remolc, no van ser capaços d’aprofitar els 10 minuts més mediocres que recordem del nostre equip. El primer temps es consumia amb un pírric 24 a 18.

El tercer acte va recuperar una certa vitalitat. Francesc Cairó va tornar a mantenir el seu particular idil·li amb la línia de 6,25, des d’on va fer un magnífic 4 de 5. Els aragonesos van buscar protecció en Jonathan Maldonado i Rangel Ramírez per deixar el quart en un 46 a 38 que no acabava de deixar resolta la història.

El CB Santfeliuenc va decidir posar punt final al partit en els primers minuts del darrer quart. Els de Terés van agafar de manera ràpida un avantatge de 14 punts que va trencar un Monsó tan escàs de bàsquet com de moral. Amb la història resolta el Santfeliuenc no va forçar la màquina.

El proper dissabte tots els qui gaudiu amb aquest Santfe gran teniu una cita inexcusable: CB Vic i CB Santfeliuenc es jugaran, amb permís del CB Granollers, la supremacia del basquet català a la EBA. Un magnífic espectacle que us explicarem a esportblanciblau.

CB Santfeliuenc Eninter: Balboa (9), Molina (8), Ausina (10), Mañes (8) i Bayó (8)  - cinc inicial-; Querol (3), Porto (2), Cairó (18), León (6) i Navarro (5).

Rebots: 36 (defensius, 24; ofensius, 12).

Cosehisa Monzón: Maldonado (7), Tomaradze (12), Peruga (5),  Damus i Cabrera (6) - cinc inicial-; Ramírez (11), Tino (4), Negrizzoli (6), Tezanos (6) i Markovic.

Rebots: 30 (defensius, 21; ofensius, 9).

Parcials: 18-9/6-9/22-20/29-19

Àrbitres: : José María Olivares Bernabeu y Xavier Girbal Brugada.

Incidències: Palau Municipal d’Esports, assistència de 200 espectadors.

Marc Mañes, un dels secrets d'aquest gran Santfe

Javi Porto, en acció

Fotografies: cortesia Josan Daban.

El CB Santfeliuenc AXA Puig Pedrol imita l’equip masculí

Set de set.  El CB Santfeliuenc AXA Puig Pedrol no vol ser menys que el primer equip masculí i també encadena una ratxa de victòries impressionant. L’última: al Pavelló del Serrallo de Tarragona davant el TGN Bàsquet (43-47). “Portem una bona dinàmica, tot i que hem de millorar el joc en atac. La motivació i les ganes ens ajuden molt a l’hora de decidir un partit”, analitza Olga Laborda, segona entrenadora de l’equip.

“Ens ha tornat a costar molt guanyar el partit i no s’ha decidit fins el darrer quart com en els tres partits anteriors. La defensa del TGN és una defensa molt dura, ben feta, però realment dura i a nosaltres ens costa ser agressives en atac i seleccionar a l’hora un bon tir”, explica Laborda. I és que el CB Santfeliuenc perdia de dos punts (22-20) al descans, però a partir de la segona part les del Baix Llobregat van reaccionar. Van endurir la seva defensa, pressionant a tot el camp desmuntant l’atac de les tarragonines. Els encerts dels tirs lliures durant tot el partit i especialment al darrer quart (8/10), el bon partit de la Laida Saavedra i la Sandra Martin i un triple decisiu de l’Aida Meseguer en un moment clau -”perdíem de dos en el minut 37″, ressalta Laborda- a part dels seus 18 punts, han van contribuir a la setena victòria consecutiva d’un equip que ja ocupa el cinquè de la classificació, a només un partit del líder.

Anotadores: Anna Vives(0), Irene Martinez(0), Anna Mas(0), Aida Meseguer(18), Júlia Martinez(0), Belisa Olmo(2), Sandra Martin (8), Laida Saavedra(8), Maria Raja(8) i Raquel De Diego (3).

Text: Jaume Canut (www.cbsantfeliuenc.com)