Derbi tenyit de blanc-i-blau

UE CASTELLDEFELS 1 (VIVES, 94′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (MARIMÓN, PRÒPIA PORTA, 32′ I ADRI TORO, 87′)

ÀRBITRE: MARC OLTRA SÁEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL ELS CANYARS. PORTA TANCADA

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 18 GRAUS

Quina victòria tan preuada. El Santfeliuenc, molt delmat per les absències, va fer un pas endavant i es va imposar amb justícia un Castelldefels eclipsat. Un gol afortunat superada la mitja hora i un segon signat pel petit dels Toro (87′) després d’una acció de Sergio Morgado van afaiçonar tres punts recoberts de pa d’or. Només un golàs de Vives a les acaballes va poder superar la resistència d’un encertat Álex Baño. Victòria gran en dies de derbi amb final feliç.

Primera mitja hora dominada pel tedi. El Castelldefels gairebé no proposava tot i que portava una tímida iniciativa, i el Santfeliuenc, còmode i no consumint forces, esperava alguna escleta per progressar en atac. La primera dels locals al 26′ quan l’ex Kevin Díaz no va encertar rematar una pilota que vagarejava l’àrea petita. I al 32′ l’asssalt a la banca. Guillem Ramon va enlairar una falta lateral i el central Marimón de cap quan el globus queia va enviar-la a la xarxa. Un gol tan afortunat com valuós. El gol va donar confiança un Santfe molt ben situat. Els grocs s’estavellaven mamíferament contra el sistema teixit per Andrés González. Guanyar el descans per davant en el marcador era un bon presagi. Caldria, però, picar molta pedra.

A la represa, però, tothom esperava la reacció dels locals i, a la vegada, dubtava del contorn de resistència que exerciria el Santfe. Els grocs van començar a multiplicar-se en atac. Els blanc-i-blaus van exhibir solidesa defensiva i Álex Baño va brindar els millors minuts de la lliga. Al minut 57′ el jove porter va fer la doble aturada de la jornada a cop de cap de Sergi Navarro i a rematada a boca de canó de Pedro Bilbao. Reflexos felins per avortar un gol cantat. Els blanc-i-blaus, sense cometre errades, van anar centrifugant el domini dels de Carrillo. Fins i tot la societat Collado/Castellano va poder fer mal la rereguarda en alguna acció notable però sense punteria. Això sí el partit va anar trencant-se de manera accelerada. El Castelldefels esmunyia la banda. Álex Baño molt ràpid d’idees va saber respondre amb nota alta. Al minut 83 un xut potent de rosca de Guille Marín va comptar amb una altra gran intervenció de Baño. I a la contra…zas, zas. Sergio Morgado va aprofitar el recanvi per fer una acció personal amb servei a Adri Toro que, ben instal·lat al segon pal, regalava uns d’aquells gols que valen una lliga sencera.  El Castelldefels, a la desesperada, va acabar el partit assetjant l’àrea blanc-i-blava. Però només un golàs de Joan Vives des de la balconada de l’àrea amb el rellotge agònic va poder amb la resistència d’Álex Baño. Gol anecdòtic; victòria majúscula, descomunal, insuperable. Esmena a la totalitat.

UE Castelldefels:

Romero, Cristian Fabregat, Blasco (Joel Cañaveras, 88′), Marimón, Alan (Guille Marín, 74′), Joel Coch (Guillem Josa, 46′), Jonathan Ferreira (Jaume Aparicio, 88′), Vives, Pedro Bilbao, Kevin Díaz (Sergio Navarro, 52′) i Aitor Serrano.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon, Joan Rubio (Sergio Morgado, 67′), Álex Torres, Mario (Kevin Sánchez, 84′) Alfonso Castellano, César, Peña (Adri Toro, 80), Sani, Jonatan Collado i Iván Hernández (Otger, 67′).

Gols:

0 – 1, Marimón, pròpia porta, 32′

0 – 2, Adri Toro, 87′

1 – 2, Vives. 94′

Àrbitre: 

Oltra Sáez. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Blasco i Jaume Aparicio; i als santfeliuencs Joan Rubio, Sani i Dani Jiménez (fisioterapeuta).

Quadern de notes:

– Santfe, especialista en el més difícil. Delmat per les baixes les ganes de guanyar van superar a les dificultats.

– La solidesa defensiva i l’encert d’Álex Baño van servir per conquerir una victòria més que important i decisiva en una competició d’alenada curta.

– Els Canyars, un escenari especialment propici a Tercera Divisió. Cinc victòries en les set visites en categoria nacional.

– El Castelldefels quan va despertar no va trobar l’encert ofensiu. Molt eclipsat a la primera part i amb poca convicció al segon acte.

Un minut per al record de Diego Armando Maradona

Alegria, justificada

Dies atípics de derbi

UE CASTELLDEFELS ….. SANTFELIUENC FC

ÀRBITRE: MARC OLTRA SÁEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL ELS CANYARS

DIUMENGE 29 DE NOVEMBRE

HORA: 12

JORNADA: 7

PER SEGUIR EN DIRECTE: Ràdio Sant Feliu, Footters, Ràdio Marca Barcelona, @SantfeliuencFC, @uecastelldefels

TEMPS PREVIST: MATI AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

El derbi del Baix Llobregat. El Santfeliuenc torna a Castelldefels per jugar l’únic derbi comarcal. Els blanc-i-blaus miraran de continuar demostrant que la seva millor cara apareix a domicili; per la seva banda, els mariners buscaran una victòria que els enfili a la part més alta. Footters retransmetrà un derbi clàssic del Baix Llobregat a totes les categories.

Sumar i sumar i sumar. Aquesta és la premissa amb què el Santfe buscarà sorprendre a domicili a un dels millors Castelldefels que, temporada rere temporada, fa un salt de qualitat. L’inconvenient: la infermeria, massa carregada quan la lliga no ha passat de la setena estació. Així que de nou caldrà apel·lar a l’economia de guerra per completar la convocatòria

Setmana amb novetat a la porteria

Éric Alcaraz s’ha convertit en nou inquilí de la porteria blanc-i-blava. Aquest porter de 28 anys, posseïdor d’un notable currículum a Segona B i Tercera competirà amb Álex Baño i Uri Martí per la titularitat. Alcaraz va ser el porter del Gavà en la memorable promoció a Segona B disputada davant el Castelló.

Castelldefels, un salt endavant

Miki Carrillo ha bastit un projecte atractiu. Els mariners, de mica en mica, han anat fent salts de qualitat. Enguany, amb la renovació de la consolidada columna vertebral del curs passat i la incorporació de la classe mitjana de Tercera (Cristian Fabregat, Guillem Josa, Joel Cañaveras, Vives, Sergi Navarro o Fran Orellana) qui més qui menys tothom veu als grocs entre els sis primers.

Castelldefels viu bons moments amb el seu equip. Font imatge: uecastelldefels.com (Piero Álvarez)

Massa càstig a Les Grases

SANTFELIUENC FC 0 ….. TERRASSA FC 3 (SERGI ARRANZ, 7′; AKI, 60′ I KILIAN, 69′)

ÀRBITRE: ENRIC BUREU MÉNDEZ (DELEGACIÓ BARCELONA

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA

TARDA VESPRE AMB TEMPERATURA FRESCA, 13 GRAUS

Un càstig excessiu. El gol del Terrassa de pena màxima al minut 7 va ser un llast per a un Santfeliuenc que fins al minut 60 va coquetejar amb insistència amb l’empat. La falta de punteria va evitar un empat que no hauria estat immerescut. El segon gol del Terrassa va segellar la sort del matx. Derrota que deixa, no obstant, millors sensacions que la de fa 15 dies davant el Manresa. La sobrecarregada infermeria blanc-i-blava, condiciona.

Demanàvem a la prèvia jugar sense complexos. I certament durant dues terceres parts el Santfeliuenc va exhibir desimboltura per bé que el penal i la lesió abans de l’intermedi d’Albert Alegre van ser ferides massa profundes. D’inici, successió d’anades i tornades. Els dos equips trepitjaven amb generositat les àrees. Tanmateix molt aviat el partit va adquirir tonalitat vermella. Una pilota solta dins l’àrea i un xoc de cames va acabar amb penal. El golejador Sergi Arranz no ho va desaprofitar. El gol va esperonar el Santfeliuenc que va signar mitja hora de mèrit en què va coquetejar amb el gol. Al minut 13 en una penetració per banda esquerra d’Albert Alegre culminada amb una centrada valuosa però sense rematador. I al 16′ en una de molt clara de Jonatan Collado que va deixar en evidència la rereguarda però el seu xut massa previsible i centrat va anar a les mans d’Ortega. El Santfeliuenc ensenyava les dents. El Terrassa reculava i oferia dubtes defensius. Bon futbol i oportunitats però absència de gol. Els visitants van drenar el domini santfeliuenc i al tram crepuscular del primer acte va acaronar fins i tot la sèntencia en dues bones oportunitats, però ni Sergi Arranz ni Aki en sengles posicions clares van tenir les idees clares.

El segon acte va iniciar-se amb el Santfe ensenyant múscul. De nou, 15 minuts de notable amb opcions d’empat per a Sani i Maldo. Tanmateix quan més arribaven els blanc-i-blaus els visitants van respondre amb un punyal. Jugada per banda dreta amb servei per a Aki que, de xut sec i potent, va dibuixar el segon. Els d’Andrés González encara es podrien haver reenganxat a la respiració assistida si Sani, que va guanyar l’esquena a un defensa, sol davant porteria no hagués enviat la pilota per damunt del travesser en posició de privilegi. Van ser les darreres aparicions d’un Santfe ajusticiat pel tercer gol. Kilian en una acció amb marca de qualitat va eclipsar totes les aspiracions del Santfeliuenc. Vint minut per donar entrada a futbolistes menys habituals i sobretot per començar a pensar en Castelldefels. Cal aixecar-se. La derrota, lògica atès el potencial del Terrassa i la saturació de baixes, no ha de malmetre la moral. Aquest equip competeix. Sap competir.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Álex Torres, Albert Alegre (Joan Rubio, 35′), Guille Ramon, Mario, Alfonso Castellano, César (Christian, 78′), Peña, San (Adri Toro, 78′) i, Jonatan Collado (Edu Naranjo, 73′) i Maldonado (Sergio Morgado, 73′).

Terrassa FC:

Ortega, Salva (Luna, 78′), Castillo, Lucas Viña, Pelegrín, Mico, Adri Lledó (José Enrique, 78′), Josu (Akis, 73′), Sergi Arranz, Akito (kilian, 62′) i Jaume (Álex Fernández, 62′).

Gols:

0 – 1, Sergi Arranz, de penal, 7′

0 – 2, Aki, 60′

0 – 3, Kilian, 69′

Àrbitre:

Bureu Méndez. Arbitratge prou fluixet. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado, Maldonado, Guille Cordón (banqueta), Albert Alegre, Cesar i Sani; i als visitants Mico, Josu, Salva i Lucas Viña. Va expulsar per doble targeta groga Mico (87′).

Quadern de notes:

– Un Santfeliuenc voluntariós no va merèixer un càstig tan sever. 

– Jonatan Collado va tenir a les seves botes l’empat. Una acció que va poder canviar la sort del partit.

– Un Santfe amb la infermeria plena a vessar. Les baixes llasten.

– El Terrassa va complir amb el seu paper de favorit però sense entusiasme.

El Santfe rep el Terrassa sense complexos

SANTFELIUENC FC ….. TERRASSA FC

ÀRBITRE: ENRIC BUREU MÉNDEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

JORNADA: 6

DISSABTE 21 DE NOVEMBRE

HORA: 18

PER SEGUIR EN DIRECTE: infoTv Sant Feliu, @SantfeliuencFC, @TerrassaFC

TEMPS PREVIST: TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 13 GRAUS

Sense complexos. Amb més il·lusió que temor. El Santfeliuenc rep a Les Grases el Terrassa per vuitena temporada consecutiva. Un petit clàssic contemporani a Tercera que ha regalat dies de memorabília. Qui més qui menys tothom sospira per repetir una de les proeses d’altres temporades. El Terrassa, obligat a tot, arriba a Sant Feliu amb 10 punts.

Un dels grans clàssics de Tercera a Les Grases. Malauradament aquest curs el clàssic serà menys clàssic per allò que l’afició no el podrà gaudir de manera presencial i haurà de buscar recer a infoTv Sant Feliu, una plataforma a través de Youtube que està donant cobertura als partits de casa.

Andrés González vol que els seus futbolistes hi creguin en la victòria. La gran imatge a Valls i la victòria contundent hauria de ser ratificada a casa malgrat el poder del rival. Tres punts contra els egarencs despertarien de bat a bat les portes de la il·lusió i començarien a perfilar una futur prou amable.

Terrassa CF, l’enèsima obligació

L’equip vermell contrau temporada rere temporada un nou catàleg d’obligacions. Per ciutat i tradició la Tercera no sembla la millor categoria per a un club amb anys al futbol professional. Enguany Xavi Molist dirigeix un projecte que s’ha tornat a reforçar amb noms importants com ara Josu (Sant Andreu), Adri Lledó (Andorra), Salva Torreño (Prat) o Akis Katsavakis (Olimpiakos). D’altra banda, els terrassencs s’enfrontaran al València CF a la Copa del Rei.

El Terrassa busca un nou play off i donar la sorpresa contra el València CF a la Copa.

Font de la imatge: @Terrassa FC

Així sí, Santfe, així sí!

UE VALLS 0 …. SANTFELIUENC FC 3 (SANI, 8′; JONATAN COLLADO, 22′ I CARLOS GARCÍA, 38′)

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIO BARCELONA)

ESTADI MUNICIPAL EL VILAR (PORTA TANCADA)

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 16 GRAUS

Bany d’autoestima. Un Santfeliuenc exemplar va anorrear tots els fantasmes, va oblidar la derrota de la setmana passada i va golejar en un camp especialment esquerp en la nostra història. Mitja hora esplèndida coronada amb tres gols va servir per construir una victòria a domicili amb una signatura de present i de futur senzillament incalculable. Amb aquest compromís i dedicació podem aspirar a tot. Avui, nit d’alegria. Demà, a continuar treballant amb modèstia i humilitat. Tot es pot fer si ensenyem aquest compromís.

Sense concessions. Així va sortir un dels millors Santfeliuenc dels últims temps a domicili. Pressió des de l’inici en la sortida de pilota vallenca, tenacitat i convenciment contra un rival tan necessitat com aclaparat. D’entrada, Sani al primer minut va acaronar el gol. Pròleg a mitja hora torrencial. Al minut 8 el jove César Valero va construir des de la línia de mitjos per obrir camp a un Jonatan Collado que, en estat de gràcia, va regalar a Sani una centrada de mil·limètrica precisió suïssa que l’espigat davanter va enviar irremissiblement a la xarxa. El gol va donar tranquil·litat i confiança. Les escomeses dels locals eren controlades amb educació i, a més a més, Jonatan Collado reivindicava el protagonisme. En una acció marca de la casa, el talentós extrem se’n va anar de tothom i amb un xut sec i precís va batre el porter tarragoní. Escenari de promesa. Els locals van mirar de tornar-se a enganxar al partit. Álex Baño va passar alguna situació de risc. No obstant era el dia del Santfe. Al minut 38, jugada d’estratègia perquè l’incombustible Carlos Garcia aparegués a prop del segon pal per ensenyar a la pilota el camí de la xarxa. Triplàs.  Descans somiat. Tarda de promesa en un dels feus més difícils.

La missió a la represa era clara. Superar el primer quart d’hora sense ensurts. I un Santfe aplicat va complir fil per randa la missió. Els tímids atacs locals morien a les cames de la rereguarda santfeliuenca. I quan no, Álex Baño va intervenir amb nota alta per avortar un mà a mà amb Cesc Martínez. Andrés González va anar alleujant i descarregant de minuts els seus futbolistes i va donar presència a la segona unitat. El matx, dat i beneit, es va anar consumint sense cap ensurt remarcable. Tres punts que haurem de cuidar. Tres punts per tornar-nos a embarcar en un vaixell que porta pintada la paraula esperança.

UE Valls:

Agüera, Torre, Miró (Plana, 58′), Guasch (Óscar Pérez, 77′), Giralte, Miranda, Estivill (Xavi Fabra, 58′), Sergi Masqué (Kuku, 77′), Aleix Ruiz, Cesc Martínez (Sergi Gómez, 77′) i Sergi Gestí.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon (Peña, 70′), Carlos García, Álex Torres, Albert Alegre, Sergi Boira, César Valero (Otger, 82′), Alfonso Castellanos, Sani (Joan Rubio, 82′), Adri Toro (Sergio Morgado, 70′) i Jonatan Collado (Iván Hernández, 87′).

Gols:

0-1 Sani, 8′

0-2 Jonatan Collado, 23′

0-3 Carlos García, 38′

Àrbitre:

Pedrol Vozmediano. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Aleix Ruiz, Miró, Cesc Martínez, Giralte, Agüera i Estivill; i als santfeliuencs Guille Ramon, Álex Torres i Carlos García.

Quadern de notes:

– El gran Rufino Horta, des del cel, va guiar el Santfe a El Vilar.

– Intensitat, decisió, convenciment, els atributs per a un victòria de valor incalculable.

– En mitja hora el Santfeliuenc va fer el triple de gols que en els 360 minuts precedents. Coses de la vida, coses del futbol. Estranya criatura que tants ens agrada.

– El Valls no acaba d’adaptar-se a les exigències de la Tercera Divisió. Molt poca oposició davant un Santfe amb moltes baixes.

Una nit feliç

Punts d’excepció

UE VALLS ….. SANTFELIUENC FC

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIÓ BARCELONA)

ESTADI EL VILAR (PORTA TANCADA)

JORNADA 5

DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE

HORA: 16:30

PER SEGUIR EN DIRECTE: Ràdio Sant Feliu, @UEValls, @SantfeliuencFC

TEMPS PREVIST: CEL SERÈ, TEMPERATURA DE 15 GRAUS

Partit d’excepció a la jornada 5. El Santfeliuenc es juga bona part del futur a Tercera Divisió en la primera visita a la categoria a El Vilar, un camp que tradicionalment no se li da donat gaire bé als blanc-i-blaus. Tanmateix el passat és passat i el Santfe se la juga de debò contra un rival que ha sumat 1 punt. Ràdio Sant Feliu portarà l’emoció des de l’Alt Camp.

Duel d’excepció. No importa que sigui la cinquena jornada, no importa que quedi encara molta lliga, no importa res de res. Els blanc-i-blaus se la juguen de debò contra un rival que debuta a Tercera Divisió. Andrés González ha hagut de corregir inèrcies després de la mala imatge exhibida contra el Manresa. David Toro i David Romo no podran ser a a capital de l’Alt Camp. Cal una reaccíó i sumar tres punts que valen moltíssim per al futur.

Ràdio Sant Feliu, en directe

L’emissora municipal tornarà a fer un servei de qualitat i acompanyarà l’equip en el seu desplaçament a Valls. L’equip que diregeix Joaquín Rivas demostra un cop més la seva implicació i en aquests temps de pandèmia encara s’agraeix molt més.

UE Valls, temps d’estrena

La capital de l’Alt Camp s’estrena a Tercera. Malauradament una fita històrica que no estan celebrant com cal els  seus aficionats per la crisi sanitària. L’equip que entrena Joan Antoni Pallarés, que va fer una temporada brillant a Primera Catalana, ha signat la renovació de 15 futbolistes. Sergi Gestí (Castelldefels) i Sergi Másqué (Vilafranca) són els principals reforços d’un equip que en les quatre jornades inicials ha sumat un punt.

Valls estrena equip a Tercera Divisió.
Font de la imatge: uevalls.cat

Derrota severa a Les Grases; reflexió profunda

SANTFELIUENC FC 0 ….. CE MANRESA 3 (TONI SUREDA, 40′; TONI SUREDA, 52′ I ERIK RAFAEL, 55′)

ÀRBITRE: ANTONIO RAMÍREZ PLAZA (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES. PORTA TANCADA

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS

Derrota severa i toc d’atenció. Un Santfeliuenc llastat per les baixes no va poder oposar resistència davant un Manresa superior, que, arran del primer gol abans del descans va dominar a plaer al marcador i al joc. Tres gols que encara van poder ser-ne més davant un Santfeliuenc sense opcions que a partir del minut 40 es va cloure com un puny.

Avisats estàvem. El Manresa havia completat una pretemporada de luxe i el nivell dels seus reforços criden l’atenció malgrat les dues derrotes inicials. La primera mitja hora va ser equilibrada amb una tímida superioritat bagenca. Al minut 18 el bellugadís Noah va provar d’assaltar la fortalesa amb un xut bombejat que a punt va estar de sorprendre Álex. El santfe, però, va completar una part central del primer acte esperançadora. Jonatan Collado al 23′ va provar el porter amb un xut des de la distància. I al 34′ Cesar en una falta comesa damunt Collado va ajustar la pilota a escassos centímetres del pal. Tanmateix quan els blanc-i-blaus semblaven més desperts, una acció per banda dreta de Noah al 40′ va deixar amb un pam de nas la rereguarda per assistir Toni Sureda que, lliure de marca, va estrenar el marcador. El Santfeliuenc va exhibir esperit de reacció i Collado en solitari a l’àrea petita va ensopegar amb Marc Vito dos minuts més tard en un gol mig cantat.

Després de la represa, el caos. El Manresa va sortir decidit a fer mal i es va trobar un Santfe tou, desaparegut i sense la mínima capacitat de contenir l’allau de futbol visitant. Al 52′ Toni Sureda des del vèrtex de l’àrea es va inventar un xut que va anar a la xarxa després de tocar el travesser. I en plena efervescència manresana una gran acció d’Erik Rafael que ell mateix va segellar amb un xut de qualitat en diagonal per dibuixar un desolador 0 a 3. Més de 35 minuts de penitència. El Santfeliuenc, superat per les circumstàncies, no va poder fer res més que contenir la ferida. El Manresa, còmode, desimbolt i amb futbolistes de classe encara va poder eixamplar el marcador. Un pal i alguna aturada meritòria d’Álex Baño van evitar una sagnia encara més dolorosa. Derrota, derrota sense arguments, derrota que ha de convidar a una reflexió severa perquè aquest no és el camí. Després de dos resultats esperançadors toca picar molta pedra i posar el rellotge a zero. I Valls se’ns afigura com una sortida cabdal avant la lettre per a les aspiracions de permanència.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Otger (Albert Alegre, 59′), Joan Rubio, Carlos García, Mario (Adri Toro, 68′), Maldonado (Peña, 59′), César, Sani, Jonatan Collado (Alfonso Castellano, 68′) i Sergio Morgado (Guille Ramon, 68′).

CE Manresa:

Marc Vito, Nil Pradas, Casta (Amantini, 71′), Juli Serrano, Marc Cuello (Álex Sánchez, 61′), Moha, Toni Sureda (Solernou, 71′), Uri Pérez, Noah (Jordi García, 78′), Erik Rafael i Franco Nántez (Aleix Díaz, 61′).

Gols:

0 – 1, Toni Sureda, 40′

0 – 2, Toni Sureda, 52′

0 – 3, Erik Rafael, 55′

Àrbitre:

Ramírez Plaza. El seu arbitratge va ser discret. Va amonestar els santfeliuencs César i Adri Toro; i els manresans Erik Rafael, Marc Cuello i Juli Serrano.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc no va estar a l’altura que li exigia un adversari com el Manresa. Perdut, desasistit, sense esma, sense rumb. Així és impossible bastir una il·lusió.

– La derrota obliga a viatjar a Valls amb peus de plom. No sumar a l’Alt Camp dispararia les alarmes.

– La desolació pel resultat encara es va fer més evident per la desolació de Les Grases. Futbol a porta tancada. Tota la pena del món.

– El Manresa va demostrar qualitat, classe i idees clares. Va guanyar amb justícia, contundència i superioritat manifesta.

Les Grases sense afició. Pròleg a una desoladora tarda de futbol a Sant Feliu.