Fin de ciclo, fin de temporada y nuevo tiempo. Alberto Prieto cumplirá 20 años en la presidencia del Santfeliuenc FC tras encabezar la única candidatura presentada. El presidente de la Junta Electoral ratificó en la noche del 21 de junio la validación de la candidatura.
Alberto Prieto Carretero, seis años más para completar la modernización del club
40 años de una vida inseparablemente vinculada al club decano de Sant Feliu. Desde junio de 2008 Alberto Prieto lidera la vida de un club que en estos años se ha transformado, ha ampliado notablemente su base social y ha consolidado un fútbol base que, poco a poco, empieza a enseñar la cabeza en categorías importantes.
Directiva con tres hombres de confianza
Alberto Prieto contará con la colaboración de tres hombres de su absoluta confianza, Albert Gracia, Juan Antonio Priego y Miguel Ángel Campoy. Los tres encabezarán una vicepresidencia. Además, Albert Gracia volverá a gestionar la economía del club como lo ha hecho en la última década.
Retos de futuro
El ratificado presidente del Santfeliuenc tendrá seis años para completar la modernización del club tanto deportiva como socialmente. Además, en colaboración con el Ayuntamiento, deberá afrontar la reforma de las instalaciones de Les Grases que permita al club plantear objetivos ambiciosos.
¿Volveremos?
Esa es la pregunta que late en muchos corazones blanquiazules se hacen estos días. Tras el éxito del ascenso a Tercera División y el notable viaje a lo largo de ocho años en categoría nacional, ahora toca surfear la frustración con un proyecto que deberá debatirse entre el retorno inmediato o la estabilidad en la primera categoría del fútbol catalán. La convicción es que la Tercera División gusta mucho en Sant Feliu y habría que realizar un esfuerzo para regresar.
Buenas noticias
En la temporada más dura, el club ha vivido la felicidad por los ascensos del filial, que la próxima temporada militará en Segunda Catalana, solo una por debajo del primer equipo, y de varios equipos del fútbol base. Ascensos que permiten mirar el futuro con esperanza.
ÀRBITRE: JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ MORILLO (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
JORNADA 9 PLAY OFF PERMANÈNCIA
DIUMENGE 6 DE JUNY
HORA: 18
PER SEGUIR EN DIRECTE: @SantfeliuencFC, @CFPeralada, canal facebook Santfeliuenc i web: santfefc.com
TEMPS PREVIST: TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA D3 23 GRAUS
Punt final a una lliga per oblidar. No hem d’enganyar ningú. No és el comiat que volíem ni en el pitjor dels malsons. El Santfeliuenc s’acomiada de l’afició amb l’obligació de guanyar si vol arribar amb esperances de permanència a l’última jornada i cremar així totes les naus a Banyoles. Per la seva banda, el Peralada arribarà a Les Grases amb els deures fets atès que ha assegurat la seva plaça a la flamant 3a RFEF.
Comiat estrany. El Santfeliuenc diu adeu a la temporada més atípica, incerta, aspra i dura a Les Grases. Amb independència de com serà el futur l’equip té l’obligació moral, esportiva i ciutadana de guanyar per mantenir esperances de permanència i agrair el suport d’una afició profundament decebuda. És l’últim roc a la faixa que li queda Andrés González per seguir amb vida i viatjar al Pla de l’Estany amb una remota opció… però opció.
Vuit anys Tercera Divisió
Comiat a Les Grases amb aire de final de cicle. El Santfeliuenc mirarà d’acomiadar la lliga amb la voluntat de deixar un bon record a una afició que durant vuit anys ha gaudit amb una categoria nacional inèdita en la història del degà i que ha convertit Les Grases en un dels escenaris més animosos. La directiva d’Alberto Prieto ha agraït el suport de l’afició i ha demanat perdó per una circumstància tan dolorosa com la que estem vivint. Altrament la directiva ha recordat que fins que el descens no sigui matemàtic cal seguir guanyant i ha recordat a la plantilla de manera taxativa que ha de sumar els sis punts en joc pel que pugui passar.
CF Peralada, el viatge més plàcid
La victòria de la setmana passada davant el Valls (2-1) ha salvat de manera matemàtica els peraladencs. Després de trencar la filiació amb el Girona i retornar a Tercera fa dos anys, els xampanyers han anat consolidant un projecte interessant tot i que aquesta temporada els resultats no han estat especialment brillants. Albert Carbó, un jove entrenador, segueix adquirint experiència a l’Empordà Alt.
PER SEGUIR EN DIRECTE: Facebook Santfeliuenc FC, web Santfeliuenc FC, @SantfeliuencFC, @UEFigueres
TEMPS PREVIST: CEL AMB SOL I NÚVOLS, TEMPERATURA DE 16 GRAUS
L’última ja sigui per saludar l’esperança de la permanència o l’última perquè el Santfeliuenc s’acomiadarà de vuit anys esplenderosos a Tercera Divisió. Les Grases i la visita del Figueres dibuixaran el futur immediat d’un equip que encadena tres derrotes. Si els santfeliuencs guanyen sortitran de manera provisional del descens, si bé els figuerencs tenen un partit menys. S’espera una gran mobilització de l’afició que a les hores prèvies ha mostrat el seu suport a un conjunt que necessita la victòria per creure-hi abans.
Tarda dramàtica a Les Grases. El diumege 23 de maig es pot escriure o un a esperança renovada o com el comiat a vuit anys a Tercera Divisió. La victòria no garanteix res però almenys sí que permetria arribar a les tres últimes jornades amb opcions de salvació. Andrés González no podrà disposar dels germans Toro, sancionats per haver de complir el cicle de cinc targetes grogues. Tot i així els blanc-i-baus presentaran un onze competitiu amb un únic, clar i rotund objectiu, guanyar i, de pas, superar el goal average figuerenc.
Mostra de suport de l’afició
Una representació de seguidors del Santfeliuenc i de familiars del primer equip es van aplegar a Les Grases per donar suport un grup de futblolistes que aquest diumenge miraran de redimir-se. La veu de l’entusiasta Jesús Manuel Gil va servir per transmetre unes paraules d’ànim i convenciment. Ja no podem fallar més. Ens ho mereixem.
UE Figueres, bona segona fase
L’equip alt empordanès està completant una segona fase prou interessant. L’arribada de Moisés Hurtado ha transmès consfiança un col·lectiu que a la lliga regular va exhibir debilitats. El porter Andrés Díez i el davanter Ivan Vidal són els principals referents per a Hurtado, que no podrà disposar del concurs del sancionat Uri Ayala.
CF PERALADA 1 (SEOMGYU, 68′) ….. SANTFELIUENC FC 0
ÀRBITRE: JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ MORILLO (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL DE PERALADA: 200 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL ENTERENYINAT; TEMPERATURA DE 15 GRAUS.
Derrota cruel i injusta en una tarda per a oblidar ja que els resultats no van acompanyar i tornem a la casella d’inici: el descens a un punt. El Santfeliuenc va perdonar i el Peralada va aprofitar una de les poques ocasions per obrir i tancar el marcador al minut 69. Un càstig que no va merèixer un bon Santfe que va veure com David Jiménez era el porter número set de la 20/21 i com l’àrbitre passava per alt una acció de Jonatan Collado a l’àrea. Un registre, el dels set porters, que entrarà a la història.
Retorn a Peralada, escenari de dies de victòries i permanències. Els blanc-i-blaus van sortir decidits i Guille Naranjo al segon minut es va trobar amb una pilota morta a l’àrea petita que a punt va estar de clavar-se a la xarxa. Un Santfe preventiu es va saber adaptar prou bé a la gespa natural peraladenca. Si bé, de mica en mica, els xampanyers van començar a teixir joc i buscar arribades pel flanc dretà de la defensa. Al 13′ el coreà Seomgyu va provar el debutant David amb un xut que va llepar el pal. El jove David, setè porter del Santfeliuenc en una temporada de delirium tremens sota les xarxes. Els d’Andrés Gonzalez van cedir el domini i l possessió als empordanesos a canvi de concentració i ordre. La part central del primer acte va estar parcel·lada en un voler i no poder dels locals que només es va trencar en una triangulació que va desembocar en un xut d’Arnau Ortiz al 39′ a la frontal de l’àrea que ens va fer tremolar. Primera part que va convidar a l’optimisme. El Santfeliuenc estava en condicions de fer un cop de mà a la lliga.
I de fet el segon acte va començar bé. Un Santfe valent i decidit va sortir a per la victòria. Al 47′ un cop de cap de Carlos García en una situació immillorable va sortir desviada per poc. Tres minuts més tard, Guille Naranjo en una acció extraordinària en atac va posar a prova David Aroca amb la intervenció de la jornada en un xut poderós des de la frontera de l’àrea gran. I de nou Guille Naranjo en una bona acció individual va posar contra les cordes la defensa empordanesa que va tenir temps per esmenar i enviar la pilota a còrner. Els blanc-i-blaus dominaven i creaven ocasions, però, la sensació és que perdonar tant es podia pagar. I els averanys es van complir amb morbosa delectaciò quan l’única badada de la coberttura del Santfe la va aprofitar Ritxi Mercader al 69′ per assistir entre línies Seomgyu que va salvar la mitja sortida de David Jiménez per estrenar el marcador i enviar a la brossa de la història el bon treball col·lectiu dels blanc-i-blaus. Un contratemps que semblava impensable minuts abans. El gol va fer molt de mal. El Santfeliuenc, però, va mirar de refer-se i encara va tenir alguna opció en atac que va ser sistemàticament tallada per fora de joc i per un àrbitre que es va desentendre en una caiguda dins l’àrea de Jonatan Collado.
David, Carlos García (Sergi Boira, 78′), César (Roger Vidal, 85′) Mario, Kevin Sánchez, Adri Toro (Alegre, 78′), Peña (Christian, 85′), Romo, Guille Naranjo (Sani, 67′), David Toro i Jonatan Collado.
Gol:
1 – 0, Seomgyu, 69′
Àrbitre:
Fernández Morillo. No està tenint sort el Santfe amb aquest àrbitre. Va assenyalar fora de joc molt discutibles i no va voler saber res a l’àrea verd-i-blanca. Va amonestar els peraladencs Èric Vilanova i Ritxi Mercader; i als santfeliuencs Carlos García, Sani i Jonatan Collado.
Quadern de notes:
– El Santfeliuenc va fer molts mèrits per no venir de buit de Peralada. Perdonar es va saldar amb una derrota en el pitjor dia.
– David Jiménez va sumar un número més a la porteria i ja en són set.
– Una jornada pèssima: Les victòries del Figueres i Sants comprimeixen la zona del terror.
– El Peralada, dotat de qualitat tècnica notable, va saber aprofitar una de les seves poques ocasions per sumar tres punts excessius.
SANTFELIUENC FC 2 (DAVID TORO, 41′ I GUILLE NARANJO, 95′) ….. UE SANTS 0
ÀRBITRE: RUBÉN MANCERA ANTÓN(DELEGACIÓ MARESME)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES (AFORAMENT COMPLET D’ACORD AMB LES MESURES COVID)
TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 17 GRAUS
Volem perquè som el Santfe. Volem contra tot, contra una plaga de lesions inversemblant, contra un munt de circumstancies a la contra, contra tota la mala sort conjuminada en forma de sortilegi. El Santfeliuenc va tornar a exhibir un esperit de resiliència admirable. Únic en el món del futbol. Els blanc-i-blaus van estrenar el marcador al 41′ després d’una gran acció de Peña rematada a la xarxa per David Toro. A la segona part, Jonatan Collado va poder golejar però va ser Guille Naranjo qui va fer justícia amb un segol gol molt important per al goal average i quan el temps agonitzava i els cors dels seguidors estaven al límit. Victòria i magnífic comportament de l’afició. Volem i volem. Un pas més.
La Tercera Divisió en joc. I Santfeliuenc i Sants ho sabien. Cartes marcades i tacticisme en la presentació. Els santsencs van sortir més decidits davant un Santfe a qui li va costar arrencar. El visitant Guillermo exhibia intencions davant els dominis territorials de Toni Lechuga. No obstant, Jonatan Collado (16′) va tenir la primera en un xut enverinat que va ensumar el pal. Els blanc-i-blaus va anar animant-se. David Toro, líder en aquesta fase de permanència, buscava estrenar el marcador. I ho va provar en dues ocasions, una al 25′ i una altra a 36′. El Santfeliuenc exhibia determinació. Determinació que va cristal·litzar al 41′ en una acció excel·lent per la banda esquerra de Dani Peña, que va centrar de manera precisa i mil·limètrica a l’àrea petita que un canoner com David Toro no va perdonar. Eufòria. Un gol somiat que va ensenyar el camí de l’intermedi.
El Sants va moure fitxa ense embuts. Pòquer de canvis per capgirar dinàmiques. I de fet els primers vint minuts de la continuació van ser de color visitant. El perill es va passejar de manera repetida per l’àrea de Toni, si bé al minut 50 Rubi va estar a un pam de fer un autogol en una centrada tancada de Sani. L’home de referència en l’atac visitant, Guillermo, va posar setge la porteria però sense encert en la rematada. I silenci glaçat a Les Grases quan Toni Lechuga es va fer mal a la cuixa. Mès càstig impossible. Prou de tanta tragèdia. L’andalús va seguir al camp fins a l’acabament amb una embenat però amb molèsties. El Santfeliuenc va esperar el seu moment. Els visitants van acusar l’esforç. I Jonatan Collado a la contra va esventrar la defensa amb tres ocasions nolts clares, però en dues l’encert del porter i en altra la fusta van evitar un gol que el genial extrem blanc-i-blau va meréixer. Amb el temps allargat fins al 97′, els cors de l’afició a punt de desbordar-se i el Sants atacant a la desesperada, una acció amb contundència defensiva de Carlos García, la va saber continuar David Toro per assistir a l’espai perquè Guille Naranjo sol però acompanyat per tota l’afició engegés una llarga cursa camí d’un gol que va ensorrar Les Grases. Pim, pam, pum ja tenim 29. Una batalla més guanyada, però la guerra és llarga la guerra. Volem!!
Santfeliuenc FC:
Toni Lechuga, Carlos García, Joan Rubio (Christian, 80′), Mario (Alegre, 56′), Kevin Sánchez, César, Peña (Guille Naranjo, 73′) Jonatan Collado, Sani (Adri Toro, 73′), Romo i David Toro.
UE Sants:
Oriol, Rubi, Batalla, Cura (Michu, 74′), Mulero (Miguel, 46′), Abdul (Sergio Paz, 46′), Thommy (Favio, 46′), Guillermo, Cala i Ot (Domingo, 72′)
Gols:
1 – 0, David Toro, 41′
2 – 0, Guille Naranjo, 95′
Àrbitre:
Mancera Antón. El seu arbitratge va ser regular. Va amonestar els santfeliuencs David Toro i Romo; i als santsencs Abdul, Ot, Cura, Michu i Domingo. Va expulsar amb doble targeta groga Michu (84′).
Quadern de notes:
– El valor col·lectiu d’un equip que navega a contracorrent.
– Tres punts més que importants per bastir un marge… encara petit.
– Bon inici de Play Off de permanència, set punts de nou.
– Tant debò la molèstia de Toni Lechuga quedi en un ensurt. L’andalús està col·laborant decididament.
– Mario i Joan Rubio, dos nous visitants a la infinita infermeria.
– El Sants va exhibir un bon toc de pilota però li va faltar mossegada ofensiva. I segueix sense inaugurar el caseller de
ÀRBITRE: CARLOS ALBELDA BÁRCENA (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL DE VILATENIM: 400 ESPECTADORS
TEMPS: TARDA AMB NÚVOLS I TÍMIDA APARICIÓ DEL SOL
Segona final, en taules. La por a perdre es va imposar. El Santfeliuenc va esgarrapar un punt que caldrà fer bo contra el Sants en l’enèsima final d’aquesta lliga de les angoixes. La millor ocasió al cap de Carlos García al minut 53. El pal va evitar un gol que hauria propulsat les aspiracions de permanència. I empat que pot costar alguna ferida en forma de lesió per a Álex Torres i Alfonso Castellano. Un punt que no varia gaire la situació però salvem una de les visites més compromeses d’aquest Play Off.
La tensió dels punts i la gestió de les situacions límit. Un clàssic dels ultims anys a Tercera de nou en un dels escenaris de privilegi. El Santfeliuenc va sortir atrevit i al segon minut David Toro se la va trobar dins l’àrea però no va encertar amb la punteria. De mica en mica, però, la por a perdre més que a guanyar es va imposar. Els locals, tímidament i sense entusiasme, van créixer. Álex Torres havia de plegar al 19 per una estrebada muscular. I al 22′ els locals van tenir la més clara en una acció del davanter Iván Vidal que va ensumar a pocs centímetres la porteria. Passat l’equador del primer acte el partit es va endinsar en el terreny de l’equilibri. Els figuerencs miraven de progresar sense encert i els santfeliuencs tractaven de connectar amb la part més avançada. Massa respecte. Massa temor. La derrota es paga a un preu molt alt.
El Figueres va mirar de fer un pas endavant que va fer trontollar un Santfe amb dubtes d’inici. No obstant el Santfeliuenc va necessitar vuit minut per tenir a la mà o més ben dit al cap de Carlos García va fer una nova ganyota al destí. El seu cap de cap a la sortida d’una falta el va escopir el pal quan Andres ja estava superat. La lesió d’Alfonso Castellano va pespuntejar la part més negativa del segon acte. El Figueres va mirar de cremar les naus a través d’Usman. El Santfeliuenc va exhibir fermesa. Toni Lechuga va donar tranquil·litat. Jonatan Collado i David Toro van lluitar com a iots per fer un gol que mai vam acabar de tenir a prop. Taules justes. Punt que cal valorar i que esperem que no costi un preu massa car en forma de lesions. El proper dissabte, una altra final. Espera el Sants.
UE Figueres:
Andres Díez, Pol Tarrenchs ( Marc Granero, 43′), Pol Bastidas, Ayala, Pepu (Víctor Valverde, 74′), Gabri Vidal (Treviño, 46′), Jorge Torres, Pol Gómez, Carles Coto, Iván Vidal (Marc Medina, 74′) i Usman.
Santfeliuenc FC:
Toni Lechuga, Carlos García, Álex Torres (Joan Rubio, 19′), Mario, Kevin Sánchez, César (Adri Toro, 83′), Alfonso Castellano (Alegre, 64′), Jonatan Collado, David Toro, Romo i Sani (Guille Naranjo, 63′).
Àrbitre:
Albelda Bárcela. La seva actuació va ser correcta. Va amonesar els locals Jorge Torres i Carles Coto i els santfeliuenc Sani i César.
Quadern de notes:
– Punt treballar que pot costar, no obstant, un preu molt alt si es confirmen les lesions d’Álex Torres i Alfonso Castellano.
– Carlos García la va tenir al cap al minut 53. Un gol que hauria aplanat el camí de la salvació.
– Toni Lechuga exhibeix solvència i tranquil·litat.
– El Figueres va demostrar mancances i va compartir amb el Santfe la por a perdre.
115 años separan estas dos imágenes. O lo que es lo mismo 41.975 días de pasión encendida. El Santfeliuenc celebró el pasado 3 de diciembre los primeros 115 años de vida. Un caleidoscopio de emociones vividas al compás de las transformaciones de una ciudad a la que se siente inextricablemente vinculado. El Santfeliuenc es Sant Feliu. El Santfeliuenc es un pedazo de vida de la ciudad. Por eso en estos tiempos tan duros queremos brindar a todos nuestros socios, seguidores, familias del fútbol base y ciudadanía un mensaje de ámimo y esperanza. Les Grases será siempre nuestra/vuestra casa común.
Y es de obligada prescripción agradecer a los centenares de seguidores que estas semanas siguen al equipo de nuestra vida a través de televisión, webs, redes sociales, prensa, boca a oreja en las calles. El trabajo de la directiva, las paradas de Álex Baño, los goles de Sani, Jonatan Collado, David Romo, Carlos García, Dani Peña… son para todos vosotros. Una dedicatoria sentida a la memoria de todos los seguidores que en estas 11 décadas han vivido una pasión. De Josep Plana a Alberto Prieto, una polifonía de vidas plurales que han confluido en un proyecto común.
Esport Blanc i Blau 