Anuncis
  • Categories

  • Contacte

    Podeu contactar amb nosaltres a l'adreça de gmail esportblanciblau
  • Política de publicació de comentaris

    La podeu consultar aquí
  • Llicència Creative Commons

    Creative Commons License
    Aquest blog està sota una llicència de Creative Commons.

El CN Sant Feliu exhibe su espíritu competitivo en la Copa de la Reina Iberdrola

El equipo femenino del CN Sant Feliu vivió una jornada especial. Las de Manolo Suárez regresaban a la final a 8 Copa de la Reina -el último precedente fue en 2014 en el Complex-, y en el partido de cuartos se enfrentó a las anfitrionas del CN Mediterrani en la piscina de la calle Begur del barrio de Sants. Las de Sants se impusieron por 14 a 5 en un partido que durante diez minutos mantuvo el electrónico en guarismos equilibrados.

Las de Sant Feliu pusieron muchas ganas y durante los primeros ocho minutos de adelantaron por dos veces en el marcador (0-1 y 1-2). Si embargo, las locales, muy bien respaldados por su afición, se fueron adueñando del partido en el tramo medio del segundo cuarto y el inicial del tercero. Un parcial de 8-0 (11-3) liquidó las expectativas de las de Sant Feliu. No obstante, las de Manolo Suárez supieron competir hasta el final.

Marta Manchego con dos goles, y Mireia Bargallo, Laura Roca y Núria Sento con uno se repartieron los goles de las de Sant Feliu. Ahora tocará centrarse en la liga con el objetivo de la permanencia que, de momento, favorece a las de Manolo Suárez con un estrecho margen con Moscardó y Dos Hermanas.

Anuncis

Manita para la ilusión. La Penya Recreativa manda y golea a domicilio

Un inicio soñado. La Penya Recreativa no ha podido empezar mejor su camino en Tercera Catalana tras superar por un claro 0 a 5 al Sant Esteve de Sesrovires. Un hat-trick de Javi Loro y dos goles más de Áxel Galán y Roger Ayora sellaron un debut redondo que invita a la ilusión.


La Penya Recreativa se estrenó a lo grande. Muy pronto Loro iba a inaugurar el marcador (8′). El gol permitió a los de Carlos Ruiz asentarse y dominar al Sant Esteve que recurrió a alguna contra que se desvaneció antes de llegar a los dominios de Ángel. Antes del descanso los verdigualdos ensancharon la renta con el segundo gol de Javi Loro y el de Áxel. El tercer gol dejaba encarrilado el partido.

Tras el descanso la tónica no cambió. El Sant Esteve ofrecía muchas dudas y los de Falguera no perdonaron y como una apisonadora sumaron dos goles más. Javi Loro en el 85′ firmó su primer hat-trick de la temporada (barruntamos que no será el único) y Roger cerró la cuenta en el 90′. Debut soñado para los futbolistas que entrena Carlos Ruiz con un marcador que probablemente hará líder de la primera jornada a la Penya Recreativa. Por delante, 33 más. El debut en casa, el domingo 10 a las 12 frente al filial del Castelldefels.

El primer once de la Penya fue: Ángel, Roger, Áxel (Éric, 71′), Fran, Quique, Mayenco, Rubio, Peña (Dani Gómez, 86′), Andreas, Josemi (Víctor Martínez, 78′) i Javi Loro (Marc Jiménez, 88′).

25 anys de Jocs Olímpics de Barcelona. Entre l’esplendor, la controvèrsia i la nostàlgia (una mirada santfeliuenca a Fet a Sant Feliu)

El passat 25 de juliol Barcelona va recordar el 25è aniversari de la cita olímpica. Sant Feliu també va ser, en part, protagonista en un triple vessant: el 19 de juny la flama va desfilar per la carretera Laureà Miró enmig d’una expectació colossal (l’atleta santfeliuenca Laura Moreno va passejar la flama escortada per 20.000 persones, segons xifres que va donar la Guàrdia Urbana); la ciutat va acollir alguns entrenaments en l’aleshores Palau Juan Carlos Navarro; i el voluntariat santfeliuenc també hi va tenir un paper. Fet a Sant Feliu a través de Carme Verdoy recorda aquells dies d’il·lusió, però que, tanmateix, també amagaven ombres i punts de discontinuïtat socials que afectaven, de retruc, a l’esport local de l’època. Reproduïm part de l’article amb els enllaços per llegir l’article en la seva integritat.


Avui fa 25 anys que es van inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Un esdeveniment històric que va convertir la capital catalana en el centre del món durant 15 dies en l’àmbit esportiu, que va servir de presentació de la ciutat al món i que va generar un sentiment col·lectiu d’eufòria i il·lusió. Ara es rememora aquesta efemèride, que va comptar amb un ampli suport ciutadà, però tot i això el clam no va ser unànime. Aquests dies ho hem pogut llegir a partir d’articles com Els altres 1992de David Fernández al Diari ARA, on recorda que “els Jocs Olímpics es van estrenar enmig de la impunitat de les tortures, els cops i els blaus contra l’independentisme” i també que “estava a punt de començar la dècada prodigiosa […] i el miracle econòmic espanyol -el tsunami especulatiu- que ens esclataria a la cara el 2008”. O també Manuel Delgado, que en aquest article que recull Sentit Crític afirma que “els Jocs van ser el projecte de reformar Barcelona per posar-la en venda”.

Sigui com sigui, està clar que l’esdeveniment es va viure amb intensitat i un munt de voluntaris es van implicar en col·laborar-hi de manera activa. A Sant Feliu hi van participar més de 400 fent tasques diverses, tant de logística com també en la cerimònia d’inauguració. Un moviment que després va continuar amb els Jocs Paralímpics i que més endavant es reconvertiria en el Voluntariat per l’Esport i l’actual Volunariat de Sant Feliu. Aprofitant l’efemèride ens reunim amb tres de les persones que es van implicar a la ciutat amb els Jocs: Joan de Déu, fundador i president dels voluntaris olímpics i ara Voluntariat de Sant Feliu, Jordi Rius, va ser un dels que va participar a la cerimònia inaugural i Àngels Perea, es va encarregar de coordinar tot l’equip de voluntaris de Sant Feliu. Ho podeu llegir en aquest reportatge.  

El Sant Llorenç recupera l’alegria per l’handbol santfeliuenc amb un ascens memorable a Lliga Catalana

Ascens a Lliga Catalana. El Sant Llorenç jugarà 42 anys després de la fundació a la categoria més alta de la seva història. L’equip de Sant Feliu va segellar l’ascens després de superar La Garriga (38-28) i aprofitar l’empat de Les Franqueses a la pista del Sant Andreu de la Barca (31-31). Al final, festa on va córrer el cava i es van desfermar els crits d’alegria i la reivindicació d’un projete que des de la humilitat s’ha fet gran. Sant Feliu està d’enhorabona i recupera molts anys d’handbol de qualitat. I el Sant Llorenç s’apunta el quart ascens en una dècada admirable.


Un somni guardat al rebost de la memòria durant quasi tres dècades. I ara sí, diem amb satisfacció que l’handbol de Sant Feliu recupera alegria, vida i passió amb un ascens a Lliga Catalana que retorna a l’handbol de la ciutat part del seu ric passat. Sant Feliu ha esperat 26 anys per assolir la categoria més alta. Enrere queden les gestes de l’enyorat Handbol Santfeliuenc que des de 1988 al 1991 va jugar a l’antiga Primera Nacional A (actual Divisió d’Honor B). A partir de setembre comença una nova etapa en la millor categoria que, ara per ara, l’handbol de la ciutat es pot permetre. El futur dirà si és un ascens per quedar-s’hi o per continuar enfilant-se a paisatges de la història visitats.

Tràmit i celebració

L’Handbol Sant Llorenç va complir i es va desfer sense cap problema de La Garriga per 38 a 28. Els vallessans no s’hi jugaven res i van arribar a l’Andrey Xepkin amb una plantilla limitada. Els santfeliuencs van imposar amb comoditat el seu domini a partir del minut 15. Al descans, els roigs  guanyaven 20 a 12. Un descans que va servir per començar la festa quan va arribar la notícia de l’empat de Les Franqueses a Sant Andreu de la Barca (31-31). Amb aquest resultat, els jugadors de Xepkin només necessitaven un empat per dir hola a Lliga Catalana.

La represa va ser poc més que un homenatge. Els jugadors amb menys minuts van disposar d’oportunitats per compartir amb la resta de companys una fita que és de tots. Al minut 50 els santfeliuencs dominaven per 36 a 21. Una relaxació d’última hora ja celebratòria va permetre els visitants fer una tasca de maquillatge (38-28). Poc importava. El minut 60 va desfermar l’alegria, els crits, les abraçades… i el cava. S’ho mereixia, Sant Feliu respirarà la temporada 2017-2018 handbol de qualitat i prestigi.

A les 23.30 hores del dimecres 17 de maig, el Sant Llorenç estampava el seu nom a Lliga Catalana. La quarta categoria de l’handbol espanyol serà per a una ciutat on aquest esport va ser, no fa tant, l’esport rei.

A un pas del cel. El Sant Llorenç amb tot a punt per a l’ascens a Lliga Catalana

L’Handbol Sant Llorenç va fer un pas gairebé definitiu per assolir l’ascens a lliga catalana -la màxima categoria de la Federació Catalana d’Handbol i la quarta de l’handbol a Espanya- després de superar un bon Les Franqueses per 27 a 24 en un partit molt emocionant i resolt a la segona part. La bona defensa i l’efectivitat en atac a partir del minut 45 van donar una victòria que deixa l’ascens a tres punts i que pot atorgar a Sant Feliu la divisió més alta dels últims 27 anys. Caldria remuntar-se a l’enyorat Handbol Santfeliuenc per contemplar una situació semblant salvant, no obstant, les distàncies temporals i conjunturals.


A tres punts del cel. L’Handbol Sant Llorenç va disputar una final i la va guanyar amb brillantor. L’equip que entrena Andrey Chepkin va superar 27 a 24 Les Franqueses i permet els roigs situar-se en tercera posició amb un partit menys i amb el primer matx ball per assegurar l’ascens matemàtic aquest dimecres (22 hores al pavelló Chepkin) contra La Garriga.

Els vallesans, però, no ha van posar gens fàcil. La primera part va adquirir color visitant i el Sant Llorenç no va trobar la clau per superar una defensa contundent i sòlida. Al descans Les Franqueses dominava 11 a 12 i prometia donar molts problemes. Els primers deu minuts de la represa van inaugurar-se amb un intercanvi de gols (17-17). No va ser fins al minut 45 quan els santfeliuencs van adquirir avantatge al marcador. Els gols del jove Álex Malid, el joc fluid per les bandes i les aturades de Tomás Álvarez van estintolar una reacció fulgurant que va fer embogir les graderies del Xepkin.

Final feliç amb victòria amb sabor a acens tot i que caldrà rematar-lo aquest dimecres a les 22 hores. Si els llorencians guanyen i Les Franqueses empata o perd a Sant Andreu de la Barca, el Sant Llorenç serà equip de Lliga Catalana i haurà aconseguit quatre ascensos en sis anys. Un gran moment. L’handbol recupera part del temps perdut.

Una selfie amb sabor de Lliga Catalana

Tot i que l’Andrey Chepkin no es va omplir el suport decidit de l’afició va marcar el tram final d’un partit que apropa el Sant Llorenc a Lliga Catalana

El CN Sant Feliu regresa a División de Honor

Sin sufrimientos, con extrema brillantez. El CN Sant Feliu pone punto final a tres temporadas en Primera Nacional y regresa por la puerta grande a la máxima categoría del waterpolo español al derrotar al Boadilla por un claro 14 a 5, resultado que resume lo que ha sido una temporada llena de victorias claras. La generación que perdió dos promociones ha podido, por fin, coronarse y situar al waterpolo femenino de Sant Feliu entre el TOP 10. Un premio de presente pero también un reconocimiento a las jugadoras´y técnicos que en estas dos últimas décadas han logrado que Sant Feliu sea referente y paradigma del waterpolo.

Día de fiesta. El Complex Municipal de Piscines se vistió con las mejores galas para escoltar el tercer ascenso a División de Honor del equipo absoluto femenino del CN Sant Feliu. Las de Sant Feliu no dejaron nada a la improvisación y cerraron los primeros 16 minutos con un claro 5 a 0. El buen trabajo defensivo, el juego colectivo y el brazo ejecutor de Marta Manchego mandaron ante la evidente inferioridad del Boadilla. Las madrileñas tuvieron que esperar 20 minutos para perforar el arco de Mila López. Con el partido resuelto y el ascenso atado, las jugadoras de Manolo Suárez se dedicaron a divertir al numeroso público que secundó la la llamada del equipo y que ya se veía en la máxima categoría.  Los goles de Raquel Maldonado, Dalmases y cómo no de Marta Manchego, fueron esculpiendo la decimoquinta victoria en 16 partidos. O lo que es lo mismo 46 puntos de 48 que surcan un campeonato incontestable.

El CN Sant Feliu estaba de regreso a División de Honor. Por el camino queda un descenso doloroso y dos promociones fallidas. A la tercera fue la vencida y Manolo Suárez ha conseguido lo que se propuso hace dos años cuando arribó a Sant Feliu.

Las protagonistas del mejor CN Sant Feliu:

Mila López

Inés Gómez

Eva Alegre

Paula Carcereny

Nerea Contreras

Anna Maria Dalmases

Alba Fernández

Laia García

Elisa López

Raquel Madonado

Marta Manchego

Belén Martínez

Mar Navarro

Carolina Nogueras

Laura Roca

Núria Sento

Manolo Suárez, un entrenador que ha llevado al CN Sant Feliu a División de Honor

El CN Sant Feliu a punt de tornar a Divisió d’Honor (dissabte, 17 hores Complex Municipal i Ràdio Sant Feliu en directe)

CN SANT FELIUCDN BOADILLA

DISSABTE 1 ABRIL

HORA: 17

COMPLEX MUNICIPAL DE PISCINES

EN DIRECTE PER RÀDIO SANT FELIU (105. 3FM I ONLINE)


El CN Sant Feliu és a només un punt del tercer ascens a Divisió d’Honor femenina en la seva història. L’equip que entrena Manuel Suárez segellarà aquest dissabte (17 hores) un ascens que culmina una llarga marxa de tres temporades (i dues promocions fallides a Saragossa i Sevilla) i que tornarà a posar el nom de Sant Feliu entre els deu millors del waterpolo espanyol. Ràdio Sant Feliu farà una programació especial des de les 16.30 per viure en directe 32 minuts de waterpolo que donaran, si no hi ha una sorpresa majúscula, el bitllet per a la Divisió d’Honor.

Tres anys esperant el dia H. Des que el CN Sant Feliu va perdre la màxima categoria, un objectiu semblava apel·lar el cor del waterpolo local: el retorn de l’equip femení a Divisió d’Honor. Han estat tres anys d’espera amb alegries, però també de jornades amargues com les promocions contra l’Escuela de Waterpolo Zaragoza (amb la direcció de Rafa López) i el Dos Hermanas de Sevilla, que es van escapar per molt poc. Però a la tercera sembla que anirà la vençuda i és que les jugadores de Manuel Suárez tenen tres matx balls per coronar-se campiones de Primera Nacional 2016-2017.

Un projecte racional, equilibrat i molt treballat

Manuel Suárez va bastir l’estiu passat un conjunt equilibrat que pogués, per fi, superar la segona posició i anar directe a la Divisió d’Honor sense pagar l’ingrat peatge de la promoció. Les incorporacions de dues jugadores que militaven al Sant Andreu de Divisió d’Honor, Laura Roca i Alba Fernández, i l’esplèndida maduresa de les joveníssimes Marta Manchego, Nerea Contreras, Eva Alegre, Belen Martínez, Núria Sento, Raquel Maldonado o Mila López han convertit les santfeliuenques en un equip imbatible. 43 punts (només ha cedit dos punts), qui més gol fa i qui menys en rep,  ha fet del CNSF el dominador absolut de la competició. Ara ja només cal culminar la feliç trajectòria amb un ascens més que esperat, més que merescut i que podria arribar aquest primer d’abril amb només un punt.

Crida a tota l’afició i retransmissió en directe a través de Ràdio Sant Feliu

El Club Natació Sant Feliu ha fet una crida a tota la ciutat per omplir de gom a gom una piscina que de ben segur es quedarà petita. Ràdio Sant Feliu s’ha volgut sumar a la festa i emetrà un programa especial que començarà mitja hora abans de l’inici del matx. El CN Sant Feliu és a punt de completar una aventura de tres anys que, per fi, conduirà a Divisió d’Honor.

L’equip masculi, a seguir lluitant per la promoció en una doble jornada esplèndida de waterpolo

En una temporada molt completa per al waterpolo santfeliuenc, l’equip masculí buscarà seguir tenint opcions de jugar la promoció. Per això hauran de superar als madrilenys del Tres Cantos (18.30, Complex Municipal de Piscines) i estar molt atent al resultat que obtingui el Waterpolo Sevilla en la seva visita als biscaïns del Claret Askartza.  Una victòria de l’equip que entrena Ferran Plana combinat amb un empat o derrota del Sevilla permetria els santfeliuencs afrontar les dues últimes jornades depenent de si mateixos.