Trist comiat

SANTFELIUENC FC 0 …..  CF PERALADA CF 3 (ADRIÀ CASANOVA, 50′; ERIC VILANOVA, 57′ I ADRIÀ CASANOVA, 64′)

ARBITRE: JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ MORILLO (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES. ASSISTÈNCIA DE 275 ESPECTADORS

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA AGRADABLE, 22 GRAUS

Comiat trist a una temporada per a l’oblit. Disposarem de temps per analitzar les causes. L’abaixada del teló a Les Grases va ser un resum comprimit de tot el curs: un Santfeliuenc voluntariós al principi va anar caient en una rutinària agonia esquitxada d’errors defensius que va aprofitar el Peralada, que va viatjar amb la temporada resolta, però que no va desaprofitar la corrua de regals. Malgrat l’empat del Figueres, caldrà esperar a la decisió del Comitè de Competició que ha de resoldre el recurs del Santfeliuenc per pressumpta alineació indeguda de Carles Coto en el partit endarrerit dels empordanesos contra l’Igualada. 

El Santfeliuenc va anar guanyant pes a mesura que avançava el primer acte. Un parell de rematades perilloses, una de Sani i una altra de Toro, van fer concebre esperances de victòria. Els visitants, amb la tranquil·litat que dona jugar amb l’aprovat a l’examen, va fer el seu partit sense inquietar gaire però tampoc sense regals. 

La represa, el caos. Al 50′ Casanova va aprofitar una indecisió defensiva per creuar la pilota lluny de l’abast d’Álex. Al 57′ Eric Vilanova va aprofitar un altre regal dins l’àrea per rematar a porteria amb un xut fort. I al 64′ en plena deserció blanc-i-blava, Arnau Ortiz va servir una pilota Adrià Casanova que aquest no va fallar. Prou de castigar l’afició!!! Vint-i-cinc minuts escombreria. Silenci glacial a Les Grases. Minuts finals que es van anar consumint amb diverses oportunitats de Dani Peña que no van trobar porteria. Compendi crepuscular, en definitiva, d’una temporada dolorosa. 

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Álex Torres (Jaume Duran, 61′), Alegre (Adri Toro, 61′), Mario, Carlos García (César, 69′) Kevin Sánchez, Romo, David Toro, Guille Naranjo (Peña, 61′), Sani i Jonatan Collado (Joan Rubio, 69′).

CF Peralada:

Asparó, Puig (Adrià Casanova, 46′), Coro, Simón Colina, Caball (Micaló, 63”), Biel Eric Vilanova, Josu (Buba, 63′) , Ritxi (Seomgyu, 63′), Arnau Ortiz i Maxi (Dalmau, 75′).

Gols:

0 – 1, Adrià Casanova, 50′

0 – 2, Éric Vilanova, 57′

0 – 3, Adrià Casanova, 64′

Àrbitre:

Fernández Morillo. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar el santfeliuenc Álex Torres; i als xampaners Puig, Caball i Coro

Quadern de notes:

– Trist final a una temporada agònica. Cruel. Terrible.

– L’afició no ho mereix. La docta eloqüència del silenci de Les Grases en els últims 25 minuts va ser el dibuix prou evident. És obligat demanar un educat i honest perdó.

– Cal esperar al final de lliga per fer un balanç que serà indefectiblement negatiu.

– El Peralada va trobar, comptat i debatut, una joguina trencada i ho va aprofitar sumariament.

Condemnats sense resposta

 UE SANTS 2 (GUILLERMO TORRES, 26′ I CALA, 91′) ….. SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: XAVIER ALINS RODRÍGUEZ (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)

CAMP DE L’ENERGIA, ASSISTÈNCIA DE 300 ESPECTADORS

TARDA AMB CEL ENTELAT I TEMPERATURA DE 19 GRAUS

Hi ha dinàmiques sense esmena. Hi ha rumbs extraviats. El Santfeliuenc va perdre la seva última carta i es veu abocat a un descens encara no matemàtic però sí virtual. Els blanc-i-blaus mai es van sentir còmodes i els locals van avisar amb una oportunitat clara al minut 3 que va ser el pròleg a una tarda trista de primavera amb núvols amenaçadors. Al 26′ Guillermo Torres de cap va superar la feble resposta d’Álex Baño. A la represa més del mateix. Un Santfe previsible, encotillat i poc productiu en atac va anar deixant passar minuts sense resposta. Els locals, amb espais, van sovintejar l’àrea amb jovial cordialitat. Álex Baño va evitar un parell de gols cantats. El que no va poder salvar va ser un contracop clar amb què Cala va donar la puntilla a vuit anys meravellosos a Tercera Divisió. Crònica d’un mal irreparable. Caldrà refer-se. Caldrà repensar i reformular el futur del futbol a Sant Feliu.

Quin inici! Al minut 3 Favio s’avançava a tota la defensa, driblava Álex Baño i amb tot a favor per estrenar el marcador va creuar massa la pilota. Auguris del desastre. El Santfeliuenc mai no es va trobar còmode amb el plantejament establert per Tito Lossio. Poca productivitat ofensiva, massa càrregues estèrils per banda esquerra i molt poca capacitat de generar por. Al 26′ la gestació del crespuscle. Guillermo Torres va connectar un cop de cap tebi que Álex Baño no va poder retenir. Pilota plorant a la xarxa. El gol no va propiciar cap reacció. Els verd-i-blancs dominaven amb comoditat i el Santfeliuenc s’ho mirava a remolc i amb l’esperança que al segon acte aparegués el miracle que capgirés un rumb directe a l’abisme.

Represa. Agonia. Preocupació. Impotència. Al 53′ el local Abdul va estar a punt de fer gol a la seva pròpia porteria en un rebot que va salvar Uri Antonell. El rellotge es desintegrava. El Santfeliuenc s’obsedia en el no res. El Sants bellugava la pilota amb comoditat i talent. Al 67′ Favio arrepenjat al segon pal va concedir-li una amnistia temporal als blanc-i-blaus. Romo i Toro ho van mirar d’intentar amb xuts de falta massa tous. El Sants amb espais va començar a trenar jugades ofensives claríssimes. Al 80′ Álex Baño va avortar un gol en un mà a mà amb Guillermo Torres. L’intent de vaselina posterio de Favio va marxar alt. Festival local que buscava el segon. Al 86′ una centrada de Cala es va passejar per l’área petita. Al 92′ en l’enèsima contra Cala sí que va trobar la xarxa i el Santfeliuenc l’infern. Punt final. O més que un punt final. 

UE Sants:

Uri, Rubi (Cura, 54′), Ot, Batalla, Paz (Eric Ruiz, 54′), Iván García, Cala, Miguel, Guillermo Torres, Abdul i Favio.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Alegre (Edu Naranjo, 72′), Álex Torres (Joan Rubio, 59′), Carlos García, Kevin Sánchez, César (Dani Peña, 72′), Adri Toro (Jonatan Collado, 46′), Guille Naranjo (David Toro, 46′), Romo i Sani.

Gols:

1 – 0, Guillermo Torres, 26′

2 – 0, Cala, 91′

Àrbitre:

Alins Rodríguez. El seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els locals Rubi, Ivan García i Batalla; i als santfeliuencs Kevin Sánchez i Sani.

Quadern de notes:

– Consumació d’un fracàs. Malauradament s’acaben, si no hi ha miracle, vuit meravellosos anys de futbol de qualitat i prestigi a Sant Feliu.

– El Santfeliuenc ha afrontat el tram final de la segona fase molt afeblit.  

– Cal iniciar un nou cicle que torni a il·lusionar l’afició.

– El Sants va exhibir tot al que al Santfeliuenc li va faltar: alegria, rapidesa, idees clares, control del joc. Una victòria que quasi garanteix la continuïtat a Tercera.

Dissortat destí

SANTFELIUENC FC 1 (JONATAN COLLADO, 62′) ….. UE FIGUERES 1 (ÀNGEL BLANCO, 94′)

ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES: ASSISTÈNCIA DE 600 ESPECTADORS

TARDA VESPRE AMB CEL COBERT, TEMPERATURA DE 17 GRAUS

Se’ns fa difícil escriure aquesta crònica, amarada de tristor, desesperança, ràbia, perplexitat… tot els colors de l’Arc de Sant Martí de la pena. No obstant, quan pensàvem com podríem escriure-la hem optat per continuar, per continuar com continua la vida i continuarà el nostre Santfeliuenc. I és que com la vida, també les cròniques del nostre equip han de seguir endavant. El Santfeliuenc es va jugar el partit com un tros de vida. Jonatan Collado va portar tota l’alegria que hi cap al món al minut 62 quan en una acció personal va fer saltar la banca figuerenca. El tram final va ser la desesperada lluita per arribar amb vida. Al minut 94, en una prolongació excessiva, Àngel Blanco va trencar la pilota i va trencar molts cors blanc-i-blaus de Sant Feliu. Toca refer-se i viatjar a Sants amb orgull i sense complexos. Aquest equip només té prohinbit rendir-se i una victòria contra el Sants ens tornaria a donar esperances de permanència. Cal remar, remar i remar i que la pena del món no ens envaeixi.

Expectació desbordada. La crida a l’afició va sortir efecte i Les Grases es van pintar del blanc-i-blau dels dies de partit gran. Primers minuts de guerra tàctica i de domini del fora de camp. En aquesta logica il·lògica el visitant Maureta va fer un curs accelerat de mestre. La primera al 13′ en un xut de Romo que va llepar el pal. El duel va entrar en el territori de les timideses i de guardar les cartes encara que no les formes. Passada la mitja hora ni Álex Baño ni Andrés Díez havien passat per masses complicacions. Al 38′ però, un rebuig espifiat d’Álex Baño va obligar Mario a salvar el desastre sota pals amb una rematada franca però massa centrada d’Ousman. Minuts finals. Temperatura a l’alça. Carlos García va rebre un cop de colze a l’orella que li va fer un trau. L’ui es va passejar per la porteria d’Andrés Díez però va mancar el decisionisme per fer un cop d’autoritat. Llast d’aquesta temporada tan dura.

Represa escalfada. Passions enceses. Dies on el futbol és més que la vida perquè és la representació de la vida mateixa. Vida o mort, mort o vida. El Figueres va apropar-se amb més perill en la rentrée. Però una bogeria de Jonatan Collado va fer embogir encara més Les Grases. Acció personal, velocitat, trencament de la línia de contenció figuerenca i a barraca que no ha estat res. El gol obria de bat a bat les portes per tornar a renganxar-se a tot. Tot i així l’heroi de la tarda havia de deixar el camp tres minuts més tard amb problemes físics. Va ser l’inici de la segona part de la tarda. Un mestís de vida i mort, de resistència i claudicació, de resilència i abandonament. El Figueres va mirar de fer recular el Santfeliuenc. Andrés González havia preparat molt bé el matx i els jugadors van respondre amb nota molt alta: concentració, bones sortides des de la defensa i laboriositat a la zona de mitjos. Romo va veure l’únic forat per creuar una pilota al 76′ que molts vam voler veure dins. Però no, aquesta no és la temporada del Santfeliuenc. Minuts finals de molt patiment. El Santfeliuenc en algun contracop va poder sentenciar. Però al 94′, en una prolongació excessiva, un heroi inesperat empordanès, Àngel Blanco, que apareixia al segon pal va afusellar la porteria d’Álex Baño. Quin càstig tan terrible. En estat d’excepció Carlos Garcia amb el cap va estar a punt, al 95′, de canviar la història. Malauradament la història enguany ens ha abandonat. Final amb agraïment d’una afició que va reconèixer l’esforç d’uns jugadors que van donar la vida.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Álex Torres, Alegre (Christian Rodríguez, 81′), Carlos García, Mario, Kevin Sánchez, César, Sergi Boira (Jaume Duran, 81′), Sani (Edu Naranjo, 89′), Romo (Iván Hernández, 89′) i Jonatan Collado (Guille Naranjo, 67′).

UE Figueres:

Andrés, Bastidas, Maureta, Treviño (Marc Medina, 73′), Gallo (Ángel Blanco, 73′) Gabri (Víctor Valverde, 44′), Jorge Torres, Granero (Pepu Soler, 80′), Iván Vidal, Dani Gómez i Ousman.

Gols:

1 – 0, Jonatan Collado, 62′

1 – 1, Ángel Blanco. 94′

Àrbitre:

Carballo Vázquez. El seu arbitratge va ser regular. Una prolongació excessiva va ser determinant. Va amonestar els santfeliuencs Mario, Romo i Jonatan Collado; i al figuerenc Gallo. Va expulsar amb targeta vermella Luismi Marín (94′).

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc ho va donar tot. La victòria ens hauria tornar a fer entrar en la roda de la permanència i depenent de nosaltres.

– Cal anar a Sants sense complexos, sense pressió pero amb la voluntat de sumar tres punts que complicarien la vida als barcelonins.

– Excel·lent resposta de l’afició. Les Grases, un dels grans escenaris de Tercera Divisió. Produeix desconsol pensar que aquest idil·li entre Les Grases i la Tercera Divisió es pugui estar consumint.

– El Figueres salva un punt amb sabor a permanència.

Derrota severa i 4 finals per evitar el descens

UAT HORTA 3 (GENÍS BLASCO, 8′; ADILSON, 54′ I JUANLU, 74′) …. SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: POL ARENAS MORA (DELEGACIÓ FIGUERES)

ESTADI FELIU I CODINA: 200 ESPECTADORS (ACCÉS LIMITAT A NORMATIVA COVID 19)

MATI AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 23 GRAUS

Era una final amb poc o cap marge per a l’error però el Santfeliuenc no va respondre a l’exigència ni al suport de la directiva i l’afició. Superat per un gol que va trigar 8 minuts, superat per algunes decisions arbitrals, superat per la responsabilitat d’una victòria innegociable, superat per una cadena de males decisions… El marcador va exhibir la crua fotografia de la derrota. Queden 4 finals però la realitat cada cop preocupa més. Cal lluitar fins al final. Hi creiem però també exigim una resposta decidida. No podem continuar per un  camí que aboca al descens. Ja no depenem de nosaltres per salvar-nos.

Volíem un Santfe lluitador i decidit. I malauradament ens vam trobar un equip que des de ben aviat va consentir massa. Tant que als 8 minuts ja teníem el pis inundat. Una acció desesperadament còmoda per la banda esquerra d’Aleix Arenas la va rematar amb absoluta desimboltura Genís Blasco amb el cap. Massa sol. El gol va fer sonar les alarmes i el Santfe va semblar exhibir poder de reacció. Minuts interessants d’oportunitats malbaratades: una de Guille Naranjo al 11′, una altra de Sani al 15 i una altra de Guille Naranjo al 16′. Si la sort no acompanyava i l’àrbitre menystenia tot el que passava a l’àrea local: empenta a Álex Torres i clara falta a Jonatan Collado, doncs encara molt més difícil. L’espurna de ràbia va anar minvant-se fins a diluir-se. El darrer quart d’hora va ser de color local. I un xut de Juanlu al 35′ des de la balconada de l’àrea va sortir a pocs centímetres del reaparegut Álex Baño. Cal agrair Álex la disposició per accelerar la seva recuperació i ajudar l’equip en el tram decisiu. Descans. Cares llargues de preocupació i escepticisme.

Què volíem del Santfe, què reclamàvem del Santfe: que recuperés el crèdit. David Romo al 51′ ho va provar en una falta molt ajustada a què va respondre bé el porter local. Els blanc-i-blaus apel·laven a la reacció però la història va ser esquerpa. En un servei de cantonada, triple errada defensiva de la rereguarda del Santfe i Adilson que passava per allà no va desaprofitar el regal. Minut 54. De pati de col·legi. 35 minuts de nihlisme per endavant. El Santfeliuenc entregat al seu destí va veure com els locals fins i tot igualaven el goal average. Al minut 74 en una acció encadenada de rebots, Juanlu va enviar la pilota a la xarxa. L’únic bo que ens podia passar és que el malson acabés aviat. Entre alguns nervis i moltes desesperacions va cloure un dels partits més tristos. L’esperança: que els temps canviïn. L’evidència, però, que en el futbol hi ha pocs miracles. Hem de seguir endavant.

UAT Horta:

Víctor Cócera, Eric Ruiz, Lucas Palma, Carles Güell (Mario Reyes, 81′), Genís Blasco, Miki Puerto, Aleix Arenas (Germán Collado, 81′), Eric Bezis (Cristian del Pozo, 75′), Juanlu, Adilson i Aumatell (Suzuki, 85′).

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Alegre (Jaume Duran, 80′), Carlos García, Álex Torres (Joan Rubio, 67′), Kevin Sánchez (César, 67′), Sani, David Toro, Guille Naranjo (Adri Toro, 59′), Romo i Jonatan Collado.

Gols

1 – 0, Genís Blasco, 8′

2 – 0, Adilson, 54′ 

3 – 0, Juanlu, 74′

Àrbitre

Arenas Mora. No va estar gaire amable amb el Santfe, sobtetot als 45 minuts. Va passar per alt una empenta dins l’àrea a Álex Torres i una falta grollera a Jonatan Collado. Va amonestar els hortencs Miki Puerto, Genís Blasco, Eric Ruiz i Germán Collado; i als santfeliuencs Álex Torres, David Toro i Adri Toro.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc que va comparèixer al Feliu i Codina no va ser el que demanàvem.

– Massa errades defensives.

– Malgrat la derrota cal seguir endavant. Fins que hi hagi una gota de vida cap santfeliuenc es poc rendir.

– L’Horta va donar-se una mica de vida i fins i tot va igualar el goal average.

Drama

SANTFELIUENC FC 1 (JONATAN COLLADO, 27′) ….. CE BANYOLES 2 (PIME, 44′ I PIME, 66′)

ÀRBITRE: JORDI SERRADELARCA SERRA (DELEGACIÓ OSONA)

CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES (ES VA COBRIR L’AFORAMENT LIMITAT PER LA COVID)

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE PRIMAVERA ESTIUENCA, 24 GRAUS

Tots els colors del drama. El Santfeliuenc va fer un pas decidit a l’abisme després de perdre contra el Banyoles. Jonatan Collado va portar l’esperança a Les Grases. Tanmateix els del Pla de l’Estany van capgirar el marcador. Pime en va ser el botxí. Tarda de desolació, preocupació i angoixa. La permanència es complica. Caldra filar molt prim per sortir d’aquest atzucac. Una llàstica quan l’inici del Play off havia convidat a un final feliç.

Enèsima final. El Santfeliuenc no es va trobar còmode de sortida. El Banyoles va anar fent davant un Santfe espès i travat. Al minut 27, però, un malentès defensiu entre Nil i Bartrina el va aprofitar Jontan Collado per acompanyar la pilota i fer esclatar la il·lusió. El Banyoles no es va desequilibrar i va seguir lluitant. El Santfeliuenc va continuar amb una dinàmica apàtica i al 44′ Carlos García va empènyer dins l’àrea Pime i el penal inexorable el va transformar el mateix Pime. Galleda d’aigua ben freda i tarda calorosa.

Les cares de preocupación es van anar vestint de por i angoixa. El Santfeliuenc no despertava i les arribades a porteria es limitaven a xuts des des la llunyania. El Banyoles, més assenyat i centrat va anar buscant les pessigolles. Al 63′ el visitant Bargalló va avisar mitjançant un xut que no va sortir gaire lluny del pal. I al 67 la tragèdia. Jugada envitrillocada a l’àrea de David Jiménez, la defensa no es va fer amb una pilota descontrolada i Pime en posició acrobàtica i d’esquenes a porteria va creuar la pilota per enviar-la a la xarxa. El Santfeliuenc va caure a tots els paranys que li van posar els visitants. Sense esma, sense continuïtat, sense idees, sense ànima, els blanc-i-blaus es van consumir en la seva misèria. El Banyoles, que no s’ho podia creure, va fer i desfer amb comoditat i Ignasi va poder posar la puntilla que sortosament va salvar Mario sota pals quan Les Grases s’amarava de desesperació. Punt final a una tarda molt dura. El Santfeliuenc continua depenent de si mateix per salvar la categoria però la patacada anuncia jornades molt complicades. Al Feliu i Codina només servirà la victòria.

Santfeliuenc FC:

David Jiménez, Sergi Boira, Carlos García (Álex Torres, 60′), Mario. Kevin Sánchez (Adri Toro, 70′), César (Christian, 81′), Peña (Alegre, 60′), Romo, Guille Naranjo (Sani, 70′), Jonatan Collado i David Toro.

CE Banyoles:

Bartrina, Quimo, Roura, Nil, Toni (Ignasi, 89′),  Venzal, Sala (Gispert, 46′), Bargalló (Andreu, 72′), Pime (Moha, 82′), Monchi (Ferru, 46′) i Ivan Torreblanca.

Gols:

1 – 0, Jonatan Collado, 27′

1 – 1, Pime, de penal, 44′

1 – 2, Pime, 66′

Àrbitre:

Serradelarca Serra. La seva actuació va ser regular. Només va afegir quatre minuts quan se n’havien perdut més de set. Va amonestar els santfeliuencs Carlos García, Mario, Jonatan Collado i Alegre; i als visitants Monchi, Pime i Moha.

Quadern de notes:

– Quina patacada. El Santfeliuenc perd un partit que només es podia guanyar.

– Molt poc. Un Santfeliuenc sense res es va consumir davant un rival que va aprofitar la feblesa.

– El jove David Jiménez va donar la cara.

– Caldrà esperar la jornada de diumenge per copsar l’envergadura de la derrota. El Santfeliuenc abocat a guanyar-ho tot a la segona volta.

– El Banyoles va ser millor, va posar més ganes i es va endur una victòria justa.

David Romo, 150 partits en el dia més trist

Les Grases passa de l’abisme a l’èxtasi

SANTFELIUENC FC 5 (DAVID TORO, 37; ROMO, 68; DAVID TORO, 82′, DE PENAL; DAVID TORO, 88′ I GUILLE NARANJO, 93′) ….. UA HORTA 2 (JANDRO, 5′ i JOEL MÉNDEZ, 32′)

ÀRBITRE: POL CURIEL RIERA (DELEGACIÓ OSONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES: ASSISTÈNCIA DE 150 ESPECTADORS (EL MÀXIM PERMÈS PER LES LIMITACIONS COVID)

TARDA AMB CEL ENTELAT; TEMPERATURA DE 15 GRAUS

Manual per a la vida. Som del Santfe. Dragon Khan emocional. De la ruïna i la tragèdia a l’èxtasi. Els 90 minuts del Santfe-Horta van ser una simfonia d’emocions. L’Horta va deixar mig resolt el primer partit del play off de permanència a la mitja hora. Amb l’abisme trucant a la porta els blanc-i-blaus van fer un pas endavant. El gol de David Toro abans de l’intermedi i l’aparició estel·lar de David Romo van canviar el destí del matx i potser el destí del Santfeliuenc. Golàs de Romo per signar les taules, ensorrament de l’Horta i tres gols més en els deu minuts finals que van desencadenar l’eufòria decidida a Les Grases. Tres punts d’or. Celebració apassionada. Les Grases va recuperar l’alegria dels dies de futbol i Sant Feliu va viure una tarda per a l’esperança. Nou finals. I gran regal per a Andrés Gonzalez en el seu periple 500.

La por i la tensió. Primera final. Retorn de somriures i complicitats a les graderies de Les Grases que ben aviat van quedar glaçades. Jugada del blanquet Joel pel flanc dret, rebuig innocent de Toni Lechuga que no es va entendre amb Álex Torres i Jandro sota la ratlla de gol enfonsava la pilota a la xarxa. Més malament no podia començar la segona fase. Un Santfe estabornit, desequilibrat i acartronat no podia amb un Horta més intens i decidit. El mig del camp blanc-i-blau naufragava i els hortencs van seguir fent camí. A la mitja hora, passada a l’espai i Joel Méndez superava la mitja sortida de Toni per clavar el segon gol i arruïnar les esperances del Santfelienc. En ple desgavell, Aumatell va perdonar el tercer. No obstant el destí va començar a brindar una segona oportunitat. Sani al 37′ va guanyar a la cursa el seu marcador, va penetrar a l’àrea i la seva rematada va topar amb el porter David Pérez, David Toro atent va recuperar la pilota i en la segona acció la va enviar a la xarxa mitjançant un xut creuat. Gol de vida suplementària. Del 0 a 3 a l’1 a 2. Intermedi per a somiar capgirar la història.

Després de la represa, dinàmica similar. El Santfeliuenc no acabava de creure’s a si mateix. L’Horta ho provava i gairebé marca. El pal va evitar el desastre a xut d’Eric Ruiz al 47′. Tanmateix el mestre David Romo va canviar la pell, la història i el temps. Primeres accions del talentós migcampista i el miracle va fer-se corporeïtat. Els blanc-i-blaus van fer un pas endavant i el col·lectiu va començar a remar com un sol home. L’Horta va anar reculant. I al 68′ en una acció llarga amb intervenció a l’àrea de Sani i Alfonso Castellano, David Romo va demanar pas per engaltar un obús i foradar la xarxa. El miracle es feia carn. L’Horta es desintegrava. Les Grases apujava els decibels. Tot era possible però calia culminar el miracle. El mestre Romo al 73 va acaronar el tercer en una rematada de volea que va salvar el porter; al 78′ Jonatan Collado es va inventar una genialitat que es va passejar pel travesser. Instants que prolongaven la remuntada. I al 81′ un David Toro genial es va fer una autopassada per encarar el porter i ser travat. Penal que no ho va ser. David Toro no va desaprofitar l’ocasió i va fer embogir Les Grases des dels 11 metres. 3-2!!!! I més i més i més. Un vendaval blanc-i-blau. Al 89′ David Toro esmolava la punteria i des de fora de l’àrea acanonava per signar el quart gol que va provocar corredisses per les graderies. El Santfe havia liquidat tots els complexos. En ple festival, David Romo va assistir Jonatan Collado perquè Guille Naranjo en segona acció dibuixés un esplendorós cinc al marcador. Final de festa. De la misèria i l’abisme a picar les portes del cel. Primera batalla superada; en queden nou. Continuem. Som el Santfe.

Santfeliuenc FC:

Toni Lechuga, Carlos García (Guille Naranjo, 81′), César (Adri Toro, 81′), Álex Torres, Mario, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña (Romo, 46′), David Toro (Joan Rubio, 89′), Sani (Alegre, 81′) i Jonatan Collado.

UA Horta:

David Pérez, Eric Ruiz, Lucas (Juanlu, 75′), Xavi, Genís, Germán Collado (Cristian, 86′), Mario (Aleix Arenas, 54′), Miki (Alfi, 75′) Aumatell, Joel Méndez i Jandro.

Gols:

0 – 1, Jandro, 5′

0 – 2, Joel Méndez, 32′

1 – 2, David Toro, 37′

2 – 2, Romo, 68′

3 – 2, David Toro, de penal, 82′

4 – 2, David Toro, 89′

5 – 2, Guille Naranjo, 93′

Àrbitre:

Curiel Riera. Es va equivocar en el penal. Abans, a instàncies del seu assistent havia tallat una clara acció de gol de Jonatan Collado. Va amonestar els santfeliuencs David Toro i Álex Torres; i els visitants Eric Ruiz i David Pérez.

Quadern de notes:

– 68 minuts circulant per l’abisme i 22 minuts per capgirar el rumb de la història.

– Hat Trick de David Toro. Es va posar l’equip a les esquenes. La millor versió d’un futbolista que es va reivindicar.

– Quan el mestre Romo juga que es silenciï el món.

– Dia de retrobament a Les Grases. Pocs equips han patit tant la solitud com el Santfeliuenc.

– Primera batalla guanyada. En queden nou. Figueres, propera destinació.

– Andrés González va commemorar el 500 i va rebre un regalàs.

– L’Horta va passar d’estar a un punt del Santfeliuenc a quedar-ne a set i amb el gol average desfet.

Hat Trick reivindicatiu de David Toro

La bona imatge no evita el Play Off de descens

CE EUROPA 2 (PRATS, 48′ I GUTI, 75′) ….. SANTFELIUENC FC 1 (DAVID TORO, 86′)

ÀRBITRE: MARC PUJOL PRAT (DELEGACIÓ OSONA) 

NOU SARDENYA: 500 ESPECTADORS

MATÍ DE DIVENDRES SANT ASSOLELLAT I TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Abocats al Play Off de descens amb la convicció que ens en sortirem. Un bon Santfeliuenc al Nou Sardenya va resisitir 48 minuts l’embranzida d’un rival que s’atansa a la renovada Segona B. El gol europeista a l’inici de la represa va llastar les opcions d’un Santfeliuenc ferm i sòlid al primer acte. El gol de David Toro al 86′ i una clara oportunitat de Sergi Boira al 93′ van poder canviar el destí del primer matx jugat amb públic des de l’octubre. Cal posar el comptador a zero i treballar sense xarxa per una permanència que ha de ser realitat en deu setmanes. Ara sí, tothom a remar i remar i remar perquè damunt la taula hi ha el futur del futbol a Sant Feliu. No ho podem perdre.

Final de volta amb resum comprimit de la temporada: un Santfeliuenc competitiu però amb poc crèdit ofensiu va veure com un gol llastava totes les seves opcions. Els locals, amb tot de cara, van sortir decidits a tastar des de primera hora el debutant Toni Lechuga. La primera al 13′ en una centrada de Nolla que David Jiménez a l’àrea petita va enviar als núvols. El Santfeliuenc va respondre a través de David Toro amb un xut des del centre de l’àrea que va rebutjar Sergio Fernández. Els blanc-i-blaus van exhibir frescor i solidesa per contenir les embranzides locals esperonades per la seva afició. Passat l’equador, Adri Toro ho va intentar en els millors minuts. Els de Gràcia van esperar al tram final per començar a mostrar les urpes. Cinc minuts finals d’ofegament amb clares ocasions per al buc insígnia, Álex Cano, i per a Nolla en una acció ben resolta per Toni Lechuga i la rereguarda sota el llindar de la ratlla de gol. Primer acte esperançador.

L’Europa, tanmateix, ha demostrat en aquesta lliga atípica una solidesa incontestable. I l’inici del segon acte en va ser una mostra. Vist i no vist. Prats va recollir una pilota a la frontera de l’àrea gran per engaltar un xutàs imparable que es va colar a la porteria amb violència. La resposta del Santfeliuenc: Guille Naranjo en una bona acció col·lectiva la va tenir i molt clara però el seu xut potent però centrat el va rebutjar Sergio. Grandesa i misèria del futbol que és un estat d’ànim. El partit, però, va anar adquirint una tonalitat escapulada. Els locals amb tot de cara van controlar i dominar. El Santfeliuenc va exhibir un cert desgast. l 64′ i al 72′ els locals van desaprofitar oportunitats molts clara. Especialment remarcable una acció defensiva de Sergi Boira que, en un esforç generós, va salvar sota pals una rematada de David Jiménez que els aficionats locals ja celebravem. Van ser, però, escenes que van prologar el segon dels locals. En una acció col·lectiva marca del seu futbol, David Jiménez va assistir amb una passada al segon pal que va recollir subtil amb el cap Albert Martí i també amb el el cap i a mitja altura Guti va empènyar-la a la xarxa. Deliri local. Amb el partit mig resolt, el Santfeliuenc va continuar lluitant. Andrés González va donar descans a la primera unitat i David Toro a la sortida d’un córner es va avaçar tothom i de cap enviar la pilota a la xarxa. I de nou, la desgràcia. El Santfeliuenc es va multiplicar a l’atac i al 93′ Sergi Boira a la petita no va poder superar la sortida de Sergio Fernández quan l’empat es coquetejava al marcador. I per si no no n’hi havia prou el decidit lateral santfeliuenc va acabar lesionat. Final, derrota i consumació d’un Play Off que semblava una evidència abans de jugar.

CE Europa:

Sergio, Sergi Pastells, Guti, Álex Cano, Castell, Uri, Pau López (Varona, 78′), Prats, Albert Martí (Fode, 83′), David Jiménez i Nolla (Carlos Cano, 68′).

Santfeliuenc FC:

Toni Lechuga, Sergi Boira, Álex Torres (Mario, 68′), Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña (Roger Vidal, 80′), Adri Toro (Sani, 68′), Guille Naranjo (César, 80′), David Toro i Jonatan Collado (Iván Hernández, 80′).

Gols:

1 – 0, Prats, 48′

2 – 0, Guti, 75′

2 – 1, David Toro, 86′

Àrbitre:

Pujol Prat. Excessivament meticulós amb el Santfeliuenc. Va amonestar el local Prats; i als santfeliuencs Carlos García, Adri Toro, Álex Torres, Alfonso Castellano, David Toro i César.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc viurà els dos mesos més importants de la seva història recent. Deu jornades per mantenir la Tercera Divisió. Deu finals agòniques i sense xarxa.

– El Nou Sardenya no era el millor escenari per jugar-se la temporada en un sisè lloc quimèric. Amb tot, els blanc-i-blaus van oferir una imatge notable.

– Debut de Toni Lechuga. L’andalús haurà de ser un bastió en la segona fase.

– Dia de festa al Nou Sardenya. Els locals van segellar amb victòria una temporada triomfal que olora a ascens. A la Vila de Gràcia hi tornen els dies de glòria.

Les imatges del CE Europa i del Santfeliuenc FC, gentilesa d’Àngel Garreta, ceeuropa.cat