Imparables!!!

FC ASCÓ 1 (OUSMAN, 68′) ….. SANTFELIUENC FC 4 (SANI BELLO, 7′; MALDONADO, 12′; SANI BELLO, 57′ I JOSELE, 89′)
ÀRBITRE: AINARA ACEVEDO DUDLEY (DELEGACIÓ BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL ASCÓ
ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB SOL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS


Imparables! El millor Santfe dels dies més gloriosos. Els blanc-i-blaus van sortir per feina i al minut 12 ja dominaven per 0 a 2. Un gol d’habilitat de Sani i un golàs de Maldonado -el 250 a Tercera- van posar la bona direcció del marcador. A la represa, Sani va signar el doblet en una notable acció individual. Els locals es van animar amb el seu gol. Josele en un gol marca de la casa va tancar el partit. 37 punts, tres victòries consecutives i el millor Santfe que, de mica en mica, albira més a prop la setena a Tercera. I vindran més dies que ens faran feliços.


Exigència màxima. Aquesta era la premissa per afrontar un partit important pel que tenia de determinant per obrir una distància notable amb la zona roja. Els primers minuts van ser d’equilibri però amb més possessió dels locals; poc després va excel·lir el rodet executor blanc-i-blau. Al minut 7 Sani va recollir una pilota dins l’àrea petita després d’un seguit de rebots. L’ariet va posar la cama amb habilitat per enviar la pilota a la xarxa. El gol va ser protestat pels locals que entenien que hi havia fora de joc. I cinc minuts més tard, el segon. Jaume Duran va robar una pilota dins l’àrea local, la va passejar i subtilment va assistir perquè a la balconada de l’àrea i en cursa Dani Maldonado enganxés una canonada que va deixar ben net l’escaire. Un gol tan magnífic com els 250 del Santfe en el seu recorregut per la Tercera. Un gol dels que noquegen un rival. Els blanc-i-blaus havien avançat feina. Minuts de joc tranquil amb arribades que van poder significar el tercer. A les acaballes, els locals entre la desesperació i la necessitat van mirar de provar les virtuts de Toni Casamayor. Un bon llançament d’Artur Gòdia amb resposta de Toni i un cop de cap de Sergi Masqué que va acaronar el travesser van prologar el descans. El Santfe dominava però calia rematar la feina als segons 45 minuts.
I la represa temuda per la possible reacció local es va anar esvaint. El Santfeliuenc va sortir decidit a resoldre. Tant que al 47′ David Romo la va tenir en una rematada intencionada que va escopir la base del pal. Arrauxat i desacomplexadament desimbolt el Santfe va seguir insistint. Al 56′ Collado va trencar el fora de joc tot asistint Sani que, en una llarga cursa i en una més que notable acció individual, va acabar enviant a pilota a la xarxa. Una jugada traballadíssima que és un reflex fidel del bon moment que travessa el davanter. El gol mig tancava el partit. Els locals, però, van mostrar orgull i es van abocar a l’atac, especialment a través d’Ousman. A la tercera Ousman 68′ es va inventar una rosca de dins a fora que va sorprendre Toni. Un gran gol. El Santfeliuenc va passar els minuts més agobiants. Va tocar drenar des de la defensa en les moltes pilotes penjades pels verds.  L’Ascó va buscar el segon però el Santfe no es va descompondre. Minuts finals d’anada i tornada. El Santfe en tres contracops va estar a punt de signar el quart. Romo i Josele la van tenir. Però el mag és mag per alguna cosa, i al 89′ en una acció marca de la casa Josele no va perdonar, i creuant la pilota va pujar el quart a un electrònic ben concloent: Ascó 1 Santfeliuenc 4.

 

FC Ascó: Eudald, Riki, Josep Ramon, Parra, Joan Domingo, Artur Gòdia (Toldrà, 61′), Enric Bernat (Peke, 46′), Xavi Jaime, Sergi Masqué (Revi, 61′), Bertomeu i Ousman.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Eric Ruiz, Jaume Duran, Gerard Rovira (David López, 42′) (Gibert, 73′), Juanjo Prior, Kevin Sánchez, Romo, Pol Reñé, Sani, Jonatan Collado i Maldonado (Josele, 66′).
Gols:
0 – 1, Sani, 7′
0 – 2, Maldonado, 12′
0 – 3, Sani, 56′
1 – 3, Ousman, 68′
1 – 4, Josele, 89′
Àrbitre:
Acevedo Dudley. Arbitratge correcte per bé que el públic asconenc li va qüestionar algunes decisions. Va amonestar els locals Josep Ramon i Bertomeu; i els santfeliuencs Toni Casamayor, Jonatan Collado, Maldonado i Gibert.
 
Quadern de notes:
– La força d’un equip on tothom és important perquè tothom suma i fa bloc. El Santfeliuenc no podia deixar passar l’oportunitat per fer un cop d’autoritat i ho va fer.
– 250 gols a Tercera. El canterà Dani Maldonado, mirall per a tots els joves, va signar un golàs per celebrar 250 gols santfeliuencs a Tercera.
– Treballador incansable Sani. L’ariet torna a completar 90 minuts de gran futbol i a més amb doblet.
– Pol Reñé, l’ex jugador del Can Vidalet aprofita els minuts i demostra que la categoria li ve a mida.

– L’Ascó agreuja la crisi. Per a un equip necessitat regalar el primer quart d’hora esdevé mortal.

Anuncis

Un Santfe de qualitat

SANTFELIUENC FC 2 (JÓNATAN COLLADO, 48′ I DAVID LÓPEZ, 66′) ….. FE GRAMA 0

ÀRBITRE: JUAN ANTONIO NAVARRO GARCÍA (DELEGACIÓ TARRAGONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

Un Santfe amb tocs d’excel·lència i que traça una línia decidida en progressió. Potser el millor Santfeliuenc des de la temporada de l’estrena a Tercera, va superar amb comoditat, boc joc i convicció una Grama desdibuixada i que veu l’abisme cada dia més a prop. Una primera meitat de contenció  i avisos, i una segona de resolució van servir per a sumar tres punts. Bons gols i final amb exhibició. Toni Texeira va evitar la golejada. Josele després de quatre mesos i una volta sencera va tornar a posar-se la samarreta blanc-i-blava. El mestre, torna.


Autoritat i qualitat servirien per definir la novena victòria del Santfe a la 2018/2019. Un d’aquells partits on el Santfe acostumava a espifiar-la en el passat recent va tenir, per fi, un corol·lari feliç i fins i tot brillant. D’entrada, però, una necessitada Grama va començar dominant i al minut 3 Ñito de cap va estar a punt d’inaugurar el marcador. El Santfeliuenc va haver de fer un exercici d’autoreconeixement per esmenar el rumb i fer-se amb el domini. A partir de l’equador del primer acte el Santfeliuenc va assetjar la porteria de Toni Texeira. Al 29′ Sani de mitja volta en una acció meritòria va posar a prova la qualitat del porter. Al 35′ Gibert en una pilota dins l’àrea que va ser avara va jugar amb el gol. Al 38′ Jónatan Collado en un xut sec i potent després d’una bona assistència de Sani amb visió de joc global. Estampes del domini santfeliuenc. L’afició confiava que la segona part rubriqués en forma de gol aquestes tempatives.

Després de la represa el Santfe va confirmar les bones expectatives. Ben aviat, el premi. La insistència es va traduir en gol quan una bonica combinació entre Collado i Éric Ruiz va anar a la xarxa en una rematada elegant del primer. Jónatan Collado està tocat per la vareta de l’excel·lència i està signant una temporada per emmarcar. El gol va esperonar els visitants que durant deu minuts van tractar de dominar, si més no tímidament. Miratge. Però els colomencs a partir del minut 60 es van anar esllanguint. El control ja va ser clarament del Santfe fins al final. Amb morositat ofensiva per les bandes, els d’Andrés González van posar en evidència la feblesa anímica visitant. Sani i Romo van coquetejar amb el gol abans de la sentència. Al minut 66 en l’enèsima acció coral, David López va dibuixar una rematada perfecta des de la balconada de l’àrea que va fer inútil l’estirada de Toni Texeira. Amb la distància al marcador, el Santfe es va sentir superior i va acabar fent gaudir l’afició. Amb el recuperat Josele al camp els gols van poder arribar. Tanmateix les bones aturades de Toni van evitar que Josele i Maldonado, en dues ocasions, eixamplessin el marcador en plena bulímia ofensiva. El Santfe suma de tres en tres i ja són 34 punts. La Grama continua el seu periple pels contorns de l’infern.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Éric Ruiz, Jaume Duran, Juanjo Prior, Gerard Rovira. Kevin Sánchez, Gibert (Maldonado, 60′), David López, Sani, Romo (Adri Recort, 70′) i Jónatan Collado (Josele, 75′).

FE Grama: Toni Texeira, Juan Carlos, Rojas, Javi Chica, Duarte (Rubén Canelada, 69′), Esteve, Buba, Ñito, Cristóbal, Lolo (Samu Martínez, 69′) i Padilla (Omar, 37′) .

Gols:

1 – 0, Jónatan Collado, 48′

2 – 0, David López, 66′

Àrbitre:

Navarro García. Sense complicacions. Va amonestar Andrés González i als visitants Buba i Cristóbal.

Quadern de notes:

– Estem contents. No ho podem negar. Aquest Santfe està escrivint pàgines brillants en una temporada molt exigent.

– Joc vistós i alegre per a la satisfacció d’una afició que veu més a prop la permanència. El Santfeliuenc va fer moltes coses bé i el marcador n’és un reflex.

– Cal seguir aquesta línia d’exigència. Ascó, una nova estació per continuar la progressió.

– La FE Grama va evidenciar molts problemes. No obstant, sorprèn la classificació per la qualitat d’una plantilla que estava cridada a llocs importants.

Remuntada majúscula; desenllaç sublim

EC GRANOLLERS 2 (RAÚL TORRES, 10′ I ALBERT RUIZ, 14′) ….. SANTFELIUENC FC 3 (SANI, 24′; JAUME DURAN, 26′ I ROMO, DE PENAL, 70′)
ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL CARRER GIRONA
ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 13 GRAUS
 
Efervescència Santfeliuenc. Misèria i esplendor del futbol. Dos minuts per empatar, un tercer gol i un penal que l’heroic Toni Casamayor va aturar al 95′ van servir per segellar la victòria més intensa a domicili. Un partit folrat de microhistòries amb final decididament feliç. 31 punts extraordinaris que aplanen el camí que condueix a l’èxit. I molta lliga per endavant per seguir gaudint del millor Santfe amb l’esperit intacte.

Granollers, plaça difícil. I més encara quan al quart d’hora hom mira el marcador i veu un tenebrós 2-0. I és que l’inici va ser catastròfic… si més no pel resultat. Els vallesans van inaugurar l’electrònic al 10′ quan Raúl Torres de cap i a la petita va superar Toni. El Santfeliuenc va tenir pressa per esmenar la ferida però David López al 12′ va enviar fora una ocasió més que clara després que Sani es fes amb una pilota dins l’àrea. I per acabar d’adobar-ho, una ràpida transició en atac dels locals va permetre l’incisiu Albert Ruiz creuar a la xarxa una pilota projectada des de l’exterior de l’àrea. KO total. Hemorràgia de patiment. El Santfeliuenc havia d’asserenar-se per evitar un accident majúscul. Si això hagués estat un partit de bàsquet Andrés González hauria d’haver demanat temps mort per reconduir un relat que amenaçava de tornar-se més que previsible. Tanmateix va emergir inopinadament el Santfe dels dies grans. Joan Gibert i Jaume Duran van fer una bona parella per la banda esquerra i l’horitzó espectral es va començar a intuir més amable. Al 24′ Sani molt ben situat va enviar a gol una centrada de Jaume Duran que havia nascut a les cames de Gibert. I en plana simfonia arrauxada, Jaume Duran molt atent va creuar a la xarxa una pilota servida des de la cantonada. 26 minuts per trencar guions previsibles. El partit es va convertir en un obstinat anar i tornar entre àrees. Defenses una mica toves i bandes rapidíssimes. Intensitat desimbolta. I descans per calmar passions.

 

Segon acte amb obertura en Re mayor. El Santfeliuenc resolutiu en atac la va tenir a través d’una rematada de David Romo al 46′. Al 50′ un extraordinari Jonatan Collado va posar a prova la resistència de l’escaire. El partit havia fet una canvi de perspectiva de 360º. El Granollers es va reenganxar al joc a partir del 55′. I va posar a prova els cors dels seguidors santfeliuencs. Albert Ruiz al 57′ i sobretot al 63′ va poder fer el tercer però en aquest cas la sort va canviar de bàndol. I la clau. Al 69′ el recol·lector Collado no va donar per perduda una pilota que semblava del porter, se la va acabar enduent i va forçar un penal clamorós. El valor d’un jugador que mai no perd la cara a la pilota. Amb l’esquerra daurada David Romo va enganyar el porter per consumar la remuntada. El tauler es tornava blanc-i-blau. Dimensió desconeguda. Alternatives i tensió. Adri Recort i Kevin Díaz van fregar la sentència en una acció en què la pilota es va quedar entaforada a l’àrea petita. El Santfe va veure com Kevin Díaz havia d’abandonar el camp al 90′ per doble targeta groga. I quan tot semblava fet, un bosc de cames a l’àrea, caiguda i penal. Angoixa. La feina es podia anar a dida. Toni Casamayor va dir: “aquí mando yo”. A Albert Ruiz se li va fer de nit i el gran porter del Santfeliuenc estirant-se a l’esquerra va aturar el penal, va consumar la victòria i es converteix un cop més en l’ídol de l’afició. I vindran més dies heroics. I tanta i tanta esperança.
EC Granollers: Álvaro García, Capa, Eloi Zamorano, Guillem Pujol, Joel Cañaveras, Oriol Molins, Kilian (Joel Sánchez, 46′) Joan Inés (Xavi Civil, 74′), Albert Ruiz, Raúl Torres (Marc Pluvins, 79′) i Martí Soler.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Eric Ruiz, Jaume Duran, Joserra (Juanjo Prior, 57′), Gerard Rovira, Kevin Sánchez, David López, Gibert (Adri Recort, 69′), Sani (Kevin Díaz, 77′), Jonatan Collado i Romo.
Gols:
1 – 0, Raúl Torres, 10′
2 – 0, Albert Ruiz, 15′
2 – 1, Sani, 24′
2 – 2, Jaume Duran, 26′
2 – 3, David Romo, de penal, 70.
Àrbitre: 
Carrillo Vílchez, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Álvaro García, Capa, Eloi Zamorano, Guillem Pujol i Raúl Torres; i als santfeliuencs Jaume Duran, Kevin Sánchez, Jonatan Collado i Kevin Díaz. Va expulsar per doble targeta groga Kevin Díaz (89′).
Quadern de notes:
– Extraordinària victòria forjada des del convenciment del joc col·lectiu.
– Capacitat de reacció en circumstàncies adverses. Redreçar un marcador en dos minuts a Tercera Divisió no és empresa fàcil.
– Joan Gibert va demostrar que el seu fitxatge és un encert.
– El valor d’un futbolista com Jonatan Collado. L’extrem no dona pilota per perduda. Res no és més mesquí; tot importa.
– El Granollers no va saber controlar la reacció del Santfe. La tebior defensiva el va condemnar.

Un empat de justícia poètica

SANTFELIUENC FC 1 (ERIC RUIZ, 93′) ….. UE LLAGOSTERA 1 (MARC MEDINA, 2′)
ÀRBITRE: CARLOS RODRÍGUEZ ENRIQUE (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 350 ESPECTADORS
TARDA AMB TEMPERATURA SUAU QUE ES VA ANAR TORNANT FREDA
 
Majúscul. Contra tots els elements. Amb la millor èpica: la del bon futbol. El Santfeliuenc va sumar un d’aquells punts que només es poden valorar com a excel·lents i que recordarem a final de temporada. Eric Ruiz en un descompte tan agònic com salvífic va signar la justícia poètica a una enorme segona part blanc-i-blava, que va empetetir un Llagostera dominador al primer acte però esborrat al segon. Un gran punt que certifica el bon moment que travessa un Santfe decidit a tot.

I tanmateix la tarda no va arrencar bé. El Llagostera va sortir llançat i al primer minut Sascha en una rematada per banda esquerra va estar a punt d’estrenar la xarxa. Un minut més tard i en una acció calcada Marc Medina no va perdonar. Els d’Oriol Alsina havien arribat a Les Grases decidits a resoldre per la via ràpida. El Santfe va haver de treballar molt per situar-se. Joserra en una llançament a mitja volta ho va intentar. El Llagostera en cada arribada va provocar el pànic. Un excel·lent Gerard Rovira va evitar més mals de cap. Al 21′ Pitu Comadevall en  una posició molt clara va enviar la pilota per damunt del travesser després d’un teva meva amb Moussa. El Santfeliuenc va saber, però, seguir amb vida i fins i tot va començar a visitar l’àrea gironina. David Romo des de la balconada de l’àrea va temptar Marcos. Al 37′ Sascha en un contracop va poder fer el segon però un tall providencial d’un imperial Rovira ho va impedir. Temps de descans i temps per resituar el manual. Era obligat construir un nou guió.
I certament la nova trama proposada va trencar qualsevol expectativa. Com una pedra llançada en un vassall que dibuixa anells, el Santfeliuenc es va anar fent amb el domini primer, amb el bon futbol després i finalment amb les oportunitats i tota la passió d’una gran tarda de futbol. Enmig, la polèmica: l’àrbitre es va desentendre de dues accions més que sospitoses a l’àrea gironina. Primer quart d’hora per demostrar el sentit de Les Grases Hell que tant reivindica Sentiment Immortal. Al 60′ en una pilota rematada per Gibert que va treure amb dificultats Marcos es va reclamar penal per una possible mà de Toni Cinill. Picant i cridòria a Les Grases en dissabte de bon futbol. Al 72′ David López va fer un control de mestre després d’un passada a l’espai d’Éric Ruiz i la seva rematada excel·lent va trobar una gran resposta de Marcos. Al 74′ rematada a boca de canó de David López que obliga a Marcos a fer l’aturada de la jornada després d’una magnífica acció col·lectiva. I al 81′ una combinació de Sani amb Kevin Díaz amb rematada d’aquest una mica alta. Estampes que exemplifiquen el domini absolut del Santfeliuenc. Al Llagostera el partit se li va fer llarg i va abusar del fora de camp i del conservadorisme. Ingredients que no sumen. Només faltava signar la justícia poètica. 93 minuts esperant. Fins que Éric Ruiz ben situat va aprofitar el moment per afusellar en una acció enrevessada dins la petita. Gol, gol, gol, kià, kià, kià! Justícia poètica. Gran punt, millor futbol i esperançats en un futur que ens ha de permetre continuar creixent. Una gran tarda de futbol a Les Grases. Un dissabte de memorabília.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor. Éric Ruiz, Jaume Duran, Joserra (Kevin Díaz, 75′), Gerard Rovira, Juanjo Prior, Romo, David López, Gibert (Sani, 66′), Pol Reñé i Jonatan Collado (Maldonado, 66′).

UE Llagostera: Marcos, Aimar, Amantini (Toni Cunill, 46′), Lucas Viale, Bigas, Yeray, Pitu (maik Molist, 76′), Moussa (Gil Muntades, 80′), Sascha, Erik Jiménez i Marc Medina.
Gols:
0 – 1, Marc Medina, 2′
1 – 1, Éric Ruiz, 93′
Àrbitre:
Rodríguez Enrique, es va voler mullar a l’àrea gironina. Va amonestar els santfeliuencs Joserra i Collado; i als visitants Aimar i Amantini.
Quadern de notes:
– Admirable capacitat de reacció. El Santfeliuenc va signar uns segons 45 minuts de matrícula.
– Tenacitat, bon futbol i convenciment per rescabalar un punt d’or contra un dels millors equips de Tercera i candidat decidit a l’ascens.
– De mica en mica s’omple la pica. El Santfeliuenc està sumant i ho fa fins i tot en la part més severa del calendari.
– Al Llagostera se li va fer molt llarg el partit. Bon primer temps i desdibuixat segon. Per ser campió cal mantenir una línia més estable.

Aquesta tampoc

TERRASSA FC 1 (CARREÓN, 11′) ….. SANTFELIUENC FC 0
ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
ESTADI OLÍMPIC
ASSISTÈNCIA: 550 ESPECTADORS

TARDA VESPRE AMB CEL COBERT I TEMPERATURTA DE 6 GRAUS 

A la sisena, tampoc. El Santfeliuenc va pagar un preu molt alt a un gol matiner dels egarencs, que van imposar el seu domini als primers vint minuts. Els blanc-i-blaus van anar de menys a més i van signar un bon final. Jonatan Collado i David López van acaronar el gol però de nou la inèrcia de la història va pesar. I és que rebre un gol als 11 minuts en un estadi com l’Olímpic limita les opcions de puntuar. Els partits no comencen a la mitja hora. Caldrà tornar-ho a intentar. 

L’inici no va ser gens bo. Als 30 segons el local Carreón es va fer amb una pilota en l’enèsima sortida avariada defensiva del Santfeliuenc i només la feliç aturada de Toni Casamayor amb els peus va evitar un gol que ja es cantava. El Terrassa va jugar amb molta comoditat i cada cop que ensumava l’àrea la sensació de perill era evident. El gol s’estava cuinant. Al 11′ una acció per banda dreta de Coro va habilitar una rematada en diagonal de Carreón que va fer impossible l’estirada de Toni. Sant tornen-hi que això ja ens ho coneixíem. El déjà vu de cada any. Un Santfeliuenc molt incòmode va mirar de drenar la insistència local. De mica en mica ho va anar aconseguint. El mig del camp blanc-i-blau es va començar a fer amb el domini de la pilota, però sense inquietar massa la zona de confort defensiva dels futbolistes de Cristian García. Alguna acció perillosa dels locals va fer témer un segon gol que hauria estat definitiu, especialment en una contra de quatre futbolistes vermells que Eric Ruiz va tallar. A les acaballes, el Santfeliuenc ho va provar en accions de córner però sense trobar el sentit necessari per fer mal.
Després de la represa el guió no es va alterar gaire. El Santfeliuenc buscava la possessió i els locals es defensaven amb ordre. Al 53′ un cop de cap de Carreón va fer lluir Toni de manera espectacular. Al 58′ la primera de debò del Santfe a través d’un xut fort de Kevi Sánchez que va aturar Ortega. Mentre que el Terrassa volia adormir el joc, el Santfe responia amb alguna acció d’atac aïllada. La més clara i rotundament clara diríem, per a Jonatan Collado, que va trencar la defensa, es va endinsar en camp vermell i va acabar caient a l`àrea. Collado va reclamar amb insistència la pena màxima. L´àrbitre no va cedir. Instants finals d’emoció i agonia. El Santfe amb el setè de cavalleria posat mirant cap a porteria: Sani, Adri Recort, Collado, Adri Recort, Gibert i David López.  Els blanc-i-blaus veien el punt a prop i van estirar el domini fins al final. Al 87′ David López podria haver obert el cel però el seu retoricisme va esvair el somni. De nou, Terrassa va ser signe de buit. Set de set.
Terrassa FC: Ortega, Dani Sánchez, Pallàs, Sergi Valls, Carlos Guzmán, Álex Fernández (Ferreira, 62′), Coro, Daisuke (Imaz, 81′), Jonatan Toledo (Serramitja, 69′), Carreón i Nils Puchades.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Eric Ruiz, Jaume Duran, Joserra, Gerard Rovira, Juanjo Prior, Romo (Adri Recort, 75′), Kevin Sánchez (David López, 62′), Sani, Jonatan Collado i Maldonado (Gibert, 75′).
Gol:
1 – 0, Carreón, 11′
Àrbitre:
Carballo Vázquez. Caldrà revisar amb atenció la caiguda a l’àrea de Collado per jutjar el seu arbitratge. Va amonestar el local Álex Fernández; i als santfeliuencs Juanjo Prior i Kevin Sánchez.
 
Quadern de notes:
– La història va tornar a pesar com a malefici. Set visites i set derrotes. Caldrà esperar un any més.
– El Santfeliuenc va entrar al joc a la mitja hora. En un estadi com l’Olímpic de Terrassa rebre un gol en els primers minuts redueix les opcions.
– Debut de Joan Gibert. L’ex del Castelldefels donarà solidesa al mig del camp.
– El Terrassa va saber viure del gol de Carreón. Pragmatisme per damunt de bon futbol.

Victòria catedralícia en el derbi

SANTBOIÀ FC 0 ….. SANTFELIUENC FC 1 (ROMO, 91′)
ÀRBITRE: VICENTE ALEXANDER MUÑOZ BAQUERO (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)
ESTADI MUNICIPAL JOAN BAPTISTA MILÀ
ASSISTÈNCIA: 350 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT I TEMPERATURA DE 18 GRAUS
Minut 91, falta que serveix Juanjo Prior, Sani busca l’espai i aconsegueix picar-la, Rafa Leva atura i el rebot el recull David Romo atent per fer un gol climàtic, un gol que val més que tres punts i que va ser celebrat en una fenomenal pinya entre els jugadors i l’afició. Tres punts d’intensitat aurífera. El Santfeliuenc abaixa el teló a l’any amb uns notables 24 punts que serveixen per a marcar distància de set punts amb el descens. Descans necessari abans d’afrontar una segona volta exigent que començarà el 5 de gener a Cambrils contra el Reus B. Les Grases no tornarà a veure futbol de Tercera fins al 26 de gener.

Quan els punts són capitals en dies de derbi de tota la vida. El Santfeliuenc tenia el dia assenyalat en lletres d’impremta vermella. Primers minuts d’equilibri escortats per altres de domini blanc-i-blau. Jaume Duran va provar la resistència de l’experimentat Rafa Leva i Adri Recort va buscar de cap una bona centrada de Dani Maldonado al 21′. Jugar a no ferir. Els locals, superats per la situació a la taula, ho van provar a comptagotes i amb més voluntat que convicció. La més perillosa en un xut desviat de Pol Ros al minut 27. El Santfeliuenc es va acomodar un futbol amb poques idees. Kevin Sánchez es va atrevir amb un xut potent que va obligar Rafa Leva ensenyar els punys. Minuts finals irrellevants. Només alguna acció de Maldonado va esberlar la rutina funcionarial d’un matí de derbi. Calia reactualitzar el manual.
El segon acte va començar ensumant el gol. Acció llarga en atac que va iniciar Jonatan Collado i que Éric Ruiz va penjar a l`àrea perquè Adri Recot l’aturés i deixés a Dani Maldonado que amb una bona rematada va fer lluir Rafa Leva. Mà prodigiosa. Els vermells van anar drenant superfície de camp per continuar amb respiració artificial. I durant alguns minuts van semblar animats. Però amb bona voluntat no n’hi ha prou. De manera inercial el color blanc-i-blau va anar carregant-se de pes i poder. El Santboià es va veure obligat a recular i a passar els minuts enganxats a un punt de poca utilitat. Jugades d’estratègia i passades a l’espai van ser les armes exhibides pel Santfe per desfer l’empat. Abús de fores de joc en els atacs blanc-i-blaus. Alguns molt dubtosos. Al 72′ la va tenir Romo però amb punteria imprecisa en acció d’estratègia. I al 82′ Sani no va trobar porteria en una acció amb rebots encadenats i posició molt clara però amb un enemic difícil com Leva. El gol s’estava cuinant temperat. Fins que al 91′ en l’enèsima acció d’estratègia David Romo va tornar a emergir com un futbolista determinant que signa gols que segellen el futur. Kià, kià, kià, kià. Explosió d’alegria i 24 punts al sarró. Ja podem celebrar el Nadal. I al 2019… més i encara millor.
Santboià FC: Rafa Leva, Pol Ros (Castellano, 46′) (Cervós, 78), Álex Ruiz, Borges, Carlos González, Kilian (Juanlu, 60′), Guille Torres, Marc Vicente, Carlos Martínez, Álex Segura i Caba.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Éric Ruiz, Jaume Duran, Joserra (pol Reñé, 87′), Gerard Rovira, Juanjo Prior, Adri Recort (Sani Bello, 70′), Romo, Jonatan Collado (Joel Paredes, 92′), Kevin Sánchez i Maldonado.
Gol:
0 – 1, David Romo, 91′
Àrbitre:
Muñoz Baquero, actuació regular. El seu assistent va tallar molt atac blanc-i-blaus. En més d’un cas amb fora de joc més que discutible. Va amonestar els locals Pol Ros, Carlos González, Marc Vicente i Caba.
Quadern de notes:
– Final d’any de traca i mocador. Victòria en el derbi i 24 punts. Els torrons ens els passarem amb esperança, molta esperança.
– 24 punts no és una xifra gens menystenible. En un any molt difícil l’equip ha respost de manera correcta. Això sí, queda molta lliga per endavant i la setena a Tercera s’haurà de lluitar de valent.
– Magnífica imatge entre equip i afició. Un Sentiment més Immortal que mai en dies de Nadal.
– El Santfeliuenc reprendrà la competició el 5 de gener contra el Reus B. Inici molt complicat.
– El Santboià travessa una etapa complicada i la situació esportiva n’és conseqüència. Moltes coses hauran de canviar perquè Sant Boi pugui continuar gaudint de futbol a Tercera.

De l’esperança a la frustració

AE PRAT 2 (SERGI MORENO, 49′ I SERGI MORENO, 82′) ….. SANTFELIUENC FC 1 (JOSERRA, DE PENAL, 28′)
ÀRBITRE: SALVADOR MORROS MONGE (DELEGACIÓ BAIX LLOBREGAT)
MUNICIPAL SAGNIER
ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA AGRADABLE, 15 GRAUS


Navegar, navegar i navegar contra totes les adversitats per morir ofegat en la riba de la indiferència. El Santfeliuenc va acaronar durant més de 80 minuts la possibilitat de puntuar al feu del segon classificat. El gol de penal de Joserra al primer acte va avançar un Santfe combatiu però que va acabar pagant sengles errades defensives en la crònica d’una mort que va semblar tristement anunciada. Derrota fins a cert punt esperable. Ara, però, caldrà tancar files per fer un 6 de 6 abans de l’aturada de Nadal. David Aragón es va estrenar amb la samarreta blanc-i-blava. Toni Casamayor es va fer mal a un dit a l’escalfament i Andrés González el va reservar com a mesura de precaució.

El Prat va començar trepitjant l’àrea de David Aragón amb insistència però sense gaire perill. La més clara al 8′ en una rematada desviada d’Álex Poves. El Santfeliuenc va respondre a les escomeses. Ben situat al camp i amb fermesa defensiva els minuts van anar caient fins que al 27 Adri Recort va ser arrossegat a l’àrea pratenca. Penal inapel·lable. A Joserra no li van tremolar les cames i amb solvència va enganyar Andrés Díez. Els d’Andrés González s’avançaven en un camp “premium”. Els locals van voler esmenar el marcador abans del descans. Pau López la va tenir al 35′ en una rematada franca que va marxar als núvols. El Santfeliuenc es va saber fer fort a la parcel·la de contenció i fins i tot Aragón va ensenyar reflexos en una rematada de cap de Fede Bessone. Una gran aturada per tancar el primer acte.
A la represa… zas!! Sergi Moreno enganxat al segon pal va enviar la pilota a la xarxa després d’una passada de Salva. Un gol molt matiner que va desteixir el molt bon treball exhibit als primers 45 minuts. El Santfeliuenc necessitava refredar el matx per seguir conservant la vida. I el Santfeliuenc va anar tirant i tirant malgrat el setge local. L’ex santfeliuenc Zárate va tornar a fer lluir Aragón al 61′ en una rematada de cap. El Santfeliuenc ho va provar a còpia de contres amb inici esperançador però amb conclusió inofensiva. La millor va ser a les cames d’Éric Ruiz que ho va provar des del vèrtex de l’àrea. El porter local va refusar a la cantonada. Andrés va moure la banqueta per seguir buscant la velocitat amb Maldonado i Joel Paredes. Els locals van intensificar la pressió posant setge la porteria d’Aragón. Un pal i una nova intervenció del debutant juntament amb una acció ofensiva de Joel Paredes a l’àrea local van pintar el pròleg al segon gol Potablava. Al minut 82  a la sortida d’un servei de cantonada sol com un mussol Sergi Moreno de cap signava el 2 a l’electrònic. Galleda d’aigua freda. Amb el marcador a favor, el Prat va caminar amb comoditat tancant les fuites en atac del Santfe. Un final que va ser una suma d’impotència i cruda realitat. Navegar i navegar per caure a la riba de la indiferència.
AE Prat: Andrés Díez, Salva, Héctor, Carlos García, Fede Bessone, Putxi, Poves (Sergi Moreno, 46′), Alberto Padilla, Eric Zárate, Toni Larrosa (Pedro Bravo, 74′) i Pau López (Àlex Pla, 70′).
Santfeliuenc FC : David Aragón, Éric López, Jaume Duran, Joserra, Gerard Rovira, Pol Reñé, Adri Recort (Iván Hernández, 88′), David López, Sani, Romo (Joel Paredes, 80′) i Jonatan Collado (Maldonado, 79′).
Gols:
0 – 1, Joserra, de penal, 28′
1 – 1, Sergi Moreno, 49′
2 – 1, Sergi Moreno, 82′
Àrbitre:
Morros Monge. Excessivament puntillós amb el Santfe. Va amonestar els locals Zárate, Salva i Putxi; i als santfeliuencs Éric Ruiz, Sani, Romo i Adri Recort.
Quadern de notes:
– El Santfeliuenc va lluitar amb orgull fins al final. L’equip va fer tot el que va poder malgrat una febles manifesta.
– Masses baixes. Només 14 fitxes del primer equip limiten les opcions. Cal recuperar-nos de la plaga incessant de baixes: Prior, Kevin Sánchez, Adri García, Nacho Ruiz, Josele…
– Debut més que notable de David Aragón. El jove porter va demostrar talent i reflexos.
– Setmana per a la història. Ja tenim 113 anys!!!!
– El Prat va trobar en Sergi Moreno un revulsiu per sumar tres punts i seguir amunt amunt.
David Aragón, estrena amb nota alta