Orgull i bogeria

VILAFRANCA FC 2 (XAVI CIVIL, 68′ I LUCA RIBEIRO, 69′) ….. SANTFELIUENC FC 3 (JONATAN COLLADO, 37′; SANI BELLO, 57′ I SANI BELLO, 80′)
ÀRBITRE: BRIAN DÍAZ DÍAZ (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)
ESTADI MUNICIPAL DE VILAFRANCA
ASSISTÈNCIA: 225 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL ENTELAT I TEMPERATURA DE 15 GRAUS

 

Un ave fènix. Orgull i bogeria. El Santfeliuenc va tornar a signar un exercici de resistència resilient en un partit que va acumular múltiples microhistòries esquitxades de dolor i glòria. Jonatan Collado (37′) i Sani (57′) van fer possible el somni de la victòria; tanmateix en un minut terrible, horrorós i paorós dos gols locals van ensorrar l’esperança. El Santfeliuenc va tirar endavant i amb un esperit encomiable va anar sumant mèrits fins que Sani Bello va apuntar-se el doblet. Patiment, emoció, polèmica, nervis i passió gronxen una de les victòries més importants del Santfeliuenc en els darrers temps. Un animal ferit que per enèsima vegada va demostrar capacitat de resiliència i que celebrarà el 114è aniversari amb una alegria que ha de tenir continuïtat. Tossudament alçats! 

El Santfeliuenc se la jugava en un camp sempre exigent. Jonatan Collado i David Romo van encapçalar el joc ofensiu en uns primers minuts interessants. Uns primers minuts tacats, però, per la lesió muscular de Raúl Capi al minut 9. Cúmul de mala sort per a un davanter que disposava d’una oportunitat. Transicions i fluïdesa. Un Santfe ben situat va patir poc a la mitja hora inicial. Només un cop de cap forçat de Sergi Masqué va interrompre la matinal de Jaime. Al Vilafranca li costava treure la pilota. I al minut 37 recuperació de David Romo que en un detall de qualitat va obrir a Juanjo Prior i Prior es va inventar un barret per superar la defensa quadribarrada i assistir Jontatan Collado que, a l’àrea petita, va empènyer la pilota davant la sortida de Toni Casamayor. Un gol que premiava un joc de combinació a estones brillant. Amb el Santfe crescut Sani va veure com l’àrbitre li anul·lava un gol. Una acció que va desencadenar una batalla d’empentes i mirades creuades que va enviar al carrer Amantini i Joserra abans de temps. Final calent a una bona primera part blanc-i-blava.
Terrible nèmesi. Al minut 53 les palpitacions es va disparar. Juanjo Prior no va estar encertat en una acció de sortida en transició defensiva- El local Sardà amb tot de cara va estar a punt d’aprofitar-ho. La seva rematada va picar el lateral del pal. Respir. Un respir que es va transformar en esclat d’alegria quan Alfonso Castellano va fer una excel·lent passada en diagonal i amb l’exterior a Germán Collado que, en cursa i venint des de darrere, va assistir Sani que, amb la canya a punt, va aprofitar la gentilesa per fer un 0 a 2 majúscul. El Santfeliuenc s’estava agradant: control, combinacions i joc col·lectiu. Però en un minut… la catàstrofe. Al minut 68 una acció afortundada de Luca Ribeiro la va aprofitar Xavi Civil per fer el primer. I 60 segons més tard, teva meva entre Luca Ribeiro i Boada i el primer creuava una diagonal en direcció a la xarxa. Drama. Calvari. Penalitat de totes les penalitats. Misèria de totes les misèries. Desconcert. Tanmateix el Santfeliuenc més heroic va renéixer com a ave fènix. Els d’Andrés González van fer un cop de puny a la taula i amb una demostració de resiliència admirable van capgirar el destí. Jonatan Collado al 78′ en una centrada a la qual no va arribar Sani per poc, i Gibert al 80′ en una posició privilegiada però amb rematada innocent, van anunciar el tercer en jugades de tiralínies i partit decididament embogit. Germán Collado va iniciar la transició defensa atac per passar Jonatan Collado i el bellugadís Collado en la seva millor versió va assistir Sani que trencant la defensa signava un doblet d’or. Èxtasi i redempció. Dolor i glòria. Minuts agònics. La vida en un instant. Sant Jaime versió 3.0: primer aturant un cop de cap impossible que es va entaforar a la ratlla de gol i després treient una mà extraordinària a xut de falta d’Eric Via. I final. I final. I victòria. I Tres punts que valen milions, milions de dolors i glòries. Orgull Santfeliuenc. El somriure pintat als llavis.

 

Vilafranca FC:
Toni Casamayor, Josep Díez (Luca Tremiño, 73′), Fran Illescas, Amantini, Lucas Ribeiro, Gerard Boira, Sergi Masqué, Sergi Escofet (Juli Serrano, 57′), Xavi Civil, Gerard Boira i Sardà (Boada, 66′).
Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Otger (Gerard Rovira, 81′), Joserra, Tena, Juanjo Prior, Jota (Gibert, 66′), Alfonso Castellano, Raúl Capi (Sani Bello, 12′), Romo i Jonatan Collado.

Gols:
0 – 1, Jonatan Collado, 37′
0 – 2, Sani Bello, 57′
1 – 2, Xavi Civil, 68′
2 – 2, Luca Ribeiro, 69′
2 – 3, Sani Bello, 81′

Àrbitre:
Brian Díaz Díaz. La seva actuació va ser regular. Va amonestar els locals Amantini, Illescas i Boada; i al santfeliuenc Joserra. Va expulsar per doble targeta groga Amantini i Joserra (43′).
Quadern de notes:
– Quaderns de resistència. El Santfeliuenc torna a demostrar que a animal ferit no li guanya ningú.
– El Santfeliuenc va fer un molt bon partit. Joc combinatiu i boniques diagonals premiades amb tres gols.
– Jonatan Collado i Sani van oferir la millor versió de la temporada.
– Jota i Alfonso Castellano van sumar des del mig del camp. I Germán Collado va completar el seu millor partit amb la samarreta blanc-i-blava.
– El Vilafranca va reaccionar en el moment més inesperat i després va tornar a coquetejar amb l’empat. Dues grans aturades de Jaime van permetre una victòria de pes.
Aquest sí que és el camí

Immersió a l’abisme

UE SANTS 3 (MIGUEL, 38′; JOSELE, 70′ I JOSELE, 93′) ….. SANTFELIUENC FC 0
ÀRBITRE: JOAN MASIP VIDAL (DELEGACIÓ LLEIDA)
CAMP MUNICIPAL L”ENERGIA
ASSISTÈNCIA: 200 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT; TEMPERATURA DE 17 GRAUS

 

Tocar fons. Un Santfeliuenc afligit, deprimit i extraviat va caure amb contundència en un partit assenyalat en traç vermell i que es va convertir en un malson. El Sants va saber aplicar un educat pragmatisme per imposar-se amb comoditat. Josele va ser el botxí del seu ex equip amb un doblet. Situació delicada. Temps per a la reflexió i sobretot per a la reacció. Aquest no és el camí.

El Santfeliuenc va començar manant i mirant d’imposar el seu joc davant un Sants conservador que, de mica en mica, però, va capgirar l’orientació. Els santsencs van explotar els dubtes defensius santfeliuencs i al minut 12 Sumarroca de cap va obligar Jaime a fer la primera intervenció. Els blanc-i-blaus miraven de dominar des de la línia de mitjos. Jonatan Collado la va tenir en una acció on va superar la sortida d’Uri Antonell, però la seva rematada va anar perdent angle. Passada la primera mitja hora els locals van fer un pas endavant i el Santfeliuenc es va anar diluint. Mulero ho va provar en un xut dur i centrat. Va ser el pròleg al primer gol. Juanjo Prior va perdre una pilota a la línia central, Sumarrroca va progressar en combinació amb Josele i aquest va assistir Miguel per batre amb senzillesa Jaime. Galleda ben freda i drama servit abans de guanyar l’intermedi.
I la represa poc va canviar. Andrés González va mirar de fer alguns canvis de posició per aconseguir  més fluïdesa. Però el cor va acabar derrotant el cap. El Santfeliuenc es va fer un fart de tocar la pilota de manera mamíferament improductiva. El Sants s’ho mirava amb tranquil·litat. I al 70′ zas i cap a casa. Enèsima desconnexió entre la línia defensiva i el mig camp i Sumarroca ho va aprofitar per progressar fàcilment i assistir Josele que, amb habilitat, la picava per damunt de Jaime. El Santfeliuenc cavava el seu fossar amb estrèpit. Vint minuts d’impotència, frustració i desordre que va culminar Josele en una acció de contracop per signar una derrota que situa els blanc-i-blaus contra les cordes.
UE Sants:
Uri Antonell, Mulero, Sergi, Alberto (Cura, 46′), Picolo, Juli, Guillem, Fabregat, Josele, Sumarroca (David Gala, 81′)i Miguel (Sergio Rodríguez, 62′).
Santfeliuenc FC:
Jaime, Gerard Rovira (Sani Bello, 60′), Otger, Joserra, Tena, Juanjo Prior, Jota, Gibert, Jonatan Collado (Germán Collado, 73′), Romo i Alfonso Castellano (David Toro, 73′)
Gols:
1 – 0, Miguel, 38′
2 – 0, Josele, 70′
3 – 0, Josele, 93′
Àrbitre:
Masip Vidal. Sense complicacions. Va amonestar els locals Alberto, Guillem, Josele, Juli i Fabregat; i al santfeliuenc Joserra.
Quadern de notes:
– El Santfeliuenc ha tocat fons. Tant de bo es produeixi a partir d’ara una reacció més que necessària.
– Improvisació, desajustos, apatia… el Santfeliuenc va ser una ànima a la deriva al camp de l’Energia.
– Cal una reflexió profunda. Aquest no és el camí.
– El Sants va posar en evidència un trist Santfeliuenc. Josele va demostrar la seva infinita classe, però ara amb una altra samarreta.

Empat a poc

SANTFELIUENC FC 0 ….. CERDANYOLA FC 0
ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA VESPRE MOLT FREDA, SET GRAUS. CEL SERÈ

 

Més fred que futbol a Les Grases i un punt de polèmica per l’arbitratge. Al minut 43 Jonatan Collado va ser empès dins l’àrea sense càstig. La resta, un Santfeliuenc més intens i voluntariós però amb escassa pólvora ofensiva, i un Cerdanyola ordenat que va disposar de les millors ocasions. Jaime va salvar dues ocasions clares.

El Santfeliuenc volia retrobar-se amb la victòria després de l’amarg partit de Figueres. Al minut 8 una assistència excel·lent de David Romo no la va saber aprofitar Jonatan Collado amb una rematada massa previsible davant la sortida de Briones. El Cerdanyola, ordenat en defensa, va tenir en Carlos Cano el futbolista amb més presència ofensiva. Una combinació entre Nils Puchades i Cano va acabar amb una rematada ajustada de l’ex santfeliuenc al 24′ que va fer lluir Jaime. Els vallesans ho van provar des de la distància. Al minut 33 Nils Puchades va rematar una pilota rebotada que miraculosament es va passejar per la ratlla de gol. I la polèmica: gran acció de Joan Gibert que va assistir al cor de l’àrea perque Jonatan Collado el recollís i un defensa verd el va empènyer. Indignació a Les Grases amb un arbitratge que, a més, havia tolerat moltes falses visitants no castigades amb targeta.
Després de la represa els jugadors d’Andrés González van mirar d’imposar el seu estil i ritme. Tanmateix les bones combinacions entre Romo, Jota i Collado van acabar sempre sense passar de la bona intenció. I de nou protagonisme per Jaime en una rematada al 61′ de Roger que buscava l’angle. Vint minuts amb més emoció que futbol. I encara podria haver estat pitjor si Pitu Plazuelo hagués encertat a la porteria al 90′ en un servei de falta molt perillos.
Repartiment de punts i el Cerdanyola que signa la setena temporada sense marxar de buit de Les Grases.

Santfeliuenc FC:

Jaime, Joserra (Sani, 72′), Gerard Rovira, Juanjo Prior, Tena, Otger (Jaume Duran, 76′), Alfonso Castellano, Romo, Gibert (Germán Collado, 76′), Jonatan Collado i  Jota.

Cerdanyola FC:

Marc Briones, David López, Uri Escabrós, Dani Martí, Pau López, Rubén, Juan Sosa (Pitu Plazuelo, 77′) Roger, Carlos Cano (Javi López, 87′), Álex Torres i Nils Puchades.

Àrbitre:
Carballo Vázquez. Molt fluix. Va amonestar els santfeliuencs Joserra, Jota i Germán Collado.

Quadern de notes
:

– Seguim amb els mateixos problemes malgrat que vam veure un Santfe més intens i amb bona disposició. La falta de fluidesa ofensiva, una condemna que llasta.
– El retorn als terrenys de joc de Jaume Duran després de set mesos de baixa, el més positiu.
– L’encert de Jaime va evitar més problemes.
– El jove del filial Otger Vendrell va debutar amb bona nota.
– El Cerdanyola de Toni Carrillo suma una temporada més sense tastar la derrota a Les Grases.
Jornada especialment reivindicativa amb el futbol femení

Derrota de risc

SANTFELIUENC FC 2 (JOSERRA, 38′ I ANDRÉS BORGES, PRÒPIA PORTA, 88′) ….. UE VILASSAR MAR 3 (GRANERO, 28′; GONPI, 63′ I GRANERO, 75′)
ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIO BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL COBERT
Derrota de risc. El Santfeliuenc va dominar i va arribar a porteria amb facilitat però li va faltar la pólvora que als visitants li va sobrar. Joserra, en el seu partit 250, va signar un golàs, però la festa no va tenir continuïtat. El segon gol dels maresmencs va deixar sense reacció el Santfeliuenc. Cal analitzar la situació per buscar una reacció necessària. Queda molta lliga per esmenar el rumb però la situació obliga a la responsable reflexió.

Les petites misèries o grandeses del futbol. Joserra va tenir a les seves botes el 2 a 1 des dels 11 metres. Cinc minuts abans havia fet un golàs de traca i mocador. No ho va fer. I potser aquesta acció va tatutar a foc el desenllaç d’un partit que va viure moltes petites històries. Primer, amb domini clar d’un Santfe que va desbordar en accions de banda. Jota, Romo i Jonatan Collado van coquetejar amb el gols en els vint minuts inicials. Els visitants, que no van venir a Les Grases a especular, es van trobar al minut 28 amb un gol. Granero va recollir atent un refús de Jaime per enviar la pilota a la xarxa amb un xut potent. Els blanc-i-blaus van ensenyar les urpes i van tenir capacitat de reacció, Joserra va celebrar el partit 250 amb un llançament de falta antològic que va entrar per l’únic forat entre les mans del porter i l’escaire. I dos minuts abans del descans, Jonatan Collado era clarament travat a l’àrea. Joserra no va poder segellar l’efemèride amb matrícula d’honor. Montiel li va endevinar la direcció.
Després de la represa, mateix guió. Domini del Santfeliuenc que va empènyer els maresmencs al seu àrea però de nou va faltar la pólvora necessària per bescanviar accions ofensives en gol. I la galleda ben freda d’aigua de novembre. Gonpi va trobar forat per des de fora de l’àrea dibuixar un xut ajustat a l’escaire. El gol va ensorrar un Santfeliuenc ja de per si fràgil. Per acabar d’arrodonir, Granero en un cop de cap a la sortida d’un còrner segellava el destí. El Santfeliuenc va mirar de sobreviure i al minut 88 va trobar una mica d’aire amb un autogol de Borges. Atacs a la desesperada i el visitant Carlos Cano no va poder eixamplar la rende perquè Jaime es va lluir en una acció quan el rellotge agonitzava. Derrota. Decepció. Reflexió. La lliga és prou llarga per fer un canvi de rumb. Però cal fer-ho aviat.


Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Gerard Rovira, Joserra, Tena, Kevin Sánchez (Juanjo Prior, 46′), Maldonado (Raúl Capi, 76′), Alfonso Castellano, Jonatan Collado (Sani Bello, 69′), Romo i Jota.
UE Vilassar Mar:
Montiel, Varese, Rubén Canelada, Fran Fuentes, Andrés Borges, Edu Domingo, Granero, Mendoza, Roger Matamala (Carlos Cano, 58′), Eslava (Eloi, 14′) i Gonpi (Pluvins, 88′).

Gols:
0 – 1, Granero, 28′
1 – 1, Joserra, 38′
1 – 2, Gonpi, 63′
1 – 3, Granero, 75′
2 – 3, Andrés Borges, 88′

Àrbitre:

Vílchez Carrillo. La seva actuació va ser discreta i discutida. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado, Kevin Sánchez, Sani i Luismi Marín (segon entrenador); i als visitants Edu Domingo i Rubén Canelada.
 
Quadern de notes:
 – Quan allò que més estimem no està bé ens preocupa. I aquest Santfeliuenc no està bé i necessita reaccionar. Cal reflexionar per millorar. Aquest és l’únic camí.
– La feblesa defensiva torna a ser un llast.
– Joserra, 250 partits amb el Santfeliuenc. Una xifra extraordinària que cal celebrar.
– El Vilassar va demostrar eficàcia. Potser no va merèixer els tres punts però va tenir determinació per aconseguir-los.

Perdonar costa molt car

EC GRANOLLERS 4 ….. SANTFELIUENC FC 2
ÀRBITRE: BRUNO MONTORO FERREIRO (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL CARRER GIRONA
ASSISTÈNCIA: 200 ESPECTADORS
CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 20 GRAUS EN L’ESTRENA DE L’HORARI D’HIVERN
Qui perdona ho paga a un cost elevat. El Santfeliuenc va saldar la visita a Granollers amb una derrota severa que amaga una realitat: els blanc-i-blaus, sobretot a la segona part, van malbaratar ocasions clares per haver sumat si més no un punt. Si a tot plegat li afegim les errades defensives, acaben per compondre un quadre impressionista. Un derrota més. Cal acabar amb la sagnia defensiva que està sent un llast.

Primera part embogida amb àrees fonedisses. El Granollers va ser el primer d’atrevir-se en atac però Juanjo Prior atent va impedir la progressió. El Santfe en la primera arribada va trobar fortuna. Jota va apurar per banda esquerra i va alçar una pilota que des de la balconada de l’àrea gran Juanjo Prior va empènyer a la xarxa. Tanmateix l’alegria va durar poc. Oriol Molins al quart d’hora es va fer amb una pilota a l’àrea petita i sense marca va signar l’empat. Anades i tornades. Gibert per banda esquerra va provar els reflexos de Sergio i acte seguit contra del Granollers, Albert Ruiz trencava la línia de contenció del Santfeliuenc i, a plaer, signava el segon gol en un mà a mà amb Jaime. Embolica que fa fort. El Santfeliuenc va exhibir poder de reacció. Al 24′ Gibert va fer lluir Sergio amb una gran aturada i sis minuts més tard una deixada de Sani la va aprofitar l’omnipresent Gibert per tornar el matx a la casella d’inici amb una perfecta rematada creuada. Malauradament una nova patacada. Albert Porqueras no va saber aguantar l’entrada a l’àrea de Pau Darbra i el va travar amb una acció castigada amb pena màxima que el mateix Pau Darbra va transformar, no sense que Jaime intuís la trajectòria de la pilota. Tornar a començar. Fer per desfer. Sísif agònicament encadenat.
La segona part va ser per al Santfeliuenc. Un actiu Sani va ensenyar el camí de la porteria, per bé que el local Albert Ruiz al 50′ va estar a punt d’engegar a dida les esperances del Santfe. Arribades a l’àrea amb fluidesa però sense gol: Albert Porqueras al 52′ la va tenir, i una centrada de Sani li va faltar més nervi per trobar la rematada de Jota. Els locals, arrenglerats al seu camp es van prodigar poc en atac. Jaime, però, al 57′ es va haver de lluir a canonada de Pau Darbra. Successives arribades a porteria no van trobar premi: una de molt clara d’Alfonso Castellano al 65′; rematada intencionada de Jota al 70′ i una altra de Raúl Capi que va veure porteria però no va apuntar bé. I per si no n’hi havia prou, David Romo al 80 va topar amb el pitjor enemic: el pal. El Granollers, per acabar-ho d’adobar, va aprofitar una badada defensiva per segellar. Álex Castillo va donar la puntilla al 83′ en superar la sortida de Jaime a la desesperada. Impotència. Remar i remar per no trobar port.
EC Granollers:
Sergio Fernández, Víctor Díaz, Eloi Zamorano (Max Llovera, 86′), Diego Garzón,Víctor Morales, Guillem Pujol, Marc García (Alex Castillo, 67′), Oriol Molins, Ñito, Albert Ruiz (Arnau Fortuny, 85′), Pau Darbra.
Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Albert (Tena, 65′), Joserra, Gerard Rovira, Juanjo Prior, Maldonado, Alfonso Castellano (Romo, 72′), Sani (Raúl Capi, 72′), Gibert i Jota.
Gols:
0 – 1, Juanjo Prior, 7′
1 – 1, Oriol Molins, 15′
2 – 1, Albert Ruiz, 22′
2 – 2, Gibert, 30′
3 – 2, Pau Darbra, de penal, 36′
4 – 2, Álex Castillo, 83′
Àrbitre:
Montoro Ferreiro. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Diego Garzón, Albert Ruiz i Víctor Morales; i als santfeliuencs Jota i Juanjo Prior.
Quadern de notes:
– El santfeliuenc va trepitjar molt sovint l’àrea del Granollers però sense punteria.
– La fragilitat defensiva llasta les opcions. Hemorràgia de gols en les últimes sortides. Assignatura a millorar.
– El Granollers va saber esperar els seus moments i sense brillantor va signar un marcador còmode.

Hi tornem a creure!!!

SANTFELIUENC FC 1 (MALDONADO, 54′) ….. TERRASSA FC 0
ÀRBITRE: SERGI CABRERO ROMERA (DELEGACIO ANOIA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPRATURA DE 19 GRAUS
 
Torna el millor Santfe. Un obús de Maldonado va servir perquè l’equip i l’afició es retrobessin. Una victòria de prestigi, la segona a Tercera Divisió davant el Terrassa, en una tarda de bon futbol que va servir per oblidar jornades passades.Un Santfe intens i solidari va sumar per créixer i l’afició va acomiadar l’equip amb una ovació de les bones. Tres punts de prestigi per veure l’hortizó més net.

Una versió més autèntica del Santfe. Això és el que va veure l’afició des del primer minut. Intensitat i treball solidari de tots els jugadors que van anar construint una victòria picant pedra. Els primers 45 minuts van estar tenyits d’equilibri. El Terrassa va trenar amb més encert però es va trobar amb un Santfeliuenc ben situat. Les arribades a les àrees van ser escasses. Els egarencs ho van provar des de la distància i la millor opció dels blanc-i-blaus va ser fruit d’una acció conduïda per Jota a qui li va fallar el passi decisiu. Tanmateix la millor del primer acte va ser per al Terrassa tot just quan el cronòmetre dibuixava el 45. Un refús d’un xut Kilian va arribar a les cames de Pelegrín que amb una rematada creuada es va trobar la intervenció extraordinària de Jaime. Una aturada majúscula.
A la represa el Santfeliuenc va fer un pas endavant. Més incisiu i convençut els atacants blanc-i-blaus van començar a sovintejar l’àrea roja. Juanjo Prior ho va provar en un parell de llançaments. I seria el propi Juanjo Prior qui iniciaria la jugada decisiva en un passada a l’interior de l’àrea que Sani va saber treballar fins arribar al punt de penal on va ser travat per Ortega, i la pilota es va desplaçar allà on tot just va emergir la figura majestàtica de Dani Maldonado que va engaltar un obús que va foradar la xarxa. Gol i gran celebració. El Santfeliuenc havia sabut portar el partit on volia. El Terrassa a remolc i malgrat la sortida de Domi Berlanga i David López no va acabar de crear un perill versemblant. Només un centre xut de Luca Viña al 69′ que es va enverinar i va escopir el pal, i una rematada de cap d’Álex Fernández al77′. Un extra de sis minuts va esverar la parròquia. Minuts de nervis. El Santfe va fregar el segon en una combinació entre David Toro i Tena que va salvar Ortega. Amb el xiulet final esclatava l’eufòria. El millor Santfe, l’intens, solidari i convençut està de retorn. Victòria de prestigi que ha de servir per canviar el rumb. Aquest sí és el Santfe que ens agrada.
Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Sergi Boira, Joserra, Gerard Rovira, Juanjo Prior, Maldonado (Tena, 79′), Jota, Sani (David Toro, 71′), Alfonso Castellano i Jonatan Collado (Romo, 61′).
Terrassa FC:
Ortega, Eric Ruiz, Lucas Viña, Carlos, Pelegrín (David López, 59′), Galeano, Álex Fernández, Joel Cañaveras (Kevin Alarcón, 76¡), Jordi López (Domi Barlanga, 54′), Jaume Aparicio i Kilian
Gol:

1 – 0, Maldonado, 54′

Àrbitre:
Carrero Romera. La seva actuació va ser discreta. Va amonestar els santfeliuencs Sani, Gerard Rovira i Maldonado; i els terrassencs Domio Berlanga, David López, Kevin Alarcón i Kilian.
Quadern de notes:
– Aquest és el Santfe que tant i tant ens agrada: intens, solidari i convençut. Les Grases ha de ser un fortí i la primera pedra ja està col·locada.
– Un equip en què tothom suma. Una victòria construïda des del sentit del treball coral.
– Daniel, Daniel, Daniel Maldonado!!!!
– El Santfeliuenc aconsegueix derrotar per segona vegada al Terrassa en l’històric de Tercera.
– El Terrassa va acusar algunes baixes importants i mai no es va trobar còmode.

Empat amarg

SANTFELIUENC FC 1 (GIBERT, 67′) ….. CE BANYOLES 1 (HENRY, DE PENAL, 82′)
ÀRBITRE: XAVIER ALINS RODRÍGUEZ (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB CEL COBERT I TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Molt poc futbol. El Santfeliuenc apàtic i poc fluid en atac no va passar de l’empat contra un Banyoles que va crear més perill. Un gran gol de Gibert va trencar el tedi. Jaime va aturar un penal en dues ocasions però en una altra pena màxima Henry va establir un empat que va reflectir la realitat d’un partit que va deixar decebuda l’afició.

Primera part dominada per l’apatia. Al Santfeliuenc li va costar fer-se amb el domini i només un bon xut de Gibert al minut 9 va esberlar la indiferència. El Banyoles es va sentir molt còmode i, de mica en mica, i amb molta suficiència va anar sovintejant els territoris de Jaime. Al 20′ un cop de cap intencionat de Kimo va obligar Jaime a recular. Al 23′ Jonatan Collado en acció d’astúcia va sorprendre la defensa banyolina per bé que la seva rematada ajustada va marxar fora. Un Santfeliuenc molt diluït va anar desdibuixant-se encara més amb el pas dels minuts. El Banyoles es va sentir còmode per dominar i trenar amb facilitat jugades ofensives. Al 35′ un xut potent de Toni Güell a la frontera de l’àrea el va salvar Jaime amb una gran intervenció. Un combinació entre Germán Collado i Gibert sense rematada va servir d’epíleg a una primera part de to menor.
I malauradament la represa no va començar amb millor cara. El Banyoles dominava i el Santfeliuenc no despertava. I per acabar-ho d’adobar al 55′ el visitant Turón va caure dins l’àrea en una clara traveta d’Alfonso que va costar penal. Eric Gispert el va llançar a l’esquerra i Jaime el va aturar. Però tocava repetir perquè Jaime s’havia avançat. I de nou Jaime i ara per la dreta va endevinar la direcció de la pena màxima d’Eric Gispert. Dos penals aturats. No es pot demanar més. L’acció de Jaime va fer reviure l’equip i l’afició. I en el primer xut a pals Gibert desencallava el marcador. Gibert es va fer espai a la balconada de l’àrea per connectar un xut potent i col·locat. Golàs en el primer xut entre els tres pals en 67 minuts. Tanmateix el gol no va donar la tranquil·litat buscada. El Banyoles es va fer de nou amb el domini i al minut 78 Moha va perdonar l’empat en posició molt clara. Tres minuts més tard una mà inoportuna de Gerard Rovira costava el segon penal. Henry va assumir la responsabilitat i tot i que Jaime vas intuir la trajectòria de la pilota ja no va poder fer una nova heroïcitat. El partit es va anar consumint entre la indiferència i la insatisfacció. El Santfeliuenc va mirar de resoldre-ho en el sospir final a través de Maldonado. La funció, però, no donava per a més. Empat amarg que ha de portar a una necessària reflexió. El motor del Santfe està gripat.
Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Sergi Boira, Joserra, Gerard Rovira, Tena, Gibert, Alfonso (Raúl Capi, 82′), Sani Bello (Maldonado, 61′), Romo (Jota, 75′) i Jonatan Collado.
CE Banyoles:
Martí Bartrina, Kimo, Pol (Sala, 46′), Nil Congost, Bena, Via, Andreu, Henry, Turón, Toni Güell (Marc Bech, 75′) i Eric Gispert (Moha, 75′).
Gols:
1 – 0, Gibert, 67′
1 – 1, Henry, de penal, 82′
Àrbitre:
Alins Rodríguez. El seu arbitratge va ser regular. Va amonestar els santfeliuencs Jaime i Gerard Rovira; i als visitants Pol, Henry i Moha.
Quadern de notes:
– El Santfeliuenc no està bé. Cinc partits sense guanyar evidencien que l’equip necessita una millora notable.
– Molt poca continuïtat ofensiva. El gol de Gibert va arribar en l’únic xut entre pals.
– Jaime amb les seves intervencions va evitar un dany més gran.
– El Banyoles va aconseguir un punt treballat. Les millors ocasions van ser seves.