La LF2 torna a Sant Feliu de la mà del Barça CBS

Quatre anys després el Barça CBS ha tornat a la divisió de plata del bàsquet espanyol, la Lliga Femenina 2. L’aliança entre el Futbol Club Barcelona i el Club Bàsquet Santfeliuenc ha servit per construir un projecte poderós guiat per Mateo Rubio. Només dues derrotes i domini absolut a les final four catalana i estatal que van tenir el Juan Carlos Navarro com a escenari pinten amb lletres d’or una temporada difícilment igualable. Ara i amb un projecte més sòlid, Sant Feliu recupera, com diu Mateo Rubio, el mapa del bàsquet espanyol. L’espectacle del millor bàsquet femení passarà per Sant Feliu.


Per la porta gran i sense discussió. El Barça CBS va dominar amb una distància abismal la final four a que donava el bitllet per a la LF2. A la primera jornada les santfeliuenques es van imposar les mallorquines del Ciutat d’Inca per 76 a 46. En la segona jornada es va reeditar el duel de la final de Copa Catalunya i de nou el Barça CBS va imposar el seu poder davant un combatiu CBF Cerdanyola per 65 a 56. I a la jornada decisiva, el duel d’invictes es va saldar amb una aclaparadora victòria local per 79 a 49 davant les mallorquines del Basket Muro. El minut 40 va desfermar la celebració. Molta alegria per una temporada tancada de manera estel·lar. El Barça CBS ja és de plata.

Una plantilla que ha batut registres

La plantilla i el cos tècnic del Barça CBS han batut rècords. Només dues derrotes, campiones de Catalunya i ascens a LF 2 emmarquen una campanya singular. Una plantilla que mereix la nostra evocació.

Bases: Lucia Pablos i Regina Aguilar.

Alers: Paula Curto, Anna Boleda, Sheila Dixon, Andrea Anton i Gener.

Pivots: Lara Fernández, Mónica Lázaro, Teresa Cabanillas i Clara Solé.

Entrenador: Mateo Rubio

Segon entrenador: Rubén Tenor

Scouting: Marta Rams

Delegada: Neus Casas

Fisio: Teti Campillo

***Fotos: L’esportiu de Catalunya

Sí, sí, sí la cinquena a Tercera ja és aquí

SANTFELIUENC FC 0UE LA JONQUERA 1 (MURGA, 91′)

ÀRBITRE: MUÑOZ BAQUERO (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 500 ESPECTADORS

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 23 GRAUS

El Santfe va fer un nou pas en la seva més que centenària història i sumarà la cinquena temporada a Tercera Divisió. Un lustre ja a categoria nacional i un lustre per pensar en la millor seqüència en la història del futbol santfeliuenc de tots els temps. El comiat no va ser el volgut. El pròleg va ser excepcional amb el passadís d’honor als quatre equips campions de la base, però l’epíleg va ser un puntet amarg amb el gol a l’afegit de Murga. Un gol que dóna esperances de permanència al alberencs. La derrota, però, no pot tacar una temporada bona que acaba amb la segona millor classificació a Tercera. A partir d’ara comença a prendre cos el Santfe 2017-2018. Tothom hi és convidat.


L’ambient de festa va poder més que el puntet d’incertesa per una permanència que no estava del tot lligada. I el resultat del Castelldefels – Montañesa -els mariners dominaven 2 a 0 al minut 25- va esvair preocupacions ben aviat. El Santfeliuenc va sortir amb ganes i amb el convencioment de premiar la bona resposta de l’afició al llarg de tota la temporada. Els frontereres, amb la necessitat imperiosa de sumar els tres punts, s’hi van deixar veure per l’àrea amb freqüència i van tenir en Aleix Feixas el principal referent. Primer en una jugada individual en què s’hi va plantar cos a cos amb Toni Casamayor i després en una pilota solta dins l’àrea que va enviar als núvols. El Santfeliuenc va tenir la possessió de pilota i també les millors ocasions. Al minut 8 una rematada d’Eric Zárate al pal i al minut 27 un altre cop de cap en aquesta ocasió de Patxi que va obligar el porter jonquerenc a demostrar la seva classe. Avisos més que seriosos. Al minut 31 Dani Maldonado no va saber aprofitar una pilota que navegava dins l’àrea amb un Montero descol·locat. El conformisme d’uns i altres va evitar veure res més al primer acte

A la represa, l’ambient festiu s’ensumava. El Santfeliuenc va maniobrar amb tranquil·litat al mig del camp davant un rival atenallat i exigit per la situació. Charly Ruiz al minut 67 va exhibir la seva qualitat buscant un gol des de 45 metres. Els blanc-i-blaus van imposar el seu domini però els fronterers no volien pansir el seu somni de Tercera i resistien. Amb els visitants abocats a l’atac el Santfe va trobar espais però ni Carlos Olmo a la sortida d’una falta ni sobretot Patxi en una rematada a plaer van trobar la xarxa. Els jonquerencs, abraçats a l’esperança, van trobar el miracle. Un tret sec, fort i col·locat de Murga va superar la defensa i Toni Casamayor. Un gol per a l’esperança fronterera que necessitarà dos ascensos. Un gol que posava el punt final a la lliga amb la satisfacció de la feina feta i la recompensa d’un notable tretzè lloc. Gracies, Sant Feliu… a partir d’agost, més… i a Tercera per cinquena vegada.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Víctor Márquez, Jaume Duran, Joserra, Dani Ortiz, Olmo, Maldonado (Ferri, 76′), Jaime Fuentes, Patxi, Tena (Alan Benedicto, 84′) i Eric Zárate (Charly Ruiz, 62′).

UE La Jonquera: Toni Montero, Óscar Molina. Bena (Fran Pérez, 67′), Murga, Botxi, Iván Ruiz, Aleix Feixas, Mamau (Pau Bonmatí, 53′), Marc Vila, Tidi i Zou (Pep Vergara, 53′).

Gol:

0 – 1, Murga, 91′.

Àrbitre:

Muñoz Baquero, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar el santfeliuenc Dani Ortiz; i els jonquerencs Murga, Botxi i Ivan Ruiz.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc tanca una temporada amb bona nota. La tretzena posició segella la segona millor classificació a Tercera Divisió. Caldrà, però, corregir els errors per evitar patiments innecessaris.

– La renovació de la plantilla a l’estiu passat ha donat el resultat que esperàvem. La cinquena a Tercera ja és aquí.

– A partir d’ara toca començar a pensar en el Santfe 2017-2018. Un projecte amb les idees clares que ha de tenir el suport decidit de tota la ciutat.

– La temporada 2017-2018 es presenta de moro dur: L’Hospitalet, Espanyol B, Prat, Europa, Palamós, Sant Andreu, Figueres, Pobla Mafumet, Ascó…

– La Jonquera s’abraça a l’esperança però necessitarà l’ajut de dos ascensos de Tercera a Segona B. Situació delicada i moltes setmanes de patiment.

L‘ultima foto de la temporada que immortalitza la segona millor temporada a Tercera Divisió. S’inicia el compte enrere de la temporada 2017-2018.

Moments màgics. Una victòria que apropa el Santfeliuenc a la cinquena en Tercera

CE SABADELL B 0SANTFELIUENC FC 1 (ÉRIC PACHECO, 56′)
ÀRBITRE: CARLOS RODRÍGUEZ ENRÍQUEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
POLIESPORTIU MUNICIPAL OLÍMPIA
ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS
TARDA ASSOLELLADA, TEMPERATURA DE 22 GRAUS
Moments màgics; petites històries del millor Santfeliuenc de tots els temps. Corria el minut 56 quan Dani Maldonado s’inventava un passi en diagonal que Éric Pacheco recollia per posar tot la seva ànima i clavar una pilota a l’escaire i fer embogir tothom. Un dels gols més importants de la història contemporània santfeliuenca que ens apropa cada cop més a la renovació per cinquena vegada del bitllet de Tercera. Amb 45 punts caldrà esperar a la jornada de demà: si Castelldefels i Montañesa no guanyen a Cerdanyola i Olot respectivament, el Santfeliuenc tindrà de manera matemàtica la permanència. I per acomiadar la lliga, tota la ciutat podrà venir a veure el Santfe-La Jonquera de manera gratuïta. Una gran oportunitat per començar a somiar en el Santfe 2017-2018 que estem convençuts serà de Tercera.

Il·lusió, nervis, tensió, preocupació, esperança, alegria i èxtasi. El Santfeliuenc va passar per tots els estats d’ànim en noranta minuts d’agitació permanent i amb desenllaç feliç. Els primers minuts van ser de domini dels d’Andrés González que van aproximar-se amb perill a la porteria arlequinada. Al minut 3 Carles Tena la va tenir en una assistència precisa d’Eric Zárate però la seva rematada va topar amb les cames d’Embela. Tanmateix el pes de la responsabilitat es va anar fent feixuc i els blanc-i-blaus van passar una estona estranya, incòmoda i d’idees escasses. Amb els jugadors locals crescuts i ensenyant la seva qualitat malgrat el descens, el Santfe va recular i sort de Toni Casamayor que es va exhibir en una rematada a la mitja volta d’Aliaga 16′ des de la frontal de l’àrea. Els d’Andrés González havien de tornar a recuperar el sentit. Éric Zárate al 25′ ho va provar en una acció individual molt llarga però de final travat. I just quan el primer acte es consumia, un teva meva Tena/Charly Ruiz va estar a punt d’acabar amb un gol providencial però la rematada de cap de Charly Ruiz a l’àrea petita va topar amb una resposta sensacional d’Embela. Tocava prendre aire, respirar fort i buscar en 45 minuts un gol que capgirés la història.

La represa va ser saludada amb un ensurt majúscul quan una acció del bellugadís Aliaga va poder provocar la tragèdia si de no Toni Casamayor no hagués demostrat la seva classe. A partir del minut 50 el Santfeliuenc va redreçar el seu estat. Tena i Charly Ruiz es van fer forts a la línia de mitjos i des d’allà van controlar tot el joc creatiu. Al minut 54 Charly va anunciar el gol en un llançament de falta amb vot verinós que va estar a punt de sorprendre el porter local. I dos minuts més tard el gol, el supergol que pot valer tantes i tantes coses. Dani Maldonado des de la zona de creació atacant va assistir en diagonal a Éric Pacheco i Pacheco toca amb la vareta màgica dels Déus engaltava un xut letal que foradava l’escaire. Més que un gol, més que una vida, més que moltes tardes de futbol, més que 111 anys d’història. Èxtasi i expiació col·lectiva.
El marcador donava tanta tranquil·litat com felicitat, pero calia mantenir l’ordre. Al minut 63 Eric Zárate va tenir de cap i a boca de canó el gol però de nou el porter es va erigir en protagonista amb una aturada inefable. No es podia passar per alt una oportunitat única. I el Santfeliuenc es va saber fer fort per madurar el joc i recollir un fruit d’altíssima qualitat. Els locals van mirar de posar una mica de suspens a les acaballes i el Santfeliuenc va acaronar el segon gol però ni Tena ni Alan Benedicto van encertar. No importava la feina estava feta. El xiulet final va desfermar l’alegria. I el primer gest de tots els jugadors: l’agraïment a Sentiment Immortal i Frente Blanquiazul. Per ells, per tots, per a tu que ens segueixes… una victòria que val la cinquena a Tercera… o quasi. Ho tenim a tocar, sí!
 
CE Sabadell B: Embela, Diego (Rubén, 63′), Eric, Gonzalo, Sergio (Adrián, 63′), Tino Mendoza, Aliaga, Lledó, Jose, Ñito i Carmona (Casals, 46′).
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Víctor Márquez, Alberto, Joserra, Dani Ortiz, Olmo, Maldonado, Tena, Eric Zárate (Patxi, 73′), Charly Ruiz (Jaime Fuentes, 85′) i Éric Pacheco (Alan Benedicto, 69′).

Gol:
0 – 1, Éric Pacheco, 56′

Àrbitre:

Rodríguez Enriquez, la seva actuació va ser regular. Va amonestar els locals Sergio i Casals; i els santfeliuencs Víctor Márquez, Alberto, Tena i Éric Pacheco.


Quadern de notes:
– Una victòria per posar a bastir el Santfeliuenc 2017-2018 de Tercera. Ho tenim a tocar!
– Dani Maldonado i Éric Pacheco, dos dels grans del millor Santfeliuenc de tots els temps van deixar la signatura d’un gol que val molts anys d’esforç, lluita, sacrifici i responsabilitat.
– El proper diumenge toca acomiadar uns jugadors que donaran a Sant Feliu a cinquena a Tercera. Entrada gratuïta i ambient festiu per viure un desenllaç que ha de ser feliç.
– El Sabadell B va fer un bon partit i els seus joves jugadors van exhibir talent. La victòria, però, va ser per qui més ho necessitava.
 

El tren de la història del Santfeliuenc passa per Sabadell (18 hores)

CE SABADELL B SANTFELIUENC FC
ÀRBITRE: JOSÉ MARÍA RODRÍGUEZ ENRÍQUEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
ESTADI: POLIESPORTIU MUNICIPAL OLÍMPIA
JORNADA: 37
DISSABTE 6 DE MAIG
HORA: 17
PER SEGUIR EN DIRECTE: Ràdio Sant Feliu (105.3FM i online), @SantfeliuencFC, @CESabadell, @Radio_SantFeliu
TEMPS PREVIST; CEL SERÈ, TEMPERATURA DE 16 GRAUS
 
90 minuts per fer història i segellar o gairebé mig segellar la rúbrica de la cinquena a Tercera. I és que el Santfeliuenc és davant una oportunitat única de sumar tres punts contra un Sabadell B que des de la setmana passada es matemàticament equip de Primera Catalana. El Santfeliuenc ha fet una crida perquè tota l’afició es desplaci a la capital vallesana. Ràdio Sant Feliu tornarà a explicar el minut a minut en l’últim partit a domicili de la temporada. El Santfeliuenc no pot fallar i ha de garantir-se, per fi, un final de lliga tranquil, sense sobresalts.

 

O caixa o faixa. O acabar de patir o dilatar el patiment fins al final. El Santfeliuenc se la juga en un partit decisiu. Sumar els tres punts donaria els blanc-i-blaus totes les opcions d’aconseguir la permanència, si bé caldrà esperar als partits de diumenge per saber si ho és de manera matemàtica o caldrà sumar un punts més en la jornada última contra La Jonquera. Per tot plegat Andrés González i els seus futbolistes s’han conjurat per aconseguir una victòria que tothom ensuma decisiva per rubricar una fita històrica: cinc temporades a Tercera Divisió. I sembla que va ser ahir. González no podrà disposar dels lesionats Cuadras, Pep Vidal, Ion Vázquez i Éric Ruiz.

Crida a tota l’afició

El Santfeliuenc viurà una jornada molt important i la directiva ha fet una crida perquè siguin molts els seguidors que acompanyin l’equip al poliesportiu municipal Olímpia, a tocar de l’estadi de la Nova Creu Alta (carrer Mauritània, 17). I si no podeu viatjar-hi, Ràdio Sant Feliu tornarà a estar en directe per explicar el segon a segon d’un matx amb aires d’història gran.

El Sabadell B s’acomiada de Tercera

Tres temporades notable però que no han tingut més continuïtat. El filial arlequinat ha viscut tres anys a Tercera i a partir d’ara mirarà de bastir els fonaments per recuperar la categoria perduda. Un equip molt jove i amb poca experiència a la categoria no ha pogut mantenir una divisió tan exigent. Els fitxatges del mercat d’hivern -entre ells el de Guille Sarmiento- van servir per reaccionar però no per sortir de descens.

Què va passar a l’últim Sabadell B – Santfeliuenc?
Tercera Divisió, jornada 3 (5-09-2015)
Sabadell B 3 (Sandro Toscano, 29′, Manel Martínez, 33′ i  Manel Martínez, 85′) – Santfeliuenc 0

Un gran pas endavant!

SANTFELIUENC FC 1 (ROMO, 60′)PALAMÓS CF 0

ÀRBITRE: ÓSCAR CARBALLO VÁZQUEZ (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS

TARDA AMB CEL COBERT I TEMPERATURA FREDA, 14 GRAUS


La victòria més important. Transitava el matx pel minut 60 quan una cursa per banda esquerra d’Éric Pacheco la va culminar amb una barreja de genialitat i ràbia David Romo. Era l’afirmació més rotunda i clara que aquest Santfe vol estampar ja el cinquè entorxat de Tercera. Una victòria construïda amb paciència i decisió que apropa al Santfeliuenc al gran objectiu. Dues finals, Sabadell B i La Joanquera, acabaran per dibuixar una permanència que hauria d’haver arribat abans. Una gran jornada per al Santfe tot esperant la jornada de demà.


Corria el minut 60. Éric Pacheco iniciava una de les arrencades màgiques per banda esquerra, la seva centrada de la morta anava a les botes de David Romo que amb la seva marca d’estil i genialitat estampava la signatura d’un gol que passarà a la gran història del Santfe, Malgrat que quedava mitja hora la sensació compartida a Les Grases feia pensar que el 42 ja estava al sac i ben lligat. Un 42 que dóna al Santfe tones d’oxigen per afrontar dues finals més.

El Santfeliuenc va ser el clar dominador des de l’inici. Els blanc-i-blaus van avisar de manera insistent a través de les incursions ofensives per bandes, si bé durant la primera mitja hora va mancar capacitat per traduir les arribades en oportunitats clares. La més clara dels primers minuts va ser per a Éric Pacheco, però el seu xut es va estavellar al lateral de la xarxa. Els d’Andrés González, a còpia d’insistència i necessitat, van anar madurant el partit i tancant un Palamós relaxat que mirava d’arribar a la porteria de Toni Casamayor mitjançant contracops teixits des del centre del camp, si bé la millor ocasió palamosina va néixer a les botes de Guillem Cornellà en un llançament de falta ajustat a la base del pal que va obligar Toni a estar molt atent.

El Santfeliuenc va anar augmentant el nivell d’exigència a les acaballes del primer acte. Al minut 41 una rematada potent de David Romo es va anar al travesser. I al minut 43 una centrada d’Éric Pacheco es va passejar per l’àrea sense trobar rematador. El destí estava sent esquerp

El Santfeliuenc disposava de 45 minuts per reconduir el seu destí i afirmar-se a Tercera. Els visitants, però, no estaven disposats a ser espectadors passius i per dues vegades van instal·lar el pànic a Les Grases, però ni Agi ni Marc Bonaventura van saber definir. Fins que al minut 60 una cavalcada d’Éric Pacheco la culminava David Romo amb una rematada inapel·lable que posava fi a una sequera de 422 minuts sense veure la xarxa. El gol va donar tranquil·litat als locals que ja posseïen el que tant havien buscat. Els minuts van anar passant sense que res alterés el rumb de la història. Només al minut 92 una doble acció en atac d’Akrong i Agi va poder donar un disgust als locals.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Víctor Márquez, Alberto, Joserra, Dani Ortiz, Tena, Romo (Olmo, 78’), Jaime Fuentes, Patxi (Maldonado, 71’), Charly Ruiz (Eric Zárate, 66’) i Éric Pacheco.

Palamós CF: Manzano, Sergio (Collell, 69’), Cano, Akrong, Subi, Guillem Cornellà, Marc Serramitja (Ayala, 69’), Agi, Marc Bonaventura, Álex Cano (Barrera, 58’) i Gerard Herrera.

Gol:

1 – 0, Romo, 60′.

Àrbitre:

Carballo Vázquez, arbitratge correcte i sense complicacions. Va amonmestar els locals Joserra, Tena, Charly Ruiz i Éric Pacheco; i al visitant Barrera.

Quadern de notes:

– Tres punts que valen tones d’oxigen. El gol de David Romo val or pur.

– Una victòria que posa fi a una inexplicable mala ratxa.

– Sabadell B i La Jonquera acabaran de definir una temporada que anava pel notable alt i que s’haurà d’aprovar de manera més ajustada del que pensàvem.

– El Palamós va fer el seu partit i va lluitar pels punts fins al final. La necessitat, però, del Santfe va pesar més.

Abonats a l’abisme

EC GRANOLLERS 1 (CARLOS CANO, DE PENAL, 14′) SANTFELIUENC FC 0 
ÀRBITRE: ÁLEX GÓMEZ MENESES (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL CARRER GIRONA
ASSISTÈNCIA: 200 ESPECTADORS
MATÍ ASSOLELLAT; TEMPERATURA DE 21 GRAUS
Una derrota més i ara sí el temps de la por ja és aquí. El Santfeliuenc no va merèixer marxar de buit del Vallès Oriental però un tímid penal i la ineficàcia ofensiva -amb passatges de poca fortuna- van tatuar la quarta derrota consecutiva que deixen una situació límit a manca de tres jornades. Ara caldrà no fallar contra tres rivals -Palamós, Sabadell B i La Jonquera- i signar una permanència que fa un mes semblava molt propera. Després serà necessària la reflexió i les actuacions però ara cal remar amb un únic objectiu: continuar per cinquè any a Tercera. Des d’ara mateix es posa a zero el comptador del partit contra el Palamós. Les Grases ha de bullir per viure el partit més important de la història del futbol a Sant Feliu. Sant Feliu no pot fallar.

Quan tot s’alia a la contra és difícil canviar el curs de la història. El Santfeliuenc va treballar per aconseguir almenys un punt però de nou el zero al caseller de gols -i 362 minuts de sequera- van abocar a una derrota que ens situa en una posició molt compromesa. Això sí, depenem de nosaltres mateixos i serem els que ens salvem o ens tornem a condemnar en una espera inclement. El partit no va començar bé. La primera ocasió clara va ser local en un cap de cap còmode de Diego Carrillo que va sortir desviat. El Santfeliuenc va arribar a l’àrea local amb més polèmica que perill ja que Eric Zárate i Tena van reclamar dues accions dubtoses. I al minut 13 la tragèdia. Víctor Marquez va posar la cama i va escombrar Àlex Gil. Pena màxima innocent que no va desaprofitar amb un xut col·locat i potent l’ex Carlos Cano. Calia fer net. I els blanc-i-blaus ho van intentar. La més clara a les botes de Dani Ortiz que va enviar als núvols una falta llançada per Tena. Amb el Santfe poc resolutiu i el Granollers aturant el joc a còpia de faltes en zona de ningú, els minuts van anar passant amb poques novetats. La més clara al minut 39 en un servei de banda que ni Romo ni Charly Ruiz van enviar a la xarxa en sengles rematades.

El Santfeliuenc va sortir dels vestidors decidit a sumar. Al minut 50 una bonica jugada de combinació entre Romo, Charly Ruiz i Éric Pacheco no la va poder aprofitar Eric Zárate arrapat a la línia de gol. El Granollers va mirar de respondre creant joc des del mig del camp i Diego Carrillo va desaprofitar un contracop clar. Tanmateix la millor ocasió del Santfeliuenc va ser a la vegada la més sorprenent. En una pilota penjada per Dani Ortiz des de la línia de mitjos el porter local va sortir en fals i Eric Zárate gairebé de manera accidental va rematar i la pilota la va escopir el travesser. Quan les coses van mal dades… El Santfeliuenc sabia el que estava passant a altres camps i un empat hauria tingut un efecte balsàmic. Al minut 70 Víctor Márquez la va penjar, Dani Ortiz va lluitar-la en el joc aeri i la rematada de Charly Ruiz la va salvar el local Fran Fuentes amb l’estòmac. El minuts passaven. La vida es consumia; els núvols negres del futur es començaven a ensumar. Al minut 86 una assistència de Charly Ruiz la va mirar de culminar Eric Zárate amb una mitjavolta envoltat de defenses rivals. No n’hi ha haver més ingredients per a refer la història. El Santfeliuenc havia perdut una batalla de prestigi però queden tres guerres on el futur del futbol a Sant Feliu es posarà en joc. De tres partits, de tres finals i de 270 minuts depèn molts anys de feina passada i de feina futura. No ens podem deixar arrabassar el que tant i tant ha costat aconseguir.

EC Granollers: Víctor Colchero, Carles Mur, Sergi Valls, Fran Fuentes, Gerard Font, Héctor (Jaume Serra, 79′), Àlex Gil (Àlex Español, 62′), Cristian Hidalgo (Javi Sánchez, 71′), Carlos Cano, Riki Alcántara i Diego Carrillo
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Éric Ruiz (Jaume Duran, 58′), Alberto, Víctor Márquez, Dani Ortiz (Ferri, 75′), Joserra, Romo, Tena, Eric Zárate, Charly Ruiz i Éric Pacheco (Alan Benedicto, 75′).
Gol:
1 – 0, Carlos Cano, de penal, 14′
Àrbitre:
Gómez Meneses, la seva actuació va ser regular. Va amonestar els locals Sergi Valls, Gerard Font, Héctor, Riki Alcántara i Álex Español; i al santfeliuenc Eric Zárate.
 
Quadern de notes:
– Ja hi tornem a ser. De nou tot es decidirà al final. És una llàstima que un final de lliga tan fluix -4 punts de 24-  no faci justícia al que havia estat una trajectòria acceptable.
– Ara només podem remar en una mateixa direcció. I quan acabi la lliga treure’n conclusions més objectives.
– Cal buscar com a mínim la catorzena posició. Per això caldrà sumar entre sis i set punts.
– El Granollers es va garatir la continuïtat a Tercera i es va estalviar els patiments de la temporada passada. De nou, Carlos Cano va ser el botxí.

Derrota severa i situació delicada

SANTFELIUENC FC 0UE SANT ANDREU 3 (DAVID TORO, 30; DAVID LÓPEZ, 50′ I DAVID TORO, 57′)
ÀRBITRE: SERGI CARRERO ROMERA (DELEGACIÓ ANOIA)
CAMO MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 450 ESPECTADORS
TEMPS: TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 17 GRAUS

 

Podem mirar l’ampolla mig plena o mig buida. La vida es vesteix de gustos diversos i inextricables. Si estenem el retrovisor de la mirada a les dues últimes temporades la situació és una mica més consoladora. Però cal ser honestos i no defugir la situació: queden quatre partits, quatre estacions del nostre particular via crucis a què estem obstinadament condemnats cada mes de maig. D’aquests quatre partit en sortirà la nota final: o un suspens en tota regla i inexplicable o un aprovat alt. Tornem a ensopegar amb una pedra que sembla insalvable. L’antepenúltim partit del Santfe a Les Grases no va tenir història. Els visitants sense fer gaires coses van dominar i van aconseguir una victòria rotunda però exagerada. El Santfeliuenc no va existir a l’inici de la segona part i ho va pagar. Només Patxi al minut 38 va poder donar una mica d’esperança una afició desconcertada. Cal reaccionar i fer-ho ja. Ningú mereix tornar a patir tant.

El Sant Andreu s’ha convertit en el pitjor rival del Santfe 2016-2017. Nou gols rebuts en dos partits no són una carta de presentació agradable. I de fet la primera mitja hora no feia la impressió d’un desenllaç tan desafortunat. Ni Andrés González ni Mikel Azparren volien mostrar les seves cartes i el joc es va convertir en un tímid intercanvi de propostes sense continuïtat. Però a la mitja hora una passada llarga de David López la va recollir David Toro per trencar el fora de joc i batre per baix Toni Casamayor. Amb Eric Zárate a la banqueta per lesió, l’impenitent Patxi va agafar el relleu i al minut 38 va tenir la millor oportunitat en enviar a la fusta una falta servida per Charly Ruiz. Ni la sort ens acompanya! El visitant Sekou va poder ampliar la renda al minut 42 però la seva rematada en vaselina la va salvar Toni. Mala peça al teler.
Després de la represa, el desastre més dolorós. El Sant Andreu va anar per feina davant la mirada impotent, apàtica, acomplexada i indolent del Santfeliuenc. Al minut 50 David López en una llançament de falta que va salvar la tanca defensiva pel lateral va superar Toni. En plena deserció blanc-i-blava, l’habilidós Robert Simón va arrencar des del centre del camp i sense gairebé oposició va xutar a porteria. El rebuig posterior el va agafar David Toro per fer sense marca el tercer gol i el segon del seu compte. L’ex del Santfe no ho va celebrar. Li ho agraïm. És bo tenir memòria.
Amb més de mitja hora per endavant i amb l’infern sobre els caps blanc-i-blaus, els d’Andrés González van tirar d’orgull per evitar de fer més profunda la ferida. Charly Ruiz en dos xuts potents va merèixer algun premi. Els visitants van anar consumint minuts i pensant que el camí de retorn a Segona B és una mica més a prop.
Quatre finals en què caurà el suspens més inexplicable o l’aprovat alt. El projecte, però, era una mica més ambiciós. Responsabilitat, responsabilitat, responsabilitat. Aquest no és el camí.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Éric Ruiz, Alberto, Joserra, Dani Ortiz, Tena, Maldonado (Romo, 47′), Jaime Fuentes (Alan Benedicto, 74′), Eric Zárate (Patxi, 27′), Charly Ruiz i Éric Pacheco.
UE Sant Andreu: Segovia, Llamas (Aleix Dalmau, 70′), David López, Carroza (Juanma, 16′), Noguera, Jorge, Robert Simón, Arjona, Sekou, David Toro i Juanan (Jordi Méndez, 44′).

Gols:
0 – 1, David Toro, 30′
0 – 2, David López, 50′
0 – 3, David Toro, 57′

Àrbitre:

Carrero Romera, un puntet anticasolà. Va amonestar els santfeliuencs Éric Ruiz, Dani Ortiz, Maldonado i Charly Ruiz; i als andreuencs Sekou, David López i Jorge.

Quadern de notes:

– Si al llarg de la lliga hem elogiat un bon Santfeliuenc ara també cal ser honestament crítics per agitar una reacció necessària. La plantilla és prou bona com per aspirar a una salvació pels pèls.
– Apel·lar a la responsabilitat. Ens juguem molt i no podem sortir al camp adormits i amb estones d’indolència.
– Granollers, Palamós, Sabadell B i La Jonquera dibuixaran el futur del Santfeliuenc. O reaccionem ja o ens complicarem la vida i ens abocarem a viure jornades indesitjablement nervioses.
– Sortosament els resultats han acompanyat i la magnitud de la tragèdia no s’ha fet més esfereïdora.
– El Sant Andreu ha trobat en el Santfeliuenc un “xollo”. Dos partits, sis punts i nou gols. Números per envermellir.
Bon ambient a Les Grases malgrat el dies festius