Estrena amarga

FC VILAFRANCA 2 (ANSELM PASQUINA, 32′ I VÍCTOR ORIBE, 92′) ….. SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: LLUÍS ESPALLARGAS CASELLAS (DELEGACIÓ BARCELONA)

ESTADI MUNICIPAL DE VILAFRANCA

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 17 GRAUS

Estrena amb més ombres que llums. Un Santfeliuenc voluntariós i ben situat va competir, però un gol al minut 32  dels vilafranquins va pautar un desenllaç que hauria estat diferent si Sergi Boira no hagués topat amb el pal al 82′. A les acaballes, el Vilafranca va eixamplar el compte.

224 dies de l’espera més agònica. El Santfeliuenc debutava a Vilafranca amb la intenció de ratificar les bones sensacions de pretemporada. La primera mitja hora va estar presidida per l’equilibri. El Vilafranca de sortida se li va veure decidit però el Santfe va respondre amb ordre i bona situació. Sani i Alfonso Castellano van portar l’atac blanc-i-blau amb un parell d’accions interessants, per bé que massa tímides amb la porteria. Al minut 32, però, tot se’n va anar en orris. Una acció assajada entre Illescas i Victor Oribe va acabar amb una centrada tancada de l’últim que Anselm Pasquina de cap va creuar lluny d’Álex Baño.

A la represa, els locals van poder sentenciar aviat però Álex va estar prou encertat en diverses ocasions. Els futbolistes d’Andrés González van fer un pas endavant i van començar a sovintejar els dominis territorials de Toni Casamayor. Una estirada final que va poder donar un empat si Sergi Boira al 82′ no hagués enviat al pal una rematada. Amb l’agonia del rellotge i la impotència del resultat, el Vilafrnca va clavar la puntilla mitjançant un gol del seu jugador de referència, Víctor Oribe.

FC Vilafranca

Toni Casamayor, Albert Andrés, Fontanils, Cunill, Illescas (Adrià Pladevall, 46′), Rusiñol, Chiri (Pol Via, 64′), Víctor Oribe, Anselm Pasquina (Oriol Boada, 89′), David López (Gerard Boira, 83′) i Sergi Escofet (Mejía, 64′).

Santfeliuenc FC

Álex Baño, Sergi Boira, Otger, Carlos García, Mario, Alfonso Castellano (Kevin Sánchez, 69′), David Toro, Romo, Sani (Dani Peña, 69′), Jonatan Collado i Morgado (Maldonado, 61′).

Gols:

1 – 0, Anselm Pasquina, 32′

2 – 0, Víctor Oribe, 92′

Àrbitre

Lluís Espallargas Casellas. Actuació correcta. Va amonestar els locals Illescas, Fontanils i Adrià Pladevall; i als santfeliuencs Romo, Mario, David Toro i Carlos García.

Quadern de notes:

– Primera derrota. El Santfeliuenc no va jugar malament però el resultat no amaga la primera decepció.

– Cinc cares noves a l’estrena.

– En una lliga tan comprimida qualsevol derrota complica la situació. Un pas enrere.

– El Vilafranca va aplicar practicitat però no gaire brillantor.

Quatre cares noves al primer Santfe 2020-21
Font de la imatge: @FCVilafranca
Font imatge: @FCVilafranca

Pretemporada atípica

Acabada la pretemporada i a punt de començar l’atípica temporada 2020-21, el Santfeliuenc engegarà la nova campanya després de disputar 8 partits amistosos i de deixar sensacions prou positives i solvents durant la preparació.

______________________________________________________________________________

El primer test es va disputar a inicis de setembre al camp del Sant Ildefons, equip de Primera Catalana. Els de Cornellà van sorprendre els blanc-i-blaus a la segona meitat amb algunes errades defensives que van costar tres gols. El jove Cristian va maquillar el marcador amb un resultat final de 3-1.

En el segon partit va arribar la primera victòria de la pretemporada, superant 0-1 el Martorell, un altre rival de Primera Catalana, en un matx igualat i sense gaires ocasions que es va decidir amb un gol de David Toro en una bona jugada de contraatac.

La pandèmia de la covid-19 va afectar també el Santfeliuenc, que va detectar un positiu a la plantilla i es va veure obligat a alterar la seva preparació cancel·lant dos partits programats: davant Santboià i Can Vidalet.

Un cop superades totes les proves i tests PCR, la plantilla va tornar als entrenaments, visitant el Feliu i Codina per enfrontar-se al Juvenil A de la Damm en el que era el tercer amistós. Un duel on els cervesers van tenir més domini de la pilota però on el Santfe va jugar molt bé les seves armes per acabar vencent 1-2 amb gols de Dani Peña i Jonatan Collado.

L’últim cap de setmana de setembre, doble enfrontament, dissabte els nostres van visitar Vilassar de Mar en un duel amb equip de la mateixa categoria que acabava amb derrota 3-1 després d’arribar amb igualtat al descans amb gol de penal de David Toro. Un bon toc d’atenció pels d’Andrés González, que al dia següent s’enfrontaven a l’Uni Bellvitge de Segona Catalana, guanyant 0-3 (David Toro, pròpia porta i Alfonso) en un partit còmode.

Ja entrat octubre doble i exigent duel el cap de setmana. Dissabte a Cerdanyola davant un rival de Tercera Divisió, tot i que del subgrup B. Un inici elèctric i fulgurant, amb un magistral llançament de falta de David Toro i un gol del jove del filial, Iván Hernández, deixaven palés el que pot arribar a ser aquest equip, que cada cop estava més definit. El partit va acabar amb empat a 2.

Al dia següent, ara sí debut a Les Grases amb aforament reduït i davant una afició amb moltes ganes de futbol a Sant Feliu. L’Hospitalet, recent ascendit a Segona B, n’era el rival, i dos gols de penal a l’inici fixaven l’empat a un amb el que s’arribaria al final, amb un Santfeliuenc rocós i competint a bon nivell.

Els partits de pretemporada van posar el seu punt i final amb l’enfrontament davant el Peralada novament a casa. Un matx amb un guió molt semblant als dels duels anteriors. El Santfe prou sòlid en defensa cercant la seva oportunitat en sortides ràpides i perilloses. Un gran gol de Sani, demostrant la seva potència, i un inapelable cop de cap de David Toro, col·locaven el 2-0 final.

Les dades de la pretemporada

El Santfeliuenc acaba la pretemporada amb un balanç de 4 victòries, 2 empats i 2 derrotes, i el més important, amb la sensació que el grup comença a assimilar amb encert la idea de joc que busca Andrés González, amb major o menor domini de la pilota però sempre competint a gran nivell.

Els nostres han marcat 13 gols i n’han encaixat 10, deixant la porteria a zero en tres ocasions.

El golejador dels amistosos ha estat el davanter David Toro, que marcat 6 gols en 8 partits, deixant entreveure que si les lesions el respecten és un killer de referència per l’equip.

També han marcat Cristian, Dani Peña, Jonatan Collado, Alfonso, Iván Hernández i Sani.

Reforços importants

El conjunt blanc-i-blau necessitava reforçar-se i ho fet durant aquest estiu. Dotze cares noves han arribat a Les Grases amb la intenció de millorar l’equip i fer-lo encara més competitiu.

A la porteria arriben dos joves porters -20 anys- amb gran projecció: Àlex Baño, procedent de la Pobla de Mafumet, i Uri Martí, del Cornellà. Tots dos s’han anat alternant els minuts durant la pretemporada, i és incerta l’aposta i la gestió dels minuts d’Andrés González, ja que tots dos han presentat un bon nivell sota pals.

La defensa era la principal línia a cobrir després de patir molt la temporada passada i haver de fer certs invents per ocupar la posició. L’arribada dels centrals Mario Victorio, Carlos García, Àlex Torres i Joan Rubio, sumant-se a Joserra, que està en fase de recuperació, deixen cobert amb garanties l’eix de la defensa.

Als laterals s’afegeixen Guille Ramon, Albert Alegre i fins i tot Carlos García, que també pot ocupar aquesta posició. Tots ells, juntament amb Sergi Boira i el lesionat Jaume Duran, lluitaran per les dues places als carrils.

Al centre del camp s’hi ha sumat César Valero, un jugador molt jove però amb gran domini dels espais i del joc de control. Un migcamp que també integren Alfonso, Kevin, Romo i Roger, aquest últim ja plenament recuperat de la lesió del darrer any.

En la parcel·la atacant, Andrés González també ha afegit peces, d’entrada jugadors de banda i amb molta mobilitat com Dani Peña, un extrem rapidíssim i amb gran capacitat per desbordar, i Sergio Morgado, que torna a casa després de foguejar-se amb grans actuacions a l’Atlètic Sant Just.

A més, el Santfeliuenc comptarà amb dos ‘Toros’ a l’atac, amb l’arribada del jove Adri, germà de David Toro, una aposta de futur per un davanter de molta qualitat que haurà d’adaptar-se a la nova categoria. Amb ells també cal sumar-hi jugadors essencials en aquest equip com Jonatan Collado, Maldo i Sani.

Retorn a la realitat més crua

SANTFELIUENC FC 0 …. CE EUROPA 2 (ÉRIC LÓPEZ, 35′ I ÁLEX CANO, 50′)
ÀRBITRE: SERGIO CARRERO ROMERA (DELEGACIÓ ANOIA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 250 ESPECTADORS
TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS
 
A la setena, tampoc. El Santfeliuenc està de retorn… a la crua realitat. L’Europa es va imposar de manera còmoda. El Santfe va competir 35 minuts; després, molt poc. Pas endavant dels europeistes que van guanyar amb una inquietant sensació de facilisme. El Santfeliuenc haurà de fer números i no fallar en la veritable lliga que començarà amb la visita del Granollers. Les Grases, massa desangelada, en una tarda gens propícia.

Hi havia l’esperança que la victòria a Banyoles servís per fer un pas endavant malgrat que el rival no era el més òptim. Els primers minuts van ensenyar les intencions del visitants, amb un solistes ofensius de pes com David Jiménez i Jordi Cano. Tot i així, el Santfeliuenc no li va perdre la cara al partit. Sergi Boira al 14′ podria haver estrenat el marcador en un cop de cap diàfan. Els visitants van carregar joc ofensiu a través de les bandes, i, de mica en mica, van anar sumant arguments ofensius: David Jiménez al 20′ i Alfons Serra al 23′ la van tenir. I al minut 25 una volada espectacular de Jaime a un xut de falta des de 20 metres de Jordi Cano que ensumava l’escaire. Va ser el pròleg a un gol que es començava a anunciar. Sergi Pastells va fer una passada a l’interior que Éric López va clavar a la xarxa amb una rematada creuada. El gol va tornar a ficar al pou de l’agonia el Santfeliuenc. Minuts de dificultats abans de l’intermedi.
I poc més va donar de si el partit quan Álex Cano a la sortida d’un llançament de cantonada efectuat pel seu germà Jordi Cano va signar el 0 a 2 a Les Grases. Fredor, tebior i resignació. El Santfeliuenc va mirar de despertar tímidament. Jonatan Collado a través d’un xut esplèndid podria haver donat vida un clàssic que es va anar consumint amb poques històries i menys alegries. Un Santfeliuenc capcot va mirar de fer menys còmoda la tarda a Marc Priego. Els europeistes, en dues contres, una de Joel Jorquera 87′ i una altra de Jordi Cano 89′ van perdonar una victòria més severa. Final amb retorn… a la penitència de la crua realitat.
Santfeliuenc FC: Jaime, Sergi Boira, Otger (Gibert, 67′), Gerard Rovira, Kevin Sánchez, Juanjo Prior, Alfonso Castellano, Romo, Sani (Braima Fati, 81′), David Toro (Raúl Capi, 67′) i Jonatan Collado.
CE Europa: Marc Priego, Sergi Pastells, Castell, Álex Cano, Alberto, Prats (Varona, 81′),  Jordi Cano, David, Éric López (Joel Jorquera, 71′) i Alfons Serra (Guillen, 89′) i David Jiménez.
Gols:
0 – 1, Eric López, 35′
0 – 2. Álex Cano, 50′
Àrbitre:
Carrero Romero. La seva actuació va ser regular. Va amonestar els santfeliuencs Otger, David Toro, Jonatan Collado, Sani i Andrés González; i als visitants Castells i Alfons Serra.
Quadern de notes:
– Un altre partit que se’n va de Les Grases amb la sensació de buidor i resignació.
– Les Grases, desangelat. Cal tornar a respondre amb convicció.
– El Santfeliuenc tancarà el seu particular Tourmalet a Terrassa. A partir de la jornada 29 passaran per Les Grases: Granollers, Figueres, Sants, Castelldefels i Pobla de Mafumet. Ja no hi haurà excuses.
– L’Europa es va passejar per Les Grases. Victòria sense despentinar-se.
Àngel Garreta/CEEuropa.cat

Hi creiem!!!

CE BANYOLES 1 (MAJÓ, 72′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (JONATAN COLLADO, 24′ I JONATAN COLLADO, 48′)
ÀRBITRE: PAU SERRAT SUSI (DELEGACIÓ DE TORTOSA)
ESTADI MIQUEL COROMINA I MORETÓ
ASSISTÈNCIA: 350 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 17 GRAUS

Final superada. Dues genialitats de Jonatan Collado i el joc solidari de tot l’equip van bastir una d’aquelles victòries que han de marcar un punt d’inflexió. Xut d’autoestima directa en vena per a un equip necessitat d’alegries. Patir i patir per guanyar. I tot això amb un desplaçament de molts seguidors que també van guanyar la seva final. Més que una final.


Tempteig i por a equivocar-se. Així es poden definir els primers minuts al municipal banyolí. Els locals, assetjats per la fam de gol: 542 minuts de sequera, i el Santfeliuenc, amb l’aigua al coll. La primera va ser per als locals al 19′ en un xut des de la frontera de l’àrea de Cris que va aturar en dos temps Jaime. La resposta del Santfe, immediata. Gerard Rovira no s’ho va pensar i des de 30 metres va provar sort en un xut decidit. El partit es va obrir. El Santfeliuenc començava a sentir-se còmode i els locals s’atascaven en la teranyina de contenció trenada per Andrés González. I al 24′ el primer cop d’autoritat. Slalon per banda esquerra de Jonatan Collado que trepitjava l’àrea i etzibava un xut creuat imparable. Gol, gol, gol. Un gol per a girar la història. El partit va entrar en el territori que volia el Santfeliuenc. El Banyoles mirava de progressar en atac pero la majoria dels seus atacs, conduïts des de les bandes, morien en la rereguarda santfeliuenca. D’aquí fins al final només un ensurt. Al 45′ Gerard no caculava bé un rebuig i Adrià Casanovas sol va buscar la centrada; Sergi Boira va tallar providencial un pilota que esperava a l’altura del punt de penal Cris. Descans, il·lusió i esperança en els cors blanc-i-blaus.

La represa va despertar tot l’entusiasme. Temíem la sortida del Banyoles però el que ens vam trobar és un Santfeliuenc autoritari i amb convicció. I tot condensat en una jugada que val una lliga. Jonatan Collado des de la frontal de l’àrea va dibuixar un xut precís i ajustat que només podia superar Martí Bartina per on va entrar. Kià, kià, kià. Deliri dels dies grans. Tot de cara, tot a favor. El partit semblava en via morta i en direcció a Sant Feliu. I més encara quan al 53′ el local Genís va deixar el seu equip amb deu per una clara doble targeta. Un Santfe segur i solvent exhibia múscul en el partit més important de la temporada. Tanmateix de la inferioritat el Santfeliuenc en va treure poc partit. De mica en mica els locals van obligar a recular un Santfe que es va anar apagant perillosament. I tots els fantasmes de la història van comparèixer quan una centrada de Cris a la petita l’aprofitava de cap i amb rotunda facilitat Majó. Punt final a 612 minuts sense veure gol. El món de la seguretat que fins aleshores havia exhibit el Santfe es va traduir en incerta glòria. Els locals, empesos per la seva afició, es van créixer. Sortosament els d’Andrés González no estaven disposats a deixar-hi perdre la vida. Juanjo Prior al 80′ va acaronar la sentència en un xut amb molt bona intenció que es va anar a tocar del pal. Incertesa. Preocupació. Temps agònic. I final, final, final amb una victòria que per a tots els santfeliuencs és més que una victòria. Hi creiem!

CE Banyoles:
Martí Bartrina, Pol Bastidas, Adrià Prado, Genís, Titi, Andreu (Moha, 51′), Cris (Henry, 79′), Via, Adrià Casanova, Toni Güell (Majó, 59′) i Eric Gispert.
Santfeliuenc FC:
Jaime, Sergi Boira, Otger, Gerard Rovira, Kevin Sánchez, Juanjo Prior, Romo (Ricard, 76′), Alfonso Castellano, Sani, David Toro (Albert, 88′) i Jonatan Collado (Jota, 70′).

Gols:
0 – 1, Jonatan Collado, 24′
0 – 2, Jonatan Collado, 48′
1 – 2, Majó, 72′

Àrbitre:
Serrat Susi. El seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els locals Genís, Adrià Prado i Via: i als santfeliuencs Otger, Jota i Sergi Boira. Va expulsar per doble targeta groga Genís (53′)

Quadern de notes:
– Victòria, la més important de la temporada. Xut d’autoestima en vena per a un equip necessitats de tardes com la de Banyoles.
– Jonatan “màgic” Collado va demostrar la seva qualitat. Una victòria contruïda des de la singularitat i la solidaritat del col·lectiu.
– Capitol a part per a Sentiment Immortal. Un deu absolut. El jugador número 12, 13, 14, 15….
– Victòria important, indiscutible, però caldrà seguir picant molta i molta pedra per garantir la permanència
– El Banyoles, assetjat per la necessitat, es va veure superat en el tram central pel Santfeliuenc. Quan va voler reingressar al partit ja no hi va ser a temps.

Una alegria pintada en traç blanc-i-blau

Un gol priva al Sant Feliu de una semifinal de Copa

CN SANT FELIU 7 ….. CDN BOADILLA 8

ÁRBITROS: JAUME TEIXIDÓ BERMÚDEZ, MARINA FERNÁNDEZ MARTOS Y SANTIAGO RODRÍGUEZ MONTARDIT

PARCIALES: 1-0/2-2/2-4/2-2

PISCINA DE CAN LLONG, SABADELL

Lo único malo, el resultado. El Sant Feliu dejó una gran imagen en una nueva participación en la Copa de la Reina Premaat. Las de Sant Feliu empezaron con decisión y trazaron una renta notable de inicio (3-0). Los goles de Mireia Bargalló contribuyeron a debilitar la defensa madrileña y Mila López firmó diez minutos con el candado de la portería echado. Las esperanzas de clasificación se abrieron. Sin embargo, las madrileñas rompieron la sequía mediado el segundo tiempo y a partir de ese momento fueron creciendo. La madrileña Elisa Portillo encontró la llave de la defensa de las de Manolo Suárez y empezó a castigar peligrosamente. El equilibrio quedó restablecido en el tercer tiempo. Y antes del final de éste las madrileñas pusieron la primera ventaja a su favor (5-6). El último tiempo se convirtió en un choque de emociones. El Sant Feliu logró empatar por dos veces (6-6 y 7-7) pero el octavo gol madrileño obra de Elisa Portillo a falta de 1:12 fue una losa. Claudio Moreno, en una bonita acción en la boya, y una pelota que se le resbaló de las manos a Laura Roca privaron al Sant Feliu de igualar y llevar la ronda de cuartos a las penas máximas. El Sant Feliu se quedó a las puertas de las semifinales y las madrileñas, debutantes en la Copa, se verán las caras con el sorprendente Terrassa, que se deshizo con un espectacular del 16 a 14 del líder de la Liga, el CN Mataró.

Gran impacto del CN Sant Feliu

La retransmisión a través de Esport 3 y el seguimiento de Ràdio Sant Feliu han supuesto un gran impacto para la imagen del CN Sant Feliu. En los tiempos muertos los telespectadores han podido seguir las palabras de Manolo Suárez, palabras que no han pasado desapercibidas y que han sido referidas por los narradores de la televisión pública catalana.

CN Sant Feliu:

Mila López, Elena Vesperinas (1), Mireia Bargalló (3), Irene Cerrato, Uma del Sol, Laura Roca (1), Raquel Maldonado, Claudia Moreno, Paula Abellán (1), Paula Sánchez (1), Laia García, Aitana García y Aitana Lorca.

CDN Boadilla:

Paloma Moreno, Violeta Aycart, Elisa Portillo (3), Alicia Fernández de Navarrete (2), Sara González (1), María Ramos, Alba María González, Marta de Quinta, Elena Camarena, Paula Camus, Carmen Jiménez (1), Giorgia Gallinato (1) y Rocío Álvarez-Cedrón.

Fuente imagen: @waterpolista.com

Les Grases passa de la promesa a l’abatiment

SANTFELIUENC FC 2 (JONATAN COLLADO, 14′ I DAVID TORO, 33′) ….. UE SANT ANDREU 4 (JOSU, 24′; ELHADJI, 47′; ROGER, 55′ I JOSU, 69′)
ÀRBITRE: JAUME GIBERT GONZÁLEZ (DELEGACIÓ PENEDÈS-GARRAF)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
ASSISTÈNCIA: 550 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 16 GRAUS

 

Ho vam acaronar i per minuts vam somiar. Malauradament un cop de severa realitat al segon acte va marcir la promesa. Bona primera part d’un Santfeliuenc lluitador i amb ganes. Tanmateix el gol d’Elhadji al segon minut del segon acte va passar factura. Després, polèmica a l’àrea andreuenca en un traveta a Jonatan Collado que va semblar penal. I per acabar-ho d’adobar, dos gols com dues punyalades que van dibuixar una cruel crucifixió. No queda més que aixecar-se i preparar la final de Banyoles. De ben segur que a la riba de l’estany tornarà a sortir el sol. Estem més convençuts que mai que a la capital de l’Estany, guanyarem.

La tarda futbolera començava molt bé. Ambientàs a Les Grases i segell de qualitat amb signatura de Jonatan Collado al minut 14. David Toro va robar una pilota en la zona defensiva andreuenca i va assistir perquè Jonatan Collado en una acció bellíssima facturés el primer gol amb una rematada creuada acaronant la pilota. Maluradament la il·lusió va durar deu minuts. Una passada en llarg d’Oumar la va lluitar amb el cap el gegant Elhadji que va interceptar l’habilidós Josu per enviar la pilota a la xarxa en la mitja sortida un pèl tímida de Jaime. El gol no va desanimar un Santfe lluitador com en les millors cites. I al minut 33 el futbol alegre va tornar a recollir premi quan en un servei de cantonada obert, Sani es va avançar a l’acció de Carles Craviotto, la pilota va sortir rebotada cap a balconada de l’àrea i una rematada de Jonatan Collado la va acabar desviant a la xarxa amb el cap David Toro. Sascsejada a Les Grases. El Santfeliuenc es reivindicava. L’afició, s’ho creia. Descans esperançat.

Tanmateix l’inici de la represa es va acarnissar amb el Santfeliuenc. Al minut 47′ una progressió per la banda esquerra de Roger la va rematar a la xarxa amb massa comoditat Elhadji. El Santfeliuenc va mirar de recuperar l’hegemonia al marcador. A una centrada de Maldonado li va faltar la rematada de cap de Sani i al minut 52 la polèmica quan Jonatan Collado va ser travat dins l’àrea per Ton Alcover. Polèmica i enfadament gros. I al 55′, l’inici de la penitència. Teva meva entre Roger i Sergi Serrano, Sergi Serrano va fer de les seves a l’àrea i Roger lliure de marca ficava la pilota entre les cames de Jaime. Roda el món i torna al Born. Càstig de tots els càstigs. Penalitat de totes les penalitats. El gol va desconnectar el Santfeliuenc. El Sant Andreu amb la moral pels núvols i acompassat per la seva entusiasta afició veia com en deu minuts havia resolt un partit que s’havia tornat esquerp. Els blanc-i-blaus va semblar que entregaven la cullera. I més quan al 69′ en una mala sortida del Santfe en defensa, l’enèsima, els andreuencs la recuperaven, Sergi Serrano es marcava un ball a la petita i el rebot al seu xut el va aprofitar amb massa comoditat Josu per signar un 2 a 4 demolidor. El Santfeliuenc amb tot perdut va tirar d’orgull. Jonatanc Collado en una acció prodigiosa al 75′ va topar amb el pit de Carles Craviotto. Va ser la gran oportunitat de reenganxar-se a la vida d’un partit que va tenir un final amargament agònic. Càstig excessiu. Toca posar-se el mono de feina i viatjar a Banyoles amb la divisa de guanyar, guanyar, guanyar clavada a foc al front. L’afició que es desplaçarà en un autocar ho mereix. Guanyeu per vosaltres, guanyeu per nosaltres.

Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Otger, Gerard Rovira. Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Maldonado (Jota, 60′) Romo, Sani Bello (Raúl Capi, 79′), David Toro (Gibert, 72′) i Jonatan Collado.
UE Sant Andreu:
Carles Craviotto, Llamas, Roger, Oumar (Sergi Domínguez, 89′), Jaume, Víctor Alonso, Sergi Serrano, Juanan (Adri Rivas, 63′), Elhadji, Ton Alcover (Terrats, 81′) i Josu.
Gols:
1 – 0, Jonatan Collado, 14′
1 – 1, Josu, 24′
2 – 1, David Toro, 33′
2 – 2, Elhadji, 47′
2 – 3, Roger, 55′
2 – 4, Josu, 69′
Àrbitre:
Gibert González. Es va desentendre d’una acció que podria haver canviat el signe del partit. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado i Luis Marín; i l’andreuenc Ton Alcover.
Quadern de notes:
– No hem de mirar enrere. El Santfeliuenc va donar la cara i per moments la victòria va ser possible però ara cal mirar una destinació finalística: Banyoles.
– Enorme iniciativa de Sentiment Immortal que serà en ple a Banyoles. Un autocar ple d’ilusió blanc-i-blava que mereix omplir-se.
– El Sant Andreu va decidir en vint minuts d’inspiració ofensiva. Més d’un centenar dels seus ho van celebrar de valent.

Reacció sense premi

CE L’HOSPITALET 3 (CRISTIAN ALFONSO, 6′; MOHA, 12′ I SALINAS, 84′) …. SANTFELIUENC FC 2 (SANI, 57′ I ROMO, 61′)
ÀRBITRE: JOEL LUCEÑO SORIANO (DELEGACIÓ TARRAGONA)
ESTADI MUNICIPAL L’HOSPITALET
ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 12 GRAUS
 
Desolació de la quimera. Remar i remar contra tot i semblar que s’albira un port d’esperança per acabar abaixant el cap i perdre l’horitzó. No va poder ser. El Santfeliuenc va acaronar puntuar contra el líder després de capgirar un 2 a 0. Sani i Romo van donar vida però els locals van llançar-se a l’atac i el golejador Salinas va executar al minut 84. Avui, però, el Santfeliuenc va exhibir la cara que ens agrada. Ara cal traduir això en punts. El proper diumenge Les Grases ha de ser un clam. Santfe-Sant Andreu. Si hi creiem, podem.

Inicis que condemnen. El Santfeliuenc va fer en el primer quart tot el que no es pot fer si es vol puntuar en un estadi tan exigent: rebre dos gols en accions massa fàcils per al rival. Al minut 6 el veterà Christian Alfonso va retallar dins l’àrea i amb comoditat va dibuixar un xut precís que va batre Jaime. Un Santfeliuenc tou i autoimmolat va veure com Moha, des de la petita, acompanyava una rematada per clavar un segon gol sis minuts més tard. És imperdonable concedir tant. Què es podia fer davant aquesta crua realitat: asserenar-se, reprogramar el termòstat i agafar per les banyes la situació. I sortosament a partir del minut 20 els blanc-i-blaus van ensenyar una cara diferent, per bé que una gran intervenció de Jaime a cop de cap de Ton Ripoll va evitar que la ferida vessés. David Romo i Jonatan Collado van anar trobant fuites a la defensa riberenya. Romo al minut 21 ho va provar a través d’un xut creuat que va aturar molt bé Aliaga. La possessió es va tenyir de blau i de blanc. Les bandes començaven a nodrir de pilotes Sani si bé sempre faltava la decisió final. La més clara per al davanter santfeliuenc al 42′ en un cop de cap franc que va marxar per damunt de la porteria. La resposta local va ser contundent i de nou Jaime es va haver d’emprar a fons per aturar una canonada d’Eudald. Descans i sensacions contraposades.
Un gol podia ensenyar el camí de l’esperança. I certament el Santfeliuenc no va tenir un bon reingrés a la gespa de l’estadi ribereny. L’Hospitalet va fer sensació de voler resoldre per la via ràpida. Tanmateix, un bon contracop trenat per banda esquerra per David Romo el va aprofitar Sani amb un cop de cap habilidós. Gol i esperança recuperada. El Santfeliuenc es va reactivar. Per banda esquerra els blanc-i-blaus van trobar el seu manual de rescat. I al 61′ el bombàs. Otger va apurar per la banda, va acabar centrant i incorporant-se a l’atac David Romo va recollir la pilota per clavar-la a l’escaire. Gol i il·lusió que trencava de bat a bat. Però quan el cel està a tocar no es pot menystenir. Malauradament el cel no espera. L’Hospitalet, amb la benzina a la reserva, va decidir llançar-se a l’atac a la recerca del lideratge. Al minut 70 una canonada de Christian Alfonso la va escopir el travesser. La parca picava amenaçadora la porteria de Jaime. Sani havia de marxar obligadament. I el Santfe amb la respiració espremuda mirava d’enganxar-se a un punt amb sabor a victòria. Però Salinas, un golejador que semblava abocat a tenir un paper subaltern pel seu estat físic, va aprofiar una pilota nascuda del no res per picar-la de cap i fer un tercer gol tan dur com una galleda d’aigua en matins d’hivern. Remar i remar per tornar amb el cap abaixat. El Santfeliuenc va picar les portes del cel, però el cel no espera. Tocarà reaccionar. Ho hem de fer. Som el Santfe i mai dels mais ens rendirem.
CE L’Hospitalet:
Aliaga, Reina (Miquel Jaume, 61′), Genar (Jair, 82′), Parera, Diego Martínez, Eudald, Christian Alfonso, Canario, Antonio, Ton Ripoll i Moha (Salinas, 65′)
Santfeliuenc FC:
Jaime, Germán Collado, Otger, Gerard Rovira, Juanjo Prior, Kevion Sánchez, Maldonado (Braima Fati, 75′), Romo, Sani Bello (David Toro, 73′), Romo i Jonatan Collado (Sergi Boira, 84′).
Gols:
1 – 0, Christian Alfonso, 6′
2 – 0, Moha, 12′
2 – 1, Sani, 57′
2 – 2, Romo, 61′
3 – 2, Salinas, 84′
Àrbitre:
Luceño Soriano. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Diego Martínez, Reina, Parera i Ton Ripoll; i als santfeliuencs Juanjo Prior, David Toro, Braima Fati, Jonatan Collado i Otger.
 
Quadern de notes:
– Una reacció més que notable sense premi. Llástima. El Santfeliuenc va acaronar un punt amb sabor de victòria.
– Inicis que condemnen. No es pot llançar un partit en deu minuts.
– Ara cal remar perquè entre tothom ho farem. El Santfeliuenc no pot fallar el proper diumenge a Les Grases contra el Sant Andreu.
– L’Hospitalet va exhibir moltes cares. Les nombroses baixes van pesar. Al final, gol de 50 punts i lideratge després de l’ensopegada a casa del Terrassa.