Les Grases passa de l’abisme a l’èxtasi

SANTFELIUENC FC 5 (DAVID TORO, 37; ROMO, 68; DAVID TORO, 82′, DE PENAL; DAVID TORO, 88′ I GUILLE NARANJO, 93′) ….. UA HORTA 2 (JANDRO, 5′ i JOEL MÉNDEZ, 32′)

ÀRBITRE: POL CURIEL RIERA (DELEGACIÓ OSONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES: ASSISTÈNCIA DE 150 ESPECTADORS (EL MÀXIM PERMÈS PER LES LIMITACIONS COVID)

TARDA AMB CEL ENTELAT; TEMPERATURA DE 15 GRAUS

Manual per a la vida. Som del Santfe. Dragon Khan emocional. De la ruïna i la tragèdia a l’èxtasi. Els 90 minuts del Santfe-Horta van ser una simfonia d’emocions. L’Horta va deixar mig resolt el primer partit del play off de permanència a la mitja hora. Amb l’abisme trucant a la porta els blanc-i-blaus van fer un pas endavant. El gol de David Toro abans de l’intermedi i l’aparició estel·lar de David Romo van canviar el destí del matx i potser el destí del Santfeliuenc. Golàs de Romo per signar les taules, ensorrament de l’Horta i tres gols més en els deu minuts finals que van desencadenar l’eufòria decidida a Les Grases. Tres punts d’or. Celebració apassionada. Les Grases va recuperar l’alegria dels dies de futbol i Sant Feliu va viure una tarda per a l’esperança. Nou finals. I gran regal per a Andrés Gonzalez en el seu periple 500.

La por i la tensió. Primera final. Retorn de somriures i complicitats a les graderies de Les Grases que ben aviat van quedar glaçades. Jugada del blanquet Joel pel flanc dret, rebuig innocent de Toni Lechuga que no es va entendre amb Álex Torres i Jandro sota la ratlla de gol enfonsava la pilota a la xarxa. Més malament no podia començar la segona fase. Un Santfe estabornit, desequilibrat i acartronat no podia amb un Horta més intens i decidit. El mig del camp blanc-i-blau naufragava i els hortencs van seguir fent camí. A la mitja hora, passada a l’espai i Joel Méndez superava la mitja sortida de Toni per clavar el segon gol i arruïnar les esperances del Santfelienc. En ple desgavell, Aumatell va perdonar el tercer. No obstant el destí va començar a brindar una segona oportunitat. Sani al 37′ va guanyar a la cursa el seu marcador, va penetrar a l’àrea i la seva rematada va topar amb el porter David Pérez, David Toro atent va recuperar la pilota i en la segona acció la va enviar a la xarxa mitjançant un xut creuat. Gol de vida suplementària. Del 0 a 3 a l’1 a 2. Intermedi per a somiar capgirar la història.

Després de la represa, dinàmica similar. El Santfeliuenc no acabava de creure’s a si mateix. L’Horta ho provava i gairebé marca. El pal va evitar el desastre a xut d’Eric Ruiz al 47′. Tanmateix el mestre David Romo va canviar la pell, la història i el temps. Primeres accions del talentós migcampista i el miracle va fer-se corporeïtat. Els blanc-i-blaus van fer un pas endavant i el col·lectiu va començar a remar com un sol home. L’Horta va anar reculant. I al 68′ en una acció llarga amb intervenció a l’àrea de Sani i Alfonso Castellano, David Romo va demanar pas per engaltar un obús i foradar la xarxa. El miracle es feia carn. L’Horta es desintegrava. Les Grases apujava els decibels. Tot era possible però calia culminar el miracle. El mestre Romo al 73 va acaronar el tercer en una rematada de volea que va salvar el porter; al 78′ Jonatan Collado es va inventar una genialitat que es va passejar pel travesser. Instants que prolongaven la remuntada. I al 81′ un David Toro genial es va fer una autopassada per encarar el porter i ser travat. Penal que no ho va ser. David Toro no va desaprofitar l’ocasió i va fer embogir Les Grases des dels 11 metres. 3-2!!!! I més i més i més. Un vendaval blanc-i-blau. Al 89′ David Toro esmolava la punteria i des de fora de l’àrea acanonava per signar el quart gol que va provocar corredisses per les graderies. El Santfe havia liquidat tots els complexos. En ple festival, David Romo va assistir Jonatan Collado perquè Guille Naranjo en segona acció dibuixés un esplendorós cinc al marcador. Final de festa. De la misèria i l’abisme a picar les portes del cel. Primera batalla superada; en queden nou. Continuem. Som el Santfe.

Santfeliuenc FC:

Toni Lechuga, Carlos García (Guille Naranjo, 81′), César (Adri Toro, 81′), Álex Torres, Mario, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña (Romo, 46′), David Toro (Joan Rubio, 89′), Sani (Alegre, 81′) i Jonatan Collado.

UA Horta:

David Pérez, Eric Ruiz, Lucas (Juanlu, 75′), Xavi, Genís, Germán Collado (Cristian, 86′), Mario (Aleix Arenas, 54′), Miki (Alfi, 75′) Aumatell, Joel Méndez i Jandro.

Gols:

0 – 1, Jandro, 5′

0 – 2, Joel Méndez, 32′

1 – 2, David Toro, 37′

2 – 2, Romo, 68′

3 – 2, David Toro, de penal, 82′

4 – 2, David Toro, 89′

5 – 2, Guille Naranjo, 93′

Àrbitre:

Curiel Riera. Es va equivocar en el penal. Abans, a instàncies del seu assistent havia tallat una clara acció de gol de Jonatan Collado. Va amonestar els santfeliuencs David Toro i Álex Torres; i els visitants Eric Ruiz i David Pérez.

Quadern de notes:

– 68 minuts circulant per l’abisme i 22 minuts per capgirar el rumb de la història.

– Hat Trick de David Toro. Es va posar l’equip a les esquenes. La millor versió d’un futbolista que es va reivindicar.

– Quan el mestre Romo juga que es silenciï el món.

– Dia de retrobament a Les Grases. Pocs equips han patit tant la solitud com el Santfeliuenc.

– Primera batalla guanyada. En queden nou. Figueres, propera destinació.

– Andrés González va commemorar el 500 i va rebre un regalàs.

– L’Horta va passar d’estar a un punt del Santfeliuenc a quedar-ne a set i amb el gol average desfet.

Hat Trick reivindicatiu de David Toro

La bona imatge no evita el Play Off de descens

CE EUROPA 2 (PRATS, 48′ I GUTI, 75′) ….. SANTFELIUENC FC 1 (DAVID TORO, 86′)

ÀRBITRE: MARC PUJOL PRAT (DELEGACIÓ OSONA) 

NOU SARDENYA: 500 ESPECTADORS

MATÍ DE DIVENDRES SANT ASSOLELLAT I TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Abocats al Play Off de descens amb la convicció que ens en sortirem. Un bon Santfeliuenc al Nou Sardenya va resisitir 48 minuts l’embranzida d’un rival que s’atansa a la renovada Segona B. El gol europeista a l’inici de la represa va llastar les opcions d’un Santfeliuenc ferm i sòlid al primer acte. El gol de David Toro al 86′ i una clara oportunitat de Sergi Boira al 93′ van poder canviar el destí del primer matx jugat amb públic des de l’octubre. Cal posar el comptador a zero i treballar sense xarxa per una permanència que ha de ser realitat en deu setmanes. Ara sí, tothom a remar i remar i remar perquè damunt la taula hi ha el futur del futbol a Sant Feliu. No ho podem perdre.

Final de volta amb resum comprimit de la temporada: un Santfeliuenc competitiu però amb poc crèdit ofensiu va veure com un gol llastava totes les seves opcions. Els locals, amb tot de cara, van sortir decidits a tastar des de primera hora el debutant Toni Lechuga. La primera al 13′ en una centrada de Nolla que David Jiménez a l’àrea petita va enviar als núvols. El Santfeliuenc va respondre a través de David Toro amb un xut des del centre de l’àrea que va rebutjar Sergio Fernández. Els blanc-i-blaus van exhibir frescor i solidesa per contenir les embranzides locals esperonades per la seva afició. Passat l’equador, Adri Toro ho va intentar en els millors minuts. Els de Gràcia van esperar al tram final per començar a mostrar les urpes. Cinc minuts finals d’ofegament amb clares ocasions per al buc insígnia, Álex Cano, i per a Nolla en una acció ben resolta per Toni Lechuga i la rereguarda sota el llindar de la ratlla de gol. Primer acte esperançador.

L’Europa, tanmateix, ha demostrat en aquesta lliga atípica una solidesa incontestable. I l’inici del segon acte en va ser una mostra. Vist i no vist. Prats va recollir una pilota a la frontera de l’àrea gran per engaltar un xutàs imparable que es va colar a la porteria amb violència. La resposta del Santfeliuenc: Guille Naranjo en una bona acció col·lectiva la va tenir i molt clara però el seu xut potent però centrat el va rebutjar Sergio. Grandesa i misèria del futbol que és un estat d’ànim. El partit, però, va anar adquirint una tonalitat escapulada. Els locals amb tot de cara van controlar i dominar. El Santfeliuenc va exhibir un cert desgast. l 64′ i al 72′ els locals van desaprofitar oportunitats molts clara. Especialment remarcable una acció defensiva de Sergi Boira que, en un esforç generós, va salvar sota pals una rematada de David Jiménez que els aficionats locals ja celebravem. Van ser, però, escenes que van prologar el segon dels locals. En una acció col·lectiva marca del seu futbol, David Jiménez va assistir amb una passada al segon pal que va recollir subtil amb el cap Albert Martí i també amb el el cap i a mitja altura Guti va empènyar-la a la xarxa. Deliri local. Amb el partit mig resolt, el Santfeliuenc va continuar lluitant. Andrés González va donar descans a la primera unitat i David Toro a la sortida d’un córner es va avaçar tothom i de cap enviar la pilota a la xarxa. I de nou, la desgràcia. El Santfeliuenc es va multiplicar a l’atac i al 93′ Sergi Boira a la petita no va poder superar la sortida de Sergio Fernández quan l’empat es coquetejava al marcador. I per si no no n’hi havia prou el decidit lateral santfeliuenc va acabar lesionat. Final, derrota i consumació d’un Play Off que semblava una evidència abans de jugar.

CE Europa:

Sergio, Sergi Pastells, Guti, Álex Cano, Castell, Uri, Pau López (Varona, 78′), Prats, Albert Martí (Fode, 83′), David Jiménez i Nolla (Carlos Cano, 68′).

Santfeliuenc FC:

Toni Lechuga, Sergi Boira, Álex Torres (Mario, 68′), Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña (Roger Vidal, 80′), Adri Toro (Sani, 68′), Guille Naranjo (César, 80′), David Toro i Jonatan Collado (Iván Hernández, 80′).

Gols:

1 – 0, Prats, 48′

2 – 0, Guti, 75′

2 – 1, David Toro, 86′

Àrbitre:

Pujol Prat. Excessivament meticulós amb el Santfeliuenc. Va amonestar el local Prats; i als santfeliuencs Carlos García, Adri Toro, Álex Torres, Alfonso Castellano, David Toro i César.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc viurà els dos mesos més importants de la seva història recent. Deu jornades per mantenir la Tercera Divisió. Deu finals agòniques i sense xarxa.

– El Nou Sardenya no era el millor escenari per jugar-se la temporada en un sisè lloc quimèric. Amb tot, els blanc-i-blaus van oferir una imatge notable.

– Debut de Toni Lechuga. L’andalús haurà de ser un bastió en la segona fase.

– Dia de festa al Nou Sardenya. Els locals van segellar amb victòria una temporada triomfal que olora a ascens. A la Vila de Gràcia hi tornen els dies de glòria.

Les imatges del CE Europa i del Santfeliuenc FC, gentilesa d’Àngel Garreta, ceeuropa.cat

Empat a res

SANTFELIUENC FC 1 (ADRI TORO, 10′) ….. MONTAÑESA CF 1 (DANI RUIZ, 21′)

ÀRBITRE: BERNAT MAS LÓPEZ (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 13 GRAUS

Punt final a la primera fase a Les Grases. Empat insuficient d’un Santfe que va meréixer més però a qui li va faltar punteria i convicció davant un rival ferit. Ara sí el Santfeliuenc, si no hi ha carambola inversemblant, es veurà obligat a disputar el Play Out. Una lligueta entre deu equips, els cinc últims dels grups A i B, i sis descensos. Només quatre repetiran a Tercera. Caldrà fer mans i mànigues per una salvació que ha de ser construïda entre tots. Confiança tota, però també responsabilitat. Ens hi juguem molts anys de futbol a Sant Feliu.

El somni, esvaït. El Santfeliuenc se la jugava. L’última i agònica i angoixant i obsessiva i nerviosa oportunitat. Adri Toro va escriure una melodia ben bonica al minut 10 quan va engaltar un xut impressionant des de més enllà de la balconada de l’àrea que va dibuixar una paràbola extraordinària. Gol de traca i mocador. Alegria fugissera. Al minut 21 Dani Ruiz va aprofitar una centrada de Joshua per tornar les taules. Sant tornem-hi que no has estat res. Empat que va donar pasa a vint minuts llargs i esmorteïts, només trencats per una clara ocasió de Sergi Boira (42′) que en bona posició va creuar excessivament la pilota, i una acció polèmica amb gol anul·lat a David Toro que va servir per a abaixar el teló del primer acte amb polèmica i enrenou a la banqueta. Les protestes van costar l’expulsió de Luismi López (45′).

Després de la represa l’angoixa i la necessitat van superar l’ordre i la raó. Per acabar-ho d’adobar Juan Lorente es va lesionar i Andrés González es va veure obligar a recórrer al juvenil Sergi Sánchez, cinquè porter del curs. Hi ha temporades que més val tancar la paradeta. El Santfeliuenc es va fer amb el domini. La Montañesa, fatigada, esperava i mirava de sorprendre en contracops imprecisos. Al 72′ David Romo és va fer mal a la cuixa i va haver de deixar el terreny de joc. Els blanc-i-blaus, col·lapsats per la necessitat, van encerclar l’àrea dels de Nou Barris. Sergi Boira al 79′ va acaronar el gol en posició franca. Al 80′, David Toro també en una magnífica situació no va encertar amb la porteria. Minuts finals marcats per l’ombra de la incertesa. Un clar contracop va ser tallat per un fora de joc en el millor dels casos dubtós. Instants finals per a signar un empat metzinós i que complica el futur, ja que ens aboca a una promoció de descens de resultat massa incert i perillós.

Santfeliuenc FC:

Juan Lorente (Sergi Sánchez, 52′), Sergi Boira, Álex Torres, Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña, Adri Toro, Guille Naranjo (Sani, 67′), Romo (Iván Hernández, 72′) i David Toro.

CF Montañesa:

Segovia, Joshua, Santos, Álex Alba (Pedro García, 58′), Marc García (Aleix Lage, 79′) Bidari (Omar, 46′) (Haitam, 89′), Ion Vázquez, Serrán, Dani Ruiz, Verdú i Soriano.

Gols

1 – 0, Adri Toro, 10′

1 – 1, Dani Ruiz, 21′

Àrbitre:

Mas López. El seu arbitratge va ser molt protestas pels dos equips. Va amonestar el santfeliuenc Guille Naranjo; i als barcelonins Calderé, Serrán, Marc García, Aleix Lage, Omar Balde, Santos i Pedro García, Va expulsar amb vermella directa Luismi Lopéz (en entrenador Santfeliuenc i Ramon Maria Calderé (entrenador Montañesa).

Quadern de notes:

– Punt final a una primera volta truculenta a Les Grases: 10 punts de 30. Un bagatge paupèrrim.

– N’hi ha per llogar-hi cadires: cinc porters, lesionats a dojo, equip esquinçat. Caldrà remar molt i molt per reconstruir un col·lectiu que acaba la primera fase ferit.

– Tres setmanes per planificar l’inici del Play Out. Amb dos objectius: recuperar l’estabilitat a la porteria i recuperar peces al camp. Banyoles, Horta, Sants, Figueres i Peralada seran probablement els rivals.

– La Montañesa de Ramon Maria Calderé haurà de recórrer a un miracle si vol salvar-se dels descens. Temporada molt dolenta per a un equip que havia recuperat de manera brillant la categoria però que no ha sabut fer-se a aquest format exprés de la competició.

I la vida segueix igual

SANTFELIUENC FC 0 ….. CP SAN CRISTÓBAL 2 (ESCAMILLA, 69′ I ABDE, 94′)

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS


Els trens que passen. Tan a prop i tan lluny. El Santfeliuenc va desaprofitar l’enèsima ocasió d’enfilar-se al sisè lloc. Els blanc-i-blaus, amb clara vocació ofensiva, no van poder amb el fermesa dels egarencs, que al minut 69 van inaugurar el marcador. Sani i Edu Naranjo van acaronar l’empat però en l’última acció els visitants van rematar la victòria i la permanència. El Santfeliuenc haurà de seguir remant. El proper dimecres de nou a Les Grases i contra la Montañesa.

El partit més esperat. El sisè lloc com a utopia o desencant. Primera mitja hora de conservadorisme i cartes marcades. Santfeliuencs i egarencs interpretant amb aplicació el seu paper. Els blanc-i-blaus fent-se forts en la zona de contenció i els egarencs amb solidesa i cap fissura. L’arribada més clara per al Santfe en una rematada potent de David Toro (18′) a l’altura del punt de penal que va obligar a treballar de valent Carles. Els visitants, sovintejaven els dominis del debutant Juan Lorente sense opcions clares però amb convenciment tatuat a la pell que arribaria la seva. Intermedi.
Represa sense alteracions. El San Cristóbal va fer un pas endavant i el Santfeliuenc va demostrar que jugar amb un equip decididament ofensiu no garanteix més accions de gol. El San Cristóbal, amb parsimònia però també amb constància, va anar modelant el partit al seu territori favorit: el dels petits detalls que resolen. I al 69′ una acció per banda esquerra de l’incisiu Mario Cantí la va rematar a la xarxa Roger Escamilla amb un tret ajustat. Les Grases convertit de nou en hospital de campanya de Tercera. El sancionat Andrés González va moure la banqueta a la recerca d’un capgirament utòpic. No obstant el Santfeliuenc amb la segona unitat va comparèixer amb més fluidesa a l’àrea. Al 77′ a Sani li va ballar una pilota al cap que no va saber rematat entre pals, i al 81′ una acció atrevida de Dani Peña per la banda dreta la va rematar amb potència Edu Naranjo en posició privilegiada. Amb el Santfe abocat a l’atac, els egarencs van clavar l’estocada de mort. Abde va resoldre un contracop que va guiar el punt final a un partit de nou ben amarg. Tocarà sumar contra la Monta. No ens quedarà una altra.


Santfeliuenc FC:

Juan Lorente, Sergi Boira, Álex Torres (Joan Rubio,81′) Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano (Edu, 81′), David Toro (Adri Toro, 81′) Sani, Guillem Naranjo (Maldonado, 77′), Romo i Jonatan Collado (Peña, 77′).

CP San Cristóbal:

Carles, Gerard, Chechu (Óscar Sierra, 23′) Ricki, Adrien, Mendoza (Sergi, 87′), Tom, Mario Domingo, Obspo, Mario Cantí (Juanpi, 87′) i Escamilla (Abde, 93′).


Gols:

0 – 1, Escamilla, 69′

0 – 2, Abde, 94′

Àrbitre:

Pedro Vozmediano. Sense complicacions. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado i Guille Naranjo; i a l’egarenc Mario Domingo.

Quadern de notes:

– De nou, decepció. El Santfeliuenc no va poder amb la revelació de la temporada.

– Patacada per a una afició que “ha vist” volar 18 punts de Les Grases en 9 partits. Així és impossible.

– Actuació digna del jove Juan Lorente que va haver de cobrir les ferides a la porteria. Una desgràcia més al cabàs.- Un Santfeliuenc ofensiu només va sovintejar l’àrea terrassenca a les acaballes.

– El San Cristóbal segella la seva continuïtat a la categoria i ara lluitarà amb el seu veí per la tercera posició. Impressionant campanya.

Seguim ben vius!

CF IGUALADA 1 (ADRI GIMENO, 76′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (GUILLE NARANJO, 44′ I SERGI BOIRA, 69′)

ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

ESTADI MUNICIPAL LES COMES

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

Estètica del patiment. Esperit de resistència. Santfe, total. El Santfeliuenc es torna a enfilar al tren del Top 6 després de superar a Les Comes l’Igualada. El Santfeliuenc es va avançar abans del descans i va disposar d’opcions per golejar al segon acte però només Sergi Boira va trobar el gol. No obstant, el gol de l’Igualada, l’expulsió d’Álex Torres i les expulsions d’Andrés González i del delegat José Ramón Molina, van pintar de dramatisme el desenllaç d’un matx que es va abraonar al minut 99. Sortosament el destí va ser bo i aquesta victòria permet que reneixi de bat a bat la il·lusió. El Santfe se situa a només un punt del Pobla de Mafumet i el Castelldefels. Tres finals (San Cristóbal, Montañesa i Europa) i la recerca per un històric sisè lloc que donaria el bitllet per jugar la promoció d’ascens a la nova Segona B.

Els inicis van ser tempestuosos. Jaume Duran es feia mal a la cuixa i havia d’abandonar el terreny de joc. Els fantasmes del passat. I Álex Baño s’erigia en Superman en treure un gol cantat a Luque en llançament de falta a l’escaire. Passat el primer quart d’hora, els blanc-i-blaus (amb ducat rosa i blanc a Les Comes) es van començar a espolsar la son de les orelles. David Romo i Sani van començar a tastar àrea de l’Anoia. I al minut 44 el primer quan en una sèrie de rebutjos a l’àrea i indecisions defensives, Guillem Naranjo atent va armar la cama i va enviar la pilota a la xarxa. Un gol d’aquells que saben a glòria pura en temps de necessitat peremptòria.

Inici de la represa amb ensurt. De nou Álex Baño en paper heroic va salvar un mà a mà amb Carlos Contreras. Els locals van voler cremar totes les naus en deu minuts intensos. El Santfeliuenc va saber atemperar el joc i es va fer amb el domini del mig del camp i a còpia de contracops va bombardejar l’àrea igualadina. Jonatan Collado en dues ocasions va acaronar el gol, en una ho va evitar el pal i en l’altra el porter. Els blanc-i-blaus cuinaven el gol. Un gol que va arribar amb protagonista inesperat. Sergi Boira de cop de cap decidit i avançant-se a tota la rereguarda va clavar un gran gol. Partit decidit? Som el Santfe i talment com mai ens rendim tampoc mai deixem de patir. Professió de risc. La comoditat va durar set minuts. El temps que van necessitar els locals a inaugurar el seu compte quan Adri Gimeno va aprofitar una falta a la balconada de l’àrea després d’unes mans de Kevin Sánchez. Començava l’eterna roda del temps. El Santfe, decidit a complicar-se l’existència es va quedar amb deu. Álex torres (79′) veia la segona groga. El Santfeliuenc va saber gestionar bé el tram final, però la banqueta va viure amb nervis que van costar l’expulsió d’Andrés González i el delegat. Prolongació gegantina (99′), cor desbocat, però, al capdavall, victòria que ens torna a donar vida, molta vida, a manca de tres final no aptes per a gent ordenada. Tot continua ben viu.

CF Igualada:

Romans, Sergi Casals (Éric González, 85′), Benito, Eppy, Dani Ortiz, Adri Gimeno (Marcè, 85′), Genís (Sergio Álvarez, 65′), Luque, Contreras (Goran, 80′), Martí (Pedro, 80′) i Arnau

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Jaume Duran (César, 7′) (Peña, (92′) Carlos García, Álex Torres, Alfonso Castellano, Kevin Sánchez, Sani (David Toro, 66′), Guillem Naranjo (Maldonado, 66′), Romo (Joan Rubio, 92′)i Jonatan Collado.

Gols:

0 – 1, Guillem Naranjo, 44′

0 – 2, Sergi Boira, 69′

1 – 2, Adri Gimeno, 76′

Àrbitre:

Carrillo Vílchez. Els últims minuts els va viure permanentment atent a la banqueta del Santfeliuenc. Decisions exagerades. Va amonestar el santfeliuenc Álex Torres. Va expulsar amb doble targeta groga Álex Torres (79′) i Andrés González (84′). I va expulsar amb targeta vermella directa el delegat Juan Ramón Molina.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc es torna a pujar al tren de la il·lusió. Les ensopegades de Castelldefels i Pobla de Mafumet, i la victòria a Les Comes permeten que allò que dimecres semblava esvair-se ara torna a reviscolar amb vida intensa.

– No podem fallar contra el San Cristóbal. Ara sí tots hem de remar per sumar tres punts que ens podrien obrir les portes al cel.

– El Santfeliuenc no va ser aliè a la celebració del 8 de març i va estrenar samarreta amb ducats color fúcsia i blanc.

– L’Igualada, rècord negatiu. No guanya des del 1 de novembre. Així és impossible romandre a Tercera Divisió. 

Mai no ens rendim. Seguim ben vius!!!

Operació rescat

SANTFELIUENC FC 0 ….. UE CASTELLDEFELS 1 (JUANITO, 16′)

ÀRBITRE: JUAN MANUEL MARTÍN VARAS (DELEGACIÓ BAIX LLOBREGAT)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

El sisè lloc, s’esvaeix. Si no definitivament, sí són cada cop més escasses i avares les opcions del Santfeliuenc de fugir de la fase de descens. Un gran gol de Juanito al minut 16, precedit d’errades d’envergadura al mig del camp, va condemnar un Santfeliuenc tan voluntariós com improductiu i obstinadament tediós. Els blanc-i-blaus van anar a remolc d’un Castelldefels pràctic i amb la lliçó apresa. Ara cal centrar-se en guanyar l’Igualada i la Montañesa, i entrar a la segona fase amb una puntuació alta que permeti circular amb una certa tranquil·litat.

Quan no és, no és. Un gol, un gran gol de Juanito des de més enllà de la balconada de l’àrea va condemnar un Santfe que es jugava una final, però que tanmateix mai va exhibir la tensió ni la intensitat necessàries per a un matx de tal envergadura. Primer quart d’hora de conservadorisme i vigilància mútua només trencat per una acció del bellugadís visitant Fran Orellana i un llançament de falta de David Romo. I al 16′ el drama quan en una acció filla d’un córner a favor del Santfeliuenc, els grocs van llançar en llarg una pilota que Alex Baño va treure en sortida esbojarrada de cap, Mario va lliurar el mig del camp a un rival i que Juanito, més murri que ningú, va avançar sense fre per engaltar un tret fort i ajustat des de la distancia que va superar el porter blanc-i-blau. Gran gol precedit d’una sèrie encadenada d’errades. El pes del gol va intuir una tímida reacció. David Romo i sobretot Alfonso Castellano de cap van poder empatar. El derbi es va anar equilibrant amb una lleugera superioritat marinera i alguna opció santfeliuenca resolta per l’uruguaià Yamandú, especialment en un xut ajustat d’Álex Torres. Peces esfilagarsades d’un tapís incomplet. Descans i cares de preocupació. S’intuïa una reacció complicada.

L’inici de la represa va donar poques esperances. El Santfeliuenc maniobrava amb més cor que cap; el Castelldefels, còmodament assentat, esperava el seu moment per clavar una fiblada definitiva. Els blanc-i-blaus van tenir la seva al 67′ quan Alfonso Castellano va rematar una passada per banda dreta de Sergi Boira. Poca peça al teler. El Castelldefels en diverses contres va poder sentenciar; no obstant, la defensa blanc-i-blava va evitar el segon gol amb accions de mèrit. Al 77′ Aitor Serrano en bona posició però poc angle va enviar la pilota a la dreta d’Álex Baño. Epíleg insuls. El Santfeliuenc sense capacitat de més va acabar sucumbint davant un Castelldefels sempre un pas per endavant. Derrota o més que derrota. Toca refer-se i sumar sis de sis contra l’Igualada i la Montañesa, però el futur serà jugar la promoció per evitar el descens … si no hi ha miracle.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Álex Torres, Carlos García (Peña, 46′), Mario, Joan Rubio, Kevin Sánchez (Cesar, 65′), Alfonso Castellano (Adri Toro, 78′), Sani (David Toro, 78′), Romo (Maldonado, 78′) i Jonatan Collado.

UE Castelldefels:

Yamandú, Juanito, Joel Coch, Marimón, Alan, Joel Cañaveras, Pedro Bilbao (Aitor Serrano, 73′), Kike Ramírez (Kevin Díaz, 57′), Jonathan Ferreira (Guillem Hernández, 46′), Fran Orellana (Fabregat, 86′) i Vives (Puel, 86′).

Gol:

0 – 1, Juanito, 16′

Àrbitre:

Martín Varas. El seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els santfeliuencs Kevin Sánchez, Sergi Boira; i als castelldefellencs Jonathan Ferreira, Yamandú, Kevin Díaz i Joel Coch.

Incidències:

El santfeliuenc FC va estrenar canal propi a Youtube. Disposarà d’accés directe a través de la pàgina web santfefc.com. Una iniciativa amb voluntat de continuïtat i que mira de fer una mica més amable la relació amb els seguidors que tant trobem a faltar.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc no va exhibir la intensitat necessària per al partit clau de la lliga.

– Una sèrie encadenada d’errades al mig del camp va costar una derrota dolorosa i que complica el futur.

– Ara tot passa per fer un 6 de 6 amb l’Igualada i la Montañesa.

– El Castelldefels, irregular, suma tres punts i lluitarà pel sisè lloc en un frec a frec amb la Pobla de Mafumet.

Derrota amb polèmica

TERRASSA FC 1 (ÁLEX FERNÁNDEZ, 8′) ….. SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ MORILLO (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

ESTADI OLÍMPIC DE TERRASSA (PORTA TANCADA)

MATÍ AMB CEL AMB SOL I NÚVOLS, I VENTADA RATXEJADA. TEMPERATURA DE 14 GRAUS

Els rígids codis del futbol. Les samarretes que pesen massa. El Santfeliuenc va caure a l’Olímpic de Terrassa i ho va fer perquè l’àrbitre va obviar dos penals a l’àrea local i va tallar una acció clara de Jonatan Collado quan encarava sol porteria. Un arbitratge molt desencertat que va privar els blanc-i-blaus de sumar almenys un punt. Un gol de falta d’Álex Fernández al minut 8 va semblar escriure la crònica repetida d’un matx que aquest cop es va estimbar pel costat fosc de la vida. No podem mirar enrere i sí al proper dimecres (19 hores) en una final de finals contra la Montañesa.

Déjà vu. O si més no així semblava quan un projectil executat per Álex Fernández al minut 8 foradava la xarxa d’Álex Baño. Una història mil vegades repetida. I és que al Santfeliuenc se li ennuega el feu egarenc. Els locals van poder deixar resolt el duel en els 25 minuts inaugurals. Un Santfe en standby veia com els de Juanjo García dominaven a plaer. Una aturada excel·lent d’Álex Baño a rematada de Sergi Arranz i un xut al pal de Josu van evitar tancar la paradeta abans d’hora. No obstant el Santfeliuenc va començar a sortir de la cova i una jugada va encendre els ànims. Jonatan Collado es va endinsar amb claredat a l’àrea i va ser escombrat per Pelegrín. Penal i expulsió perquè el defensor vermell ja havia vist una targeta. Doncs bé, rectifiquem: ni penal, ni expulsió ni res de res. La indignació es va traduir en bons moments de futbol i domini santfeliuenc si bé només un xut des de la distància d’Alfonso Castellano va interrompre el matí al debutant Xavi Betran.

La represa no va ser si no un vull i no puc amenitzat per un àrbitre que va tallar les ales als blanc-i-blaus quan volien desfermar el vol. Un Terrassa adormit i pensant en el futur, es va anar deixant domesticar per un Santfe dominador però incapaç de traduir les intencions en oportunitats. Andrés González va oxigenar amb un triple canvi i entrada de Dani Peña, Sani i Edu Naranjo. I al 75′ una acció col·lectiva la va culminar Kevin Sánchez amb una centrada potent que va impactar en el braç desplegat de Sergio Castillo. Penal inapel·lable, no per això novament obviat. La repetició detinguda de la imatge no admet cap dubte. I al 80′ Jonatan Collado va robar la cartera la defensa del Terrassa però quan es disposava a plantar-se dins l’àrea l’acció va quedar tallada per una falta que només va existir en el cap de l’àrbitre. Així es van consumir els minuts. Així el Santfeliuenc va tornar a sortir de buit de Terrassa. I axí el senyor Fernández Morillo va escriure una pàgina no gaire brillant.

Terrassa FC:

Xavi Betran, Salva, Lucas Viña, Sergio Castillo, Pelegrín (Mico, 46′), Álex Fernández, Adri Lledó (Joel Luna, 78′), Josu (Albert López, 61′), Sergi Arranz, Jaume (José Enrique, 87′) i Ivan Agudo (Galeano,61′).

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Alegre (Jaume Duran, 28′), Carlos García (Adri Toro, 88′), Mario, Joan Rubio (Edu Naranjo, 68′), Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Guillem Naranjo (Peña, 68′), Romo (Sani, 68′) i Jonatan Collado.

Gol:

1 – 0, Álex Fernández, 8′

Àrbitre:

Fernández Morillo. Reviseu bé el vídeo. Va amonestar els locals Pelegrín, Adri Lledó, Jaume, Josu i Albert López; i als santfeliuencs Peña i Carlos García.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc va ser durament castigat per un arbitratge que no va estar a l’alçada de les circumstàncies.

– Cal mossegar més en atac. Certament els dos penals ho van ser però els blanci-blaus no van provar al debutant Xavi Betrán.

– Comença un tram final d’envergadura. La primera final: el dimecres (19) contra la Montañesa. Després ens esperen Castelldefels, Igualada i San Cristóbal. 

– El Terrassa amb el fre de mà activat en va tenir prou amb 25 minuts convincents i les errades arbitrals

Emotiu homenatge al jove Othman. Una mort que ha commogut el futbol català