De la glòria al desencís

CF POBLA MAFUMET 1 (ZAKA, 93′)  ….. SANTFELIUENC FC 1 (SERGIO MORGADO, 89′)

ÀRBITRE: ALEJANDRO FERNÁNDEZ PÉREZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL D’ESPORTS (PORTA TANCADA)

MATÍ AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS

El Santfeliuenc va solcar en quatre minuts la prima i subtil frontera que separa la glòria de la frustració. Al minut 89 Sergio Morgado va aprofitar una pilota robada en la sortida defensiva dels locals per fer un gol que enfilava els blanc-i-blaus a les portes de la glòria. Al 93′, quan el rellotge agonitzava, el local Zaka va saltar més que ningú per enviar la pilota a la xarxa i deixar als blanc-i-blaus a la mel als llavis i mai millor dit. Un empat que en altres circumstàncies caldria haver qualificat de bo, però que ara es vestia amb un sabor pintat de color amarg. Jaume Duran va tornar a la titularitat. No ho feia des del 3 de març de 2019.

De la importància dels punts. El Santfeliuenc sabia que sumar a la Pobla era vital. No obstant el primer terç del matx no va ser bo. Els blanc-i-blaus no es van sentir còmodes i els locals van portar la iniciativa amb suficiència. La pilota cremava a l’àrea d’Alex Baño. Al minut 9 Karim, en bona rematada, va ajustar la pilota a prop de la porteria. I al minut 11 el jove porter blanc-i-blau va haver d’avortar un xut perillós després d’una acció col·lectiva dels locals. I ensurt encara més gran quan al 16′ l’àrbitre, a instàncies de l’assistent, va anul·lar un gol de cap de Karim. Primers vint minuts per a la millora. De mica en mica els d’Andrés González van anar adquirint un color més amable. Els locals van rebaixar la seva pressió i els blanc-i-blaus van fer un pas endavant. Un recuperat Jaume Duran es va esmunyir per la banda esquerra passada la mitja hora però la seva centrada no va trobar candidat a la rematada. La part final del primer acte va estar dominada per la contemplació mútua. 

A l’inici del segon acte, els locals van voler repetir la fotografia dels primers minuts però ara la pressió no va ser tan decidida, i les arribades de perill es van substranciar en xuts des de la distància amb no gaire neguit per a Álex. Moviments a les banquetes -amb retorn del mag David Romo- i inici del tram final amb la constatació que els petits detalls podien decidir el destí de la setena visita del Santfe a La Pobla a Tercera Divisió. Un Santfeliuenc molt ordenat en defensa va interpretar amb nota alta el seu paper. El vent en contra va ser un altre convidat no desitjat. Tot i així els blanc-i-blaus van decidir tirar pel dret i anar a per totes. Al minut 79 una assistència premium de Romo va habilitar Jonatan Collado que no va trobar la xarxa per molt poc. S’estava coent alguna de grossa. I al 89′ una intensa pressió a la sortida defensiva dels locals va donar els seus fruit quan Sergio Morgado es va fer amb una pilota que ja no va soltar, es va endinsar a l’àrea i va deixar anar una pilota amb una direcció precisa: la xarxa. Gol. Bogeria. Frenesí. El Santfeliuenc feia un salt de qualitat. Malauradament el final es va tòrcer i la felicitat es va eclipsar. Al 93′, quan el temps es desintegrava, una falta servida a la zona de mitjos per Dani Molina la va puntejar amb el cap Zaka a la xarxa. Empat i final. Final travessat per l’amargor. Tan a prop…

CF Pobla Mafumet:

Dani Parra, Dani Argilaga, Gabri Cardozo (Dani Molina, 69′), Óscar Sanz, Miravent, Karim (Guillem Martínez, 87′), Bruno (Sergi Caballero, 64′), Iván de la Peña, Marc Álvarez (Jordi Oribe, 64′), Bernat Guiu (Zaka, 83′) i Carlos Martínez.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira (Edu Naranjo, 87′), Jaume Duran, Carlos García, Álex Torres (Sergio Morgado, 64′), Mario, Kevin Sánchez, Adri Toro (Alfonso Castellano, 64′), Jonatan Collado, Joan Rubio i César (Romo, 64′).

Gols:

0 – 1, Sergio Morgado, 89′

1 – 1, Zaka, 93′

Àrbitre:

Fernández Pérez. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar el local Bruno; i als santfeliuencs César i Jonatan Collado.

Quadern de notes:

– Quan tens la victòria al cabàs que te l’arrabassin en l’últim segon fa mal. 

– Tres partits a Les Grases: Europa, Montañesa i Vilafranca. Cal filar molt prim i sumar, sumar, sumar…

– Jaume Duran tornava a la titularitat i ho va fer com a capità.

– El Pobla de Mafumet va salvar un punt per bé que l’empat va ser just.

Una de les millors notícies del primer partit de l’any del Santfe, el retorn del noi de la casa, Jaume Duran, i amb més amb l’honor de capitania.

Font de la imatge: ConLdeLucia

Reacció tardana i insuficient

CP SAN CRISTÓBAL 1 (ÓSCAR SIERRA, 40′) ….. SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIÓ BARCELONA

CAMP MUNICIAPAL CA N’ANGLADA. PORTA TANCADA

MATÍ AMB CEL SERÈ. TEMPERATURA DE 12 GRAUS

El Santfeliuenc va ensopegar en tots els paranys que va disposar el San Cristóbal. Un gol d’Óscar Sierra a les acaballes del primer acte en va ser prou argument perquè els locals derrotessin un Santfeliuenc que, en el seu últim partit del 2020, només va aparèixer en els 5 minuts finals amb travesser de Sani. Partit dolent, a estones brut i aspre, en què els locals van ser millors fins i tot amb inferioritat numèrica. Punt final a un any tatuat a foc per la pandèmia. A partir del 2021 més i esperem que millor i amb l’objectiu d’acabar la primera fase entre els sis primers. Aquest Santfe ha apuntat bones maneres que ara s’han de ratificar en una segona volta que no serà apta per a cors sensibles.

El santfeliuenc no es va sentir comode ni de sortida ni gairebé mai. Sempre a remolc de la proposta dels locals, Álex Baño es va haver de lluir al minut 10 en una acció diàfana dels locals. A partir del minut 20 el duel entre aspirants al Top 6 es va embrutir. Sani va picar en el joc subterrani dels locals i la temperatura va pujar. Un quart d’hora amb més tensió i males formes que futbol i amb diversos futbolistes entregats a una guerra de guerrilles sense sentit que només va trencar alguna acció del lluitador Sergio Morgado. Al darrer tram del primer acte els egarencs van fer un pas endavant i el Santfeliuenc no en va saber respondre.  Al minut 40 jugada d’estratègia encunyada per Mario Cantí i Óscar Sierra sense oposició i còmodament instal·lat a l’àrea va picar en diagonal una pilota que va morir a la xarxa. El gol més sever en l´escenari menys indicat. Final tràgic del primer acte.

Després de la represa al Santfeliuenc li va costar refer-se. El San Cristóbal interpretava el seu paper de manera còmoda i rutinària. Els jugadors d’Andrés González, que al 57′ va introduir un triple canvi que buscava una reacció, vivien d’esquenes a porteria i les tímides propostes ofensives tenien color blanc-i-blau, però blanc-i-blau local. El Santfeliuenc va tenir ocasió de reengarxar-se arran de l’expulsió de Tino Mendoza (64′), que va veure la segona groga en tallar amb falta una progressió de Jonatan Collado. Però ni amb superioritat el Santfe va tenir llum. Els locals van seguir a la seva, estrenyent les línies i fins i tot en algun contracop van coquetejar amb l’opció de tancar el matx. Van haver de passar 85 minuts perquè el Santfeliuenc aparegués en atac. I de fet Sani va tenir al seu cap una de les poques i grans ocasions en un cop de cap potent que va impactar amb contundència al travesser. Seguint aquest bucle ofensiu, Dani Peña mitjançant una puntada a l’interior de l’àrea va provar Zapico. Petits detalls en un matí gris i insubstancial. Els locals van aconseguir el seu premi i el Santfeliuenc es va quedar amb la il·lusió del que podria haver estat un matí gran de comiat. Caldra seguir remant.

CP San Cristóbal:

Zapico, Óscar Sierra, Cristian, Adrien, Sergi Martínez, Mendoza, Roger Escamilla (Adri Rivas, 89′), Andy, Obispo (Chechu, 87′), Tom Diawara i Mario Cantí (Ricki, 67′).

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon (Alegre, 57′), Carlos García, Joan Rubio (Kevin Sánchez, 57′), Álex Torres (Edu Naranjo, 77′), César (Adri Toro, 77′), Sergio Morgado (Sergi Boira, 57′), Peña, Sani, Alfonso Castellano i Jonatan Collado.

Gol:

1 – 0, Óscar Sierra, 40′

Àrbitre:

Carrillo Vílchez. La seva actuació va ser correcta tot i que els jugadors no li ho van posar fàcil. Va amonestar els egarens Tino Mendoza, Tom Diawara, Cristian, Óscar Sierra i Óscar Ballabriga. I als santfeliuencs Sani, Álex Torres, Carlos García, Kevin Sánchez i Juan Ramón Molina. Va expulsar per doble targeta groga Tino Mendoza (64′).

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc no va exhibir el matí més gloriós de futbol. Sempre a remolc de la proposta del locals, va caure a tots els paranys que van posar els jugadors d’Oliver Ballabriga.

– De nou, Ca N’Anglada es revela com un camp especialment hostil als interessos del Santfeliuenc.

– Cal fer bons aquests 13 punts. I ara tocarà tornar amb força per viure 11 finals sense dret a l’esmena.

– El San Cristóbal va desenvolupar el seu rol a la perfecció. Tres punts que serveixen per a presentar candidatura al Top 6 més cobejat.

Victòria majúscula a Les Grases

SANTFELIUENC FC 2 (PEÑA, 21′ I JONATAN COLLADO, 28′) ….. CF IGUALADA 0

ÀRBITRE: MARC PUJOL PRAT (DELEGACIÓ OSONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES. SENSE PÚBLIC

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA MOLT FREDA, 8 GRAUS

Victòria de victòries. El Santfeliuenc segueix sumant i ho fa a més davant un rival directe. Els gols de Peña i Jonatan Collado al primer acte van aplanar el camí. A la segona part, un Santfe conservador va saber salvar el marcador, deixar la porteria a zero i fins i tot haver ampliat la renda si Mario no hagués desaprofitat una pena màxima. Meritòria, molt meritòria temporada fins a la jornada 8. La força del conjunt està capgirant una dramàtica situació provocada per l’allau de baixes.

Quan els punts ho són tot. El Santfeliuenc no es va trobar còmode d’inici. L’Igualada va començar proposant davant un Santfe desdibuixat. La solvència defensiva i la rapidesa d’Álex Baño van evitar maldecaps. A partir del quart d’hora els blanc-i-blaus van despertar per treure’s la son de les orelles i fer-se fort a la parcel·la ampla. El canterà retornat Sergi Morgado, tocat per la vareta màgica, va començar a despullar la defensa igualadina. L’espigat extrem va fer més d’un forat a còpia de cavalcades que apuraven la línia de fons. Al minut 21 l’enginyer Dani Peña va construir una acció des de la línia de mitjos, va servir amb segell de qualitat a Jonatan Collado i un teva meva amb rematada convençuda a l’interior de l’àrea de Peña que foradava la porteria dels de l’Anoia. El jove Peña va celebrar el seu aniversari de la millor manera. Un Santfe desbocat va travessar una part dolça de futbol. Peña teixia, Morgado desbordava i Collado apuntava. Al minut 28 Sergio Morgado es va disparar com l’electricitat, va esmunyir la banda, va tenir temps a inventar-se un centre xut ajustat que el porter va desviar de manera defectuosa i Collado, amb la punta esmolada, va fer un kià, kià, kià i barraca que ja en són dos. El gol va servir per atemperar el ritme. El Santfe va recular amb una renda consoladora i els igualadins van sovintejar l’àrea pero no gaire sobrats de conviccions.

L’inici del segon acte no va diferir gaire. El Santfe conservava i l’Igualada mirava de progressar. Intercanvi de cops amb una de clara per a Morgado i una altra per a Sergio Álvarez. El partit s’endinsava al tram decisiu amb un puntet d’incertesa. Els visitants van mirar de fer un pas endavant i el Santfe va respondre amb contracops un xic tímids. No va ser fins als últims deu minuts que el matx es va trencar. Al 85′ passada de luxe de César que Mario no va aprofitar. I al 89′ pilotada assistència en llarg d’Alfonso Castellano que César Valero va controlar per penetrar a l’àrea i rebre una penal inapel·lable. Mario el va llençar atrevidament però el porter va endevinar-li la intenció. Un pal de l’Igualada i una gran intervenció d’Álex Baño van signar l’epíleg a una victòria d’importància majúscula per al present i sobretot per guaitar el futur amb esperança. 

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon, Álex Torres (Adri Toro, 82′), Joan Rubio, Mario, Alfonso Castellano, Sergio Morgado (Sergi Boira, 70′), César, Sani (Edu Naranjo, 89′), Peña (Kevin Sánchez, 70′) i Jonatan Collado (Jaume Duran, 89′).

CF Igualada:

Jose Domingo, Sergi, David López (Favio, 75′), Bernat Benito, Bernat, Eric González, Genís (Martí Just, 63′), Huertas (Pedro Calvo, 63′), Luque, Sergio Álvarez i Arnau Cuadras (Lucas Palma, 46′).

Gols:

1 – 0, Peña, 21′

2 – 0, Jonatan Collado, 28′

Àrbitre:

Pujol Prat. Va deixar jugar massa. Molt protestat pels futbolistes igualadins en un parell d’accions conflictives a l’àrea. Va amonestar els santfeliuencs Sani, Álex Torres i Kevin Sánchez; i als igualadins David, Arnau, Lucas, Martí, Jose Domingo i Calvo.

Quadern de notes:

– Quin mèrit el del Santfe! Un equip mutilat per les baixes està completant una primera volta amb nota altíssima. 13 punts en 8 jornades són números extraordinaris.

– Sergio Morgado, el noi de la casa es reivindica amb froça i decisió.

– El jove Dani Peña va bufar l’espelma 19 amb un gol de qualitat. Molt futbol a les seves botes. Un futbolista que caldrà cuidar.

– El Santfeliuenc segueix sumant punts contra equips de la taula mitja baixa. Això és una dada interessant per a la segona fase.

– L’Igualada va fer el mateix que la temporada passada a Les Grases: exhibir un joc alegre però d’obstinada nul·litat ofensiva.

Una imatge ja tradicional cada aniversari. I ja en van 115.
Dani Peña, 19è aniversari amb regal

Derbi tenyit de blanc-i-blau

UE CASTELLDEFELS 1 (VIVES, 94′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (MARIMÓN, PRÒPIA PORTA, 32′ I ADRI TORO, 87′)

ÀRBITRE: MARC OLTRA SÁEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL ELS CANYARS. PORTA TANCADA

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 18 GRAUS

Quina victòria tan preuada. El Santfeliuenc, molt delmat per les absències, va fer un pas endavant i es va imposar amb justícia un Castelldefels eclipsat. Un gol afortunat superada la mitja hora i un segon signat pel petit dels Toro (87′) després d’una acció de Sergio Morgado van afaiçonar tres punts recoberts de pa d’or. Només un golàs de Vives a les acaballes va poder superar la resistència d’un encertat Álex Baño. Victòria gran en dies de derbi amb final feliç.

Primera mitja hora dominada pel tedi. El Castelldefels gairebé no proposava tot i que portava una tímida iniciativa, i el Santfeliuenc, còmode i no consumint forces, esperava alguna escleta per progressar en atac. La primera dels locals al 26′ quan l’ex Kevin Díaz no va encertar rematar una pilota que vagarejava l’àrea petita. I al 32′ l’asssalt a la banca. Guillem Ramon va enlairar una falta lateral i el central Marimón de cap quan el globus queia va enviar-la a la xarxa. Un gol tan afortunat com valuós. El gol va donar confiança un Santfe molt ben situat. Els grocs s’estavellaven mamíferament contra el sistema teixit per Andrés González. Guanyar el descans per davant en el marcador era un bon presagi. Caldria, però, picar molta pedra.

A la represa, però, tothom esperava la reacció dels locals i, a la vegada, dubtava del contorn de resistència que exerciria el Santfe. Els grocs van començar a multiplicar-se en atac. Els blanc-i-blaus van exhibir solidesa defensiva i Álex Baño va brindar els millors minuts de la lliga. Al minut 57′ el jove porter va fer la doble aturada de la jornada a cop de cap de Sergi Navarro i a rematada a boca de canó de Pedro Bilbao. Reflexos felins per avortar un gol cantat. Els blanc-i-blaus, sense cometre errades, van anar centrifugant el domini dels de Carrillo. Fins i tot la societat Collado/Castellano va poder fer mal la rereguarda en alguna acció notable però sense punteria. Això sí el partit va anar trencant-se de manera accelerada. El Castelldefels esmunyia la banda. Álex Baño molt ràpid d’idees va saber respondre amb nota alta. Al minut 83 un xut potent de rosca de Guille Marín va comptar amb una altra gran intervenció de Baño. I a la contra…zas, zas. Sergio Morgado va aprofitar el recanvi per fer una acció personal amb servei a Adri Toro que, ben instal·lat al segon pal, regalava uns d’aquells gols que valen una lliga sencera.  El Castelldefels, a la desesperada, va acabar el partit assetjant l’àrea blanc-i-blava. Però només un golàs de Joan Vives des de la balconada de l’àrea amb el rellotge agònic va poder amb la resistència d’Álex Baño. Gol anecdòtic; victòria majúscula, descomunal, insuperable. Esmena a la totalitat.

UE Castelldefels:

Romero, Cristian Fabregat, Blasco (Joel Cañaveras, 88′), Marimón, Alan (Guille Marín, 74′), Joel Coch (Guillem Josa, 46′), Jonathan Ferreira (Jaume Aparicio, 88′), Vives, Pedro Bilbao, Kevin Díaz (Sergio Navarro, 52′) i Aitor Serrano.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon, Joan Rubio (Sergio Morgado, 67′), Álex Torres, Mario (Kevin Sánchez, 84′) Alfonso Castellano, César, Peña (Adri Toro, 80), Sani, Jonatan Collado i Iván Hernández (Otger, 67′).

Gols:

0 – 1, Marimón, pròpia porta, 32′

0 – 2, Adri Toro, 87′

1 – 2, Vives. 94′

Àrbitre

Oltra Sáez. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Blasco i Jaume Aparicio; i als santfeliuencs Joan Rubio, Sani i Dani Jiménez (fisioterapeuta).

Quadern de notes:

– Santfe, especialista en el més difícil. Delmat per les baixes les ganes de guanyar van superar a les dificultats.

– La solidesa defensiva i l’encert d’Álex Baño van servir per conquerir una victòria més que important i decisiva en una competició d’alenada curta.

– Els Canyars, un escenari especialment propici a Tercera Divisió. Cinc victòries en les set visites en categoria nacional.

– El Castelldefels quan va despertar no va trobar l’encert ofensiu. Molt eclipsat a la primera part i amb poca convicció al segon acte.

Un minut de record per a Diego Armando Maradona.
Un minut per al record de Diego Armando Maradona
Alegria, justificada

Massa càstig a Les Grases

SANTFELIUENC FC 0 ….. TERRASSA FC 3 (SERGI ARRANZ, 7′; AKI, 60′ I KILIAN, 69′)

ÀRBITRE: ENRIC BUREU MÉNDEZ (DELEGACIÓ BARCELONA

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA

TARDA VESPRE AMB TEMPERATURA FRESCA, 13 GRAUS

Un càstig excessiu. El gol del Terrassa de pena màxima al minut 7 va ser un llast per a un Santfeliuenc que fins al minut 60 va coquetejar amb insistència amb l’empat. La falta de punteria va evitar un empat que no hauria estat immerescut. El segon gol del Terrassa va segellar la sort del matx. Derrota que deixa, no obstant, millors sensacions que la de fa 15 dies davant el Manresa. La sobrecarregada infermeria blanc-i-blava, condiciona.

Demanàvem a la prèvia jugar sense complexos. I certament durant dues terceres parts el Santfeliuenc va exhibir desimboltura per bé que el penal i la lesió abans de l’intermedi d’Albert Alegre van ser ferides massa profundes. D’inici, successió d’anades i tornades. Els dos equips trepitjaven amb generositat les àrees. Tanmateix molt aviat el partit va adquirir tonalitat vermella. Una pilota solta dins l’àrea i un xoc de cames va acabar amb penal. El golejador Sergi Arranz no ho va desaprofitar. El gol va esperonar el Santfeliuenc que va signar mitja hora de mèrit en què va coquetejar amb el gol. Al minut 13 en una penetració per banda esquerra d’Albert Alegre culminada amb una centrada valuosa però sense rematador. I al 16′ en una de molt clara de Jonatan Collado que va deixar en evidència la rereguarda però el seu xut massa previsible i centrat va anar a les mans d’Ortega. El Santfeliuenc ensenyava les dents. El Terrassa reculava i oferia dubtes defensius. Bon futbol i oportunitats però absència de gol. Els visitants van drenar el domini santfeliuenc i al tram crepuscular del primer acte va acaronar fins i tot la sèntencia en dues bones oportunitats, però ni Sergi Arranz ni Aki en sengles posicions clares van tenir les idees clares.

El segon acte va iniciar-se amb el Santfe ensenyant múscul. De nou, 15 minuts de notable amb opcions d’empat per a Sani i Maldo. Tanmateix quan més arribaven els blanc-i-blaus els visitants van respondre amb un punyal. Jugada per banda dreta amb servei per a Aki que, de xut sec i potent, va dibuixar el segon. Els d’Andrés González encara es podrien haver reenganxat a la respiració assistida si Sani, que va guanyar l’esquena a un defensa, sol davant porteria no hagués enviat la pilota per damunt del travesser en posició de privilegi. Van ser les darreres aparicions d’un Santfe ajusticiat pel tercer gol. Kilian en una acció amb marca de qualitat va eclipsar totes les aspiracions del Santfeliuenc. Vint minut per donar entrada a futbolistes menys habituals i sobretot per començar a pensar en Castelldefels. Cal aixecar-se. La derrota, lògica atès el potencial del Terrassa i la saturació de baixes, no ha de malmetre la moral. Aquest equip competeix. Sap competir.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Álex Torres, Albert Alegre (Joan Rubio, 35′), Guille Ramon, Mario, Alfonso Castellano, César (Christian, 78′), Peña, San (Adri Toro, 78′) i, Jonatan Collado (Edu Naranjo, 73′) i Maldonado (Sergio Morgado, 73′).

Terrassa FC:

Ortega, Salva (Luna, 78′), Castillo, Lucas Viña, Pelegrín, Mico, Adri Lledó (José Enrique, 78′), Josu (Akis, 73′), Sergi Arranz, Akito (kilian, 62′) i Jaume (Álex Fernández, 62′).

Gols:

0 – 1, Sergi Arranz, de penal, 7′

0 – 2, Aki, 60′

0 – 3, Kilian, 69′

Àrbitre:

Bureu Méndez. Arbitratge prou fluixet. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado, Maldonado, Guille Cordón (banqueta), Albert Alegre, Cesar i Sani; i als visitants Mico, Josu, Salva i Lucas Viña. Va expulsar per doble targeta groga Mico (87′).

Quadern de notes:

– Un Santfeliuenc voluntariós no va merèixer un càstig tan sever. 

– Jonatan Collado va tenir a les seves botes l’empat. Una acció que va poder canviar la sort del partit.

– Un Santfe amb la infermeria plena a vessar. Les baixes llasten.

– El Terrassa va complir amb el seu paper de favorit però sense entusiasme.

Així sí, Santfe, així sí!

UE VALLS 0 …. SANTFELIUENC FC 3 (SANI, 8′; JONATAN COLLADO, 22′ I CARLOS GARCÍA, 38′)

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIO BARCELONA)

ESTADI MUNICIPAL EL VILAR (PORTA TANCADA)

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 16 GRAUS

Bany d’autoestima. Un Santfeliuenc exemplar va anorrear tots els fantasmes, va oblidar la derrota de la setmana passada i va golejar en un camp especialment esquerp en la nostra història. Mitja hora esplèndida coronada amb tres gols va servir per construir una victòria a domicili amb una signatura de present i de futur senzillament incalculable. Amb aquest compromís i dedicació podem aspirar a tot. Avui, nit d’alegria. Demà, a continuar treballant amb modèstia i humilitat. Tot es pot fer si ensenyem aquest compromís.

Sense concessions. Així va sortir un dels millors Santfeliuenc dels últims temps a domicili. Pressió des de l’inici en la sortida de pilota vallenca, tenacitat i convenciment contra un rival tan necessitat com aclaparat. D’entrada, Sani al primer minut va acaronar el gol. Pròleg a mitja hora torrencial. Al minut 8 el jove César Valero va construir des de la línia de mitjos per obrir camp a un Jonatan Collado que, en estat de gràcia, va regalar a Sani una centrada de mil·limètrica precisió suïssa que l’espigat davanter va enviar irremissiblement a la xarxa. El gol va donar tranquil·litat i confiança. Les escomeses dels locals eren controlades amb educació i, a més a més, Jonatan Collado reivindicava el protagonisme. En una acció marca de la casa, el talentós extrem se’n va anar de tothom i amb un xut sec i precís va batre el porter tarragoní. Escenari de promesa. Els locals van mirar de tornar-se a enganxar al partit. Álex Baño va passar alguna situació de risc. No obstant era el dia del Santfe. Al minut 38, jugada d’estratègia perquè l’incombustible Carlos Garcia aparegués a prop del segon pal per ensenyar a la pilota el camí de la xarxa. Triplàs.  Descans somiat. Tarda de promesa en un dels feus més difícils.

La missió a la represa era clara. Superar el primer quart d’hora sense ensurts. I un Santfe aplicat va complir fil per randa la missió. Els tímids atacs locals morien a les cames de la rereguarda santfeliuenca. I quan no, Álex Baño va intervenir amb nota alta per avortar un mà a mà amb Cesc Martínez. Andrés González va anar alleujant i descarregant de minuts els seus futbolistes i va donar presència a la segona unitat. El matx, dat i beneit, es va anar consumint sense cap ensurt remarcable. Tres punts que haurem de cuidar. Tres punts per tornar-nos a embarcar en un vaixell que porta pintada la paraula esperança.

UE Valls:

Agüera, Torre, Miró (Plana, 58′), Guasch (Óscar Pérez, 77′), Giralte, Miranda, Estivill (Xavi Fabra, 58′), Sergi Masqué (Kuku, 77′), Aleix Ruiz, Cesc Martínez (Sergi Gómez, 77′) i Sergi Gestí.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon (Peña, 70′), Carlos García, Álex Torres, Albert Alegre, Sergi Boira, César Valero (Otger, 82′), Alfonso Castellanos, Sani (Joan Rubio, 82′), Adri Toro (Sergio Morgado, 70′) i Jonatan Collado (Iván Hernández, 87′).

Gols:

0-1 Sani, 8′

0-2 Jonatan Collado, 23′

0-3 Carlos García, 38′

Àrbitre:

Pedrol Vozmediano. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Aleix Ruiz, Miró, Cesc Martínez, Giralte, Agüera i Estivill; i als santfeliuencs Guille Ramon, Álex Torres i Carlos García.

Quadern de notes:

– El gran Rufino Horta, des del cel, va guiar el Santfe a El Vilar.

– Intensitat, decisió, convenciment, els atributs per a un victòria de valor incalculable.

– En mitja hora el Santfeliuenc va fer el triple de gols que en els 360 minuts precedents. Coses de la vida, coses del futbol. Estranya criatura que tants ens agrada.

– El Valls no acaba d’adaptar-se a les exigències de la Tercera Divisió. Molt poca oposició davant un Santfe amb moltes baixes.

Una nit feliç

Derrota severa a Les Grases; reflexió profunda

SANTFELIUENC FC 0 ….. CE MANRESA 3 (TONI SUREDA, 40′; TONI SUREDA, 52′ I ERIK RAFAEL, 55′)

ÀRBITRE: ANTONIO RAMÍREZ PLAZA (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES. PORTA TANCADA

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS

Derrota severa i toc d’atenció. Un Santfeliuenc llastat per les baixes no va poder oposar resistència davant un Manresa superior, que, arran del primer gol abans del descans va dominar a plaer al marcador i al joc. Tres gols que encara van poder ser-ne més davant un Santfeliuenc sense opcions que a partir del minut 40 es va cloure com un puny.

Avisats estàvem. El Manresa havia completat una pretemporada de luxe i el nivell dels seus reforços criden l’atenció malgrat les dues derrotes inicials. La primera mitja hora va ser equilibrada amb una tímida superioritat bagenca. Al minut 18 el bellugadís Noah va provar d’assaltar la fortalesa amb un xut bombejat que a punt va estar de sorprendre Álex. El santfe, però, va completar una part central del primer acte esperançadora. Jonatan Collado al 23′ va provar el porter amb un xut des de la distància. I al 34′ Cesar en una falta comesa damunt Collado va ajustar la pilota a escassos centímetres del pal. Tanmateix quan els blanc-i-blaus semblaven més desperts, una acció per banda dreta de Noah al 40′ va deixar amb un pam de nas la rereguarda per assistir Toni Sureda que, lliure de marca, va estrenar el marcador. El Santfeliuenc va exhibir esperit de reacció i Collado en solitari a l’àrea petita va ensopegar amb Marc Vito dos minuts més tard en un gol mig cantat.

Després de la represa, el caos. El Manresa va sortir decidit a fer mal i es va trobar un Santfe tou, desaparegut i sense la mínima capacitat de contenir l’allau de futbol visitant. Al 52′ Toni Sureda des del vèrtex de l’àrea es va inventar un xut que va anar a la xarxa després de tocar el travesser. I en plena efervescència manresana una gran acció d’Erik Rafael que ell mateix va segellar amb un xut de qualitat en diagonal per dibuixar un desolador 0 a 3. Més de 35 minuts de penitència. El Santfeliuenc, superat per les circumstàncies, no va poder fer res més que contenir la ferida. El Manresa, còmode, desimbolt i amb futbolistes de classe encara va poder eixamplar el marcador. Un pal i alguna aturada meritòria d’Álex Baño van evitar una sagnia encara més dolorosa. Derrota, derrota sense arguments, derrota que ha de convidar a una reflexió severa perquè aquest no és el camí. Després de dos resultats esperançadors toca picar molta pedra i posar el rellotge a zero. I Valls se’ns afigura com una sortida cabdal avant la lettre per a les aspiracions de permanència.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Otger (Albert Alegre, 59′), Joan Rubio, Carlos García, Mario (Adri Toro, 68′), Maldonado (Peña, 59′), César, Sani, Jonatan Collado (Alfonso Castellano, 68′) i Sergio Morgado (Guille Ramon, 68′).

CE Manresa:

Marc Vito, Nil Pradas, Casta (Amantini, 71′), Juli Serrano, Marc Cuello (Álex Sánchez, 61′), Moha, Toni Sureda (Solernou, 71′), Uri Pérez, Noah (Jordi García, 78′), Erik Rafael i Franco Nántez (Aleix Díaz, 61′).

Gols:

0 – 1, Toni Sureda, 40′

0 – 2, Toni Sureda, 52′

0 – 3, Erik Rafael, 55′

Àrbitre:

Ramírez Plaza. El seu arbitratge va ser discret. Va amonestar els santfeliuencs César i Adri Toro; i els manresans Erik Rafael, Marc Cuello i Juli Serrano.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc no va estar a l’altura que li exigia un adversari com el Manresa. Perdut, desasistit, sense esma, sense rumb. Així és impossible bastir una il·lusió.

– La derrota obliga a viatjar a Valls amb peus de plom. No sumar a l’Alt Camp dispararia les alarmes.

– La desolació pel resultat encara es va fer més evident per la desolació de Les Grases. Futbol a porta tancada. Tota la pena del món.

– El Manresa va demostrar qualitat, classe i idees clares. Va guanyar amb justícia, contundència i superioritat manifesta.

Les Grases sense afició. Pròleg a una desoladora tarda de futbol a Sant Feliu.