El CB Santfeliuenc abonat al clarobscur

D’una victòria de rècord i qualificada d’estratosfèrica contra el Flanigan Calvia (119-121) a una derrota a casa contra el Grup Barna (75-77). Així es resum l’inici del 2017 per als jugadors que entrena Boris Balibrea. Irregularitat amanida amb moments de bon joc i d’altres per oblidar que condensen una temporada de clarobscurs i que no acaba de satisfer les expectatives en l’any del 90 aniversari.


L’inici del 2017 va fer viajar al Santfeliuenc a Balears. En un partit èpic que va tenir tres pròrrogues una super cistella de Xavi Guirao (37 punts i 41 de valoració) va inclinar la victòria per als blau i blancs en un matx de 240 punts. Malauradament l’heroïcitat mallorquina no va tenir continuïtat i en el retorn al Juan Carlos Navarro va tocar tastar el sabor amarg de la derrota. Un primers vint minuts per a oblidar (24-43) van obligar a una reacció a la desesperada que es va consumar  en una pròrroga (69-69). Al temps del suplement i quan tot semblava de cara va sortir creu. El Santfeliuenc no va trobar cistella i els barcelonins remant i fent la goma van aconseguir una victòria de mèrit.

Lliga molt igualada

El Santfeliuenc clou la primera volta amb un balanç de sis victòries i set derrotes i en novena posició. En línies generals, uns número que no eren els esperats en la desena temporada EBA, si bé la igualtat del grup (a només dues victòries de les posicions de play off) encara dóna marge el conjunt que entrena Boris Balibrea.

unnamed-1

unnamed

El CB Santfeliuenc pren posicions a còpia de victòries

Una gran victòria en el primer viatge llarg. El CB Santfeliuenc va sumar la tercera victòria a la Lliga EBA després de superar l’Olivar de Saragossa per 73 a 79. El nou projecte de Boris Balibrea, en la desena participació consecutiva en categoria nacional, comença a enlairar-se després d’un inici agredolç. El Santfeliuenc es va mostrar molt resolutiu a la capital aragonesa i als dos quarts finals va resoldre un matx equilibrat que havia començat amb domini local.


Una mica de tot ha regalat l’inici de la temporada per al primer equip del degà del bàsquet santfeliuenc en una temporada que per al club és de celebració triple. Dues victòries consecutives -Menorca i Olivar- enfilen els blau i blanc a la part noble de la classificació després d’alguna derrota sonada.

La Lliga Catalana es va saldar amb l’eliminació amarga a la primera ronda ja que la classificació va ser per al Martorell amb una dolorosa derrota al Juan Carlos Navarro. I l’inici de lliga tampoc no va ser bo. La visita a Castellbisbal va acabar amb un clar 81 a 67 per als vallesans. Molt diferent va ser la història en l’estrena a casa. Els de Balibrea van donar el do de pit vencent per un contundent 79 a 52 el Salt. Tanmateix la bona imatge no va tenir continuïtat i en la tercera jornada els de Balibrea van caure per un estrepitós 84 a 49 contra el Martorell Solvin. Calia reaccionar i sortosament la reacció ha arribat de manera convincent. A la quarta jornada el Santfeliuenc es va imposar al fins aleshores imbatut Made in Menorca per 83 a 74. I aquest cap de setmana ha estat molt propici per aconseguir la primera victòria a domicili contra el saragossans de l’Olivar (73-79).

dsc_7584-696x465

El CB Santfeliuenc versió vintage comença a sumar victòries amb fluïdesa. La directiva que presideix Josan Daban vol que la temporada de la dècada sigui especialment propícia.

El Sant Llorenç es dóna un bany d’orgull

L’handbol gràcies al Sant Llorenç està irrompent al panorama esportiu de la ciutat amb moltíssima força. 275 esportistes i 22 equips dibuixen un escenari més optimista que mai per a un esport que va ser gran i que ara comença a retrobar-se amb la història, però amb més consciència dels seus fonaments. El Sant Llorenç va aprofitar el tram final de l’Handbolicat, que tindrà la traca grossa el proper dimecres amb la doble disputa de les finals de la Supercopa de Catalunya al Juan Carlos Navarro, per presentar a la ciutat un incalculable patrimoni fet amb paciència i molta feina durant la dècada última.


El Club Handbol Sant Llorenç va ensenyar a la ciutat els seus 22 equips i 275 esportistes. Un acte que va omplir les graderies de l’Andrey Xepkin i que va comptar amb el suport de l’Ajuntament amb la presència de l’alcalde, Jordi San José, i de la regidora d’esports, Lourdes Borrell, i que va viure el moment més emotiu amb la presentació de l'”Special handbol”. Per primera vegada l’handbol de Sant Feliu disposarà d’un equip amb una clara vocació d’integració social des de la diversitat i que participarà  a la lliga “demanoenmano”, una competició organitzada per la Federació Catalana. L’Andrey Xepkin es va posar dempeus per saludar la primera avenura d’aquest esportistes que van reivindicar el seu dret a fer esport des de la diferència i la integració.

En el torn de parlaments Gabriel Hernández va evocar l’admirable 2016, l’any en què Sant Feliu està sent la ciutat seu de l’handbolicat. El màxim mandatari roig-i-negre no es va voler oblidar del gran moment que viu el club, que ha recuperat la flama adormida de l’handbol, i va recordar l’exposició del 75è aniversari, “un èxit gràcies a la col·laboració decidida dels grans de l’handbol santfeliuenc de totes les èpoques”. El president va acomiadar la seva al·locució convidant tothom a la doble disputa de les finals de la Supercopa de Catalunya aquest dimecres al Juan Carlos Navarro (KH 7 BM Granollers – Amposta Lagrama -17.15-; FC Barcelona Lassa – Fraikin Granollers -21-). L’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va elogiar la tasca de la família de l’handbol de Sant Feliu ara molt ben representada per l’Handbol Sant Llorenç. I la regidora d’esports, Lourdes Borrell, va esperonar tots els equips i en especial el sènior en la seva lluita per pujar a Lliga Catalana Antonio Lázaro.

Presentació amb derrota. Sant Llorenç 21 Calella 25

La jornada no va poder tancar-se per la porta gran. El Sant Llorenç va perdre el seu primer partit de lliga (fins ara comptava amb un ple de victòries, 3 de 3). Els d’Andrey Xepkin van caure 21 a 25 contra el Calella en el duel de les superbanquetes, ja que Salva Puig, ex jugador professional del Balonmano Granollers, entrena als maresmencs. Un duel de favorits per l’ascens que va caure de costat visitant gràcies al seu encert ofensiu i la major consistència de la banqueta. Els santfeliuencs van anar a remolc durant bona part del matx però no va ser fins als últims minuts que es van acomiadar de la lluita pels punts. Els problemes ofensius dels extrems lllorencians també van ser un llast al llarg dels 60 minuts. Una derrota que no ha de tacar, però, la bona línia d’un equip que aquesta temporada sospira per una de les tres places d’ascens.

Un projecte ambiciós que somia retornar Sant Feliu a l’elit

El primer equip del Sant Llorenç entrenat per Andrey Xepkin s’ha reforçat a consciència per lluitar sense complexos per una de les tres posicions que donarien el bitllet a la Lliga Catalana Antonio Lázaro, la máxima categoria de l’handbol català i la lliga inferior abans de les categories regides per la Federació Espanyola d’Handbol.

En el nou projecte brillen amb llum pròpia dues incorporacions que procedeixen de Primera Nacional i que han de fer el salt de qualitat col·lectiu: els laterals Roberto Recio (CH Esplugues) i David Pueyo (CH Sant Joan Despí). A més, els roigs esperen disposar de la reincorporació més desitjada, Marc Raventós. El lateral de la casa es va lesionar la temporada passada i tothom confia que a finals d’any pugui reintegrar-se al grup per acabar de cosir un bloc poderós. Un equip molt competitiu que no defuig l’adjectiu de favorit i que ha començat la lliga amb bon peu (victòries contra Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei i Terrassa) malgrat la derrota contra el Calella.

La plantilla del primer equip és la següent:

Porters: Tomás Álvarez, Andrés García i Pau Carreras (Sant Quirze).

Extrems: Xavi Andreu, Manel Carrión i Dani Serrano.

Laterals: Àlex Malid (Sant Quirze), Marc Raventós, David Pueyo (Sant Joan Despí), Andrés Fernández i Roberto Recio (Esplugues).

Centrals: Jaume Vidal, Enric Ballús, Sergio Mateos i Roger Hernández.

Pivots: David Gil i Manel Pinto.

cvy-fcxgaazj8yLa foto de família del Sant Llorenç, cada temporada més atapeïda

cvy871dwaaau6mlGabriel Hernández en el moment del seu parlament

cvy0srbxgaas_jnEl duel d’invictes de Primera Catalana va ser per al Calella

sant-lloL’Andrey Xepkin es va omplir per compartir una nova gran jornada d’handbol

El CB Santfeliuenc s’exhibeix en l’estrena oficial d’un any d’aniversari

descargaTemporada commemorativista. 90 anys d’història i primera dècada a EBA. El nou CBS que dirigiex Boris Balibrea va anar per feina i va superar per un rotund 57 a 88 el Cerdanyola en la primera jornada de la Lliga Catalana EBA. Un inici rutilant per a una temporada que la directiva que presideix Josan Daban vol que sigui més ambiciosa que mai.

AAFF_90-anys-696x984

14199195_10153669800606793_987400619193314433_n (1)El CB Santfeliuenc va iniciar aquest cap de setmana la temporada del 90 aniversari. Diversos actes esportius i socials acompanyaran un any de celebracions per a un dels pioners del bàsquet català i espanyol.


El CB Santfeliuenc va tenir una estrena triomfal en competició oficial i es va passejar a la pista del debutant a EBA CB Cerdanyola. El renovat projecte que dirigeix el jove Boris Balibrea ja dominava al minut 10 per sis punts (12-18). Diferències que no van deixar d’incrementar-se al llarg dels 30 minuts següents. Al descans el 24 a 38 ja dibuixava una superioritat nítida que va ser ratificada al final del tercer temps (37 a 64). Els blau i blancs, més blau i blancs que mai abillats amb una samarreta que evoca la fundacional, van segellar el matx amb un 57 a 88 que palesava la clara superioritat.

Debuts de Diop i Kinoshita

Amb els santfeliuencs van debutar el senegalès Mohaumadou Diop, que inicia quatre anys més tard la segona etapa després de dues temporades al Villarrobledo del grup B d’EBA, i el japonès Isao Kinoshita, ex jugador del Vendrell de Copa Catalunya el curs anterior.

Una victòria contra el Martorell donaria el pas a quarts de final

Si els santfeliuencs no fallen al Juan Carlos Navarro (dissabte 10 setembre a les 20 hores) i guanyen al Martorell Solvin hauran aconseguit el bitllet per a quarts. Fa cinc temporades que els de Sant Feliu no passen el primer tall. Recordem que l’any 2010 l’equip que llavors dirigia Ferran Aranda va aixecar el primer anell de campió de Catalunya.

CrhfdKFWEAE8MG7

CBS model vintage per a commemorar un any de números rodons: 90 anys de la fundació (1927) i desena temporada a EBA (2006 – 2007). El millor bàsquet de la ciutat està de retorn per viure un any que s’intueix excepcional amb un model de club molt consolidat.

Nos volvimos a quedar en la orilla. El CN Sant Feliu no pudo defender los tres goles de la ida

CW HERMANAS EMASESA 10CN SANT FELIU 5

PARCIALES: 4-0/3-2/2-2/1-1

PROMICIÓN DE ASCENSO A DIVISIÓN DE HONOR, VUELTA

CENTRO ACUÁTICO DE MONTEQUINTO

ASISTENCIA: 400 ESPECTADORES

No pudo ser. Por segunda vez la promoción se convirtió en un muro inaccesible para el Sant Feliu. Lo que más temía Manolo Suárez se cumplió con despiadada crudeza y un pésimo cuarto inicial (4-0) dilapidó buena parte del trabajo laboriosamente modelado en la ida. Las jugadoras del Sant Feliu controlaron la hemorragia en los minutos posteriores y un gol de Núria Sento en el último cuarto (9-5) entreabrió la puerta de la reacción. Pero el décimo tanto sevillano cercenó el más mínimo atisbo de esperanza. La norteamericana Nila Ward con cinco goles, ausente en la ida, abrochó la permanencia andaluza. 


Las cosas no pudieron empezar peor. Un Sant Feliu muy atascado en ataque y atenazado por la presión vio cómo las locales en cuatro minutos equilibraban la eliminatoria. Un gol inicial de Lorena Miranda y dos de Nila Ward constituían un serio aviso. Las de Manolo Suárez trataron de estrenar la portería nazarena pero faltó fortuna y los árbitros anularon un gol a Núria Sento por falta en ataque. Para acabar de remachar un inicio desastroso, Salguero hizo el cuarto en el último suspiro.

El CN Sant Feliu necesitaba marcar para tratar de volver a luchar por el ascenso. Y si bien es cierto que las waterpolistas de Manolo Suárez suturaron las heridas defensivas los goles tardaron en llegar. Carmona firmó un 5 a 0 letal. Eva Alegre a los 12 minutos – demasiados minutos de orfanda anotadora- estrenó el contador santfeliuenc. Sin embargo las locales buscaron rematar la faena y dos goles de la omnipresente Lina Ward convertía el sueño del ascenso en terrorio quimérico. Antes del descanso Marta Manchegó soltó el brazo para firmar el 7 a 2.

Quedaban 16 minutos y de perdidas al río. Un Sant Feliu más afianzado en la piscina empezó a controlar los ataques locales con una defensa menos porosa, si bien Linda Ward no desaprovechó la suya para poner el ocho. Marta Manchego respondió con decisión para el 8 a 3 pero Lorena Miranda a mano cambiada dibujaba un 9 a 3 casi casi definitivo. Antes del final del cuarto, Raquel Maldonado devolvía un rayo de esperanza con el 9 a 4.

El Sant Feliu encaró el último cuarto decidido a morir matando. El cansancio de los dos equipos pareció favorecer a nuestras representantes pese a la mayor fortaleza física andaluza. Una Núria Sento incansablemente luchadora y activa, mantuvo al equipo con vida y más aún al poner el 9 a 5 a falta de cuatro minutos. La presión cambiaba de bando. Las de Manolo Suárez tuvieron un par de acciones de ataque que sin embargo no vieron portería. Y la local Sara Carmona fundió todas las ilusiones al anotar un ahora sí definitivo 10 a 5. A la desesperada, el Sant Feliu lo intentó pero los ataques murieron en manos de la portera Lucía Trinidad. Era el punto final a la temporada y el adiós amargo a un ascenso que se acarició pero que volvió a escaparse en la última orilla. Nos toca esperar un año más y conformanos con pensar que a la tercera irá la vencida.

CW DOS HERMANAS 10: Lucía Trinidad, Bridgette Sousa, Xenia Sánchez, Dolores Salguero 1, María Roldán, Lola Díaz, Sara Carmona 2, Lorena Miranda 2, Celia Reina, Nila Ward 5, Claudia Garzón e Isabel Hurtado.

CN SANT FELIU 5: Mia López, Anna Segurana, Carolina Nogueras, Anna Maria Dalmases, Eva Alegre 1,  Raquel Maldonado 1, Marta Manchego 2, Nerea Contreras 1, Núria Sento 1 y Paula Carcereny.

Ci_SN47WkAAL_4a

Ci_iDKxXIAAoFTW

No pudo ser. Las ilusionadas jugadoras del CN Sant Feliu que volaban a Sevilla no han podido cumplir el sueño del ascenso, pero han vuelto a dejar el waterpolo de la ciudad en un gran lugar. Dos goles por el camino dejaron a las jugadoras de Manolo Suárez de nuevo en Primera División.

No pudo ser. Las ilusionadas jugadoras del CN Sant Feliu que volaban a Sevilla no han podido cumplir el sueño del ascenso, pero han vuelto a dejar el waterpolo de la ciudad en un gran lugar. Dos goles por el camino dejaron a las jugadoras de Manolo Suárez de nuevo en Primera División.

Un buen botín para un bravísimo CN Sant Feliu

CN SANT FELIU 11 CW DOS HERMANAS EMASESA 8

IDA, PROMOCIÓN DE ASCENSO A DIVISIÓN DE HONOR

PARCIALES: 2-1/4-2/3-2/2-3

COMPLEX MUNICIPAL DE PISCINES

ASISTENCIA: 400 ESPECTADORES

El partido más esperado de la temporada se saldó con un buen resultado del CN Sant Feliu. Gran ambiente, mucha pasión y al final un marcador que no deja ni de lejos la eliminatoria cerrada pero que permitirá a las waterpolistas de Sant Feliu acudir a Sevilla con la maleta cargada de esperanza. 32 minutos y tres goles separan al Sant Feliu del tercer ascenso a División de Honor. Las de Sant Feliu defendieron con uñas y dientes la mejor de las rentas posibles e incluso tuvieron opciones de poner algún gol más por el camino. Ya queda menos. Todo es posible si se continúa por este camino y si estas jóvenes y talentosas waterpolistas creen en su trabajo.


Partidos que marcan una trayectoria. Nervios, tensión, instantes decisivos y el escaparate privilegiado para que cada jugadora enseñe lo mejor de sí misma. Y 64 minutos para curar las heridas de la promoción anterior.

El Dos Hermanas pegó primero con un gol de Souza (2’30”). El Sant Feliu despertó y dos goles desde la media distancia de Eva Alegre y Raquel Maldonado voltearon el marcador y dieron la primera ventaja antes de acabar el primer parcial. La ilusión desacomplejada del ascensor contra el miedo de quien puede perder la categoría.

Si los últimos minutos del primer parcial legaron buenas sensaciones, los primeros del segundo enseñaron un camino que podía guiar a buen puerto. Marta Manchego soltaba el brazo para el 3 a 1 (9’34”) y Nerea Contreras rompía la defensa sevillana por el centro (10’50”) para dibjujar un espléndido 4 a 1. La anticipación defensiva asfixiaba a las andaluzas que exhibían pocos recursos para capear el temporal. A pesar de eso, Lorena Miranda, la gran jugadora franquicia del waterpolo andaluz, empezó a frecuentar el área para firmar su primer gol (11’08”). El Sant Feliu no se arredró y con un juego fluido y aireando por el exterior ponía en aprietos la vaporosa defensa rival. Paula Carcereny pintaba el 5 a 2 (12’38”) y la fajadora Anna Segurana llevaba la pelota a la red (13’22”) para establecer un 6 a 2 ilusionante. Antes de bajar el telón al primer acto, Lorena Miranda (15’47”) salvaba del desastre a las suyas al marcar el 6 a 3.

El Complex subía de temperatura. El Sant Feliu estaba presentando batalla por hacerse un hueco en División de Honor. Y el tercer acto no podía abrirse de mejor manera. Marta Manchego aparecía como un ángel redentor en ataque para subir el séptimo (17’10”). Instantes de equilibrio y hegemonía defensiva que Lorena Miranda tan sólo pudo quebrar con una pena máxima (20’01”), y en justa respuesta poética Marta Manchego, también desde el punto de penalti, ponía los cuatro goles soñados 8-4 (21’39”). Y antes de encarar el round final, la visitante María Roldán se apuntaba un gol de bonita factura de nuevo contestado con brío por Nerea Contreras en una magnífica acción de ataque.

Ocho minutos para la esperanza en el horizonte inminente de un gran resultado. Manolo Suárez trataba de concienciar a sus jugadoras de la importancia irrenunciable de mantener la renta. Los números en partidos de esta trascendencia son una declaración de principios. El público convertía el Complex Municipal en una olla a presión. Sin embargo, las sevillanas se resistieron al castigo y Souza (25’17”) y Xenia Sánchez (28’22”) con dos goles redujeron el margen y sesteraon con la reacción. En el peor momento soluciones para el mejor Sant Feliu. Eva Alegre rompía la defensa y marcaba el 10 a 7 (28’50”) con rabia. Un gol psicológico. El Sant Feliu volvía a desatascar las válvulas. Anna Segurana empujaba con fiereza para poner un 11 a 7 estimulante (29’30”). Fragmentos de pasión que sólo las promociones pueden destapar. A la contra, Marta Manchego desperdició el 12 a 7 que el Complex como un coro celestial ya cantaba y que hubiese empujado a las sevillanas a una cuerda sin red. El Sant Feliu acariciaba el 12 a 7 pero a falta de dos segundos María Roldán ofrecía una bocanada de vida a las suyas con un 11 a 8 demasiado crepuscular y rebañado a deshoras.

Sin tiempo para más. Fin al primer acto. 32 minutos en Dos Hermanas se nos antojan largos, largos. Pero el Sant Feliu ha dado primero y lo ha hecho con la suficiente entereza y convicción para creer que dentro de siete días y a 1.000 kilómetros de casa la División de Honor puede estar de regreso tras tres años de espera.

CN Sant Feliu 11: Mila López, Anna Segurana 2, Carolina Nogueras, Anna Maria Dalmases, Eva Alegre 2, Raquel Maldonado 1, Marta Manchego 3 (1p), Nerea Contreras 2, Núria Sento y Paula Carcereny.

CW Dos Hermanas 8: Lucía Trinidad, Bridgette Souza 2, Xenia Sánchez 1, Dolores Salguero 1, María Roldán 1, Lola Díaz, Sara Carmona, Lorena Miranda 3 (1p) y Celia Reina.

CibcIp5WsAAGNMl

CibcM2KXIAE1h3M

CibtYRGXEAEqj0t

CibfdeQW0AUjhHp

una altra

CibtVbrXEAA46Ig

CibjlxhWkAALE6X

CibpcfhXIAASfIT

Victòria per signar un magnífic cinquè lloc

Sempre ens preguntarem què podria haver passat si el Ciutat de les Roses CBS hagués guanyat a Mollet un partit que dominava de 23 punts al minut 24. En tot cas i amb independència de contrafactualitats que no porten enlloc, el CB Santfeliuenc va tancar la lliga amb una victòria de prestigi a la pista del JAC Sants per 76 a 77. Una victòria que tanca una temporada de notable alt per no dir d’excel·lent que deixa els santfeliuencs en cinquena posició. Enrere queden els patiments de la temporada passada.

El Santfeliuenc es va imposar als barcelonins als darrers segons d’un matx rotundament igualat. La gran actuació de Molina (22 punts) i Mañes (13 punts), a més de la feina preuada del canadenc Komakech sota el cèrcol (10 punts i 7 rebots) van contribuir de manera decidida a la novena victòria blava de la segona fase.

Punt final a una temporada brillant. Els jugadors de Mateo Rubio han tornat l’alegria al Juan Carlos Navarro amb un bàsquet dinàmic, divertit i a estones de qualitat. Comença el temps del CB Santfeliuenc 2016-2017 en la desena temporada en categoria de la Federació Espanyola, i en l’any que el club bufarà l’espelma 90 de la seva dilatada vida.

CBS

Punt final per al Ciutat de les Roses CB Santfeliuenc a la temporada 2015-2016. Nou anys a la Lliga EBA per a un conjunt que enguany ha fregat l’excel·lència.