Toni Lechuga refuerza la portería del Santfeliuenc

A grandes males grandes remedios. El Santfeliuenc ha rastreado cielo, tierra y mar para encontrar un portero que solucione las bajas que asolan la portería. Y finalmente ha aparecido la luz al final del túnel. Toni Lechuga Mateos es desde hoy portero blanquiazul para afrontar la última jornada de liga regular en el Nou Sardenya, con la opción matemática del sexto puesto a través de una carambola, o el más que probable Play Out. Un buen refuerzo que consolida la portería en el momento decisivo de la temporada.

Toni Lechuga, un portero con currículum brillante

Este jerezano de 33 años arriba a Sant Feliu tras una larga carrera en el fútbol español. El espigado flamante arquero es hijo de la cantera del Xerez Deportivo. En el equipo azulino militó desde 2009 hasta 2013. Jugó 15 partidos en Segunda División A. Debutó en la categoría de plata el 20 de mayo en un Xerez-Deportivo. Tras el descenso administrativo de los jerezanos, Toni siguió su carrera en la máxima categoría del fútbol chipriota. Militó en el Doxa Katokopias. Tras el paso por la isla mediterránea, diversos equipos de Segunda B y Tercera División han dibujado su trayectoria: Guadalajara, Burgos, Alcobendas y Torrijos. Esta temporada se incorporó al Inter de Madrid, del grupo V de Segunda B. Causó baja en el mercado de invierno.

Toni llega al Santfeliuenc ilusionado y con el reto de ayuda al equipo a continuar por novena temporada en Tercera División. El próximo domingo debutará en un feudo de lujo, el Nou Sardenya.

¡Bienvenido, Toni!

Toni Lechuga, flamante portero del Santfeliuenc

Fuente de la imagen: Lapreferente.com

Empat a res

SANTFELIUENC FC 1 (ADRI TORO, 10′) ….. MONTAÑESA CF 1 (DANI RUIZ, 21′)

ÀRBITRE: BERNAT MAS LÓPEZ (DELEGACIÓ VALLÈS OCCIDENTAL)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 13 GRAUS

Punt final a la primera fase a Les Grases. Empat insuficient d’un Santfe que va meréixer més però a qui li va faltar punteria i convicció davant un rival ferit. Ara sí el Santfeliuenc, si no hi ha carambola inversemblant, es veurà obligat a disputar el Play Out. Una lligueta entre deu equips, els cinc últims dels grups A i B, i sis descensos. Només quatre repetiran a Tercera. Caldrà fer mans i mànigues per una salvació que ha de ser construïda entre tots. Confiança tota, però també responsabilitat. Ens hi juguem molts anys de futbol a Sant Feliu.

El somni, esvaït. El Santfeliuenc se la jugava. L’última i agònica i angoixant i obsessiva i nerviosa oportunitat. Adri Toro va escriure una melodia ben bonica al minut 10 quan va engaltar un xut impressionant des de més enllà de la balconada de l’àrea que va dibuixar una paràbola extraordinària. Gol de traca i mocador. Alegria fugissera. Al minut 21 Dani Ruiz va aprofitar una centrada de Joshua per tornar les taules. Sant tornem-hi que no has estat res. Empat que va donar pasa a vint minuts llargs i esmorteïts, només trencats per una clara ocasió de Sergi Boira (42′) que en bona posició va creuar excessivament la pilota, i una acció polèmica amb gol anul·lat a David Toro que va servir per a abaixar el teló del primer acte amb polèmica i enrenou a la banqueta. Les protestes van costar l’expulsió de Luismi López (45′).

Després de la represa l’angoixa i la necessitat van superar l’ordre i la raó. Per acabar-ho d’adobar Juan Lorente es va lesionar i Andrés González es va veure obligar a recórrer al juvenil Sergi Sánchez, cinquè porter del curs. Hi ha temporades que més val tancar la paradeta. El Santfeliuenc es va fer amb el domini. La Montañesa, fatigada, esperava i mirava de sorprendre en contracops imprecisos. Al 72′ David Romo és va fer mal a la cuixa i va haver de deixar el terreny de joc. Els blanc-i-blaus, col·lapsats per la necessitat, van encerclar l’àrea dels de Nou Barris. Sergi Boira al 79′ va acaronar el gol en posició franca. Al 80′, David Toro també en una magnífica situació no va encertar amb la porteria. Minuts finals marcats per l’ombra de la incertesa. Un clar contracop va ser tallat per un fora de joc en el millor dels casos dubtós. Instants finals per a signar un empat metzinós i que complica el futur, ja que ens aboca a una promoció de descens de resultat massa incert i perillós.

Santfeliuenc FC:

Juan Lorente (Sergi Sánchez, 52′), Sergi Boira, Álex Torres, Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano, Peña, Adri Toro, Guille Naranjo (Sani, 67′), Romo (Iván Hernández, 72′) i David Toro.

CF Montañesa:

Segovia, Joshua, Santos, Álex Alba (Pedro García, 58′), Marc García (Aleix Lage, 79′) Bidari (Omar, 46′) (Haitam, 89′), Ion Vázquez, Serrán, Dani Ruiz, Verdú i Soriano.

Gols

1 – 0, Adri Toro, 10′

1 – 1, Dani Ruiz, 21′

Àrbitre:

Mas López. El seu arbitratge va ser molt protestas pels dos equips. Va amonestar el santfeliuenc Guille Naranjo; i als barcelonins Calderé, Serrán, Marc García, Aleix Lage, Omar Balde, Santos i Pedro García, Va expulsar amb vermella directa Luismi Lopéz (en entrenador Santfeliuenc i Ramon Maria Calderé (entrenador Montañesa).

Quadern de notes:

– Punt final a una primera volta truculenta a Les Grases: 10 punts de 30. Un bagatge paupèrrim.

– N’hi ha per llogar-hi cadires: cinc porters, lesionats a dojo, equip esquinçat. Caldrà remar molt i molt per reconstruir un col·lectiu que acaba la primera fase ferit.

– Tres setmanes per planificar l’inici del Play Out. Amb dos objectius: recuperar l’estabilitat a la porteria i recuperar peces al camp. Banyoles, Horta, Sants, Figueres i Peralada seran probablement els rivals.

– La Montañesa de Ramon Maria Calderé haurà de recórrer a un miracle si vol salvar-se dels descens. Temporada molt dolenta per a un equip que havia recuperat de manera brillant la categoria però que no ha sabut fer-se a aquest format exprés de la competició.

I la vida segueix igual

SANTFELIUENC FC 0 ….. CP SAN CRISTÓBAL 2 (ESCAMILLA, 69′ I ABDE, 94′)

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 15 GRAUS


Els trens que passen. Tan a prop i tan lluny. El Santfeliuenc va desaprofitar l’enèsima ocasió d’enfilar-se al sisè lloc. Els blanc-i-blaus, amb clara vocació ofensiva, no van poder amb el fermesa dels egarencs, que al minut 69 van inaugurar el marcador. Sani i Edu Naranjo van acaronar l’empat però en l’última acció els visitants van rematar la victòria i la permanència. El Santfeliuenc haurà de seguir remant. El proper dimecres de nou a Les Grases i contra la Montañesa.

El partit més esperat. El sisè lloc com a utopia o desencant. Primera mitja hora de conservadorisme i cartes marcades. Santfeliuencs i egarencs interpretant amb aplicació el seu paper. Els blanc-i-blaus fent-se forts en la zona de contenció i els egarencs amb solidesa i cap fissura. L’arribada més clara per al Santfe en una rematada potent de David Toro (18′) a l’altura del punt de penal que va obligar a treballar de valent Carles. Els visitants, sovintejaven els dominis del debutant Juan Lorente sense opcions clares però amb convenciment tatuat a la pell que arribaria la seva. Intermedi.
Represa sense alteracions. El San Cristóbal va fer un pas endavant i el Santfeliuenc va demostrar que jugar amb un equip decididament ofensiu no garanteix més accions de gol. El San Cristóbal, amb parsimònia però també amb constància, va anar modelant el partit al seu territori favorit: el dels petits detalls que resolen. I al 69′ una acció per banda esquerra de l’incisiu Mario Cantí la va rematar a la xarxa Roger Escamilla amb un tret ajustat. Les Grases convertit de nou en hospital de campanya de Tercera. El sancionat Andrés González va moure la banqueta a la recerca d’un capgirament utòpic. No obstant el Santfeliuenc amb la segona unitat va comparèixer amb més fluidesa a l’àrea. Al 77′ a Sani li va ballar una pilota al cap que no va saber rematat entre pals, i al 81′ una acció atrevida de Dani Peña per la banda dreta la va rematar amb potència Edu Naranjo en posició privilegiada. Amb el Santfe abocat a l’atac, els egarencs van clavar l’estocada de mort. Abde va resoldre un contracop que va guiar el punt final a un partit de nou ben amarg. Tocarà sumar contra la Monta. No ens quedarà una altra.


Santfeliuenc FC:

Juan Lorente, Sergi Boira, Álex Torres (Joan Rubio,81′) Carlos García, Kevin Sánchez, Alfonso Castellano (Edu, 81′), David Toro (Adri Toro, 81′) Sani, Guillem Naranjo (Maldonado, 77′), Romo i Jonatan Collado (Peña, 77′).

CP San Cristóbal:

Carles, Gerard, Chechu (Óscar Sierra, 23′) Ricki, Adrien, Mendoza (Sergi, 87′), Tom, Mario Domingo, Obspo, Mario Cantí (Juanpi, 87′) i Escamilla (Abde, 93′).


Gols:

0 – 1, Escamilla, 69′

0 – 2, Abde, 94′

Àrbitre:

Pedro Vozmediano. Sense complicacions. Va amonestar els santfeliuencs Jonatan Collado i Guille Naranjo; i a l’egarenc Mario Domingo.

Quadern de notes:

– De nou, decepció. El Santfeliuenc no va poder amb la revelació de la temporada.

– Patacada per a una afició que “ha vist” volar 18 punts de Les Grases en 9 partits. Així és impossible.

– Actuació digna del jove Juan Lorente que va haver de cobrir les ferides a la porteria. Una desgràcia més al cabàs.- Un Santfeliuenc ofensiu només va sovintejar l’àrea terrassenca a les acaballes.

– El San Cristóbal segella la seva continuïtat a la categoria i ara lluitarà amb el seu veí per la tercera posició. Impressionant campanya.

Més que una final

SANTFELIUENC FC ….. CP SAN CRISTÓBAL

ÀRBITRE: BERNAT PEDROL VOZMEDIANO (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

JORNADA: 20

DISSABTE 13 DE MARÇ

HORA: 18

PER SEGUIR EN DIRECTE: Facebook Santfeliuenc, santfefc.com, @SantfeliuencFC, @CPSanCristobal

TEMPS PREVIST: CEL SERÈ; TEMPERATURA DE 17 GRAUS

Hi ha partits que defineixen un temps. El Santfeliuenc rep el San Cristóbal amb un únic objectiu: guanyar. La victòria deixaria els blanc-i-blaus en sisena posició si Castelldefels (que també juga dissabte) i Pobla Mafumet, no guanyen. Un partit intens i apassionant que pot definir el futur immediat i davant un rival, el San Cristóbal, veritable i indiscutible revelació de la temporada més atípica.

El partit més esperat. El destí ha volgut que el Santfeliuenc es torni a reenganxar al somni del play off d’ascens. La victòria a Les Comes i les ensopegades del Pobla Mafumet i el Castelldefels van facilitar que els blanc-i-blaus recuperessin les opcions que semblaven esvaïdes unes hores abans. Andrés González ha recuperat Álex Torres, ja que el Comitè de Competició ha tret la segona targeta groga que va veure a Igualada. El recurs ha fructificat. L’entrenador de Cornellà ha mirat de conscienciar els seus futbolistes amb tres punts que poden resultar cabdals i obrir de bat a bat les portes del cel.

En directe a través del canal de YouTube i la pàgina web del Santfeliuenc

La directiva segueix fent esforços perquè l’equip estigui acompanyat i els socis i seguidors mantinguin el contacte. Abans que el públic no torni a Les Grases podreu veure aquest duel decisiu a través de facebook  i de la página web.

CP San Cristóbal, el triomf indiscutible

Temporada excelsa. L’equip egarenc a sorprès tothom i ha signat una primera part de lliga regular immensa. Oliver Ballabriga ha sabut articular les peces d’un equip que combina de manera admirable convenciment, lluita, persevarança i sacrifici. Un equip potser modest però amb un patrimoni damunt el camp extraordinari que trepitjarà Sant Feliu amb l’objectiu de fer un pas decisiu per jugar la promoció d’ascens a Segona B. Un fet històric. Un exitàs descomunal.

El San Cristóbal serà un adversari molt qualificat

Font imatge: @CPSanCristobal

Seguim ben vius!

CF IGUALADA 1 (ADRI GIMENO, 76′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (GUILLE NARANJO, 44′ I SERGI BOIRA, 69′)

ÀRBITRE: ALEJANDRO CARRILLO VÍLCHEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

ESTADI MUNICIPAL LES COMES

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

Estètica del patiment. Esperit de resistència. Santfe, total. El Santfeliuenc es torna a enfilar al tren del Top 6 després de superar a Les Comes l’Igualada. El Santfeliuenc es va avançar abans del descans i va disposar d’opcions per golejar al segon acte però només Sergi Boira va trobar el gol. No obstant, el gol de l’Igualada, l’expulsió d’Álex Torres i les expulsions d’Andrés González i del delegat José Ramón Molina, van pintar de dramatisme el desenllaç d’un matx que es va abraonar al minut 99. Sortosament el destí va ser bo i aquesta victòria permet que reneixi de bat a bat la il·lusió. El Santfe se situa a només un punt del Pobla de Mafumet i el Castelldefels. Tres finals (San Cristóbal, Montañesa i Europa) i la recerca per un històric sisè lloc que donaria el bitllet per jugar la promoció d’ascens a la nova Segona B.

Els inicis van ser tempestuosos. Jaume Duran es feia mal a la cuixa i havia d’abandonar el terreny de joc. Els fantasmes del passat. I Álex Baño s’erigia en Superman en treure un gol cantat a Luque en llançament de falta a l’escaire. Passat el primer quart d’hora, els blanc-i-blaus (amb ducat rosa i blanc a Les Comes) es van començar a espolsar la son de les orelles. David Romo i Sani van començar a tastar àrea de l’Anoia. I al minut 44 el primer quan en una sèrie de rebutjos a l’àrea i indecisions defensives, Guillem Naranjo atent va armar la cama i va enviar la pilota a la xarxa. Un gol d’aquells que saben a glòria pura en temps de necessitat peremptòria.

Inici de la represa amb ensurt. De nou Álex Baño en paper heroic va salvar un mà a mà amb Carlos Contreras. Els locals van voler cremar totes les naus en deu minuts intensos. El Santfeliuenc va saber atemperar el joc i es va fer amb el domini del mig del camp i a còpia de contracops va bombardejar l’àrea igualadina. Jonatan Collado en dues ocasions va acaronar el gol, en una ho va evitar el pal i en l’altra el porter. Els blanc-i-blaus cuinaven el gol. Un gol que va arribar amb protagonista inesperat. Sergi Boira de cop de cap decidit i avançant-se a tota la rereguarda va clavar un gran gol. Partit decidit? Som el Santfe i talment com mai ens rendim tampoc mai deixem de patir. Professió de risc. La comoditat va durar set minuts. El temps que van necessitar els locals a inaugurar el seu compte quan Adri Gimeno va aprofitar una falta a la balconada de l’àrea després d’unes mans de Kevin Sánchez. Començava l’eterna roda del temps. El Santfe, decidit a complicar-se l’existència es va quedar amb deu. Álex torres (79′) veia la segona groga. El Santfeliuenc va saber gestionar bé el tram final, però la banqueta va viure amb nervis que van costar l’expulsió d’Andrés González i el delegat. Prolongació gegantina (99′), cor desbocat, però, al capdavall, victòria que ens torna a donar vida, molta vida, a manca de tres final no aptes per a gent ordenada. Tot continua ben viu.

CF Igualada:

Romans, Sergi Casals (Éric González, 85′), Benito, Eppy, Dani Ortiz, Adri Gimeno (Marcè, 85′), Genís (Sergio Álvarez, 65′), Luque, Contreras (Goran, 80′), Martí (Pedro, 80′) i Arnau

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Jaume Duran (César, 7′) (Peña, (92′) Carlos García, Álex Torres, Alfonso Castellano, Kevin Sánchez, Sani (David Toro, 66′), Guillem Naranjo (Maldonado, 66′), Romo (Joan Rubio, 92′)i Jonatan Collado.

Gols:

0 – 1, Guillem Naranjo, 44′

0 – 2, Sergi Boira, 69′

1 – 2, Adri Gimeno, 76′

Àrbitre:

Carrillo Vílchez. Els últims minuts els va viure permanentment atent a la banqueta del Santfeliuenc. Decisions exagerades. Va amonestar el santfeliuenc Álex Torres. Va expulsar amb doble targeta groga Álex Torres (79′) i Andrés González (84′). I va expulsar amb targeta vermella directa el delegat Juan Ramón Molina.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc es torna a pujar al tren de la il·lusió. Les ensopegades de Castelldefels i Pobla de Mafumet, i la victòria a Les Comes permeten que allò que dimecres semblava esvair-se ara torna a reviscolar amb vida intensa.

– No podem fallar contra el San Cristóbal. Ara sí tots hem de remar per sumar tres punts que ens podrien obrir les portes al cel.

– El Santfeliuenc no va ser aliè a la celebració del 8 de març i va estrenar samarreta amb ducats color fúcsia i blanc.

– L’Igualada, rècord negatiu. No guanya des del 1 de novembre. Així és impossible romandre a Tercera Divisió. 

Mai no ens rendim. Seguim ben vius!!!

Operació rescat

SANTFELIUENC FC 0 ….. UE CASTELLDEFELS 1 (JUANITO, 16′)

ÀRBITRE: JUAN MANUEL MARTÍN VARAS (DELEGACIÓ BAIX LLOBREGAT)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES (PORTA TANCADA)

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 14 GRAUS

El sisè lloc, s’esvaeix. Si no definitivament, sí són cada cop més escasses i avares les opcions del Santfeliuenc de fugir de la fase de descens. Un gran gol de Juanito al minut 16, precedit d’errades d’envergadura al mig del camp, va condemnar un Santfeliuenc tan voluntariós com improductiu i obstinadament tediós. Els blanc-i-blaus van anar a remolc d’un Castelldefels pràctic i amb la lliçó apresa. Ara cal centrar-se en guanyar l’Igualada i la Montañesa, i entrar a la segona fase amb una puntuació alta que permeti circular amb una certa tranquil·litat.

Quan no és, no és. Un gol, un gran gol de Juanito des de més enllà de la balconada de l’àrea va condemnar un Santfe que es jugava una final, però que tanmateix mai va exhibir la tensió ni la intensitat necessàries per a un matx de tal envergadura. Primer quart d’hora de conservadorisme i vigilància mútua només trencat per una acció del bellugadís visitant Fran Orellana i un llançament de falta de David Romo. I al 16′ el drama quan en una acció filla d’un córner a favor del Santfeliuenc, els grocs van llançar en llarg una pilota que Alex Baño va treure en sortida esbojarrada de cap, Mario va lliurar el mig del camp a un rival i que Juanito, més murri que ningú, va avançar sense fre per engaltar un tret fort i ajustat des de la distancia que va superar el porter blanc-i-blau. Gran gol precedit d’una sèrie encadenada d’errades. El pes del gol va intuir una tímida reacció. David Romo i sobretot Alfonso Castellano de cap van poder empatar. El derbi es va anar equilibrant amb una lleugera superioritat marinera i alguna opció santfeliuenca resolta per l’uruguaià Yamandú, especialment en un xut ajustat d’Álex Torres. Peces esfilagarsades d’un tapís incomplet. Descans i cares de preocupació. S’intuïa una reacció complicada.

L’inici de la represa va donar poques esperances. El Santfeliuenc maniobrava amb més cor que cap; el Castelldefels, còmodament assentat, esperava el seu moment per clavar una fiblada definitiva. Els blanc-i-blaus van tenir la seva al 67′ quan Alfonso Castellano va rematar una passada per banda dreta de Sergi Boira. Poca peça al teler. El Castelldefels en diverses contres va poder sentenciar; no obstant, la defensa blanc-i-blava va evitar el segon gol amb accions de mèrit. Al 77′ Aitor Serrano en bona posició però poc angle va enviar la pilota a la dreta d’Álex Baño. Epíleg insuls. El Santfeliuenc sense capacitat de més va acabar sucumbint davant un Castelldefels sempre un pas per endavant. Derrota o més que derrota. Toca refer-se i sumar sis de sis contra l’Igualada i la Montañesa, però el futur serà jugar la promoció per evitar el descens … si no hi ha miracle.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Sergi Boira, Álex Torres, Carlos García (Peña, 46′), Mario, Joan Rubio, Kevin Sánchez (Cesar, 65′), Alfonso Castellano (Adri Toro, 78′), Sani (David Toro, 78′), Romo (Maldonado, 78′) i Jonatan Collado.

UE Castelldefels:

Yamandú, Juanito, Joel Coch, Marimón, Alan, Joel Cañaveras, Pedro Bilbao (Aitor Serrano, 73′), Kike Ramírez (Kevin Díaz, 57′), Jonathan Ferreira (Guillem Hernández, 46′), Fran Orellana (Fabregat, 86′) i Vives (Puel, 86′).

Gol:

0 – 1, Juanito, 16′

Àrbitre:

Martín Varas. El seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els santfeliuencs Kevin Sánchez, Sergi Boira; i als castelldefellencs Jonathan Ferreira, Yamandú, Kevin Díaz i Joel Coch.

Incidències:

El santfeliuenc FC va estrenar canal propi a Youtube. Disposarà d’accés directe a través de la pàgina web santfefc.com. Una iniciativa amb voluntat de continuïtat i que mira de fer una mica més amable la relació amb els seguidors que tant trobem a faltar.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc no va exhibir la intensitat necessària per al partit clau de la lliga.

– Una sèrie encadenada d’errades al mig del camp va costar una derrota dolorosa i que complica el futur.

– Ara tot passa per fer un 6 de 6 amb l’Igualada i la Montañesa.

– El Castelldefels, irregular, suma tres punts i lluitarà pel sisè lloc en un frec a frec amb la Pobla de Mafumet.