Derbi tenyit de blanc-i-blau

UE CASTELLDEFELS 1 (VIVES, 94′) ….. SANTFELIUENC FC 2 (MARIMÓN, PRÒPIA PORTA, 32′ I ADRI TORO, 87′)

ÀRBITRE: MARC OLTRA SÁEZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL ELS CANYARS. PORTA TANCADA

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 18 GRAUS

Quina victòria tan preuada. El Santfeliuenc, molt delmat per les absències, va fer un pas endavant i es va imposar amb justícia un Castelldefels eclipsat. Un gol afortunat superada la mitja hora i un segon signat pel petit dels Toro (87′) després d’una acció de Sergio Morgado van afaiçonar tres punts recoberts de pa d’or. Només un golàs de Vives a les acaballes va poder superar la resistència d’un encertat Álex Baño. Victòria gran en dies de derbi amb final feliç.

Primera mitja hora dominada pel tedi. El Castelldefels gairebé no proposava tot i que portava una tímida iniciativa, i el Santfeliuenc, còmode i no consumint forces, esperava alguna escleta per progressar en atac. La primera dels locals al 26′ quan l’ex Kevin Díaz no va encertar rematar una pilota que vagarejava l’àrea petita. I al 32′ l’asssalt a la banca. Guillem Ramon va enlairar una falta lateral i el central Marimón de cap quan el globus queia va enviar-la a la xarxa. Un gol tan afortunat com valuós. El gol va donar confiança un Santfe molt ben situat. Els grocs s’estavellaven mamíferament contra el sistema teixit per Andrés González. Guanyar el descans per davant en el marcador era un bon presagi. Caldria, però, picar molta pedra.

A la represa, però, tothom esperava la reacció dels locals i, a la vegada, dubtava del contorn de resistència que exerciria el Santfe. Els grocs van començar a multiplicar-se en atac. Els blanc-i-blaus van exhibir solidesa defensiva i Álex Baño va brindar els millors minuts de la lliga. Al minut 57′ el jove porter va fer la doble aturada de la jornada a cop de cap de Sergi Navarro i a rematada a boca de canó de Pedro Bilbao. Reflexos felins per avortar un gol cantat. Els blanc-i-blaus, sense cometre errades, van anar centrifugant el domini dels de Carrillo. Fins i tot la societat Collado/Castellano va poder fer mal la rereguarda en alguna acció notable però sense punteria. Això sí el partit va anar trencant-se de manera accelerada. El Castelldefels esmunyia la banda. Álex Baño molt ràpid d’idees va saber respondre amb nota alta. Al minut 83 un xut potent de rosca de Guille Marín va comptar amb una altra gran intervenció de Baño. I a la contra…zas, zas. Sergio Morgado va aprofitar el recanvi per fer una acció personal amb servei a Adri Toro que, ben instal·lat al segon pal, regalava uns d’aquells gols que valen una lliga sencera.  El Castelldefels, a la desesperada, va acabar el partit assetjant l’àrea blanc-i-blava. Però només un golàs de Joan Vives des de la balconada de l’àrea amb el rellotge agònic va poder amb la resistència d’Álex Baño. Gol anecdòtic; victòria majúscula, descomunal, insuperable. Esmena a la totalitat.

UE Castelldefels:

Romero, Cristian Fabregat, Blasco (Joel Cañaveras, 88′), Marimón, Alan (Guille Marín, 74′), Joel Coch (Guillem Josa, 46′), Jonathan Ferreira (Jaume Aparicio, 88′), Vives, Pedro Bilbao, Kevin Díaz (Sergio Navarro, 52′) i Aitor Serrano.

Santfeliuenc FC:

Álex Baño, Guille Ramon, Joan Rubio (Sergio Morgado, 67′), Álex Torres, Mario (Kevin Sánchez, 84′) Alfonso Castellano, César, Peña (Adri Toro, 80), Sani, Jonatan Collado i Iván Hernández (Otger, 67′).

Gols:

0 – 1, Marimón, pròpia porta, 32′

0 – 2, Adri Toro, 87′

1 – 2, Vives. 94′

Àrbitre

Oltra Sáez. La seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Blasco i Jaume Aparicio; i als santfeliuencs Joan Rubio, Sani i Dani Jiménez (fisioterapeuta).

Quadern de notes:

– Santfe, especialista en el més difícil. Delmat per les baixes les ganes de guanyar van superar a les dificultats.

– La solidesa defensiva i l’encert d’Álex Baño van servir per conquerir una victòria més que important i decisiva en una competició d’alenada curta.

– Els Canyars, un escenari especialment propici a Tercera Divisió. Cinc victòries en les set visites en categoria nacional.

– El Castelldefels quan va despertar no va trobar l’encert ofensiu. Molt eclipsat a la primera part i amb poca convicció al segon acte.

Un minut de record per a Diego Armando Maradona.
Un minut per al record de Diego Armando Maradona
Alegria, justificada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: