De l’Olímpic un cop més de buit

TERRASSA FC 3 (RAÚL TORRES, 22´, CARLOS MARTÍNEZ, 33′ I FRAN PIERA, 82′) – SANTFELIUENC FC 1 (ERIC ZÁRATE, 89′)

ÀRBITRE: PAU SERRAT SUSI (DELEGACIÓ DE TORTOSA)

ESTADI OLÍMPIC 

ASSISTÈNCIA: 550 ESPECTADORS

TARDA AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 10 GRAUS

 

Perduts en l’infinit. El Santfeliuenc de nou no es va trobar en un escenari tan esplèndid com negat. El Santfeliuenc es va poder avançar, però Romo no es va atrevir en el llançament. El Terrassa ver fer gol en la primera arribada clara. I després, sense respostes malgrat jugar més d’una hora amb superioritat. L’egarenc Joan Pallàs fou expulsat al minut 30. Dos minuts més tard, el Terrassa feia el segon gol. D’aquí al final un voler i no poder. L’unic que quedarà per a la història: el gol en posició acrobàtica de Zárate que trencava una sequera sense final.


El Santfeliuenc volia acabar amb la inèrcia de la història. I al minut 7 Romo va estar a punt d’avançar el Santfeliuenc però a l’esquerra li va faltar gosadia per provar un xut a porta i no una passada que va avortar la defensa vermella. El Terrassa no va inquietar gaire als primers minuts, i el Santfe se sentia còmode. Però a la primera, barraca. En una acció perfecta per banda esquerra, Carlos Martínez va recollir d’esquenes la pilota i va assitir perquè Raúl Torres afusellés. Els blanc-i-blaus ho van seguir provant buscant la rapidesa per bandas de Jaume Duran i Romo. Precisament David Romo a la mitja hora mva superar la línia de contenció terrassenca i es va anar decidit a porteria abans que Joan Pallás el plaqués. Vermella inapel·lable. Tanmateuix el que es podria haver convertit en un element favorable va acabar reduït al no res. Cristian García va moure la banqueta i va trobar en l’incombustible Amantini la solució que sempre compleix. I per acabar-ho d’dobar, els locals en una jugada d’estratègia van treure pòlvora. Carlos Martínez s’aprofitava d’una passada per armar la cama i trobar el rebot de Rafa Murillo per enviar la pilota a la xarxa. Un déjà vu obstinat. El Santfeliuenc bastant capcot va mirar de fer un gol abans del descans, però Murillo en la més clara i a l’àrea petita va enviar la pilota als núvols.

Després de la represa, possessió del Santfeliuenc sense concretar, però, cap dels arguments entrellaçats. Moltes arribades a la zona de tres quarts local però amb poca substància ofensiva. L’acció més clara al minut 63 en un xutr col·locat de Juanjo Prior que va permetre Ortega fer l’aturada de la tarda. Per més que ho van intentar els blanc-i-blaus el resultat va ser sempre estèril. I el Terrassa atrinxerat en la seva zona de confort encara va fer el tercer en una genialitat de Fran Piera que es va desfer fins i tot de la seva ombra. Era la fi per al Santfeliuenc. Si més no per a l’estadística, Eric Zárate amb el seu gol en posició acrobàtica va servir per posar punt final a una sequera de 538 minuts. Mai el Santfeliuenc havia fet un gol al Terrassa a l’Olímpic a Tercrera.

Terrassa FC: Ortega, Dani Sánchez, Guzmán, Raúl Torres, Guti (Fran Piera, 73′), Yaya Sidibe, Ferreira, Joan Pallás, Carreón (Amantini, 30′), Carlos Martínez (Aléx Fernández, 65′) i Nils Puchades.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Ion Vázquez (Cuadras, 72′), Nacho Ruiz, Rafa Murillo, Juanjo Prior, Jaime Fuentes, Adri Recort (Iván Hernández, 83′), Romo (Sergi Serés, 69′), Eric Zárate, Josele i Jaume Duran.

Gols:

1 – 0, Raúl Torres, 23′

2 – 0, Carlos Martínez, 32′

3 – 0, Fran Piera, 82′

3 – 1, Eric Zárate, 89′

Àrbitre:

Serrat Susi, sense complicacions. Va amonestar els locals Ortega, Álex Fernández i Fran Piera; i als santfeliuencs Jaume Duran i Juanjo Prior. Va expulsar amb targeta vermella directa Joan Pallás.

Quadern de notes:

– Déjà a vu a Terrassa. El Santfe voluntariós no va poder contra un Terrassa ordenat que no va notar l’expulsió.

– El Santfe inicia el terç final de la lliga amb irregularitat consumada.

– Debut del jove Iván Hernández.

– El Terrassa va sumar tres punts per enganxar-se a la pole position d’aspirants al playoff.

Anuncis

A tornar pel camí de la victòria en l’escenari més bonic

TERRASSA FC – SANTFELIUENC FC
ÀRBITRE: PAU SERRAT SUSI (DELEGACIÓ DE TORTOSA)
ESTADI OLÍMPIC DE TERRASSA
JORNADA: 27
DIUMENGE 25 FEBRER
HORA: 17
PER SEGUIR EN DIRECTE: Ràdio Sant Feliu, Terrassa Digital, @SantfeliuencFC, @TerrassaFC, sportvidedeo365.com
TEMPS PREVIST: TARDA AMB CEL SERÈ; TEMPERATURA DE 8 GRAUS
Partit interessant i escenari magnífic. El Santfeliuenc viatja per cinquena vegada consecutiva Terrassa (sisena si comptem la Copa Catalunya 2016) amb la intenció de puntuar per primer cop. I és que els santfeliuencs no han sumat cap punt a l’Olímpic ni tampoc hi ha marcat. El rival és cinquè, a dos punts del Sant Andreu. Els andreuencs marquen la frontera de la promoció. Per tant als de Cristian García no els serveix cap altre resultat que la victòria.

A la cinquena, per fi? Això és el que deuen preguntar-se els seguidors santfeliuencs en una de les visites més interessants i de prestigi. En una setmana agitada per bé que aliena al club, els blanc-i-blaus miraran de retrobar-se amb la victòria davant un rival obligat de manera perpètua a l’ascens a Segona B. Andrés González no podrà disposar del concurs del sancionat Alberto ni dels lesionats Joserra i Maldonado.
Acord entre Terrassa i Santfeliuenc
El duel entre egarencs i santfeliuencs servirà perquè els socis del Santfe només hagin de pagar 5 euros gràcies al convenir de col·laboració entre tots dos clubs i que permet els respectius socis assitir als partits a meitat de preu. L’escenari i el rival mereixen una bona resposta de l’afició.
El Terrassa a no perdre pistonada
El Terrassa que dirigeix Cristian García albira el tram final de la competició amb l’objectiu i gairebé l’obligació de lluitar fins al final per un dels quatre llocs que donen accés al play off d’ascens. Els “colorados” posseeixen una plantilla de bons futbolistes i amb experiència a Segona B, per bé que per a diumenge García no podrà formar amb els lesionats Diasuke, Pastells (fitxatge flamant del mercat hivernal) i l’ex santfeliuenc David Toro.

Missió impossible

SANTFELIUENC FC 1 (ERIC ZÁRATE, 23′) – FC CERDANYOLA 2 (DANI MARTÍ, 31′ I JONATAN TOLEDO, 34′)

ÀRBITRE: YERAY FERMOSELL PÉREZ (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 300 ESPECTADORS

TARDA VESRPE AMB CEL ENTELAT I TEMPERATURA DE 13 GRAUS

Definitivament superar el Cerdanyola a Tercera es convertirà en una cas per a l’anàlisi freudià. Ni tan sols avançant-se al marcador, el Santfeliuenc va poder amb la inèrcia de la història. Dos gols en tres minuts, o més ben dit, dues urpades esfereïdores en tres minuts, van acabar amb la il·lusió de continuar estenent la millor ratxa al 2018. No cal, però, caure en el desànim. El santfeliuenc ha sabut capgirar una situació que al Nadal es tornava inquietant i ara cal seguir remant en bona direcció. La permanència serà questió de setmanes.


La il·lusió del Santfeliuenc era més viva que mai. I més quan al minut 23 una magnífica cavalcada de Nacho Ruiz per banda dreta la va culminar el golejador Eric Zárate, que va empènyer a boca de canó la pilota a la xarxa. L’afició començava a somiar fent números i mirant la classificació. Tanmateix el Cerdanyola es va saber refer i portar el partit on més li va convenir. Al minut 31 Dani Martí en un servei de cantonada va guanyar la posició i amb un cop de cap sec i potent va enviar la pilota a gol. I tres minuts més tard, els vallesans completaven la feina. Una passada d’Albert López a la frontal de l’àrea la va segellar Jonatan Toledo amb una gran rematada que va dibuixar una diagonal per superar l’estirada de Toni Casamayor. Tota la pressió passava al Santfe. I la veritat és que el Cerdanyola de Toni Carrillo va demostrar un cop més que sap com guanyar al Santfeliuenc.

A la represa els d’Andrés González es van abocar l’atac però sense acabar de fer-se amb el domini. Els visitants, amb ordre i intel·ligència, van imposar el seu relat. I fins i tot Jonatan Toledo en una gran acció bé podria haver sentenciat en el minut 57. El seu llançament des de 30 metres va acaronar el travesser. La millor ocasió del Santfeliuenc va ser mitjançant una centrada de Jaume Duran que amb tot a favor Eric Zárate no va saber conduir a la xarxa. Els blanc-i-blaus no van poder penetrar per bandes i quan ho van fer la defensa del Ceranyola ha va resoldre sense massa dificultats. Als minuts finals, els vallesans, més frescos de cames, van tenir opcions d’eixamplar la renda amb un parell de contracops que va avortar Toni Casamayor.

Novament el Cerdanyola imposa la seva llei davant el Santfe. Deu enfrontaments a tercera saldats amb quatre victòries i sis empats. En el duel dels dols tècnics més longeus de la categoria, Toni Carrillo torna a vèncer la partida.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Nacho Ruiz, Jaume Duran, Rafa Murillo, Alberto (Cuadras, 83’),  Juanjo Prior, Olmo (Adri Recort, 46’), Jaime Fuentes, Eric Zárate, Josele i Romo (Sergi Serés, 65’).

FC Cerdanyola: Del Río, Álex Torres, Alberto, Javi González, Dani Martí, Rubén, Pitu (Roger, 71’), Pau López, Joel (Coke, 83’), Jonatan Toledo i Albert López.

Gols:

1 – 0, 23’ Eric Zárate

1 – 1, 31’ Dani Martí

1 – 2, 34’ Jonatan Toledo

Àrbitre:

Fermosell Pérez, la seva actuació va ser discreta. Va amonestar els santfeliuencs Alberto, Juanjo Prior i Nacho Ruiz; i als visitants Albert López, Jonatan Toledo i Rubén.

Quadern de notes:
– Adeu a la millor ratxa. Ara és quan cal valorar encara més la magnífica reacció de l’equip.
– El Santfeliuenc va intentar salvar un partit que els visitants van saber guanyar.
– Zárate continua el seu idil·li amb el gol. Malauradament donar primer no va servir de res.
– El Cerdanyola va fer el seu joc, de contenció intel·ligent, i va tornar a superar el Santfe i a Les Grases.

El CN Sant Feliu exhibe su espíritu competitivo en la Copa de la Reina Iberdrola

El equipo femenino del CN Sant Feliu vivió una jornada especial. Las de Manolo Suárez regresaban a la final a 8 Copa de la Reina -el último precedente fue en 2014 en el Complex-, y en el partido de cuartos se enfrentó a las anfitrionas del CN Mediterrani en la piscina de la calle Begur del barrio de Sants. Las de Sants se impusieron por 14 a 5 en un partido que durante diez minutos mantuvo el electrónico en guarismos equilibrados.

Las de Sant Feliu pusieron muchas ganas y durante los primeros ocho minutos de adelantaron por dos veces en el marcador (0-1 y 1-2). Si embargo, las locales, muy bien respaldados por su afición, se fueron adueñando del partido en el tramo medio del segundo cuarto y el inicial del tercero. Un parcial de 8-0 (11-3) liquidó las expectativas de las de Sant Feliu. No obstante, las de Manolo Suárez supieron competir hasta el final.

Marta Manchego con dos goles, y Mireia Bargallo, Laura Roca y Núria Sento con uno se repartieron los goles de las de Sant Feliu. Ahora tocará centrarse en la liga con el objetivo de la permanencia que, de momento, favorece a las de Manolo Suárez con un estrecho margen con Moscardó y Dos Hermanas.

El partit més exigent

SANTFELIUENC FC – CERDANYOLA FC
ÀRBITRE: YERAY FERMOSELL PÉREZ (DELEGACIÓ BARCELONA)
CAMP MUNICIPAL LES GRASES
JORNADA: 26
DISSABTE 17 DE FEBRER
HORA: 18
PER SEGUIR EN DIRECTE: @SantfeliuencFC, @CERDANYOLAFC, sportvideo365.com
TEMPS PREVIST: CEL AMB SOL I NÚVOLS; TEMPERATURA DE 13 GRAUS
Partit de morro dur. Santfeliuenc i Cerdanyola es tornen a veure les cares a Les Grases en un petit clàssic de la Tercera de l’últim lustre. Duel d’amics entre els entrenadors més duradors: Andrés González i Toni Carrillo sumen 21 temporades consecutives en una mateixa banqueta. El millor Santfe rep un Cerdanyola que, de mica en mica, ha trobat el camí de la regularitat i que amb 30 punts a la butxaca només es veu amenaçat per la incertesa de dos o més descensos compensats.


A seguir sumant… i si pot ser de tres en tres. Les Grases es retroba amb el millor Santfe de Tercera i ho fa amb un partit dels que marquen una temporada, perquè el rival vallesà mai no ha perdut amb els blanc-i-blaus: 3 victòries i 6 empats. Fóra moment perque els futbolistes d’Andrés González trenquessin aquesta ratxa i més a Les Grases i amb el suport de l’afició. Una afició amb moltes ganes de vibrar amb un equip que viu un idil·li amb el bon futbol, les victòries i els gols. Els santfeliuenc no podran disposar del concurs dels lesionats David López, Joserra, Charly Ruiz i Dani Maldonado.
És l’hora de l’afició
Després de l’espectacular 1 a 6 a Vilassar, dels 16 puntes en sis jornades i de ser el millor equip de la segona volta, els futbolistes blanc-i-blaus mereixen el reconeixement sincer de l’afició. Per això fem una crida per omplir Les Grases. Sumar tres punts contra els vallesans empenyerien els santfeliuencs a la part noble de la classificació, i ratificaria així les il·lusions dipositades a principi de temporada en un projecte competitiu. Una jornada especial també perquè Josele bufa 27 espelmes.
El Cerdanyola, el mestre Toni Carrillo té la paraula
Un equip consolidat a Tercera, cinc temporades, visita Les Grases amb la credencial de ser un rival a qui mai ha pogut superar el Santfeliuenc. Sis empats i tres victòries fan dels vallesans un dels rivals més aspres en la petita gran història del Santfe en categoria nacional. Toni Carrillo sap el que es porta entre mans i malgrat les notables baixes del passat estiu ha sabut refer una plantilla competitiva i treballada que, mostra, a més a més, una dinàmica positiva de resultats. Els verds no podran disposar del sancionat Juli Serrano.

Golejada per al 16 de 18

UE VILASSAR MAR (ROGER MATAMALA, 51´) – SANTFELIUENC FC 6 (JOSELE, 17′; JOSELE, 22′; ERIC ZÁRATE, 31′; ERIC ZÁRATE 79′; JAIME FUENTES, 84′ I ÉRIC ZÁRATE, 88′)
ÀRBITRE: JONATAN MIGUEL TERUEL (DELEGACIÓ DE BARCELONA)
ESTADI MUNICIPAL XEVI RAMON
ASSISTÈNCIA: 200 ESPECTADORS
TARDA AMB CEL SERÈ; TEMPERATURA DE 10 GRAUS


Golejada per a la petita gran història del Santfeliuenc a Tercera. Els blanc-i-blaus es van afartar de gols davant un rival voluntariós que no va meréixer un càstig tan sever. Pèro els d’Andrés González són l’equip més en forma de la categoria i tot els surt bé fins i tot amb el pilot automàtic. La dupla màgica Josele (doblet)/Zárate (triplet) va piconar la tova defensa maresmenca, i els locals, a més, van veure com dos gols seus eren anul·lats. En definitiva, un Santfe estel·lar que signa el millor inici de la segona volta des que és a categoria nacional. Albert Cuadras va tornar a jugar uns minuts després de 16 mesos d’absència. Una bona notícia per a un futbolista que torna a fer el que més li agrada.

El Vilassar de Mar, assetjat per una situació a la classificació molt delicada, va començar avisant en accions de cert perill. Fruit d’això al minut 6 Roger Matamala va enviar a la xarxa una pilota dins l’àrea que va iniciar des del seu propi terreny Andrés Borges. L’árbitre va anul·lar el gol per fora de joc el gol davant les protestes de l’afició local. El Santfe es va haver de posar seriós per contrarrestar les escomeses ofensives locals, i al minut 18 en la primera arribada a porteria, Josele, de manera subtil, va empènyer la pilota a la xarxa tot aprofitant una gran assistència de Jaime Fuentes. El Santfe començava la tasca d’elaboració al centre del camp que va acabar per arruïnar les il·lusions locals. Quatre minuts més tard, una acció que es va iniciar a la línia de mitjos, va acabar a les botes de Zárate que va superar un defensor per assistir Josele perquè a plaer només necessités acaronar la pilota per enviar-la en direcció a la xarxa. I la història no quedava aquí. Al  minut 31 i a la sortida d’un servei de cantonada, Eric Zárate es va avançar a la defensa per, de cap, tornar a trobar el camí de la xarxa amb una facilitat commovedora. El Vilassar estava tocat i enfonsat. El partit amenaçava de convertir-se en un monòleg golejador blanc-i-blau. Romo, Zárate, Josele van fer i desfer i encara alguna acció podria haver fet més gran l’hemorràgia maresmenca.
El Vilassar de Mar va ensenyar l’orgull en una bona arrencada de segon temps. El blanc-i-vermells amb tot perdut es van abocar amb valentia a l’atac i van trobar premi al minut 51 quan Roger Matalama va recollir en segona acció un rebuig de Toni Casamayor a cop de cap de Javi Sánchez. El gol fer néixer alguns dubtes en un Santfe amb més dificultats per desplegar el seu joc. I sort que l’àrbitre va anul·lar per fora de joc un gol de Javi Sánchez de cap a llançament de falta. Les imatges de televisió fan pensar que l’ariet maresmenc sí estava en posició il·legal. Per alguns moments els locals van superar un Santfe massa acomodat amb l’avantatge. Però aquest Santfe no perdona. Al minut 79 Adri es va fer amb una pilota a la frontera del mig del camp per avançar amb decisió i dibuixar una passada a Zárate que aquest no va desaprofitar. Ara sí, Roma locuta, causa finita. El Santfe tancava el partit per iniciar el festival de l’epíleg. Amb un rival caigut, el Santfe es va exhibir. Una acció col·lectiva la va signar a la xarxa el mestre Jaime Fuentes amb una rematada magnífica (84′). I en una jugada de tiralínies Éric Zárate va dibuixar la cirereta enviant la pilota a la xarxa des de fora de l’àrea. Un gol d’habilitat i qualitat per gravar una victòria des les que emmarquen una lliga. El Santfe està desbocat. El Santfe ja no mira el retrovisor.

 

UE Vilassar Mar: Imanol, Pep Mateu, Oumar (David Castellanos, 26′), Andrés Borges, Iván, Dani Prieto (Diego Carrillo, 46′), Eric Jiménez (Soufiane, 46′), Nando, Javi Sánchez, Roger Matamala i Rovira.
Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Nacho Ruiz, Jaume Duran, Rafa Murillo, Alberto (Cuadras. 84′), Juanjo Prior, Olmo, Jaime Fuentes, Eric Zárate, Josele (Sergi Serés, 79′) i Romo (Adri Recort, 67′).
Àrbitre:
Miguel Teruel. El seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar els maresmencs Pep Mateu, Andrés Borges, Ivan, Dani Prieto, Nando i Manel Moya (entrenador); i al santfeliuenc Toni Casamayor.
Gols:
0 – 1, Josele, 17′
0 – 2, Josele, 22′
0 – 3, Eric Zárate, 31′
1 – 3, Roger Matamala, 51′
1 – 4, Eric Zárate, 79′
1 – 5, Jaime Fuentes, 84′
1 – 6, Eric Zárate, 88′
 
Quadern de notes:
– Golejada per a la història. A Tercera, sis gols a domicili és una “rara avis”.
– La millor notícia: el retorn d’Albert Cuadras després d’una travessa de 16 mesos.
– Eric Zárate un hat-trick amb segell de qualitat.
– Sis partits 2018: 16 punts de 18 possibles, 15 gols a favor i 2 en contra. Estadístiques que impressionen.

– El Vilassar de Mar es va mostrar orgullós i potser no va meréixer un càstig tan sever. Però aquest Santfeliuenc en estat de gràcia arriba vuit vegades a porteria i fa sis gols.

Albert Cuadras, el retorn més esperat

 

Esplendor blanc-i-blau

SANTFELIUENC FC 2 (ERIC ZÁRATE, 15′ I ERIC ZÁRATE, 82′) – FC VILAFRANCA 0

ÀRBITRE: PAU GARCÍA FUSTER (DELEGACIÓ DE BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 200 ESPECTADORS

TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 10 GRAUS


Meravellós 2018. El Santfeliuenc viu el seu particular idil·li amb el 2018 i suma ja 13 punts de 15 possibles, amb 4 victòries, 1 empat, 9 gols a favor i només 1 en contra. Estadístiques brillants per a un equip que en un mes ha esvaït tots els fantasmes heretats del 2017 i que ara mira amb optimisme el desenllaç d’una lliga que ha mudat de pell i de color. Un doblet d’Eric Zárate, amb dedicatòria molt sentida, van servir per superar un Vilafranca clarament derrotat pel Santfeliuenc. 


El Vilafranca va començar més bé, però els blanc-i-blaus van posar les primeres ocasions. Eric Zárate al minut 10 va coquetejar amb el gol en una rematada un pèl creuada a servei amb el pit d’Adri Recort. I al 15’ un córner servit per Jaime Fuentes el va enviar a la xarxa Zárate avançant-se a la defensa. El gol va donar inici a una seqüència de joc travada i un xic desordenada. El Vilafranca va poder empatar al 26’ en una rematada dins l’àrea d’Àlex Pla que va salvar Juanjo Prior ben col·locat. I dos minuts més tard, Víctor Oribe ho va provar des de la llunyania. El Santfeliuenc va saber picar pedra per anul·lar un Vilafranca que en el tram final del primer acte va recórrer al recurs del futbol subterrani amb massa generositat.

Els futbolistes d’Ivan Moreno va començar la segona part disposats a tot. I en dos minuts, primer mitjançat un cop de cap d’Eric Via (46’) i després en una ocasió immillorable d’Aday (47’) podrien haver capgirat el marcador. El Santfe, però, va saber resistir les escomeses ofensives penedesenques. El partit es va endinsar per un territori incert i amb algun gest que va sobrar. El Vilafranca dominava i els santfeliuencs sortien en atac a còpia d’insistents contracops que, sovint, l’assistent va aturar per fores de joc dubtosos que va enfurismar la parròquia local. Amb el partit molt viu, els visitants van fregar l’empat. El Santfe, però, va reblar la feina en una cavalcada sense fi de Nacho Ruiz, que va acabar assistint a Adri Recort i aquest amb l’esquerra va fer la passada de la mort perquè Eric Zárate (82’) afusellés en direcció a la xarxa. Un gol que condensa de manera elegant el moment d’un equip a qui li surt tot. Eufòria local. Un dels favorits a les places de promoció naufragava a Les Grases. El Vilafranca va mirar d’escurçar distàncies però una rematada d’Aday en l’afegit va topar amb el pal. Fins i tot la sort ens somriu en grans tardes de Tercera.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Ion Vázquez (Alberto, 66’), Juanjo Prior, Rafa Murillo, Nacho Ruiz, Olmo, Adri Recort (Charly Ruiz, 86’) Jaime Fuentes, Eric Zárate, Maldonado (Romo, 72’) i Jaume Duran.

FC Vilafranca: Miguel Ramos, Guti, Eric Via, Joan Vives, Arnau Gaixas, Àlex Pla, Boira (Ramon Sardá, 74’), David Acedo (Óscar Hernando, 63’), Abel Rita (Dani Medina, 86’), Víctor Oribe i Aday.

Gols:

1 – 0, 15’ Eric Zárate

2 – 0, 82′ Eric Zárate

Àrbitre:
García Fuster, actuació molt millorable. Va amonestar els santfeliuencs Ion Vázquez, Maldonado, Jaime Fuentes i Carlos Olmo; i als visitants Eric Via i Víctor Oribe.

Quadern de notes:
– V de victòria. Aquest equip ha mudat de pell i s’ha convertit en un bloc poderós. On queda l’equip de final del 2017? Sortosament, en l’oblit.
– Gran detall del bigolejador Eric Zárate enrecordant-se del company David López. Aixó diu molt d’un cavaller del futbol com Eric Zárate.
– Una gran victòria col·lectiva.
– El Vilafranca ho va intentar però no va poder superar l’excel·lent entramat defensiu dels d’Andrés González. El pitjor, però, alguns gestos a la graderia. Els futbolistes han d’estar al marge del que passa fora del terreny de joc.