Quo vadis…. Santfeliuenc?

SANTFELIUENC FC 0 – FC ASCÓ 3 (SERGI MORENO, 40′; CHEIKH, 70′ I PEKE, 83′)

ÀRBITRE: ALEJANDRO FERNÁNDEZ PÉREZ (DELEGACIÓ BARCELONA)

CAMP MUNICIPAL LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 125 ESPECTADORS

TARDA VESPRE FREDA, TEMPERATURA DE 9 GRAUS

 

Fins quan deixarem de tocar fons? El Santfeliuenc acomiada el 2017 de la pitjor manera: amb una nova derrota, la pèrdua de sintonia entre equip i afició i amb l’expressió diàfana d’un equip desdibuixat que malgrat esforçar-se i competir amb honestedat mai no troba premi. I ja portem amb la mateixa cantarella 13 jornades… des del 17 de setembre. L’Ascó, amb comoditat i sense un futbol extraordinari, va superar un Santfeliuenc que va ser millor a la primera part però amb l’avanç dels minuts es va anar reduint fins a la insignificància absoluta. Cal fer taula rasa i esperar una reacció en les que finals que haurem de viure a la segona volta. No hi ha res perdut però la situació es molt delicada i obliga a prendre decisions. I decisions ràpides. Encara som a temps.


Punt final a l’any 2017 a Les Grases amb una nova derrota per als locals que no guanyen des del 17 de setembre i passen per una de les pitjors ratxes de la seva història contemporània. Els asconencs en van fer prou amb ordre defensiu i eficàcia ofensiva per guanyar amb comoditat i acabar la primera volta en una meritòria segona posició.

El Santfeliuenc va començar amb intensitat i desbordant per les bandes. Els locals volien trencar una dinàmica dolorosa. Tanmateix les moltes arribades a l’àrea no es van traduir en ocasions clares. Només Zárate (12’) en un xut massa previsible, i David Romo  (24’) en bona posició però sense encert van alterar la tranquil·litat rutinària de Sergio López. I quan les coses vénen mal dades tot suma a la contra. L’Ascó en un acció aïllada va inaugurar el marcador. Una combinació entre Cheikh i Héctor la va enviar a la xarxa de cullera Sergi Moreno (40’) avançant-se a la defensa.

A la represa el Santfeliuenc va mirar de capgirar el rumb a un destí tràgic. Però mai va tenir opcions reals i tot es va reduir a un esbós de bones intencions. Els visitants, a més, en dos accions col·lectives van furgar en la ferida. Primer al minut 70 quan Cheihk va creuar a la xarxa una bona assistència; i al 83’ quan Peke va culminar una llarga jugada. Encara Guiu va poder fer el quart en un xut franc que es va anar per damunt de la porteria. Efectivitat màxima.

Punt final a una primera volta especialment dolorosa per al Santfeliuenc que encadena 13 jornades sense tastar el dolç sabor de la victòria. I triomf clar i convincent dels de Santi Castillejo que els serveix per acabar la primera volta en segona posició.

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Nacho Ruiz, Jaume Duran, Rafa Murillo, Joserra, Juanjo Prior, Romo, Jaime Fuentes (Patxi, 63’), Josele (Adri Recort, 74’), David López i Eric Zárate (Charly Ruiz, 63’).

FC Ascó: Sergio López, Pato, Socias, Josep Ramon, Roger, Artur Gòdia, Sergi Masqué (Jani, 88’), Peke, Héctor (Guiu, 75’), Cheikh (Riki, 85’) i Sergi Moreno.

Gols:

0 – 1, 40’ Sergi Moreno

0 – 2, 70’ Cheikh

0 – 3, 83’ Peke

Àrbitre:

Fernández Pérez, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar als santfeliuencs Juanjo Prior i Charly Ruiz; i al visitant Santi Castillejo.

Quadern de notes:

– De mal en pitjor. El Santfeliuenc competeix i mira de fer les coses bé però els resultats són inapel·lables en la seva contumàcia: 13 partits sense guanyar.

– Ens sentim tristos. Els que pensàvem al mes de setembre que viuríem una temporada il·lusionant hem passat a mirar-la com una estrepitposa decepció.

– La desidentificació entre afició i equip és absoluta. Les Grases va mostrar l’entrada més pobra en els cinc anys a Tercera. Per reflexionar-hi.

– Cal prendre mesures per mirar de reaccionar ja. El cap de setmana del 6 al 7 el Santfe jugarà una final a vida o mort contra el Granollers.

– L’Ascó de Santi Castillejo va demostrar el pragmatisme d’un equip que vol fer- se gran a la Tercera 2017-2018: ordre defensiu i eficàcia ofensiva.

Anuncis

Càstig cruel a la Ciutat Esportiva Dani Jarque

RCD ESPANYOL B 3 (JOSELU, 35′; DONCEL, 89′ I PUADO, 90′) SANTFELIUENC FC 0

ÀRBITRE: GONZALO ROMERO FREIXAS (DELEGACIÓ TARRAGONA)

CIUTAT ESPORTIVA DANI JARQUE

ASSISTÈNCIA: 500 ESPECTADORS

MATÍ ASSOLELLAT, TEMPERATURA DE 7 GRAUS

Poques derrotes més cruels, severes i fins i tot injustes. El Santfeliuenc va fer mèrits als segons 45 minuts per restablir la igualada. La mala sort, la falta de verí en atac i la dinàmica negativa van conduir a una derrota enganyosa quan els santfeliuencs bé podríem haver marxat de la Ciutat Esportiva Dani Jarque amb un punt… com a poc. Amb el Santfe abocat a l’atac i desbordant la defensa perica, els locals van aprofitar dues contres per eixamplar el marcador, en un resultat del tot immerescut i pregonament enganyós. La sensació, però, que el Santfeliuenc surt reforçat per afrontar 20 finals i adaptar-se a una circumstància inesperada però ara ben real.


Amb 112 tardors a les esquenes i amb l’objectiu de donar una bona imatge el Santfeliuenc es va presentar per primera vegada en competició oficial a la bonica ciutat esportiva perica. Els blanc-i-blaus van saber aguantar els altres blanc-i-blaus líder als primeres 30 minuts. Només una doble rematada de Puado, la segona de les quals es va anar al travesser (16′) van alterar les seqüències inicials de Toni Casamayor. Això sí, si als espanyolistes se’ls deixa pensar mala peça al teler. El Santfeliuenc mirava de respondre amb alguna acció trenada entre David López i Eric Zárate i amb la bona disposició de Carlos Olmo, molt participatiu al llarg del matx. Però l’Espanyol B, no perdona. Una acció per banda esquerra va superar de manera massa fàcil la defensa santfeliuenca i Joselu amb la canya a punt a l’altura del punt de penal no va perdonar. El primer trau al front. Els locals es van instal·lar en la comoditat i encara podrien haver eixamplar la renda si Toni Casamayor no hagués estat molt atent per contenir una mitja vaselina de Puado.

A la segona part, altres sensacions. Al minut 51 Nacho Ruiz de cap a llançament de falta va acaronar el gol. L’Espanyol B va reaccionar amb fúria i al minut 58 una canonada des del mig del camp d’Álex López es va estavellar al travesser. I fins aquí els poderosos locals. A partir del quart d’hora del segon acte, el Santfeliuenc va ser el clar dominador. Bon joc de combinació i bones recuperacions van posar en evidència els líders. Al minut 73 una acció poderosa de Nacho Ruiz trencant la defensa des del centre no va trobar gol per molt poc. Els locals es van veure clarament superats pel joc d’anticipació i contracops del Santfeliuenc. Fins a quatre arriabdes clares en el darrer quart d’hora van segellar minuts de bon futbol que van fer pensar amb l’heroica de la tarda d’Olot. Tanmateix ni David López ni Adri Recort ni Ion Vázquez en un xut de mitja volea van tenir la sort necessària per armar de moral un equip amb l’autoestima magolada. I el que són les coses, quan els locals demanaven clemència per acabar amb la seva exigua renda, dues mossegades crepusculars a la contra, una signada amb l’esperó per Carlos Doncel i l’altra per Puado, van servir per dibuixar un il·lusori 3 a 0. Càstig injust per a un Santfeliuenc laboriós, esforçat i digne però a qui la fortuna ha abandonat.

 

RCD Espanyol B: Edu Frías, Pipa, Royo  (Max Marcet, 86′), Iago, Lluís, Pol Lozano, Víctor, Álex López, Joselu (Doncel, 66′), Puado i Moha (Pedrosa, 55′).

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor, Alberto, Nacho Ruiz, Rafa Murillo, Jaume Duran, Olmo, Ion Vázquez, Jaime Fuentes, Josele (Adri Recort, 69′), David López (Romo, 81′) i Eric Zárate (Patxi, 76′).

 

Gols:

1 – 0, Joselu, 35′

2 – 0, Doncel, 89′

3 – 0, Puado, 90′

 

Àrbitre:

Romero Freixas, molt rigorós a l’hora d’assenyalar fores de joc al Santfeliuenc. Va amonestar els espanyolistes Iago i Edu Frías; i als santfeliuencs Jaume Duran i Andrés González.

Quadern de notes:

– Malgrat la derrota, el Santfeliuenc no va sortir de la Ciutat Esportiva més danyat del que ja hi arribava.

– La Feina d’Andrés González és recuperar l’autoestima d’un equip amb qualitat que ha de tornar a creure en ell mateix.

– Notable actuació de Carlos Olmo en el seu debut en l’onze titular.

– L’Espanyol B amb la reserva en va fer prou per guanyar de manera enganyosament abultada. Un equip que si el deixen pensar no perdona. Qualitat i talent.

 

El partit més difícil… en un dia de 112 anys

RCD ESPANYOL B SANTFELIUENC FC
ÀRBITRE: GONZALO ROMERO FREIXAS (DELEGACIÓ TARRAGONA)
CIUTAT ESPORTIVA DANI JARQUE
JORNADA: 18
DIUMENGE 3 DE DESEMBRE
HORA: 12
PER SEGUIR EN DIRECTE: Ràdio Sant Feliu, Ràdio Marca Barcelona, @SantfeliuencFC, @RCDEspanyol
TEMPS PREVIST: CEL SERÈ I ASSOLELLAT; TEMPERATURA DE 9 GRAUS
 
Al futbol res no és impossible, les evidències són ben properes i només cal mirar els resultats de la Copa del Rei; no obstant això ningú no dubta que la victòria del Santfeliuenc a la Ciutat Esportiva Dani Jarque es cotitzaria ben generosa a les apostes. I també és cert que el Santfeliuenc no arriba a una cita de prestigi i contra un rival tan potent en el seu millor moment. Però algun dia s’ha d’acabar aquest sorprenent eclipsi que ha abocat els blanc-i-blaus a una posició estranyament delicada si tenim  en compte les expectatives i el bon inici. I qui sap si en el dia que Santfe fa 112 anys esclaten tots els pronòstics.

Amb convicció resignada. Així viatja el Santfeliuenc a la ciutat esportiva del RCD Espanyol en un partit on els d’Andrés González volen deixar una bona imatge i lluitar pels punts. En un moment delicat el Santfe ha de començar a sumar si no vol complicar-se encara més la situació a la taula. I el final de lliga i any amb l’Espanyol B i l’Ascó obliguen a remar convençuts que la qualitat de la plantilla han de garantir una permanència tranquil·la. Andrés González no podrà disposar de Joserra, Cuadras i Dani Maldonado.

El RCD Espanyol B, a batre tots els registres

Passejada militar. El filial “perico” ha demostrat en les primeres 17 jornades que aquesta temporada tots els camins porten a Segona B. Seria una sorpresa majúscula que aquesta constel·lació de talents no retornés a la divisió de bronze del futbol espanyol. David Gallego ha sabut reinventar un col·lectiu que la temporada passada va perdre la categoria. Els espanyolistes són el segon millor equips dels 18 grups de Tercera amb 45 punts, només superat pels riojans del Calahorra amb 46. Javi Puado amb set gols i Carlos Doncel i Álex Bermejo amb sis, són els màxims golejadors d’un bloc de moment inexpugnable i que està marcant un rècord de punts al grup V de Tercera.
Imatge RCD Espanyol B, Àngel Garreta