Catarsi a Les Grases. Patxi fulmina el Sant Andreu al 92′

Moments màgics. Per què som del Santfe? Per moments que salven la memòria. Al minut 92, quan el partit es consumia en un ineluctable destí sense gols, Juanjo Prior va iniciar una jugada al centre del camp, va oxigenar a la banda dreta perquè Ion Vázquez s’arrenqués sense por i pengés una pilota al cap del més gran, de l’incomparable Patxi que, planejant com una àliga imperial, rematava aturant el temps i desfermant una catarsi sense embuts. El Santfe es va treure així el malefici de la temporada passada contra els andreuencs i guanyava in extremis un dels grans candidats a l’ascens de la Tercera 2017-2018. Era l’epíleg màgic a un partit de revolucions molts altes que va tenir moltes històries… però la història última va ser escrita amb el traç feliç de la victòria, de l’alegria, d’una tarda santfeliuenca de somriures i esperances. La màgia de Tercera Divisió torna a Les Grases amb força.

Partit dels grans i ambientàs a Les Grases en un bateig a la temporada 2017-2018 somiat. El Santfeliuenc en un extraordinari exercici col·lectiu va sumar tres punts davant un rival que apunta molt alt. La temporada és llarga però ja tenim al rebost quatre punts. Quatre punts que marquen un senyal inequívoc que aquest Santfe vol competir i que ho vol fer amb Les Grases ple.

Equilibri, molt equilibri. Els primers 45 minuts van ser un manual assagístic. El Santfe pensava i el Sant Andreu apuntava amb discontinuïtat. Les més clares per als andreuencs a les botes d’un dels futbolistes més desequilibrants del futbol català, Josu Rodríguez. La primera al 16′ en guanyar l’esquena de Jaume Duran però topar amb el cos del super Toni i la segona al 39′ en una jugada individual de 40 metres culminat amb una rematada ajustada que va banyar de por Les Grases. El Santfeliuenc va mirar de tenir un més gran domini de la pilota i durant alguns minuts ho va aconseguir. Les arribades a porteria, però, van ser escasses i només un parell de rematades de cap d’Eric Zárate i una centrada de la meravella Maldonado van posar discòrdia a la tarda tranquil·la de Segovia. El primer acte es va tancar amb un xic de polèmica per unes possibles mans d’un defensor quadribarrat en un atac blanc-i-blau i per entendre un sector de la graderia que l’àrbitre tenia la pell massa fina amb els futbolistes locals.
La represa no va canviar de color l’escenari. El Sant Andreu va voler apujar una mica la intensitat i la tensió però el Santfeliuenc va respondre amb serenor. Les millors ocasions, però, van sovintejar els dominis de Toni Casamayor. Dani Guerrero 49′ i Elhadji 51′ ho van intentar amb poca punteria. L’acció que va estar a punt de canviar el rumb la va protagonitzar Josu Rodríguez. El davanter andreuenc no s’ho va pensar i des de 50 metres va armar un xut que anava directe a la xarxa però Toni Casamayor va rectificar a temps la seva posició i va respondre amb una aturada digna de les millors antologies. Passat l’ensurt el Santfeliuenc es va trobar amb una molt bona notícia que obligava a fer un gir en la direcció. El visitant Joel Armengol va veure la segona groga (68′). 22 minuts per refer el desenllaç. I els blanc-i-blaus ho van saber aprofitar. I ho van saber aprofitar perquè van saber esperar el seu moment. Del 70 fins al final el domini i la pressió van ser blanc-i-blaus, si bé els visitants mai van dimitir a la victòria i van canviar el cromo d’Elhadji pel d’Óscar Muñoz però sense distorsionar l’esquema. El menescal de camp, Juanjo Prior, va agafar tota la responsabilitat i el joc es va endinsar en una dimensió nova. Ion Vázquez des de la dreta començava a despullar les flaqueses dels d’Azparren. Al 78′ una deixada amb el pit de Patxi la va rematar de manera acrobàtica Dani Maldonado. I al 88′ el mateix Prior ho va provar des de fora de l’àrea. Instàncies que flanquejaven el gran moment. Juanjo Prior va carregar des del centre, Ion Vázquez va apuntar i l’enorme i colossal Patxi va descarregar amb el cap. Imparable. Apoteòsic. Catàrtic. Magic Moments.

 

Santfeliuenc FC: Toni Casamayor. Ion Vázquez, Jaume Duran, Rafa Murillo, Alberto, Juanjo Prior, Maldonado, Jaime Fuentes (David López, 76′), Patxi, Charly Ruiz (Josele, 64′) i Eric Zárate (Adri Recort, 76′)
UE Sant Andreu: Segovia, Llamas, Jordi Méndez, Alberto Carroza (Juanma Miranda, 12′), Noguera, Joel Armengol, Alfred Planas (Ferran, 63′), Dani Guerrero, Elhadji (Óscar Muñoz, 72′), Josu i David López.
Gol:
1 – 0, Patxi, 92′.
Arbitre:
Brull Acerete. Millor al segon temps que al primer. Va amonestar el santfeliuenc Maldonado; i als visitants Méndez, Noguera, Joel Armengol i Josu. Va expulsar per doble targeta groga Joel Armengol (68′)
Quadern de notes:
– Un moment màgic que recordarem: l’espectacular rematada de Patxi, més “Conan el Bárbaro” que mai.
– Quatre punts de resistència. Minut 92 vital. Maldonado i Patxi segellen una arrencada per a l’esperança.
– El duet de kàisers Rafa Murillo/Juanjo Prior pot ensenyar el camí d’una temporada feliç. Temps al temps o temps era temps.
– El Sant Andreu va ensenyar flashos de bon equip. Va tirar molt de les accions de córner però amb resultat estèril. Un conjunt obligat a tot.
 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: