Tercera.cat fa balanç a una temporada amb final feliç

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s’han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l’any d’aquell conjunt en concret.

Al capítol 9 repassem el curs del Santfeliuencque ha tancat el curs amb la permanència, gràcies a dos triomfs molt destacats a domicili (Peralada i Ascó) que deixaven fora de tot perill els blanc-i-blaus, que s’havien apropat a les tres últimes places al terç final de curs. Els del Baix Llobregat han acabat setzens, amb 47 punts. Escriuen sobre la temporada del Santfeliuenc en Juan Antonio Díaz, cap de premsa de l’entitat, i en Joaquín Rivas, periodista de Ràdio Sant Feliu i Radio Marca (col·laborador en altres mitjans) i part de l’equip de premsa del club blanc-i-blau. L’article està escrit a quatre mans.
 El triomf de la resistència
Un article de Juan Antonio Díaz i Joaquín Rivas / @rivassalvador
santfe01
Infern, purgatori i paradís. El Santfeliuenc Futbol Club ha hagut de travessar les tres etapes de la comèdia dantesca en un viatge espectral que va acabar el 17 de maig amb el final rotundament feliç de la permanència. Una permanència que va ser celebrada a la capital del Baix Llobregat com un segon ascens o, si més no, com la revàlida d’aquell ascens encara recent del 15 de juny de 2013. En el retrovisor de la memòria quedaven dos mesos finals terribles que, en no pocs moments, van semblar irreversibles, però que han de servir en el futur perquè un projecte tan pregonament jove a Tercera hagi après a madurar de manera apressada.

Pocs podíem imaginar que l’equip que a la jornada vuit havia sumat 16 punts i era en zona de play-off d’ascens a Segona B, acabaria la jornada 34 en posició de descens, acumulant vuit jornades sense guanyar i 666 minuts sense veure porteria. Va ser la crònica d’un descens als inferns que semblava que no tingués aturador i que va comptar amb el camp del futbol de les Grases com a involuntari protagonista principal malgrat el gran suport de l’afició. I és que els blanc­-i-­blaus han fet del seu estadi un hospital de campanya per als forasters: fins a 35 punts van volar de Sant Feliu.

Només els bons resultats a domicili, 25 punts i sis victòries, van permetre equilibrar números i lletres mal pagades. La reacció final, apel·lant a l’heroica, ha fet possible que el somni de la Tercera Divisió no s’acabés tant i tant d’hora.
unnamed
Una resistència esportiva i social
La permanència només s’entén amb l’obstinació d’una afició que va decidir fer un costat mamíferament numantí als seus futbolistes quan més malament ho passaven. El divendres 27 de març prop de 300 seguidors es van concentrar a l’entrenament per dir als seus jugadors i a tot el futbol català que la unió fa la força amb el convenciment que es resistiria a Tercera passés el que passés. I aquest és el fet que avui singularitza els de Sant Feliu. Una poètica resistència que guia una afició que fa defensa orgullosa de la seva samarreta centenària i que converteix cada quinze dies les Grases en un dels camps més vius, apassionats i sorollosos de la categoria. Al final, la suma d’un enfilall d’intangibles fora i dins del camp va fer que la justícia poètica arribés en forma de permanència. Un desenllaç just que recompensa un equip que ha portat una trajectòria honesta en els seus dos periples germinals a Tercera.

santfe03
Una dècada prodigiosa que caldrà renovar
La permanència clou el cicle més esplendorós d’una llarga història. Els del Baix Llobregat bufaran el tres de desembre 110 esponeroses espelmes. Els noms de Carlos, Santi, Alberto, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Joserra, Tena, Dani Maldonado, Álex Bolaños, Iván Peralta, Éric Pacheco, Carlos Cano, Josele… han fet viure els millors moments a una entitat que en una dècada ha passat de jugar a l’antiga Primera Territorial a fer-ho a Tercera, i que ha vist multiplicar per cinc la seva massa social. I si hi ha un nom que resumeix tots els èxits és el d’Andrés González. L’entrenador cornellanenc ha tornat a demostrar que qui resisteix acaba guanyant i per això el proper mes d’agost començarà la novena temporada a la banqueta i podrà superar la frontera dels tres-­cents partits, amb la consciència severa que el dolorós camí d’aprenentatge ha de servir per madurar a la categoria des de la renovació. De moment, però, la tercera a Tercera és ja un fet inapel·lable per omplir d’il·lusió milers d’esperances. La història, continua.
Nom_Carlos_Cano
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: