A dos gols de la glòria. El Sant Llorenç crida a tota l’afició per omplir a vessar l’Andrey Xepkin (dissabte a les 20:15 hores)

HANDBOL SANT QUIRZE B 25 HANDBOL SANT LLORENÇ 23

ANADA, ELIMINATÒRIA FINAL ASCENS A PRIMERA DIVISIÓ

PAVELLÓ MUNICIPAL SANT QUIRZE

ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS

CFcaxbtWAAAEEYg.jpg large

***Crònica editada a fetasantfeliu.cat i cedida per l’Handbol Sant Llorenç

Dos gols separen al Sant Llorenç del l’èxit més gran de la seva història. Si els d’Andrey Xephin aconsegueixen capgirar el 25 a 23 de l’anada seran per primera vegada equip de Primera Catalana i retornaran a l’handbol de la ciutat a una categoria de prestigi després de molts anys d’una severa travessia pel desert.

Un altre partit pels amants del bon handbol es va veure diumenge a Sant Quirze. El CH Sant Llorenç va sortir amb molta precaució, ja que el Sant Quirze B va utilitzar jugadors del seu primer equip nacional. El reglament ho permet per aquells que en edat junior estiguin inscrits en aquest equip tot i que no juguin ni un minut al llarg de la temporada. 

El ‘santllo’ va sortir a la pista parlant de tu a tu amb el rival i sabent que no s’arriba a aquesta situació privilegiada per casualitat. Semblava que juguessin a Sant Feliu, a l’Andrey Xepkin, ja que l’afició es va bolcar amb el partit conscient del pes de l’eliminatòria per a l’handbol de la ciutat.

En la part esportiva, el punt fort d’aquest equip, la defensa, va funcionar com si es tractés de la maquinària d’un rellotge. Un grandíssim Dani Serrano, que va fer perfectament el seu treball aturant als laterals més perillosos i recolzat, com sempre, per un Jaume Vidal incansable i que posa en ordre la defensa a l’hora que li dóna la intensitat necessària per fer de la rereguarda el nostre primer atacant.

En aquesta tasca, i amb un partit en el que es van xiular molts penals per part de la parella arbitral, l’encert dels llançadors va ser vital perquè el rival no marxés en cap moment al marcador. La diferència màxima que es va veure va ser de quatre gols desfavorable al ‘santllo’, que sempre va anar per darrera.

Andrey Xepkin va fer els canvis tàctics necessaris com els nostres jugadors reaccionaven i tornaven a agafar el ritme del partit. Arribat la mitja part, el marcador de 14-11 reflectia el joc del dos equips, a la represa, els visitants, amb un David Gil jugant al pivote molt efectiu i amb l’encert dels dos extrems, obrint el joc quan era impossible un altre acció pel centre, van fer pensar que inclús guanyar aquest partit era una qüestió de temps ja que la forma física dels santfeliuencs estava molt per sobre del rival.

No va poder ser, però aquest mínim desavantatge de dos gols a la finalització, es pot eixugar amb el factor pista, amb el factor físic i, per sobre de tot, amb el factor afició. El club ha comptat molt amb l’afició durant la temporada i els jugadors han rebut el suport allà on hagin anat a jugar. Per tot això, el proper cap de setmana, el CH Sant Llorenç està segur que els jugadors no regatejaran esforços i oferiran un dels millors partits d’aquesta temporada al pavellóAndrey Xepkin amb el premi final de l’ascens, si tot marxa bé. Ara més que mai l’equip necessita el suport de l’afició, i per això compta els aficionats el proper cap de setmana al pavelló.

Pràctiques poc esportives

El Club Handbol Sant Llorenç ha expressat la seva disconformitat amb l’ús de jugadors de categories superiors per als pay-offs, tot i que ajustada a reglament, sembla èticament poc respectuosa donada l’adulteració de la competició que representa per tota la categoria. En especial per aquells clubs com el ‘santllo’, que no tenen equips en aquestes categories superiors, i que arriben amb molt d’esforç a aquests exigents play-off. També representen una manca de respecte en vers als seus jugadors, que al llarg de tota la temporada han lluitat i s’han guanyat el dret de jugar unes fases d’ascens en les que se’ls aparta amb l’excusa de que el criteri del club mana per sobre dels jugadors. El CH Sant Llorenç no vol criticar l’actuació d’altres clubs, però si donar la sevaa opinió en vers un fet que és pràctica habitual en algunes entitats.

CFM9Q6JWoAAwi0d.jpg large

Orgullo del CN Sant Feliu. Sin ascenso pero con la cabeza muy alta

ESCUELA WATERPOLO ZARAGOZA 10 .. CN SANT FELIU 9

PARCIALES: 3-3/3-2/4-2/0-2

PARQUE DE BOMBEROS DE ZARAGOZA

ASISTENCIA: 300 ESPECTADORES

Tardaremos muchos años en olvidar uno de los mejores partidos de la historia del CN Sant Feliu. Las jugadoras que dirige Rafa López dieron una lección de amor propio y lucharon hasta el último segundo por regresar a División de Honor. Un inicio fulgurante (1-3) hizo concebir muchas esperanzas. Al final, las aragonesas impusieron su mayor experiencia para mantenerse en la máxima categoría del waterpolo español. La piscina del Parque de Bomberos presentó un lleno absoluto con más de cincuenta aficionados llegados de Sant Feliu.


¡Qué gran Club Natació Sant Feliu!

El Sant Feliu salió decidido a todo y en los primeros cuatro minutos logró situar la eliminatoria al borde de la igualada (1-3). Un golazo de Marta Manchego en la primera acción, y otros dos de Helena y Anna Maria Dalmases hicieron frotarnos los ojos de la ilusión. Las aragonesas reaccionaron y antes del minuto ocho equilibraron el electrónico con goles de Victoria Ramos y Andrea Blas de penalty.

El Sant Feliu aún tuvo fuerzas al inicio del segundo período para ponerse arriba en el marcador con un tanto de Anna Segurana (3-4). Sin embargo, las locales empujados por su ruidoso público fueron poniendo las cosas en su sitio con un parcial de 3 a 0. El Sant Feliu no se rindió y Eva Alegré acortó distancias (6-5) antes de llegar al descanso.

El Sant Feliu sufrió al inicio del tercer tiempo. Las aragonesas adelantaron la defensa y abortaron los ataques de las de Sant Feliu que casi siempre morían en disparos largos y muy cómodos para la arquera maña. Fueron los mejores minutos de las locales que empezaron a rubricar la permanencia con tres goles seguidos de Julia Tazueco y uno de Andrea Blas. El Sant Feliu se resistía a doblar la rodilla y hasta la portera Mila López se reivindicó con un gol desde su portería que cerró el tercer período (10-7).

El CN Sant Feliu sabía que sus opciones de ascenso eran remotas. Pero aún así tiró de orgullo y logró cerrar la temporada ganando el último cuarto en un magnífico homenaje a Rafa López. Los goles de Helena Dalmases cerraban un gran año al que sólo le ha faltado el broche de oro del regreso a División de Honor.

Rafa López anunció su adiós

Rafa López, en una emocionada despedida ante los micrófonos de Ràdio Sant Feliu al final del partido, confirmó que la próxima temporada no continuará vinculado al CN Sant Feliu. López cierra un ciclo excelente de seis temporadas en el que el waterpolo femenino de Sant Feliu se ha situado entre los mejores de España.

Escuela Waterpolo Zaragoza:Andrea Corao, Nerea Coloma, Sara Jiménez, Raquel Corao, Laura Palomar, Cristina Madre, Andrea Blas (3,2p), Raquel Ara, Patricia Genzor (2), Victoria Barrios (2), Laura Gómez y Julia Tazueco (2).

CN Sant Feliu: Mila López (1), Belén Martínez, Anna Segurana (1), Helena Dalmases (4), Anna Maria Dalmases (1), Eva Alegre (1), Belén Fernández (1), Marta Manchego (1), Araceli Rodríguez, Nerea Contreras, Xènia Font y Estela Roda.

Imagen 005

Imagen 003

Imagen 004

Imagen 007

Imagen 006Rafa López en una fotografía que no volveremos a ver. Se marcha un entrenador que ha dejado muy buenas sensaciones. Seis años de trabajo avalan su calidad profesional y humana.