Crònica editada a fetasantfeliu.cat i cedida per l’Handbol Sant Llorenç.
El Sant Llorenç va perdre a Cambrils per 26 a 22 però gràcies a que els santfeliuencs van fer un gol més a domicili que els cambrillencs passen a la segona eliminatòria d’ascens a Primera Catalana. El “Santllo” ja coneix el rival per a una eliminatòria definitiva: serà el Sant Quirze B. L’anada el feu vallesà el diumenge 17 (12 hores) i la tornada a l’Andrey Xepkin el cap de setmana del 23 al 24 amb horari encara per confirmar.
El de dissabte no va ser un parit qualsevol. La tensió es va fer present per la trascendència del resultat; tot es jugava a cara o creu amb un reduït bagatge de quatre gols per als santfeliuencs. L’afició tarragonina ho sabia i va omplir la graderia per esperonar el seu equip des de molt abans de l’inici.
El partit va començar amb molt retard i això li va afegir encara més pressió. Jugadors, àrbitres, cos tècnic i afició esperaven el començament amb càntics i tambors. A les 21,10 es va donar per començada la batalla; els nervis dels jugadors es canviaven per l’esforç físic, i el simulat control de l’Andrey canviava per les consignes als jugadors i la intensitat de les decisions movent la banqueta per trobar el millor sistema per controlar el partit.
L’inici va començar amb avantatge del Cambrils que, amb una pressió defensiva que no havíem vist al partit d’anada, s’aprofitava dels nervis del nostres jugadors i habilitava als laterals i extrems per que, amb poc temps transcorregut, el resultat global de l’eliminatòria ja els resultés favorable de 6 gols. Tot i això, l’equip no va baixar el braços i una reacció final deixava el resultat en 12-8 a la finalització de la primera meitat gràcies també a les dues exclusions d’un dels seus millors jugadors: el lateral esquerrà que va haver de seure a la banqueta bona part del partit per no arribar a la seva desqualificació abans dels minuts finals que ja es veien venir. Les espases continuaven amunt i tot era possible encara.
L’inici de la segona part va ser positiva pels jugadors santfeliuencs, més centrats en el partit i amb la seguretat de que podien aconseguir la classificació. El Cambrils, per contra, veia que el temps passava i no podia anar-se’n al marcador; a més, una reacció del nostre equip feia que el resultat a dos minuts del final fos d’un igualat 20-19.
Polèmica per decisions arbitrals
Semblava que ja estava tot decidit, tot i que en aquest moment va aparèixer una variable que, malauradament s’ha convertit en constant en nombrosos partits disputats en aquesta categoria: la parella arbitral. Dues decisions polèmiques que van poder canviar el signe del partit: primer, el canvi del temps restant de partit que va a passar de 2 a 4 minuts, segons ells perquè la taula no portava correctament el temps; la segona, increïble pel que suposava en un partit d’aquestes característiques va succeir quan un dels àrbitres comunicaven a dos jugadors nostres el temps pendent de partit, 4 segons i pilota en possessió del Santllo; l’Andrey va demanar temps mort i el Delegat va tornar a demanar el temps als àrbitres, 4 segons va repetir un d’ells; no, 48” diu l’altre.
Entre ells mateixos no s’havien posat d’acord en el temps restant, encara que l’àrbitre principal va fer valer la seva decisió per molts arguments que se li van donar. Afortunadament ni un, ni l’altre equip va aconseguir marcar en aquells segons restants i va valer el resultat que hi havia en aquell moment en el marcador i que va ser el definitiu 26-22. A igualtat de diferència de gols, preval el número de gols marcats fora, i que, com que el Sant Llorenç ha marcat un gol més que el rival fora de casa, l’equip classificat és el nostre.
A falta de 12 minuts pel final, el pivot David Gil va haver d’abandonar el camp amb un cop al cap que va fer necessària la trucada als serveis mèdics per atendre-ho, de mentre, els Delegats demanaven als àrbitres que no calia aturar el partit ja que estava fora del camp. Afortunadament va ser un tema puntual fruit de la tensió del moment i, un cop acabat el partit, no va hi va haver per part seva cap més problema a part dels nervis de la graderia, quan van veure que el seu equip perdia la classificació mentre guanyava un partit molt equilibrat.
Primera prova superada i ara queda el més important, la segona eliminatòria a jugar amb el Sant Quirze, primer a pista vallesana i la tornada a casa. Cal confiar que la proximitat a Sant Feliu faci equilibrar les forces a la grada i que la presència d’aficionats del Sant Llorenç sigui massiva en aquest partit decisiu.

Filed under: Tota la resta d'esports i clubs | Leave a comment »