El Santfeliuenc FC anima a pintar de blanc-i-blau Peralada en el partit més decisiu

El Santfeliuenc Futbol Club, a través de la seva pàgina oficial, fa una crida a tota l’afició perquè aquest diumenge no dubti de desplaçar-se a Peralada per viure els noranta minuts més importants de la temporada i que marcaran el destí de l’històric equip de la ciutat a Tercera Divisió.

---

I tant que no ens rendirem!!!  Aquest diumenge a les 18 hores estem convocats per viure noranta minuts decisius. Les opcions de permanència són ben vives i cal una victòria a Peralada per jugar la penúltima jornada a Les Grases amb totes les opcions de sortir, almenys, dels quatre darrers llocs. I per aconseguir-ho demanem el penúltim esforç perquè Peralada no sigui un camp a 150 quilòmetres de casa sinó un camp on el color blanc-i-blau sigui ben viu a la graderia.

El Santfeliuenc juga els noranta minuts més importants de la seva història i estem convençuts que els tres punts seran nostres perquè tenim la millor afició de Tercera i tots mereixem seguir gaudint d’una gran categoria.

En directe per Ràdio Sant Feliu a partir de les 17:30 hores

Si no podeu viatjar a terres empordaneses no oblideu que Ràdio Sant Feliu us ho portarà tot ben cuinat des de les 17:30 hores amb la veu de Joaquín Rivas i el seu equip de col·laboradors. L’esport de Sant Feliu s’hi juga molts anys de bon futbol i els tres punts canviarien la perspectiva per afrontar amb molta il·lusió les dues jornades finals.

I tant que no ens rendirem!

I tant que ho aconseguirem!!

Aquest diumenge tot Sant Feliu a Peralada!!!

Et necessitem!!!!

Aquest dissabte (19:15 hores, Pavelló Andrei Xepkin) comença l’hora de la veritat per al Sant Llorenç

Final de lliga … i inici de la promoció. L’Handbol Sant Llorenç començarà aquest dissabte (19:15 hores) el seu camí per pujar a Primera Catalana i fer que l’handbol de Sant Feliu torni a una categoria important després de molts anys de participar en competicions secundàries. El rival que es creua en el somni del Sant Llorenç és l’Handbol Cambrils, tercer classificat al grup A.

 

---

 

Quarta posició

Els de Sant Feliu es van acomiadar de la lliga regular caient a la pista del Sants Ubae per 30 a 27. Amb aquesta derrota l’equip que entrena Xepkin va acabar en quarta posició després d’haver sumat 32 punts. La victòria dels santsencs el va permetre aconseguir també la classificació.

Espera un rival temible

Si comparem números i estadístiques el rival que es creuarà en el cami dels santfeliuencs és de morro dur. L’Handbol Cambrils, que comptarà amb el factor pista a favor a la tornada, ha acabat tercer al grup A, amb un xifra gens menystenible de 42 punts. Els tarragonins només han perdut quatre partits i van estar fins al final lluitant per l’ascens directe que, finalment, va ser per al Molins de Rei B.

Tres places d’ascens

Amb l’ascens directe del Cardedeu com a campió del grup B, la Federació Catalana atorga tres places d’ascens ja que el Molins de Rei, campió del Grup A, no pot ascendir atès que el seu primer equip milita a Primera Catalana. Els vuit equips finalistes (segons a cinquens classificats) es creuen en doble partit amb la tornada a la pista de l’equip millor classificat a la lliga regular. Dels quatre equips que es classifiquin per a les semifinals, tres assoliran l’ascens.

Quadre de quarts de final

Handbol Sant Llorenç – Handbol Cambrils (dissabte, 19:15 hores, Pavelló Andrei Xepkin)

Handbol Sant Quize B – Escola Pia Granollers

Sants UBAE – Handbol Cooperativa Sant Boi

Himesa Súria – Handbol Sant Joan Despí B

Crida per omplir l’Andrei Xepkin

La directiva del Sant Llorenç vol mobilitzar tota l’afició de Sant Feliu perquè aquest dissabte a partir de les 19:15 hores s’aplegui a l’Andrei Xepkin per fer de jugador número vuit. Un bon resultat a casa és fonamental per afrontar amb garanties el partit de tornada.

A partir de dissabte el Sant Llorenç inicia el seu somni d’ascens. Sant Feliu no pot fallar a un equip que ha completat una excel·lent temporada i que té a l’abast encadenar dos ascensos.

Permanència aplaçada abans d’un definitiu Santfeliuenc-Martorell

CB SANTFELIUENC 65 …. CB L’HOSPITALET 78

PARCIALS: 14-20/15-16/20-19/16-23

ÀRBITRES: XAVIER GIRBAL I MARC MATEU

PALAU MUNICIPAL JUAN CARLOS NAVARRO

ASSISTÈNCIA: 150 ESPECTADORS

El CB Santfeliuenc no va poder confirmar de manera matemàtica la permanència a EBA però va tornar a donar una molt bona imatge davant L’Hospitalet.  L’equip que entrena Miguel López Abril va aconseguir una victòria treballada que li atorga la classificació per a la fase d’ascens a LEB Plata. El Santfeliuenc haurà de confirmar la renovació a EBA el proper dissabte a partir de les 19 hores contra el Martorell Solvin en un partit decisiu abans de la darrera jornada en què tocara viatjar a Andorra.

---

El Santfeliuenc no va poder amb la fortalesa de L’Hospitalet però va a tornar a demostrar contra el millor equip actualment de la Lliga que es troba en un gran moment. Els de Marc Guillem mai no van anar per davant en el marcador però tampoc mai van donar-se per vençuts. La magnífica tasca del jove Guim Expósito i la fermesa defensiva de l’il·lustre Lucho Fernández -13 punts i 10 rebots- van fer suar de valent els riberenys, que van trobar en el seu jugador estel·lar, Gabi Díaz, un veritable esbudellador ofensiu -27 punts i valoració de 32 punts-.  La manca de punts en el joc interior, en especial d’Albert Farfám, van acabar condicionant les possibilitats d’un CBS que va notar la baixa de Higgs malgrat la bona notícia del retorn de Sanmartín, que,  amb 12 rebots va demostrar que ha tornat amb força i convenciment.

CB Santfeliuenc (65): Cairó (13), Guirao (13), Expósito (14), Farfán (4) i Lucho Fernández (13) -cinc inicial-; Sanmartín (6), Gómez, Camí, Muñoz i Reyes (2).

Rebots: 42 (24 defensius; 18 ofensius).

CB L’Hospitalet (78): Solé (5), San Epifanio (10), Gabi Díaz (27), Guia (8), Bayó (10) -cinc inicial-; Saltó (8), Gómez (2), Reina (4) i Acosta (4).

Rebots: 33 (defensius 25; ofensius 8).

Partit decisiu contra un sorprenent Martorell de Balboa i Molina

La Federació Espanyola ha fet oficial que les dues darreres jornades de la Lliga EBA es jugaran en horari unificat, dissabte a les 19 hores. El CB Santfeliuenc rep al Juan Carlos Navarro al Martorell Solvin en un partit decisiu ja que la victòria donaria la permanència matemàtica al CBS. Una derrota obligaria els de Marc Guillem a guanyar a la darrera jornada a l’Andorra B per tal de no haver de treure la calculadora amb hipotètics triples i quàdruples empats. Els del Baix Llobregat Nord arribaran a la penúltima jornada amb la moral pels núvols després d’apallissar de manera sorprenent l’Olivar de Saragossa per 59 a 98.

Molta igualtat i moltes coses per resoldre a la part baixa

A manca de dues jornades dos equips han confirmat la seva classificació per a la fase d’ascens a LEB Plata, i tots dos equips són hospitalencs: AEC Aracena Collblanc (18-6) i CB L’Hospitalet (18-6). Queda per confirmar el tercer equip que sortirà de la terna entre JAC Sants, Quart Piscines Sant Feliu i Sant Nicolau Sabadell. En els llocs calents, el CB Castelldefels ja és matemàticament equip de Copa Catalunya. Les dues places restants tractaran d’evitar-les Martorell Solvin (8-16), CB Cornellà (8-16), Isports Salt (9-17), Arenys Milner (10-16) i CB Santfeliuenc (10-16). El Santfeliuenc està obligat a guanyar al Martorell per assegurar la permanència.

El mal inici del Santfeliuenc condiciona el desenllaç

SANTFELIUENC FC 1 (CANO, 24′) … CE EUROPA 3 (POVES, 1′; PADILLA, 7′ I POVES, 82′)

ÀRBITRE: BRIAN DÍAZ DÍAZ (DELEGACIÓ DE SABADELL)

CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 1.000 ESPECTADORS

TARDA AMB CEL ASSOLELLAT I TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Set minuts fatídics van passar factura. Els que van del primer segon al minut set van condemnar a la derrota un Santfeliuenc lluitador i voluntariós que va pagar el cansament del partit contra la Pobla de Mafumet i el potencial, més que evident, de l’Europa. Els blanc-i-blaus ho van intentar fins que les forces ho van permetre. La segona part va ser de clar color gracienc. Malgrat la derrota, les possibilitats de permanència són ben vives i passen per sumar sis punts ens els dos propers enfrontaments, a Peralada i a casa contra la Montañesa. Hi ha molta teca encara al rebost.

---

De l’expectació il·lusionant a la frustració. Els nombrosos seguidors que es van aplegar a Les Grases somiaven amb una tarda apassionant. Malauradament als 30 segons tothom va veure que la distància entre el somni i la realitat és immensa. Poves va recollir un rebot a xut de Javi Lara per inaugurar el marcador. I poc més de sis minuts més tard Alberto Padilla connectava un xut potent i col·locat que va fer estèril l’estirada de Santi. Amb el partit mig resolt el Santfeliuenc va fer un pas endavant atrevit que es va traduir en una canvi radical de sensacions. Al 10′ una gran acció de Cano va acabar amb una rematada que va aturar el veterà Rafa Leva, i Álex Bolaños a porta buida i de cap va enviar la pilota un pèl alta. Les bones sensacions es condensarien un quart d’hora més tard en una bonica jugada col·lectiva que va passar per les botes de Faura i David Toro, i que va enviar a la xarxa Carlos Cano en doble rematada després de l’aturada inicial de Rafa Leva. El gol va fer despertar els visitants. L’omnipresent Nils en una rematada creuada va obligar Santi a lluir-se. Poc després una rematada de cap d’Alberto va picar al travesser i la rematada posterior de Cano va sortir desviada. Amb la derrota mínima i les esperances de remuntada van marxar els santfeliuencs als vestidors.

Després de la represa el joc va entrar en una atonia. Mentre al Santfeliuenc ja li costava molt pensar, als visitants en tenien prou mantenint la renda. A partir del minut 70, però, el desgast físic va deixar noquejat els blanc-i-blaus. Va ser el moment que van aprofitar els gracienc per apujar una mica el ritme i arribar amb fluïdesa a l’àrea. Nils ho va provar en xuts des de fora de l’àrea i Cano no va aprofitar una gran centrada de Javi Lara. Eren els prolegòmens a la sentència, que va arribar al 82′ quan una acció de Roberto Camacho va topar amb el travesser, i la segona rematada la va aprofitar Poves creuant la pilota. Un gol que tancava definitivament el matx si bé al Santfeliuenc encara li va quedar temps per reivindicar-se en atac en una acció entre Iván Peralta i Quiles que no va veure la xarxa.

Un duel d’històrics condicionat per l’inici. Ara cal mirar endavant i la propera estació és cabdal: Peralada. Una victòria a l’Empordà multiplicaria les opcions de permanència. Tot és possible i el Santfeliuenc arriba a les tres ultimes amb molta vida.

Santfeliuenc FC: Santi, Èdgar, Faura, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Tena, Maldonado (Iván Peralta, 72′), Álex Bolaños (Joserra, 64′), Cano, David Toro i Éric Pacheco (Quiles, 72′).

CE Europa: Rafa Leva, Pastells, Alberto, Cano, Alegre, Javi Lara, Ignacio (Ramon Rovira, 66′), Guzmán (Valderas, 84′), Poves, Padilla i Nils (Roberto Camacho, 80′)

Gols:
0 – 1, Poves, 30 segons.
0 – 2, Padilla, 7′
1 – 2, Cano, 24′
1 – 3, Poves, 81′.

Àrbitre: Díaz Díaz, la seva actuació va ser regular. Va amonestar el local Maldonado; i als visitants Alberto i Cano.

Quadern de notes:

– El Santfeliuenc ho va intentar i va fer minuts més que interessants. El desgast físic i mental va passar factura.

– Matrícula d’honor un cop més per a l’afició. Una de les millors aficions de Tercera i que vol seguir sent de Tercera. Entre tots ho aconseguirem.

– A l’Europa se li va posar tot de cara massa aviat. Si a això li sumem la qualitat de l’equip que entrena Pedro Dolera, ben poca cosa es pot fer.

 

Sentiment Immortal converteix cada partit en un espectacle… i ara fins i tot amb txaranga

El Santfeliuenc FC anima a toda la ciudad para vivir una jornada inolvidable con un espectacular Santfe-Europa

Aún con la alegría en el cuerpo de los tres puntos del miércoles ahora hay que pasar página y centrarnos en los noventa minutos más intensos de nuestra historia en Tercera División.

Por eso, por lo que nos jugamos y porque queremos vivir nuestra primavera blanquizul, nuestra pequeña o gran revolución, este domingo Sant Feliu tiene que concentrarse en Les Grases. Una victoria desataría todas las emociones hoy inimaginables. ¡Y lo vamos a conseguir!

Santfeliuencs, santfeliuenques, tenim per endavant un dia inoblidable. Ningú no pot fallar. Us esperem, tothom hi és convidat

Diumenge 18 hores

I tant que podem!!!!

 La alegría de la victoria del miércoles debe continuar ante un clásico como el Europa

Orgullosos del Santfeliuenc FC

SANTFELIUENC FC 1 (ÈDGAR, DE PENAL, 50′) … CF POBLA MAFUMET 0

ÀRBITRE: CARLOS CALDERIÑA PAVÓN (DELEGACIÓ DE SABADELL)

CAMP MUNICIPAL DE LES GRASES

ASSISTÈNCIA: 400 ESPECTADORS

TEMPS: TARDA ASSOLELLADA, TEMPERATURA DE 20 GRAUS

Només podem dir gràcies. Un Gran Santfeliuenc va derrotar al que probablement és el millor equip de Tercera. Un gol de penal d’Èdgar obria un nou temps d’esperança per al Santfe. Ara cal respirar, no mirar enrere i sumar tres punts davant l’Europa. I és que aquest diumenge a les 18 hores Sant Feliu té un dels partits més importants en els 110 de la història del futbol a la ciutat. Les Grases ha de rebentar com mai.

---

Estem orgullosos del Santfe. Els nostres futbolistes van demostrar que no només estan molt vius sinó que estan disposats a tot. Els blanc-i-blaus van sortir a Les Grases amb un esperit renovat i sabedors que els tres punts eren una condició indispensable per continuar tenint vida. Al minut 5 Carlos Cano va donar el primer avís amb una magnífica jugada que no va tenir premi. En accions per bandes Éric Pacheco començava a treure els colors a la rereguarda tarragonina. De mica en mica, però, els visitants es van treure la son de les orelles i es van fer amb el domini del joc. Un cop de cap al travesser d’Abel Rita a centrada d’Alfons Serra al 18′ va fer sacsejar el cor dels aficionats santfeliuencs. I quatre minuts més tard un xut dur de Mia Guasch va obligar Santi a posar amb contundència les mans. Malgrat el domini insistent dels del Camp de Tarragona el Santfeliuenc es va defensar amb ordre i no va patir més del compte. Fins i tot Gerard Rovira a la sortida d’un córner al 45′ va estar a prop d’estrenar el marcador.

A la represa, el Santfeliuenc va sortir decidit a fer el primer cop d’autoritat de les cinc finals. Al 49′ Éric Pacheco s’anava sol des del mig del camp, es plantava a l’àrea i era empès per Denis Coch. Penal inapel·lable. Ara sí les coses es podien posar, per fi, de cara. A Èdgar no li van tremolar les cames i enganyant l’especialista a aturar penals Alberto Varo va estrenar l’electrònic. El gol del Santfe va esperonar els visitants que es van llançar a l’atac i més encara quan el “Cholo” Martín Posse va tirar de manual amb l’entrada al camp d’Emaná. Tanmateix a les escomeses ofensives tarragonines el Santfeliuenc va oposar ordre, intel·ligència i seguretat. Dani Ortiz i Gerard Rovira van tancar files en defensa i Santi es va mostrar molt encertat en totes les jugades aèries i en joc de peus. El Santfe, per fi, havia recuperat l’autoestima. Tant és així que en alguna contra va fregar el segon gol, sobretot en una de molt clara amb Juan Quiles de protagonisme.

No hi havia temps per més. Després de sis minuts angoixants de descompte el partit es consumia. I un esclat de joia va acompnayar el xiulet final. El Santfe tornava a guanyar i ho feia amb honor, orgull i bon futbol. Ara ens queden quatre finals i aquest equip ens farà molt feliços perquè la il·lusió d’una ciutat està per damunt de tot. Cal anar a pel 5 de 5.

Orgullosos de vosaltres!!

Santfeliuenc FC: Santi, Èdgar, Faura, Dani Ortiz, Gerard Rovira, Tena, Maldonado (Iván Peralta, 70′), Álex Bolaños, Cano (Mata, 84′), David Toro i Éric Pacheco (Quiles, 61′).

CF Pobla Mafumet: Alberto Varo, Mia Guasch, Javi Iglesias, Denis Coch, Joaqui, David Díaz, Gabi López (Julio Rey, 66′), Kike Tortosa, Abel Rita (Emaná, 64′), Alfons Serra (Vadillo, 74′) i Álvaro.

Gols:

1 – 0, Èdgar, de penal, 50′.

Àrbitre: Calderiña López, el seu arbitratge va ser correcte. Va amonestar als locals Éric Pacheco i Álex Bolaños; i als visitants Javi Iglesias, Denis Coch, Alfons Serra i David Díaz.

Quadern de notes:

– Meravellós Santfeliuenc. Aquest sí és l’equip que ens ha donat tantes jornades de glòria.

– Un deu per a tot l’equip que ha de seguir sumant i guanyant confiança. La permanència a Tercera és un premi excessivament generós com per no anar tots a una.

– La Pobla de Mafumet va deixar senyals de qualitat però a vegades la necessitat de l’adversari pesa més.

Èdgar entremig del sol emergeix per transformar un penal que ha de servir per moltes coses

El Sant Llorenç es classifica per al play off d’ascens a Primera Catalana

Crònica editada per Fetasantfeliu.cat i cedida per l’Handbol Sant Llorenç

Els santfeliuencs es van imposar l’Handbol Banyoles B per 27 a 18 i ja estan classificats per a la fase d’ascens. La segona va ser la bona i no li va caldre al ‘santllo’ esperar fins a l’última jornada per aconseguir ficar-se a les fases per l’ascens. Amb un més que incòmode rival va aconseguir els dos punts que li donen l’accés a jugar-se una plaça d’ascens a Primera.

---

L’equip va sortir molt motivat i sabent el que es jugava. Només una victòria servia per garantir una de les places que tant d’esforç ha costat al llarg de tota la temporada. Amb el recolzament de l’afició, que va acudir al Pavelló Andrey Xepkin a animar l’equip, el transcurs del partit va ser més plàcid de l’esperat.

L’atac va estar ben portat pels centrals santfeliuencs, que van distribuir el joc escollint les accions amb superioritat i obrint el joc cap els extrems per a que finalitzessin la jugada en gol. Els pivots van ser capaços de guanyar les posicions als defensors rivals i, poc a poc, el marcador anava ampliant-se a favor del CH Sant Llorenç fins a arribar al 15-8, resultat final de la primera part.

La segona meitat va seguir la mateixa tònica, sense veure mai compromès el resultat tot i l’enuig de l’entrenador rival que va perdre els nervis al veure com l’arbitratge no es va decantar per cap dels dos equips tot i les seves protestes i que van donar lloc a la seva exclusió per 2’ i a expulsió definitiva d’un dels seus jugadors a les acaballes d’un partit que acabaria 27 a 18.

El ‘santllo’, a lluitar per l’ascens

Ara resta el més difícil: aconseguir el tant desitjat i merescut ascens. Cal destacar el bon treball realitzat per tots els joves jugadors, en una temporada en que se’ls ha demanat més del que es pot demanar a un equip jove acabat d’ascendir.

La setmana vinent resta un partit molt difícil, l’últim d’aquesta fase regular contra el BCN Sants, un equip que ha de guanyar al ‘santllo’ si vol tenir opcions d’aconseguir l’última plaça per entrar en las fases d’ascens i que, a Sant Feliu, va aconseguir un meritori empat.

Fotografies: gentilesa Jaime Pérez