El Santfeliuenc FC reneix per salvar un punt

AEC MANLLEU 2 (FRAN PÉREZ, 47′ I ÓSCAR UROZ, 51′) SANTFELIUENC FC 2 (JOSELE, 76′ I FAURA 77′)
ÀRBITRE: JOSEP SUBIRATS MATAMOROS (DELEGACIÓ DE TARRAGONA)
MUNICIPAL D’ESPORTS DE MANLLEU
ASSISTÈNCIA: 250 ESPECTADORS
TEMPS: TARDA VESPRE AMB CEL SERÈ I TEMPERATURA DE 5 GRAUS
Desenllaç tan sorprenent com extraordinari. Un Santfeliuenc tocat i abatut al minut 75 es va saber refer de manera miraculosa per capgirar el marcador, salvar un punt i fregar la victòria. L’entrada al segon acte de Quiles i sobretot de Faura van canviar una història que semblava condemnar els blanc-i-blaus. Un partit que va produir un munt de microhistòries i que podria haver guanyat qualsevol en un final apassionant. El Manlleu va tenir la golejada a tocar i el Santfeliuenc va fer un final admirable en què va passar de l’infern al purgatori per acabar al paradís i gairebé ensumar l’èxtasi. Futbol en estat pur.


Pluja de sensacions. El Manlleu-Santfeliuenc es va convertir en un dels partits més trepidants de la temporada. El Santfe va sortir amb la llicó ben apresa i manant. El primer avís va sortir de les botes de Carlos Cano 8′ en una xilena que va sortir. Els locals també van avisar aviat i al 10′ un llançament des de 50 metres de Maik ens va fer recordar el gol d’Asier Eizaguirre. A mesura que avançava la primera part els quadribarrats, però, es van fer amb el domini. La defensa santfeliuenca tenia molts problemes per treure la pilota amb comoditat i els locals sense fer gaire coses interessants en tenien prou per dominar amb suficiència. Al minut 30 a la sortida d’un córner Seuma va rematar fora una acció molt clara. El Santfeliuenc, bastant gris, va deixar petits detalls amb lluïment marca de la casa de Josele. I al minut 45 la primera baula de la tragèdia. Èdgar de manera innocent va empènyer dins l’àrea el local Pol Coll. I penal. Quan tots ens imaginàvem el pitjor escenari va emergir la figura colossal de Carlos per endevinar la intenció a Seuma i deixar l’empat a zero abans de l’entreacte. L’esperança de sortir amb algun botí d’Osona es mantenia.

L’inici de la represa, però, va ser un xàfec descomunal i rotund. El Manlleu no va notar cap feblesa moral malgrat el penal fallat i va escombrar el Santfeliuenc en vint minuts terribles. Al 48′ en un servei de banda en llarg Fran Pérez es va aprofitar del desequlilibri defensiu blanc-i-blau brindat per la lesió de Gerard Rovira per obrir el marcador amb un xut fort. El Manlleu va aprofitar el desencís blanc-i-blau per llançar-se a l’atac. Al 51′ una acció per banda esquerra de Muntada va servir perquè l’espigat Óscar Uroz rematés a plaer al fons de la xarxa. El Santfeliuenc estava rotundament KO. El Manlleu podria haver golejat però no ha va fer. I un Santfeliuenc enfonsat va reviscolar amb la sortida al camp de Cristian Faura i Joan Quiles. Faura va oxigenar el joc santfeliuenc. Al 75 una acció extraordinària de Faura per banda dreta va servir perquè Josele amb una elegant rematada d’esperó posés el 2 a 1. I un minut més tard en una acció que va néixer a les botes d’Èdgar va acabar amb una rematada impressionat de Faura amb la cama esquerra i des de fora de l’àrea. Increïble i inversemblant empat a 2. El Santfeliuenc va embogir. Els blanc-i-blaus ja no volien en punt sinó que en volien els tres. Quiles per banda esquerra va fer el que va voler amb la defensa local. Combinacions i triangulacions de manual que van deixar en evidència un Manlleu trencat com trencat també estava el partit. Als darrers deu minuts es van acumular les emocions. Al 81′ una triangulació entre Quiles, Tena i Èdgar va acabar amb centrada d’aquest i rematada al travesser de Carlos Cano. Al 85′ xilena del local Aumatell que ens va posar la por al cos. Al 91′ passada de Cano que rematava Quiles al fons de la xarxa en fora de joc. I l’última va ser per al Manlleu en una contra que Manel Sala va culminar amb rematada al travesser. Empat final que serveix al Santfeliuenc per carregar-se de raons a sis dies d’un partit clau contra el Martinenc.
AEC Manlleu: Barragán, Edu Rabell, Archi, Blanchart, Muntada, Seuma, Fran Pérez, Hugo (Aumatell, 69′), Óscar Uroz (Manel Sala, 65′), Maik i Pol Coll (Martí Soler, 59′).
Santfeliuenc FC: Carlos, Dani Sánchez, Èdgar, Joserra, Gerard Rovira (Dani Ortiz, 51′), Tena, Maldonado (Quiles, 62′), David Toro, Cano, Josele i Iván Peralta (Faura, 62′)
Gols:
1 – 0, Fran Pérez, 48′
2 – 0, Óscar Uroz, 51′
2 – 1, Josele, 76′
2 – 2, Faura, 77′
Àrbitre: Subirats Matamoros, la seva actuació va ser correcta. Va amonestar els locals Archi, Muntada, Hugo i Pol Coll; i als santfeliuencs Maldonado i Dani Ortiz.
Quadern de notes:
– El Santfeliuenc va ser capaç de fer una reacció inversemblant per salvar un punt davant un rival directe.
– S’acumulen els problemes: A l’adéu de Nacho Ruiz cal sumar-hi les lesions d’Álex Bolaños i Gerard Rovira. El defensa va patir un esguinç al turmell i haurà de descansar algunes setmanes.
– Magnífic canvi de cara amb l’entrada de Faura i Quiles. Dos revulsius per canviar la història.
– El Manlleu va llançar un partit que tenia guanyat. En un minut la història va canviar.unnamedunnamed 2

unnamed 1

unnamed 4

unnamed 3

unnamed 6El Santfe una pinya celebrant amb Cristian Faura el gol de l’empat

unnamed 5

unnamed 7Joan Quiles lamentant-se per l’anul·lació d’un gol que hagués suposat el 2 a 3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: