Temps de memòria, temps d’homenatge al Club Bàsquet Santfeliuenc que ens ha fet feliços

El passat 2 de juny el Club Bàsquet Santfeliuenc assolia un triplet històric i únic: campió de la Lliga EBA, campió de la Lliga Catalana i ascens a LEB Plata. L’ascens a LEB Plata constituïa el punt àlgid a una trajectòria ascendent que ni el més precís astrònom hauria sabut dibuixar. Per a esportblanciblau ha estat un veritable luxe seguir l’aventura d’aquests grandíssims professionals al llarg de cinc anys. Una aventura que primer va començar per pavellons de prestigi a Catalunya (Granollers, Olesa, Vic, Hospitalet, Valls, Mollet, Girona, Lleida…)  i que gràcies als èxits n’ha acabat tenint continuïtat arreu d’Espanya: Saragossa, Azpeitia, Guadix, Ciudad Real, Maó, Badajoz, Santander i San Fernando.

No sabem com serà aquest futur imminent que més que una promesa de prosperitat es mostra amb un inquietant rostre d’incertesa i por, però nosaltres ens quedem amb una col·lecció de records que volem compartir i que han contribuït a fer gran el bàsquet a Sant Feliu: la cistella de Molina a Mataró que va valer una permanència; la cistella de Balboa a Valls que va valer el primer play off; el somni d’Azpeitia quan els Navarro, Porto, Fabregat, Ivanovic and Cia van demostrar que aquella ventafocs blau i blanca podia plantar cara a qualsevol equip; la feina colossal d’un jove entrenador, Àlex Terés, que va situar Sant Feliu al mapa del bàsquet espanyol; les victòries impressionants contra Lan Mobel Azpeitia i Guadix; el segon play off i la proesa contra el Platges Mataró en un duel èpic que va forjar el mite del gran CBS ; el tercer play off i el primer títol EBA; el viatge a Maó que posava el Santfe en direcció a la final; la gran final contra l’ABP Badajoz en un Palau Juan Carlos Navarro que feia goig i amb els Balboa, Cairó, Ausina, Molina, Pascual, Ivanovic, Bayó, Brigman, Porto, Navarro … elevant als cels el CBS que mirava a LEB Plata; la conquesta de la Lliga Catalana EBA, el darrer dels trofeus que faltava a les vitrines; els rècords a domicili: tres derrotes en dos anys i mig; el segon títol EBA; la remuntada dels “Tots Som 1” contra l’Estela de Santander; la victòria a Cadis, pròleg del segons ascens a LEB Plata; el triplet d’un entrenador com Ferran Aranda que ha millorat el tresor que havia recollit; el paper de l’afició, sempre present, sempre participativa, sempre fidel a una tradició cosida a 85 anys de vida.

Que tothom gaudeixi amb el que un grup de joves va fer per a l’esport de Sant Feliu. I que tothom tingui memòria: un club nostre de debò va ser durant quatre anys protagonista d’una de les més grans històries de l’esport, d’un relat que per als que hem viscut el dia a dia d’aquest club serà inesborrable.

Aquestes fotografies són el nostre petit homenatge a tots ells, a tots els que ens han fet feliços en temps de desesperança. Moltes gràcies per tantes coses!!!!