El passat 13 de febrer es van complir 85 anys des que el Club Bàsquet Santfeliuenc va començar a caminar. I per tal de celebrar tan especial efemèride, aquest divendres 2 de març a les 21 hores els seus socis i simpatitzants estan convocats a la Sala Ibèria al tradicional sopar que es repeteix per cinquena vegada des que la nova junta directiva, primer presidida per Enric Johnson i després per Xavier Sospedra i ara per Josan Daban, es va fer càrrec del club per donar-hi un nou rumb. Serà la gran nit del bàsquet a Sant Feliu.
En aquests dies de celebració volem fer un tomb per la nostra octogenària història. El Club Bàsquet Santfeliuenc és patrimoni de la ciutat i els seus èxits, cada cop més sonats, són un guany compartit. Un històric del bàsquet català i espanyol avui més conegut que mai per les proeses del seu primer equip, l’Eninter CBS. Un equip campió que en poques setmanes començarà el quart assalt a les fases d’ascens a LEB Plata, una de les grans cites anuals de l’esport de la ciutat.
En el principi va ser Rafael Nicolau
L’any 1927, el professor d’educació física Rafael Nicolau arriba a Sant Feliu, ja que, com a cap de districte, Sant Feliu podia gaudir d’un professor de gimnàstica. Coneixedor de les regles i tècniques del bàsquet, decideix començar a entrenar nois en aquesta disciplina. El diumenge 13 de febrer de 1927, el CB Santfeliuenc dóna els seus primers passos (per bé que durant molts anys s’havia pensat que el club havia estat fundat l’any 1929, el CB Santfeliuenc va obtenir l’alta a la Federació Catalana de Basquetbol el 1927).
A l’equip fundacional se li dóna el nom d’Olímpic Basket Club, per bé que no competeix en una divisió oficial fins l’any 1935, a Tercera Categoria. La primera pista que acull els partits de l’aleshores Olímpic Bàsquet Club es troba a la part superior del camp de futbol de la Pineda -camp on jugava el Santfeliuenc FC, inaugurat el 1925-. El CB Santfeliuenc juga el primer partit davant la Penya Interrogants.
Durant els anys 30, el club juga els seus partits en l’anomenat camp dels Carlins. Posteriorment es trasllada a la pista de l’Ateneu.
Després de la Guerra Civil, el club passa a dir-se oficialment Club Bàsquet Santfeliuenc.
1939-1940, entre la dissolució i la resistència
El club es veu obligat a jugar a Sant Joan Despí per malentesos amb l’administració local. Jugadors clàssics com ara Joan Cortés, Josep Campderrós, Antoni Amigó, Joan Miró, García, Rigol, Pié, Nebot o Martí formen part del CBS puixant de postguerra, on comença a despuntar Manuel Martín Vives, “Manolín”. Manolín serà el primer santfeliuenc a debutar amb la Selecció Espanyola, samarreta que va dur en 20 ocasions.
Els anys d’esplendor
A la dècada dels 50, l’entitat consolida la seva estructura i conrea un planter de grans jugadors santfeliuencs. El CB Santfeliuenc estableix de manera definitiva la seva pista de joc a la Unió Coral i la seu social al número 13 del Passeig Bertrand. L’acord entre la Unió Coral i el club es mantindrà fins als anys 70. El club assoleix la màxima categoria del bàsquet català -la lliga espanyola de bàsquet no comença fins l’any 1956-. Clubs com el FC Barcelona, Espanyol, Cotonificio, Manresa o Joventut de Badalona passen per la pista del Coro, que s’omple de gom a gom.
L’any 1954, el CB Santfeliuenc, reforçat pels internacionals Kucharsky i Dalmau, celebra les noces d’argent amb el potent Fundación Ateneo de la Juventud de Buenos Aires com a rival, que comptava amb quatre internacionals argentins.
El 20 de maig de 1954, sota la presidència de Josep Torrentes, el club redacta els seus estatuts, que són aprovats per la Federació Catalana de Bàsquet. L’article 1 defineix l’objectiu que ha dibuixat la trajectòria de l’entitat: “El Club Baloncesto Sanfeliuense tiene como único fin la práctica amateur del baloncesto entre toda la afición local”.
L’any 1961, el CB Santfeliuenc es proclama campió de la Lliga Regional de Catalunya, al Palau d’Esports de Barcelona, en guanyar a la final el CB Prat. Carlos Carbonell, Toni Durán, Magí Mestre, Eduard Amigó, Aleix Badet, Jordi Artigas, Pere Solé, Pere Cortijo, Pahisa, Carlos Urpí, Vicenç Martí, Rojas, Mario Rebes i l’entrenador, Jordi Artigas, escrivien una de les pàgines més brillants de la història del club. Presidia l’equip el mític Pere Planas.
Canvi de temps, canvi de cicle
El professionalisme derrota l’amateurisme. El CB Santfeliuenc no pot prendre la cursa del professionalisme i comença a perdre pistonada respecte als grans equips catalans que inicien la professionalització.
L’any 1970, l’equip es trasllada a jugar a les pistes poliesportives del Parc Esportiu Sayrach, al carrer Verge de Montserrat.
El 1976, la secció femenina comença a fer els primeres temptatives. Aquesta nova secció del club prenia el relleu de l’equip de treballadores de la Hoechst Ibèrica. Joan Ribas en fou el primer entrenador.
1977, arriba a la presidència Miquel Martí Ollé.
1979, celebració de les Noces d’Or. El Santfeliuenc compleix cinquanta anys.
Tanmateix arriben temps de crisi, i cal començar de zero. L’equip absolut perd de manera consecutiva tres categories: de Segona Nacional a Tercera Catalana. L’entitat afronta una profunda reestructuració en un esforç col·lectiu que mira de redreçar el club. La feina de Manuel Suárez, Pepe Ventura o Xavi Isern, entre molt d’altres, esdevé cabdal per recuperar el temps perdut i assolir la recuperació mitjançant dos ascensos.
1985, el Club estrena el Palau d’Esports.
La consolidació d’un projecte
El Santfeliuenc es proclama campió de Primera Catalana sense perdre cap partit (1990-1991). L’equip fa un salt de qualitat amb la incorporació de jugadors contrastats: Xavi Tres, Rafa Afán i l’entrenador Toni Aragón. Ascens a Segona Nacional (1990-1991).
Per la seva banda, el femení clou un cicle magnífic (1988-1992) amb tres ascensos consecutius: de Tercera Catalana fins a Segona Nacional. La jugadora santfeliuenca María José Belmonte juga a la màxima categoria del bàsquet estatal.
L’any 1992, el club signa la vinculació amb el FC Barcelona. Grans entrenadors com Guillermo Eldracher i Pere Pardina passen per Sant Feliu. L’acord de vinculació fa que passin per Sant Feliu jugadors que després s’han fet lloc a la Lliga ACB: Quique Moragas, Pere Capdevila o Quique Junyent, per exemple. A més, comença a despuntar un jove Juan Carlos Navarro, que ràpidament s’incorpora a la disciplina del FC Barcelona.
La temporada 1995-96, el CB Santfeliuenc completa un dels millors equips de les últimes dècades amb Llorenç Mons, Xavier Albesa, Milà, Albert Roure, Sergi Grimau, Francesc Atienza, Pere Capdevila, Txiqui Ruiz, Quini García, Oriol Junyent i Ernest Martínez. Els blau i blancs juguen la fase d’ascens a Primera Nacional B a la ciutat pontevedresa de Vilagarcia d’Arousa, i es proclamen campions de la lligueta en vèncer a la final el Concello de Portas per 97 a 83. El primer intent de pujar a la recent creada Lliga EBA queda en suspens. El Club ven la plaça.
El club es consolida a Primera Nacional, que l’any 2001 passa a dir-se Copa Catalunya.
2002, celebració del 75 Aniversari. Un delegació del club és rebuda al Palau de la Generalitat pel president de Catalunya, Jordi Pujol.
2006-2007, El CB Santfeliuenc assoleix l’ascens a la Lliga EBA després de proclamar-se campió del grup I de Copa Catalunya i subcampió de la Final Four jugada a Sant Feliu. L’equip entrenat per Àlex Terés i amb jugadors com Josep Querol, Sergi Balagué, Xavi Garrido, Iván Rodríguez, Roger Pons, Dídac Pérez, Xavi Porto, Alberto Taranilla, Álvaro Agustí, Sergi Navarro i Marc Pous porten al Santfe vers el bàsquet semiprofessional espanyol. El CB Santfeliuenc, aquesta vegada, sí accepta la plaça a EBA.
2007, Miquel Martí deixa, després de tres dècades, la presidència del club. Enric Johnson presideix la nova junta, que es presenta oficialment el 29 de novembre de 2007. “Fem club fem afició” és la divisa escollida per la flamant directiva, que mira de professionalitzar el club i engrescar l’afició en un projecte de ciutat. Mesos més tard Xavier Sospedra Roca reemplaça a la presidència a Johnson. El club manté la Lliga EBA en la seva primera participació gràcies a una esplèndida segona volta. Es comença a afaiçonar l’esperit EBA i l’afició respon.
L’explosió a EBA
A la temporada 2008 – 2009 el club comença el regnat a la Lliga EBA. Amb un dels pressupostos més petits no només consolida una categoria tan exigent i prestigiosa sinó que es converteix en un dels referents. El maig de 2009 juga la primera fase d’ascens a LEB Plata a la localitat guipuscona d’Azpeita. Els santfeliuencs derroten els amfitrions del Lan Mobel en un partit memorable i fan el mateix amb el campió andalús, el CB Guadix. Només el basket average impedeix l’ascens que és per als alacantins de La Vila-Joiosa. Si no n’hi havia prou amb això la temporada 2009-2010 el Santfeliuenc repeteix proesa i es torna a classificar per a la fase d’ascens, on deixa a la cuneta el CB Guadix i el reforçadíssim Platges Mataró en les dues primeres eliminatòries. La final es perd contra el Reale Ciudad Real en un Palau Municipal d’Esports amb més de 700 espectadors. Uns mesos abans l’equip havia jugat a Vic la semifinal de la Copa Catalana EBA.
I el 2011 l’Eninter CB Santfeliuenc toca el cel de la Lliga EBA i acosegueix la primera corona d’aquesta prestigiosa lliga espanyola. El 5 de juny el Palau Juan Carlos Navarro és una festa ja que l’equip assoleix a la pista l’ascens a la LEB Plata després de derrotar en una excel·lent final a L’AB Pacense de Badajoz, campió del grup extremeny/andalús.
Amb un entrenador que ha marcat una època daurada com Àlex Terés i uns jugadors de la qualitat de Josep Querol, Alberto Balboa, Luis Molina, Francesc Cairó, Borja Pascual, David Ausina, Stefan Ivanovic, Marc Mañes, Sergi Navarro, Javi Porto, Oriol Bayó i Brandon Brigman, el CBS dibuixa un temps d’or.
A l’agost, CB Santfeliuenc i FC Barcelona signen un acord que vincula les seccions femenines de tots dos clubs en un projecte comú que pretén ser un referent a la comarca i a la província de Barcelona.
L’octubre de 2011 es fa oficial el relleu de Xavier Sospedra a la presidència amb l’arribada de Josan Daban. Un canvi tranquil per dibuixar nous projectes amb fonaments molt estables.
El 8 de desembre, el CB Santfeliuenc Eninter assoleix el primer títol de la Lliga Catalana EBA, l’únic títol a la categoria EBA que encara no havia visitat les vitrines blau i blanques. Ferran Aranda continua a la banqueta el treball iniciat per Àlex Terés i ho fa amb resultats esplèndids.
Març de 2012 El CB Santfeliuenc a hores d’ara té vint-i-cinc equips (masculins i femenins), mes de 500 socis i un planter de base de més de 320 nens i nenes que permeten mirar el futur amb optimisme més que justificat.
Filed under: Club de bàsquet Santfeliuenc
