De noces pueris. Xoc de trens a Osona. CB Ferrer Vic i CB Santfeliuenc Eninter es van trobar per tercera vegada aquesta temporada i de nou la sort, per un estretíssim marge, va somriure els locals. Polèmica a part, els dos equips arribaven a la gran cita amb trajectòries antagòniques: els vigatans, obligats a tot en el seu retorn a EBA, arrossegaven quatre derrotes en cinc partits, mentre que els santfeliuencs amb una raxta de nou victòries seguides presentaven credencials solvents com a equip més en forma de la competició. Els de Terés van dominar tres quartes part del partit però els llums es van apagar quan mancaven tres minuts. No obstant això els nostres representants van tornar a exhibir un nivell de joc altíssim. Bayó i Ausina segueixen creixent en el projecte CBS 2009-2010 i només les imprecisions dels darrers minuts, algunes jugades poc elaborades i un arbitratge ridícul van impedir els santfeliuencs encadenar la desena victòria consecutiva.
Els locals van començar manant. Els vigatans sabien que es jugaven molt i van fer vuit minuts inaugurals pletòrics: Garrote, Freixas i Nualart van castigar la cistella santfeliuenca des de 6.25 i una defensa agressiva va aturar l’atac santfeliuenc a costa, això sí, de carregar-se de personals. El Santfeliuenc, però, va anar despertant i del 20 a 8 es va passar a un més generós 22 a 16 en acabar el primer acte. Malgrat tot les sensacions eren prou bones i tothom ensumava partit gran i equilibrat.
El segon quart es va pintar de blau i blanc. Edu Riu i Porto es van carregar ben aviat amb tres faltes. Atenció al joc de faltes i la manera d’administrar-les per part dels àrbitres que va ser cabdal per entendre moltes coses. Bayó va empetitir la defensa rival i va començar a foradar el cèrcol rival amb cistelles de mestre. El canari Marco León va donar el primer avantatge santfeliuenc mitjançant un triple (27-29). El guió ja no tindria alteracions fins a les acaballes. El Santfeliuenc es va anar creixent i va fer-se dominador. La direcció del base local Juli Garrote no funcionava i els de Terés van marxar als vestidors amb un convincent 35 a 42.
L’inici del tercer quart va ser desolador per als locals. Cairó i Ausina, i la bona direcció mancomunada de la societat Querol/Balboa van convertir el Vic en una ombra del Vic. El Santfeliuenc va posar un màxim avantatge de 14 punts (40 a 54) i Molina va tenir a les seves mans els 17 en un triple en què la pilota li va lliscar de les mans. Paradoxalment aquesta acció va marcar un punt d’inflexió. Els locals van ressuscitar. Els de Jordi Balaguer, acabdillats per Martí Nualart, van clavar un inquietant 9 a o. El Santfeliuenc va endinsar-se en una dinàmica tèrbola que només un agosarat Ausina aconseguia trencar. Sortosament els nostres representants es van refer i van mantenir intacta la renda de set punts amb què va acabar la primera part (57 a 64).
El darrer quart es va convertir en una successió de petites històries dominades per l’ombra amenaçadora dels àrbitres. Al Santfeliuenc li pesaren les ganes i va faltar canalitzar les emocions. El Vic va saber sobreviure i arribar amb opcions als darrers cinc minuts. Aquest va ser el seu veritable triomf. Edu Riu i Roma van comptar amb la indulgència plenipotenciària arbitral. Tanmateix una cistella de Bayó semblava trencar els locals (67 a 72). Però del no res va sorgir la figura de Xevi Solé. L’ex jugador del Granollers, que va tenir poca participació durant 37 minuts, es va reservar per a un tram final fàustic. Set puntets consecutius de l’aler vigatà van desfer un Santfeliuenc un xic cansat i amb les idees poc clares que no va veure cistella en tres minuts. A manca de 17 segons la fuetada osonenca va posar el marcador en un tan sorprenent com inesperat 77 a 72. Marc Mañes, a manca de vuit segons, va tornar a insuflar vida els nostres en fer un triple a la desesperada (77-75). Els santfeliuencs van cometre falta ràpida sobre Joan Balanzó, que va fallar els dos tirs lliures. Els de Terés van disposar de sis segons per guanyar el partit però en la darrera acció Cairó va ser castigat amb una falta en atac que només va existir en la imaginació de l’àrbitre Juan de Dios Oyón. Cairó havia superat el seu marcador i s’endinsava cap a cistella. Un tristíssim final que va tacar un partit entre dos equips estrella de la Lliga EBA.
Els àrbitres posaven la seva rúbrica a una actuació que hauria de servir perquè el Comitè prengués mesures. Una competició com la EBA, capaç de donar bon bàsquet i espectacle, resta dramàticament mutilada. Fins quan?
CB Ferrer Vic (77): Garrote (10), Nualart (20), Freixas (11), Edu Riu (8) i Roma (3) -cinc inicia-; Vall·llobera, Vila (9), Fradera (5), Balanzó (2) i Solé (9).
Rebots: 31 (14 defensius; 15 ofensius).
CB Santfeliuenc Eninter (75): Balboa (4), Molina (8), Ausina (13), Mañes (6) i Bayó (11) -cinc inicial-; Querol (9), Porto (2), Cairó (16), León (3) i Navarro (3).
Rebots: 30 (defensius, 23; ofensius, 7)
Parcials: 22-16; 13-26; 22-22; 20-11.
Àrbitres: Juan de Dios Oyón i Miguel Ángel Soto.
Incidències: Nou Palau Municipal d’Esports de Vic. Assistència de 400 espectadors i com és habitual comportament exemplar de l’afició santfeliuenca que va ser el sisè jugador. El CB Santfeliuenc tornarà al Palau el proper diumenge per jugar contra el Sant Nicolau. I el dimecres 17 de febrer viatjarà a Granollers per enfrontar-se al líder en un partit que els vallesans han avançat.
Filed under: Club de bàsquet Santfeliuenc, Prèvies.
