El CB Santfeliuenc Eninter ha conquerit el cor de molts aficionats que al llarg d’aquest cap de setmana van passar pel Azpeitiko Polikiroldegia per assistir a la fase d’ascens a LEB Plata. Els jugadors que entrena Àlex Terés van derrotar l’amfitrió, el Lan Mobel, per 73 a 75 i al Guadix per 92 a 83, tots dos campions dels seus respectius grups. Especialment celebrada va ser la victòria davant els granadins, que va permetre als santfeliuencs somiar durant més de tres hores amb el campionat de la Lliga EBA 2008-2009. Perquè això passés el Lan Mobel havia de derrotar la Vila Joiosa, l’únic equip que havia superat els blau i blancs. Al descans els guipuscoans dominaven per 49 a 32. Malauradament les coses es van tòrcer i els locals, delmats per l’absència dels seus jugadors alts, van anar llançant l’avantatge fins caure per 76 a 82, un resultat que va donar el campionat als alacantins.
El CB Santfeliuenc clou una temporada històrica que es tanca guanyant-se el respecte del bàsquet espanyol i foragitant tota mena de dubtes sobre el rendiment que aquest equip podia donar en una fase final tan exigent. Un altre èxit indiscutible va ser l’espectacular resposta de l’afició santfeliuenca, que va jugar un paper molt destacat tot posant la nota de color… i sobretot de soroll, al pavelló azpeitarra. Com ens va dir el president del CB Santfeliuenc, Xavier Sospedra, s’ha aconseguit fer club, fer afició i fer història. La fase final ha projectat la imatge del club i el nom de la ciutat en molts mitjans de comunicació.
Tot seguit repassem els tres partits d’una fase memorable per al CB Santfeliuenc.
Lan Mobel 73 – CB Santfeliuenc 75, el Santfe s’estrenava amb victòria històrica davant els amfitrions
El CB Santfeliuenc va trencar tots els pronòstics i va derrotar l’amfitrió i gran favorit per a l’ascens per 73 a 75. L’ambient al pavelló azpeitarra era impressionant, més de 1.200 persones entre les quals hi havia una cinquantena de santfeliuencs -a l’endemà se n’incorporarien mig centenar més-. L’eixordador soroll de les trompetes blaves del Santfe va provocar més d’un mal de cap, sobretot al bàndol Guipuscoà, al que li va desbordar la pressió i la necessitat d’assolir l’ascens.
Els jugadors d’Àlex Terés van saber fer el partit adient i van estar al lloc indicat en el moment oportú. L’aportació del conjunt va ser fonamental perquè els azpeitarres no trenquessin el partit en cap moment. Una embranzida inicial del locals (8 a 4) va ser contrarestada aviat. Una cistella de Molina va donar un avantatge de 15 a 16 per als nostres representants a la fi del primer quart.
Els segons deu minuts van mantenir el mateix argument. El Santfeliuenc va mirar de seguir amb vida i va tractar que els homes poderosos en el joc interior local -León, Martínez i Cavada- fessin el menys dany possible. Al descans, el Santfeliuenc seguia un punt amunt, 35 a 36.
El tercer acte va ser el més complicat per als de Teres. El Lan Mobel va prémer l’accelerador amb la indefectible voluntat de resoldre i anotar-se el primer round de la lligueta. Una cistella d’Aritz Martínez va posar al marcador un amenaçador 51 a 45. El Santfe estava patint perquè els bascos van encadenar un seguit de jugades que van acabar en cistella i tir lliure addicional. Però els de la nostra ciutat van prendre la sàvia decisió de no rendir-se i van agafar el camí del darrer quart només tres punts a sota (54 a 51). Tothom començava a tenir la sensació que el Santfe podia fer alguna cosa gran si seguia mantenint l’equilibri.
Els locals no van iniciar el tram final amb bon peu. El Santfe ho va aprofitar i va posar un interessant 56 a 60. Els aficionats blau i blancs van començar a somiar… “i si al final guanyem i l’organitzem grossa”, van dir alguns. El partit va endinsar-se en una fase d’equilibri absolut. Cairó i Ivanovic no van fallar des del 6,25 i a manca de 50 segons el Santfe manava de quatre (70 a 74). Els darrers atacs azpeitarres van ser un voler i no poder. El Santfe va defensar la renda i enmig d’un ambient eixordador va aconseguir una victòria que tenia rostre d’heroïcitat. Com escrivia de manera rotunda Álvaro Vicente a El Diario Vasco: “Iraurgi sólo empujaba; el Santfeliuenc aniquilaba. Qué difícil es defender a este equipo”.
> Lan Mobel Iraurgi Saski Baloia (73): Ibargutxi (7), Aranbarri (7), Epi (10), Martínez (12) i León (20) -cinc inicial-; Arzelus(3), Urebieta, Cavada (3), Osa (5), Lasa (6) i Alarcia.
> Rebots: 39 (defensius, 26; ofensius, 13). Pèrdues: 18. Assistències: 11.
> CB Santfeliuenc Eninter (75): Balboa (10), Cairó (12), Mañes (5), Ivanovic (10) i Navarro (3) -cinc inicial-; Querol. Alonso, Porto (11), Fabregat (11), León i Molina (12).
> Rebots: 33 (defensius, 21; ofensius, 12). Pèrdues: 10. Assistències: 12.
> Parcials: 15-16/20-20/19-16/19-24
> Àrbitres: Sergio Vázquez i Martín Caballero.
> Incidències: Pavelló Municipal d’Azpeitia, ple a vessar, més de 1.200 espectadors. Vam poder veure Juan Antonio San Epifanio i directius de les federacions espanyola, catalana i guipuscoana. Més de mig centenar de sorollosos aficionats santfeliuencs van posar la nota de color i soroll. L’Iraugi Saski Baloia va homenatjar Miguel Santos per la seva tasca al front de Guispúscoa Basket de la Lliga ACB i per la col·laboració amb el club azpeitarra.
CB Santfeliuenc Eninter 80 – CB La Vila Joiosa 97, de l’efervescència a la derrota
La segona jornada va ser la de l’única derrota per al Santfeliuenc, una derrota, però, que marcaria el desenllaç de la competició. Els jugadors que entrena Àlex Terés no van tenir el seu dia i els alacantins van confiar-se al poder de Babic i González per resoldre de manera massa còmoda. El Santfeliuenc mai no va tenir opcions davant un equip veteraníssim que va treure petroli del gris partit del seu rival. El pivot serbi Babic va encistellar 35 punts i es va erigir en el botxí dels nostres.
La Vila Joiosa havia perdut a la jornada inaugural davant el Guadix i arribava al segon round amb respiració artificial. Els alacantins van imposar des dels primers minuts el ritme que més els convenia. Babic va fer i desfer sense oposició i l’incòmode Pedro González no va tenir cap problema amb la feble defensa santfeliuenca. El 30 a 19 amb què va acabar el primer quart ja preveia una jornada difícil, que encara ho va ser més amb el 50 a 33 de l’intermedi.
Luis Molina, que va fer una fase d’ascens excel·lent, va mantenir amb una mica de respiració a l’equip. Seus van ser 25 punts i algunes accions especialment brillants.
La segona part va ser un tràmit. El Santfe va arribar a perdre de 23 (75 a 52). Després va tractar de maquillar sense gaire entusiasme un resultat que ja no tenia esmena. La precària fortalesa alacantina va ser prou argument per superar un Santfe desconegut i que no semblava el mateix equip que vint hores abans havia derrotat en Lan Mobel.
> CB Santfeliuenc Eninter (80): Balboa (7), Alonso (2), Ivanovic (4), Porto (6) i Fabregat (5) -cinc inicial-; Querol, Cairó (4), León (8), Navarro (7), Molina (25) i Mañes (12).
> Rebots: 28 (defensius, 14; ofensius, 14) . Assistències: 5. Pèrdues: 8.
> CB La Vila Joiosa (97): Martínez (13), Ruiz (7), Cruza (16), Babic (35) i González (17) -cinc inicial-; Vargas (7), Ballester (2) i Llinares.
> Rebots: 42 (defensius, 31; ofensius, 11). Assistències: 15. Pèrdues: 17.
> Parcials: 30-19/20-14/25-19/22-28.
> Àrbitres: Francisco Rodríguez i Martín Caballero.
> Incidències: Pavelló Municipal d’Azpeitia, assistència de 400 espectadors, més d’un centenar dels quals eren del Santfe. L’afició va donar suport a l’equip sense reserves en tot moment malgrat l’advers resultat. Va ser present el Regidor d’Esports del nostre consistori, Joan Grisó, que va donar suport al Santfe al llarg de tot el cap de setmana.
CB Santfeliuenc Eninter 92 – CB Grupo Salmerón Guadix 83, apoteosi blau i blanca en un partit per al record
El Santfeliuenc encara no ho havia dit tot en aquesta fase i es reservava per al comiat el bo i millor. El Santfeliuenc va fulminar en 40 minuts de bàsquet genial i admirable a un dels millors equips de la Lliga EBA 2008-2009. Els granadins, farcits de noms importants al bàsquet espanyol -Rojas, Camín, Pichardo o Ibon- van ser una joguina en mans d’un Santfelienc colossal que va fer enardir els més de cent seguidors santfeliuencs, que van convertir el partit en una festa eixordadora. Un espectacle vibrant que va causar la sorpresa del públic basc.
El Santfe va marcar el pas del partit des dels primers minuts. Balboa, Porto i Molina estaven disposats a redimir-se del gris partit de la segona jornada. Els jugadors que havien protagonitzat les millors accions en les dues jornades anteriors vivien anul·lats pel Santfeliuenc.
Balboa va superar clarament el seu homòleg granadí Rojas -un base amb experiència a LEB 2 i que va sortir de la pedrera d’Unicaja-, que havia completat fins aleshores un campionat esplèndid. Al descans un esperançador 26 a 20 va començar a posar la por al cos als granadins.
El segon quart va ser l’únic en què els occitans van superar lleugerament al Santfeliuenc. Pablo Ibon va mirar de desencallar el joc del seu equip amb bons llançaments. El Santfe va estar gairebé sempre per davant al marcador i va arribar a tenir un avantatge de vuit punts (37-29). Als darrers minuts els jugadors que entrena Pepe Carrión van reaccionar i van capgirar el marcador per marxar als vestidors dos amunt (44-46).
El tercer acte va tenir dues cares. En una, el marcador va mantenir el rigorós equilibri; en l’altra, el Santfeliuenc va començar a tenyir el partit de blau i blanc. Entre Balboa, Porto i un incombustible i encertadíssim Molina, el marcador començava a créixer de costat santfeliuenc. Al descans el 63 a 57 va fer albirar l’esperança de fer un nou cop de mà a la fase d’ascens. Un petit entrant del que s’esdevindria al darrer quart.
El darrer acte va desfermar la passió en l’afició santfeliuenca. El Guadix no només no va reaccionar sinó que va veure com el Santfe eixamplava la seva renda. De ben nou el joc de conjunt dels de Terés va funcionar i amb l’aportació col·lectiva aquest equip és imparable. El Santfe va fer cinc minuts increïbles i va arribar a dominar de19 (81-62). Per uns moments a més d’un se’ns va passar pel cap la possibilitat de guanyar de 25, els punts necessaris per no haver d’esperar a l’últim partit que enfrontava Lan Mobel i La Vila. El Santfe acaronava el campionat. Els granadins van mirar de redreçar el desastre i van maquillar un xic el resultat amb la col·laboració d’algunes decisions arbitrals. La victòria, però, era ja de manera indiscutible del Santfeliuenc.
A l’acabament, va esclatar l’eufòria. Els jugadors ho van celebrar amb els seguidors, que va quedar ben mullats. Uns minuts més tard, l’afició va fer un passadís d’honor a la sortida del pavelló on van ser aclamats els grans protagonistes d’aquesta fase. Calia esperar, però, al darrer partit per saber si el Santfe s’enduria la copa de campió.
> CB Santfeliuenc Eninter (92): Balboa (14), Molina (27), Ivanovic (10), Porto (9) i Navarro (9) –cinc inicial-; Querol (3), Alonso, Cairó (11), Fabregat (2), León i Mañes (7).
> Rebots: 42 (defensius, 28; ofensius, 14). Asssitències: 14. Pèrdues: 13
> CB Grupo Salmerón Guadix (83): Rojas (6), Abad (10), Ibon (22), Castillo (11) i Pichardo (3) -cinc inicial-; Pintor, Fernández (2), Camín (10), Montes (8), Dioum (8), Pin i López.
> Rebots: 29 (defensius, 25; ofensius, 4). Assistències:15. Pèrdues: 11.
> Parcials: 20-26/26-18/11-19/26-29.
> Àrbitres: Julio César Alonso i Francisco Rodríguez.
> Incidències: Pavelló Municipal d’Azpeitia, assistència de 400 espectadors. Dusko Ivanovic no es va voler perdre el darrer partit del seu fill, Stefan Ivanovic. Protagonisme absolut de l’afició del Santfe, que va convertir el pavelló azpeitarra en una festa blau i blanca. Jugadors i afició van acabar celebrant plegats la victòria.
La Vila Joisa es proclama campió en vèncer al Lan Mobel als darrers minuts
El Santfeliuenc depenia de la victòria dels amfitrions per proclamar-se campió. I durant bona part del partit el Santfe es va veure amb la copa a la mà. Al descans dominaven els bascos de 17 (49-32). Tanmateix, els veterans jugadors valencians van reaccionar i van saber aprofitar l’eliminació del pivot Aritz Martínez, a més de la no participació del referent al joc interior, Jorge León, i l’escassa aportació de Cavada.
La victòria atorgava a La Vila Joiosa el campionat. Molta alegria en els alacantins i resignació en l’expedició santfeliuenca. Més enllà d’aquesta circumstància la participació del Santfeliuenc a la fase final es tanca amb un balanç excel·lent. Si algú dubtava de la qualitat dels santfeliuencs la victòria davant els dos campions de grup calla moltes boques. A partir d’ara comença el tercer periple a Lliga EBA, una EBA que la propera temporada pot presentar novetats.
Resultats
Primera jornada
CB Grupo Salmerón – CB La Vila Joiosa 85 – 75
Lan Mobel Iraurgi – CB Santfeliuenc Eninter 73 – 75
Segona Jornada
CB Santfeliuenc Eninter – CB La Vila Joiosa 80 – 97
Lan Mobel Iraurgi – CB Grupo Salmerón Guadix 82 – 85
Tercera jornada
CB Santfeliuenc Eninter – CB Grupo Salmerón Guadix 92 –83
Lan Mobel Iraurgi – CB La Vila Joiosa 76 – 82
Quadre d’honor:
1er i ascens a LEB Plata : CB La Vila Joisosa - PG: 2; PP: 1; Punts: 5; PF: 254 PC: 241.
2on, CB Grupo Salmeron Guadix – PG: 2; PP: 1; Punts: 5; PF: 253; PC: 249.
3er, CB Santfeliuenc Eninter – PG: 2; PP: 1; Punts: 5; PF: 247; PC: 253.
4rt, Lan Mobel Iraurgi – PG: 0; PP: 3; Punts: 3; PF: 231 ; PC : 242.
Arxivat sota: Club de bàsquet Santfeliuenc, Cròniques
Espectacular , fantàstic la liguilla del CBS. Els jugadors en la línea de tot el any donant el 100%, impressionants. L’afició com els jugadors, i el pinxos a Sant Sebastià…………..